Jordi Colonques es entrevistat a Ràdio Vila-real

L'emissora de la ciutat de la Plana Baixa ha entrevistat l'autor de "Món animal", la novel·la que va guanyar el Vila de Puçol 2010 amb una història carregada d'humor i ironia. Jordi Colonques, vila-realenc, i la periodista Sheila Gil conversen al voltant d'un dels elements principals de l'obra: la trentena de personatges que deambulen per les seues pàgines i que abasten des del goril·la Maliki fins un carnisser que es guanya la vida en el món de les pel·lícules d'adults.

El mateix Colonques explica com ha basat gairebé tots estos personatges en individus o animals reals, ja siga per què el mateix autor els ha conegut en persona o bé mitjançant la informació que s'ha donat d'ells. Sense anar més lluny, a l'entrevista, l'autor de "Món animal" exposa d'on va traure les idees per configurar Maliki. Ací es pot escoltar sencera:

La Sara ja és a punt d'arribar

Us presentem la Sara. És una xiqueta carregada d'imaginació, alegria i vitalitat. "La Nana de Sara" és la seua primera aventura, un conte-cançó de bressol on coneix a una sirena; un llibre escrit pel tortosí Josep Maria Franquet i il·lustrat pel morenc Jordi Alfonso que a partir de la setmana vinent ja estarà disponible. Esperem que us agrade i que feu ús de la cançó de bressol (amb lletra i partitura inclosa) per a que els més menuts dormin d'allò més bé.

Vídeopresentacions: "De política i planificació lingüística", de Miquel Àngel Pradilla

Miquel Àngel Pradilla ens presenta la seua darrera obra, "De política i planificació lingüística", una obra que gira al voltant de l'àrea sociolingüística catalana.

Paraules de cruïlla: prea

Sabeu què vol dir prea? "Va dir-me també la velleta que, per la Mare de Déu d'agost, se prea l'olivera", va dir un autor ebrenc. Què se li podria fer a la pobra olivera en plenes calors estivals?. En tenim el joc complet: prea és l'acció de prear, i qui ho duu a terme, és el preador. La resposta la podem trobar al Vocabulari de cruïlla, de Joan Beltran i Cavaller. Dins del calendari agrari, la prea vé abans de la collita, quan s'avalua l'estat del fruit abans de recol·lectar-lo. Hi podeu trobar més significats i curiositats sobre aquest i altres mots de les nostres terres en els dos volums d'aquesta obra editada per Onada.

Carlos Julian Rochela, autor de "Piedra de piedra", ofereix una xerrada sobre la pedra en sec a Cantavella

Des del passat diumenge 24, la vila de Cantavella, a la comarca del Maestrazgo aragonés, hi celebra la seua Setmana Cultural, la qual arriba a la catorzena edició. Fins el proper dia 30, actes de tota mena ompliran aquesta monumental localitat de cultura, festa i activitats per a tots els públics. Així, hi haurà cinema a la fresca, sopar de pa-i-porta o jocs per als més menuts.

També s'ha programat, per al proper dijous 28, a les 19 hores, una xerrada sobre l'arquitectura de la pedra en sec amb Carlos Julián Rochela. Rochela és un expert en aquestes construccions tradicionals i quasi omnipresent a la comarca i pobles veïns. Acaba de publicar amb Onada "Piedra sobre piedra", un extens monogràfic al voltant de la pedra en sec a la veïna vila de l'Anglesola, on s'exposa amb tot detall els tipus de construccions i les persones que les han fetes possibles, donant forma al paisatge.

En aquest enllaç es pot consultar tot el programa de la Setmana Cultural de Cantavella.

(Versió en castellà)
Desde el pasado domingo 24, la villa de Cantavieja, a la comarca del Maestrazgo aragonés, celebra su Semana Cultural, la cual llega a la decimocuarta edición. Hasta el próximo día 30, actos de toda clase llenarán esta monumental localidad de cultura, fiesta y actividades para todos los públicos. Así, habrá cine a la fresca, cena de sobaquillo o juegos para los más pequeños.

También se ha programado, para el próximo jueves 28, a las 19 horas, una charla sobre la arquitectura de la piedra siento con Carlos Julián Rochela. Rochela es un experto en estas construcciones tradicionales y casi omnipresente a la comarca y pueblos vecinos. Acaba de publicar con Onada "Piedra sobre piedra", un extenso monográfico alrededor de la piedra seca a la vecina villa de la Iglesuela del Cid, donde se expone con todo detalle los tipos de construcciones y las personas que las han hechas posibles, dando forma al paisaje.

