El llençament del nou llibre "La Santantonada de Forcall. Festa medieval del foc" ha tingut un ressenyable impacte mediàtic. Tant mitjans de proximitat com generalistes s'han fet ressó del llibre de Juan Manuel Segura amb les imatges de Francisco Ramón Chervet i José Ramón Gil, en el qual es mostren totes les peculiarietats dels nombrosos elements que composen una de les celebracions més viscudes i màgiques de la comarca dels Ports i nord valencià.
Sabeu què vol dir saragata?
És un mot que només de sentir-lo ja sona com una munió de gent fent alguna cosa, bullint l'olla. Té una etimologia curiosa, a mig camí entre el germànic antic i l'àrab. "Lo majordom ha maldat / perquè movem saragata", diuen els textos antics. En teniu cap idea de què pot significar? Una altra pista: d'aquesta paraula se'n deriven altres com saragatada o saragater.
Doncs segons el Vocabulari de cruïlla, de Joan Beltran i Cavaller, és, senzillament, un sinònim de bullícia, de tumult i d'avalot. Hi podeu trobar més significats i curiositats sobre aquest i altres mots de les nostres terres en els dos volums d'aquesta obra editada per Onada.
La comarca dels Ports conserva tradicions i rituals que ens han arribat a través dels segles, enriquint el patrimoni material i immaterial de les nostres contrades. És el cas de la Santantonada del Forcall, possiblement la festivitat més coneguda i popular de tota aquesta zona, amb el permís del Sexenni morellà. Sant Antoni és una de les celebracions més esteses per la geografia valenciana, amb elements centrals compartits: la benedicció dels animals, la crema del dimoni, els dolços, etc. La Santantonada va més enllà. Durant els dies que la festa envaiex la vila, lo religiós, lo profà, l'humà i lo diví s'entremesclen en un seguit d'activitats que recòrren des dels espectacles d'inspiració teatral fins l'homenatge al passat i present agrari.
El portal DeBataBat va realitzar una selecció de llibres de cara a la festivitat de Sant Jordi, en la que els redactors Ricard Chulià, Dolors Peris, Meritxell Peris i Rodolf Serra van triar tot un seguit de lectures de diferents gèneres, amb només un punt en comú: "la qualitat literària".
L'escriptor vila-realenc Vicent Usó ha dedicat un article del seu bloc, "El rastre de Clarisse" a la novel·la El magma silenciós, de Manel Garcia Grau i Vicent Pallarés. Precisament, Pallarés va presentar el llibre passat 14 d'abril a Castelló.
Passat divendres 8, Tortosa acollia l'estrena de la biografia de l'intel·lectual ebrenc Manuel Pérez Bonfill, escrit per Xavier Garcia Pujades. Entre els participants a l'esdeveniment, hi havia el crític literari Emigdi Subirats, qui ha penjat una xicoteta crònica-resum en el seu blog personal.
Continua la gira de presentacions d'Els somriures de la pena, l'última novel·la de Manel Alonso i Català. Després de mostrar els personatges de Pouet i les seues vivències a Puçol i a Massamagrell, avui és el torn de Catarroja, a l'Horta Sud. Serà a les 20.00 hores al Casal Jaume I de la ciutat, ubicat a la Plaça Major, 6.
Aquesta vesprada, a les 20 hores, la Llibreria La Rambla de Tarragona (Rambla Nova, 99) acull la presentació "De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l'ecosistema comunicatiu català", de Miquel Àngel Pradilla. Està editat per Onada, dins de la col·lecció La Nau.
La Llibreria Babel, ubicada al carrer del Guitarrista Tàrrega, 20 de la ciutat de Castelló de la Plana, acull la presentació aquesta vesprada de la novel·la juvenil "El magma silenciós", escrita per Vicent Pallarés i Manel Garcia Grau. L'acte serà a les 19 hores.
Al llarg d'aquesta setmana, la població de Jesús, al costat de Tortosa, hi celebra la seua Fira Literària Joan Cid i Mulet, una de les més importants de les Terres de l'Ebre. En la seua cinquena edició, s'ha centrat enguany en la figura de "Geminis", la revista que van fundar Gerard Vergés i Jesús Massip als anys cinquanta del segle passat.Sabeu què vol dir avior?
És un mot que està a punt d'extingir-se. La seua etimologia és del llatí "avorum", que seria com temps dels avis, és a dir, quelcom relacionat amb el passat. Té dos significats, però ens quedarem amb la segona, la que s'empra en frases com "Per a mantindre l'amor a l'avior i reforçar l'esperit popular". Ja en teniu una idea a què es refereix la nostra paraula?
Doncs segons el Vocabulari de cruïlla, de Joan Beltran i Cavaller, és, senzillament, un sinònim d'antigor, coses que venen de l'antic. Hi podeu trobar més significats i curiositats sobre aquest i altres mots de les nostres terres en els dos volums d'aquesta obra editada per Onada.