En este enlace se puede consultar toda la programación de la Semana Cultural de Cantavieja

Cócs i coques de Vinaròs al Bloc al forn

El "Bloc al forn" és un blog que es dedica a l'agraït tema de la gastronomia. I una de les mostres gastronòmiques més assenyalades per a l'estiu són les coques, tant dolces com salades. Precisament, l'autora del bloc ha escrit un article arran de dos llibres de la col·lecció La Teca: "La cuina del mercat de Vinaròs" de Juanjo Roda, i especialment, "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs", del mateix Roda junt Josep Àngel Guimerà i la saviesa de Ca Farga i Ca Massita.

"Dos llibres fabulosos, l’únic defecte dels quals és deixar un regust a poc… Totes les receptes m’encisen. Arrelades a la terra, amb productes de temporada. Tenen l’autenticitat i l’aroma d’acabat de coure, el respecte, l'estudi, la cura pel patrimoni cultural (la cuina n’és un gran exponent), i la posada al dia, la innovació… Em fa recordar els forns del poble, l'escalforeta aromàtica, l'ofici abnegat. I, passant-ne les pàgines, em vénen ganes de fényer i enfornar."

D'aquesta manera, la blogaire conta la seua experiència culinària a l'hora d'enfrontar-se a algunes de les propostes d'aquest darrer llibre, com ara el cóc de tomata amb pimentó i tonyina. Altres receptes que hi repassa són la coca de trempó o el cóc de fruita del temps. Àpats nostrats que també són representatius de la nostra cultura: "Cócs i coques, en dolç i en salat, són un àpat agraït, senzill, molt apte per un sopar informal. Tenen semblança amb les pizzes, sí, però són ben nostres, i des d’ací els i les reivindique, que el nostre patrimoni cultural passa, també, pel forn".

Francesc Mompó presenta els seus darrers títols a la Fira de Torrent

L'escriptor Francesc Mompó participa aquest dimarts 26 de juliol en la 39ena Fira del Llibre de la ciutat de Torrent (Horta Sud). Ubicada a la l'Avinguda Vedat, zona Metro i Biblioteca Metro, l'autor signarà obres de les seues darreres obres, entre les quals s'hi troba el poemari "De la fusta a l'aigua", guanyadora del Josep Maria Ribelles Vila de Puçol 2010.

La Fira està entre el 22 i el 31 de juliol, en horari de 19 a 24 hores. Organitzada per la Delegació d'Arxius i Biblioteques de l'Ajuntament torrentí, cada dia, a l'hora de tancar, se sorteja un lot de llibres entre tots els compradors. A més a més, just avui dilluns hi haurà un descompte especial del 10% en tots els llibres.

Llibres per promocionar i cohesionar un territori perifèric

El responsable de l’editorial, Miquel Àngel Pradilla, ha definit el projecte d’Onada com una eina de promoció del patrimoni del nord valencià i les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, s’ha orientat la producció cap el que denomina “edició de proximitat”, basada en obres arrelades a temes i autors d’aquestes comarques ubicades a les puntes catalana i valenciana.

Junt a aquesta proximitat, l’altre element clau és la qualitat que comporten que siguen obres de regal, “editades amb una autoexigència màxima pel que fa a les qualitats d’edició i per descomptat, amb una exigencia també importantíssima pel que fa a la proposta conceptual i pel que fa a la qualitat dels productes que volem editar”, ha assenyalat Pradilla.

Com a mostra d’aquesta mena de publicacions hi ha “Cura sana. Remeis tradicionals d’Alcanar”, de Vanessa Fibla, “Els Annals del Monestir i Convent de Benifassà” de Joan Miquel Gisbert, “La Santantonada de Forcall”, de Juan Manuel Segura o dues dedicades a la pedra seca, “Piedra sobre piedra” i “La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i Montsià”. En tots aquest casos parlem d’exemplars de format gran, tapes dures, quantitat i qualitat de fotografies i textos que uneixen la divulgació i la literatura. El cuiner Juanjo Roda ha continuat en aquesta línia: “Si algú regala un llibre com aquest, vol dir que és una persona que us estima molt”.

Roda és el director de la col·lecció La Teca, dedicada a la gastronomia del territori, i a la vegada, autor de “La cuina del mercat de Vinaròs”, un conjunt de receptes innovadores i clàssiques amb un punt en comú: els productes, disponibles tots ells a aquest espai de la ciutat del llagostí. En aquesta triple vessant, Roda defén aquesta mena d’obres com a eina de recuperació de la riquesa gastronòmica popular dels nostres pobles. “Són tradicions que es passen de mares a filles, apuntades en llibretetes, notes i paperets que no volem que es queden als calaixos”, apunta.

Fernando Peiró Coronado tindrà el seu llibre

Gent nostra és el títol d’una nova col·lecció que s’ha encetat en aquest 2011. Els personatges de les nostres comarques són els protagonistes. De forma amena i divulgativa, es pretén donar a conèixer el seu recorregut i posar en valor la seua obra i la seua tasca. El primer volum va aparèixer a la primavera, amb el tortosí Manuel Pérez Bonfill, biografiat per Xavier Garcia i Pujades. A l’altra banda del Sénia, el Gent nostra arrencarà a finals d’any amb Fernando Peiró Coronado, el pintor benicarlando que va faltar passat mes d’abril.

La co-directora de la col·lecció, Noemí Oms, explicava que el llibre oferirà “un tast sobre aquesta persona, la seua trajectòria personal, els seus moments més entranyables, moments que com a ciutadans no hem estat conscients”.

Finalment, el crític Josep San Abdón, com a Director d’Obres de Ficció, va fer una repassada als títols literaris publicats per Onada els darrers sis mesos. Amb el lema de producció controlada i de qualitat, han estat tres llibres de narrativa (“Els somriures de la pena”, “Món animal” i “Després del silenci”), un de juvenil (“El magma silenciós”), dos poemaris (“Cantaments” i “De la fusta a l’aigua”) i una obra de teatre (“Tabula brasa”), la majoria d’ells avalats per premis literaris de primer ordre dins el panorama valencià, com són els Vila de Puçol, els Vila d’Almassora o els Ciutat de Sagunt.

Amb tot, el futur d’Onada passa per potenciar el llibre com “un element cohesionador de les comunitats, on internament realitza una funció social de primera magnitud” en paraules de l’editor Miquel Àngel Pradilla. Per aquesta raó ha demanat als responsables de les institucions culturals, “sensibilitat davant d’aquestes propostes de promoció del territori, que es volen visualitzar des de l’excel·lència”.

Roda de premsa d'Onada

Passat dimecres, l'Espai Onada va acollir la roda de premsa d'Onada Edicions per valorar les novetats editades en el primer semestre del 2011. Amb la intervenció de l'editor Miquel Àngel Pradilla i els directors de col·lecció Juanjo Roda, Noemí Oms i Josep San Abdón

Imatges de la presentació de "Cura sana" a Traiguera

Passat dissabte 9 de juliol, Vanessa Fibla va presentar a Traiguera el seu llibre "Cura sana. Remeis tradicionals d'Alcanar", on l'autora va exposar les propietats de les plantes i les formes de preparació de pomades, ungüents, etc a partir d'elles.

"Una fauna curiosa". Vicent Usó ressenya "Món animal"

Tot queda a Vila-real. L'escriptor Vicent Usó ha publicat una crítica literària sobre el llibre d'un altre escriptor d'aquesta localitat de la Plana Baixa, en Jordi Colonques. Segons Usó, "no és fàcil explicar l'argument de Món animal". El motiu d'aquesta afirmació el troba en la varietat de personatges que hi apareixen en aquesa novel·la d'humor negre.

Entre tota aquesta galeria de figures hi destaca dues: en Gus recercant feina, i el cadàver sense tres dits, aquest últim "únicament una excusa per retratar-nos la fauna que pul·lula entorn d’el". Usó segueix descrivint els "animals" que habiten aquest espai que gira entorn del nou zoològic-parc temàtic.

"Així, doncs, una galeria impagable de personatges, una narració àgil i molt ben travada, un domini del llenguatge adient per a descriure situacions pròximes a la caricatura i un sentit de l'humor molt especial fan de Món animal una sàtira ben oportuna d'una societat que, en el fons, no està tan lluny d'aquesta visió aparentment (i només aparentment) excessiva", conclou Vicent Usó.

La crítica sencera es pot llegir tot clicant ací.

Onada reedita els llibres de manualitats sobre el Seguici de Tortosa

Les figures del seguici són una de les mostres de cultura popular que més atrauen els menuts tortosins. Amb la intenció d’oferir-los un material amb el qual puguen jugar a la vegada que coneixen aquestos personatges va nàixer la col·lecció “Pinta, retalla i juga!”.

Com el seu nom indica, són uns llibres pensats per a desenvolupar la imaginació i les manualitats dels xiquets i xiquetes. El seu creador, el tortosí Joan Iniesta, ha traslladat gegants, nanos i cucaferes de la realitat al paper, i ho ha fet en dues versions. Una, “El seguici de Tortosa”, reflecteix les figures de forma més detallada, mentre que l’altra, “El seguici infantil de Tortosa”, es basa en uns dibuixos més simpàtics i simplificats, ideat per a edats més matineres.

El sistema d’aquestos dos llibres és ben senzill, a cada fulla hi ha una imatge per pintar i retallar, que després es poden col·locar dempeus amb una sol·lapa i un suport que fa de base. El paper dels exemplars, més gruixut del normal, permet que les figures es mantinguen dretes. A més a més, s’incorpora una guia didàctica per a que els xiquetes i xiquetes puguen treballar els diversos conceptes que integren el seguici.