Rovira i Virgili, Cassen, Fructuós o Goméz I. Fins a cent-sis persones relacionades amb la ciutat han estat incloses en el segon volum de les Biografies de Tarragona (Onada Edicions, 2011). De nou, són personatges d'èpoques i condicions molt diverses, que abasten des de la Tàrraco imperial fins els nostres dies. Manel Güell i Salvador Rovira han coordinat una obra que es presentarà el proper 15 d'abril al consistori tarraconenc.
Passat divendres, l'univers literari de Pouet es va desplaçar fins la població de Massamagrell. A la Casa de la Cultura d'aquesta població de l'Horta Nord, l'escriptor Manel Alonso i Català va presentar la seua darrera novel·la, Els somriures de la pena (Onada Edicions, 2010). Es tracta d'un recull de contes protagonitzats per un seguit de personatges, vençuts i perdedors, que s'enfronten el seu destí dins de l'espai imaginari de Pouet, alter ego literari del poble com a indret identificador.
Jordi Colonques i el seu "Món animal"
Francesc Mompó amb el seu poemari "De la fusta a l'aigua"
"Món animal" són les històries entrellaçades d'una trentena de personatges que ocòrren en l'entorn de la inauguració d'un parc d'animals substitut d'un vell zoològic. Pel mig, la premsa, l'església, la política i la màfia, entre d'altres. Amb una vessant còmica, al mateix autor, en Jordi Colonques, li va sorprendre que una obra amb component humorístic fòra la preferida del jurat. El vila-realenc, una de les més fermes promeses de la literatura valenciana i en valencià, és el segon cop que s'enduu el premi de Puçol: ja ho va aconseguir el 2001 amb Sang i fetge.
Per la seua banda, Francesc Mompó ens porta amb "De la fusta a l'aigua" un poemari que pretén captar tota una nit d'amor amb un llenguatge fílmic. El jo poètic es desdobla permanentment entre l’ull que veu l’escena, com la veuria el director de cinema, i el personatge. Tot i no defugir les escenes més tòrrides del fet amorós, l'escriptor de l'Olleria les tracta amb molta delicadesa, movent-se entre el classicisme dels referents i la modernitat fílmica de l’enfocament.
La Fira del Llibre de València ja ha pres els Jardins de Vivers de la capital del Túria. Des d'ahir, escriptors, il·lustradors, editorials, llibreters, institucions i sobretot, amants dels llibres, hi participen dels nombrosos actes que hi composen el programa d'aquesta 42ena edició.
Aquest divendres 8 d'abril es presenta a Tortosa el nou llibre de Xavier Garcia i Pujades. "Manuel Pérez Bonfill" és la biografia-conversació que l'autor va dur a terme amb el reconegut professor, escriptor, periodista i activista cultural tortosí, guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2010. La cita és a les 19.30 hores, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, i comptarà amb les intervencions, entre d'altres, de l'alcalde de la ciutat Ferran Bel, del crític literari Emigdi Subirats, del periodista Josep Bayerri de l'escriptor Manel Ollé.
Entre el 7 i el 17 d'abril, els Jardins de Vivers seran el centre literari de València. Demà arranca la Fira del Llibre de la capital del Túria, en la seua edició número 42. La crisi ha afectat, però tot i així, els organitzadors han programat un seguit de propostes per gaudir d'activitats per a tots els públics, relacionades amb el món de la fulla impresa, i cada vegada més, digital.Sabeu què és el menjar blanc?
D'una banda, és allò que hom menja per nodrir-se, però, d'altra banda a Tortosa, és un plat típic: Llepolies tortosines que tenen molt bon paladar (...) com lo menjar blanc, los pastissets, les coquetes de Maria. De què penseu què hi pot estar fet aquest menjar blanc tortosí?
Doncs segons el Vocabulari de cruïlla, de Joan Beltran i Cavaller, és composa d'orxata d'ametla o llet, sucre i farina d'arròs, perfumat amb pell o esperit de llima i canella en pols. Com vegeu, tot ben blanquet i immaculat. Hi podeu trobar més curiositats sobre aquest i altres mots de les nostres terres en els dos volums d'aquesta obra editada per Onada.
Ahir al vespre, la sala d'actes dels Serveis Agraris d'Alcanar es va quedar menuda per acollir a totes les persones que no es van voler perdre la presentació del llibre "Cura sana. Remeis tradicionals d'Alcanar", escrit per la jove canareva Vanessa Fibla Moreno i editat per Onada Edicions.
ext de l'Información considera el llibre com un ajustament de comptes. D'altra banda, hi destaca el peculiar estil narratiu d'Arinyó: és el que fa més llegidor el llibre, per un gran sentit de l'humor, palés tant en l'estil emprat com en les espaterrants anècdotes contades. L'atzucac del perdedor és, doncs, un digne i coherent continuador dels anteriors volums de memòries, on Manel Joan Arinyó ja excel·lia en el retrat d'una galeria de personatges excèntrics, amb la seua particular família al capdavant. Per les seues pàgines desfilen un grapat de freakies difícils d'oblidar.