Cucaferes, nans i gegants

Les cucaferes, datades en la dècada dels 30 del passat segle XX, encapçalen ambdòs llibres. Conta la llegenda que la cucafera era bèstia que gaurdava la Cova on era captiva la princesa Rubí, fins que en Rufolet la va domesticar al tallar-li les orelles i la cua i la va dur a Tortosa el dia del Corpus.

Precisament, també hi són presents la parella de gegants que representa a Rufo i a Rubí, els quals apareixen als dos llibres de Joan Iniesta. Daten de 1957, un any abans que la parella mora, Zoraïda i Nabil. Als anys 90 shi sumarien els gegants renaixentistes Mariana i Cristòfur i els gegants jueus Caxixa i Bonjuhà. Estos últims només hi apareixen a “El seguici de Tortosa”, el primer volum del “Pinta, retalla i juga!”.

Junt a la Cucafera i els Gegants hi són altres figueres clau de la cultura popular de la capital ebrenca: els Nanos del Renaixement, l’Àliga i el Bou, la Pagesa i el Pagès. Sense oblidar-nos del dolçainer i el tabaler, els encarregats d’una música sense la qual tota la resta no surten al carrer.

Un jove autor dedicat als símbols de la terra

Darrer d’”El seguici de Tortosa” i “El seguici infantil de Tortosa” ens trobem en Joan Iniesta. Llicenciat en Belles Arts amb especialitats d’escultura i pedagogia, Iniesta ha esdevingut, als seus 24 anys, en tot un difusor de la cultura popular de les Terres de l’Ebre. En aquesta tasca ha creat Calaix de Sastre, el primer taller d’imatgeria popular ubicat a les comarques meridionals catalanes.

Al passat mes de gener va presentar els primers exemplars dels llibres sobre el Seguici, que van suposar tot un èxit. La bona acollida ha comportat una reedició dels dos volums de la col·lecció, tot comptant amb l’editorial Onada i la col·laboració del consistori de la ciutat i la Casa dels Gegants.

Vídeopresentacions: "Illa retrobada", de Mari Carmen Sáez

La poetessa valenciana ens fa cinc cèntims del seu llibre "Illa retrobada", un poemari que va ser guardonat amb el 13é Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol 2009.

Crònica de la presentació de "Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid" a l'Anglesola

Adjuntem la crònica de la presentació de "Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid" redactada per l'autor de l'obra, Carlos Julian Rochela.

PRESENTACIÓN EN LA IGLESUELA DEL LIBRO PIEDRA SOBRE PIEDRA. LAS CASETAS DE LA IGLESUELA DEL CID

El pasado 15 de julio se presentó en el espléndido salón de actos del Ayuntamiento de La Iglesuela del Cid ante un numeroso público el libro “Piedra sobre piedra. Las casetas de La Iglesuela del Cid" de Carlos Julián Rochela.

La editorial Onada Edicions de Benicarló en su colección Arquitectura ha realizado una esmerada edición de 144 páginas con 143 fotografías. Después de la introducción se hace un recorrido histórico de cómo la piedra ha estado presente desde los iberos hasta nuestros días en las construcciones del pueblo.

Luego se centra en las casetas y sus características y pasa en el siguiente capítulo a hablar de los constructores de los que se tiene aún memoria. A continuación se da paso a hablar de las diversas clases de casetas ya sea por la forma, por la clase de piedra empleada o por otros aspectos. Habla luego de unas casetas que tienen un especial encanto.

Se incluye una ruta en la que se pueden contemplar un sinnúmero de estas construcciones, y acaba con otras construcciones que se han trabajado en piedra.

Su ISBN es 978-84-15221-13-5 y se puede adquirir en establecimientos de Iglesuela , Cantavieja y Villafranca o pidiéndolo por correo a torretas@gmail.com

(Versió en valencià)

PRESENTACIÓ A L'ANGLESOLA DEL LLIBRE PIEDRA SOBRE PIEDRA. LAS CASETAS DE LA IGLESUELA DEL CID

El passat 15 de juliol es va presentar en l'esplèndid saló d'actes de l'Ajuntament de l'Anglesola davant un nombrós públic el llibre “Piedra sobre piedra. Les casetas de La Iglesuela del Cid de Carlos Julián Rochela.

L'editorial Onada Edicions de Benicarló en la seva col·lecció Arquitectura ha realitzat una acurada edició de 144 pàgines amb 143 fotografies. Després de la introducció es fa un recorregut històric de com la pedra ha estat present des dels ibers fins als nostres dies en les construccions del poble. Després se centra en les casetas i les seves característiques i passa en el següent capítol a parlar dels constructors dels quals es té encara memòria.

A continuació es dóna pas a parlar de les diverses classes de casetas ja sigui per la forma, per la classe de pedra emprada o per altres aspectes. Parla després d'unes casetas que tenen un especial encant. S'inclou una ruta en la qual es poden contemplar un sens fi d'aquestes construccions, i acaba amb altres construccions que s'han treballat en pedra.

El seu ISBN és 978-84-15221-13-5 i es pot adquirir en establiments de l'Anglesola, Cantavella i Vilafranca o demanant-lo per correu a torretas@gmail.com

Paraules de cruïlla: bambar. Article de Carles Lluch

Cada dimecres pugem en aquest blog una paraula provinent del "Vocabulari de cruïlla", el recopilatori dels mots i expressions més típics del nord valencià i Terres de l'Ebre que ha escrit en Joan S. Beltran. Aquesta setmana però, fem ressó de l'article que el crític Carles Lluch ha publicat al seu blog "Els exilis", en el qual també en parla d'una d'aquestes paraules de cruïlla: "bambar". Lluch destaca el caràcter nostrat d'aquest terme, que no hi apareix en diccionaris de referència de la llengua catalana com el de l'IEC o l'Alcover-Moll. És el verb bambar, que vol dir 'anar d'ací d'allà sense una destinació concreta'. Aquests dies de vacances és molt habitual en les cases amb xiquets: "Pareu de bambar d'un costat a l'altre". Fa unes setmanes els vaig dir a unes alumnes de l'institut: "No podeu anar bambant pels passadissos a l'hora del pati". La prova que és un mot ben viu és que les alumnes, magrebins, em van entendre i una, que l'any que ve estudiarà a Euskadi, va dir que la utilitzaria allà. A la vegada, Lluch recorda que ni en una obra tan completa com el "Vocabulari de cruïlla" (amb dos volums, 867 pàgines i centenars d'entrades amb un bon grapat d'il·lustracions) aplega tota la riquesa lèxica de les Terres de l'Ebre, el Maestrat i els Ports.

L'Anglesola acull la presentació de "Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid"

Carlos Julián Rochela, autor del llibre, va exposar als assistents les diverses pecularietats de l'arquitectura en sec, un dels elements característics de l'Anglesola. Una presentació a la qual hi van acudir nombrosos veïns, interessats no només en la pedra en sec, sinó també en els seus protagonistes, a molts dels quals van conèixer personalment.

Per aquesta raó, "Piedra sobre piedra" és més que un llibre d'arquitectura popular: és un retrat d'un aspecte central de la vida quotidiana de la vila durant el segle passat, reconvertit ara en atractiu turístic que es complementa amb la monumentalitat, la gastronomia, la natura i la cultura de l'Anglesola i la resta de la comarca del Maestrazgo.

(versión en castellano)
Carlos Julián Rochela, autor del libro, expuso a los asistentes las diversas pecularietats de la arquitectura en seco, uno de los elementos característicos de la Iglesuela del Cid. Una presentación a la cual acudieron numerosos vecinos, interesados no sólo en la piedra seca, sino también en sus protagonistas, a muchos de los cuales conocieron personalmente.

Por esta razón, "Piedra sobre piedra" es más que un libro de arquitectura popular: es un retrato de un aspecto central de la vida cotidiana de la villa durante el siglo pasado, reconvertido ahora en atractivo turístico que se complementa con la monumentalidad la gastronomía, la naturaleza y la cultura de la Iglesuela y el resto de la comarca del Maestrazgo.

"L'Alba té... ajuda als més menuts a entendre la diversitat de famílies". Núria Sendra a El Mundo

El bloc de les Contalles d'Alba es fa eco de les declaracions de Núria Sendra, d'Edicions del Bullent, en el suplement "Cultura y ocio" d'El Mundo. Sendra assenyala els contes de la Katy Pallás i Mara Cebrián, concretament "L'Alba té..." com una bona opció en literatura infantil, com es pot llegir en aquest retall.

La posició de Núria Sendra, experta en literatura infantil, s'inscriu en un reportatge d'El Mundo al voltant de les propostes literàries adreçades als més menuts, de cara a la temporada estival i com a forma de promocionar la lectura fora de les aules. Hi intervenen també en Joan Carles Girbés i Vicente Muñoz Puelles. L'article sencer es pot llegir tot clicant ací.

Els autors de "La cuina del mercat de Vinaròs" exposen el seu treball a Santa Magdalena i a Vinaròs

Passat dissabte 9 de juliol, la Capella de Santa Magdalena de Polpís acollia la presentació del llibre de cuina de Juanjo Roda i Dani Miralles. Precisament aquest últim va ser l'encarregat d'explicar als assistents com s'havia dut a terme l'obra, una iniciativa enquadrada dins les Festes de la Joventut que organitza l'Associació Pont de l'Agüelo Queixalet.

La crònica de la jornada es pot trobar a El Set, el gratuït de la Plana i el Maestrat, que també il·lustra un moment del posterior Concurs de Coques Dolces i Salades, del qual Miralles va exercir de jurat.

Juanjo Roda posa les receptes en pràctica

Mentre, l'altre autor de "La cuina del mercat de Vinaròs", en Juanjo Roda, va cuinar passat dijous i divendres algunes de les idees del receptari, en una activitat destinada a dinamitzar i promocionar el Mercat de la ciutat llagostinera després de la seua remodelació. Aquesta proposta partia de la Regidoria de Comerç i de l'Associació de Venedors del Mercat, i el seu objectiu era mostrar d'una forma divertida i didàctica que amb els productes que es troben en aquest espai és possible composar plats frescos, saludables i fàcils.

Vicent Pallarés és entrevistat al Setmanari Arrels

De cara a la passada Diada de Sant Jordi i les diferents Fires del Llibre que s'organitzaven arreu de les nostres comarques, el diari digital d'Onda, Arrels on line, va entrevistar Vicent Pallarés, el coautor d'"El magma silenciós".

La conversa, que signa el periodista Carlos Rodríguez, s'inici amb el record a qui va ser l'impulsor de la història, el desaparegut escriptor Manel Garcia i Grau. De fet, el prestigiós poeta benicarlando va ser el responsable del títol, "El magma silenciós". En Pallarés hi explica el per què d'aquesta denominació: "És una metàfora referida a unes restes humanes trobades per una retroexcavadora mentre realitza les obres d’una autovia, posant en perill de desaparició una espècie animal autòctona única en el món. Es tracta d’una fossa comuna del temps de la Guerra Civil. L’argument consisteix en investigar de qui són les restes, qui foren els executors de la matança i per què. És a dir, que hi ha erupció."

L'escriptor de Suera també es refereix als dos grans temes de l'obra, la memòria històrica i les agressions urbanístiques: "He mirat d’afrontar-los des de la distància i l’equilibri que exigeix el tractament literari, però amb tant de rigor com m’ha estat possible. En la meua opinió, la literatura no ha de pretendre canviar el món, però sí explicar-lo. I a vegades, criticar-lo amb cruesa." A més a més, apunta que tot i ser una novel·la de caire juvenil, pels seus elements és apta per a tots els públics.

L'entrevista sencera es pot llegir tot clicant ací.

Estiu carregat de novetats per al públic infantil i juvenil

Contes, contalles, retallables i juvenils. L’editorial Onada publica aquest estiu de 2011 un seguit d’obres dirigides als lectors i lectores més joves. Uns llibres que no deixen de banda el compromís amb el territori: la majoria de les novetats són de temàtica ebrenca o d’autors del sud de Catalunya.

“A l’altra banda del foc” va ser el primer d’aquesta fornada estival de llibres infantils i juvenils d’Onada Edicions. De la mà de la flixenca Laura Mur, arribava aquest conte ebrenc, assenyalat per a xiquets i xiquetes d’entre 8 i 12 anys. La proposta literària de Mur és un relat d’aventures al voltant d’un calendari festiu d’un poble qualsevol de les Terres de l’Ebre, un recorregut carregat de màgia i protagonistes tan curiosos com el capgròs farfollòs. “A l’altra banda del foc” sortia al carrer amb l’estiu, just la setmana de Sant Joan, una data gens aleatòria, atès que el solstici estival marca el punt d’inici de la història del iaio Ramon i el Martí.

El conte de Laura Mur és l’únic que ja es pot trobar a les llibreries, però en breu s’acompanyara d’altres apostes dirigides al públic infantil. Així, des de fa setmanes ja es pot consultar a la pàgina de l’editorial el conte “La nana de Sara”. Definida com “una cançó de bressol il·lustrada”, aquesta obra del tortosí Josep Maria Franquet ens presenta la Sara, una xiqueta que coneix a una sirena, tot en un entorn de plena fantasia com són els móns dels somnis per als més menuts. Junt als versos de Franquet hi ha els dibuixos del Jordi Alfonso. El reconegut il·lustrador de Móra d’Ebre ha contribuit amb unes composicions que destaquen per la seua vivesa carregada de color, que ens retraten a la Sara en uns espais que estimulen la imaginació. I com parlem d’una cançó de bressol, al final del conte hi apareix la partitura de la nana, duta a terme per l’Elisenda Franquet i Rogerio Botter.

De Tortosa també ens arriben els dos primers volums de la col·lecció Pinta, retalla i juga!. Són “El seguici de Tortosa” i “El seguici infantil de Tortosa”, uns llibrets de l’artista Joan Iniesta que es van presentar passat mes de gener i vist el seu èxit, s’ha optat per una reimpressió amb el suport de l’editorial benicarlanda. La denominació de la col·lecció ho expressa clarament. Són dibuixos de les figures de la imatgeria popular tortosina, en la qual els més menuts poden pintar, retallar i muntar per obtindre unes simpàtiques estatuetes de paper. Després de Tortosa, el seguici d’Amposta continuarà aquesta nova línia de retallables que uneixen diversió amb cultura popular dels nostres pobles.

No s’acaben ací les novetats infantils. Per al mes d’agost s’espera la publicació de dues noves Contalles d’Alba, concretament, els números tres i quatre, “L’Alba aprén” i “L’Alba somia”, amb més aventures d’aquesta xiqueta que hi viu amb son germà, son gat i les seues dues mares. Les autores, les valencianes Katy Pallás i Mara Cebrián, anuncien sorpreses en el desenvolupament d’aquestes dues Contalles de temàtica homoparental.

Piedrasconfuturo.com es fa ressó de "Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid"

El llibre de Carlos Julián Rochela ha estat inclòs en la pàgina web Piedras con futuro, un dels portals de referència de l'arquitectura popular aragonesa. En la següent imatge es veu el retall de la pàgina amb la descripció d'aquesta completa obra que gira sobre la cultura de la pedra en sec a l'Anglesola.

Clicant en ella s'amplia.

Convoquen la 2a Festa Estellés

Reproduïm el manifest que ens ha arribat des d'InfoMigjorn:

2a Crida a la Festa Estellés 2011

El 14 de juliol de 2010 es publicava a Infomigjorn, revista virtual que dirigeix Eugeni S. Reig, una carta de convit adreçada a tothom, amb la proposta de celebrar la Festa Vicent Andrés Estellés (que nasqué a Burjassot el 4 de setembre de 1922). La proposta suggeria fer-la en les primers divendres o dissabtes del mes de setembre, on entrara un plat típic de la nostra gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, de manera semblant a com fan els escocesos –des de fa ja més de dos-cents anys– cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular.

El resultat va ser prou engrescador, ja que Primera Festa Estellés va celebrar-se –i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradors– al llarg del mes de setembre proppassat, i en alguns pobles en octubre i fins i tot novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dénia, Elx, Gandia, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Sueca, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva.

Van participar, en les diverses celebracions, el partit Socialista, a través dels ajuntaments de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco, a Alginet, Dénia i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà, a Vic; Espai País Valencià, a Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall, a Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, a Benaguasil. I associacions com la Pebrella, a Canals; la Bellota, a Manuel; el Tempir, a Elx; la Gola, a Guardamar; el Safranar, a Torrent; Rodonors Invictes, a Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, a Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques, a Benimaclet; el Grup de Teatre la Bicicleta, a Xàtiva; Acció Cultural, a València, i la Bassot, a Burjassot.

Hi van col·laborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant l’acte o com rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Núria Cadenes, Manel R. Castelló, Isidre Crespo, Ruben Luzón, Antoni Martínez Revert, Jaume Pérez Muntaner, Vicent Nàcher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Lluís Roda, Andreu Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel.

També van donar-li suport i van col·laborar cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; com també músics: Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.

Hi van fer-se ressó de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs –la llista va figurar al bloc Raons que rimen– van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al “fill del forner que feia versos”.

Com anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema Els amants una peruana, a Guardamar una escocesa, que a Benimodo va participar la filla del poeta i a Burjassot el fill.
Festa que esperem que enguany, el 2011, se celebre en molts pobles del nostre àmbit lingüístic. A hores d’ara, i si no hi ha canvis de data, sabem, amb plena certesa, que se celebrarà a l’Alcúdia el 9 de setembre; Alginet el dia 2, i a Cullera i a Manuel el dia 3.

Per tant us encoratge a que la celebreu amb els mitjans que tingueu, molts o pocs, per tal de consolidar la instauració d’un referent cultural, d’una celebració de la poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels nostres màxims poetes.
D’altra banda, també m’agradaria, si aneu a fer-la, que m’ho comunicareu, per tal de donar-li la més amplia difusió. Salutacions.


Josep Lozano (12-VII-2011)
jlozanolerma@gmail.com

Vídeopresentacions: Manel Joan i Arinyó

Tres llibres en una sola presentació. L'escriptor Manel Joan i Arinyó, ens fa cinc cèntims sobre les seues obres "Cubaneta meua", "Fem un trio" i "L'atzucac del perdedor", que comparteixen amb el vídeo la personalitat de l'autor de Cullera.

"La cuina del mercat de Vinaròs" a les Festes de la Joventut de Santa Magdalena

El municipi del Baix Maestrat va viure l'avantsala de les seues Festes Patronals el passat cap de setmana, amb les denominades Festes de la Joventut, que organitza l'Associació Pont de l'Agüelo Queixalet. Així, es van programar tot un seguit d'actes on els joves de la vila van ser els protagonistes.

Entre aquestes activitats hi havia una presentació del llibre "La cuina del mercat de Vinaròs", que va comptar amb la presència del coautor i fotògraf de l'obra, en Dani Miralles. A la Capella santamagdalenera, Miralles va explicar a l'audiència com van dur a terme aquest projecte ell i en Juanjo Roda, triant i destriant entre les nombroses receptes que van cuinar amb ingredients del mercat de Vinaròs. El fotògraf va mostrar el seu treball amb unes làmines seleccionades entre les imatges del llibre, per tal que els assistents pogueren apreciar la seua feina amb tot detall.

Fotos: Laura Puig

Posteriorment, Dani Miralles va formar part del jurat del III Concurs de Coques Salades i Dolces, on s'hi van presentar fins onze plats, segons es pot llegir al web de l'Ajuntament de Santa Magdalena. Unes coques que van ser les convidades d'excepció al sopar de paiporta que va agrupar a nombroses persones, abans que el ball i la disco-mòbil posaren el punt a les Festes de la Joventut.

Vicent Pallarés, entrevistat a Ràdio Vila-real

A finals de maig passat, Vila-real va acollir l'activitat "Literatura en veu alta" en la qual autors i autores del territori, englobats en la cooperativa de lletres El Pont, duien a terme una lectura pública de poemes, contes i fragments literaris.

Un dels participants a l'esdeveniment va ser en Vicent Pallarés, coautor d'"El magma silenciós". De cara a la iniciativa, Pallarés va ser entrevistat als micròfons de Ràdio Vila-real. Tot responent a les qüestions de la periodista Sheila Gil, el de Suera va recórrer la seua trajectòria, des dels seus inicis, quan als 30 anys va guanyar un premi literari, fins l'actualitat. Pel mig, nombroses obres que s'inscriuen en gèneres tan diversos com el juvenil o els guions audiovisuals.

Ací es pot escoltar l'entrevista sencera.

Paraules de cruïlla: sargall

Sabeu què vol dir sargall? És un mot que té relació amb l'aigua. Segurament les tempestes d'ahir en va deixar un bon sargallam per les nostres terres. També es coneix com "xaragall". La resposta la podem trobar al Vocabulari de cruïlla, de Joan Beltran i Cavaller. El sargall, que apareix al Seïdia, és un regueró que forma l'aigua de la pluja quan escórre per un terreny inclinat. Hi podeu trobar més significats i curiositats sobre aquest i altres mots de les nostres terres en els dos volums d'aquesta obra editada per Onada.

Vídeopresentacions: "La senda llarga", de Josep Usó

Aquesta setmana, la vídeopresentació ve a càrrec de Josep Usó, qui parla del seu llibre "La senda llarga, dins la col·lecció Narratives d'Onada Edicions.

El concurs "A l'altra banda del foc" ja està enllestit!

La guanyadora ha estat la Cèlia Ventura, de Barcelona, que ens ha enviat aquesta fotografia. En un no-res, li arribarà un exemplar de "A l'altra banda del foc", el conte ebrenc de la Laura Mur.

Enhorabona i gràcies a tots i totes els que heu participat!

Aplicant la cuina del mercat de Vinaròs

Els ous fregits amb llagostins, situats a la pàgina 31 del llibre, ha estat la recepta que el traiguerí Vicent Sanz ha desenvolupat en el seu blog personal, Triticària. En un extens article, l'autor d'Olives trencades conta com arriba a les seues mans un exemplar de "La cuina del mercat de Vinaròs", i com en Juanjo Roda li explica la història d'aquesta recepta.

"Fullejant-lo, a La cuina del mercat de Vinaròs ja es veu que no hi ha tan sols receptes de la cuina tradicional vinarossenca, de pescador i de llaurador, amb l’arròs com a ingredient comú, sinó també innovacions sorgides de la vitalitat urbana de la ciutat valenciana més septentrional, que sempre ha tingut també un lloc dedicat a la sofisticació, tal com correspon a una ciutat de pas obligat."

Posteriorment, el blogaire de Traiguera i afincat a Catalunya exposa pas a pas com duu a terme la seua versió personal d'aquestos ous fregits amb llagostins, fets amb els ingredients disponibles ("Tampoc no hi ha ous de gallines felices, com exigeix el guió".) Tot el procés i el resultat de la cuinada es pot llegir clicant ací.

Entre Tarragona i València

Passat dilluns 4 de juliol, el diari La Vanguardia publicava un reportatge al voltant de les editorials que sorgeixen en les perifèries del domini lingüístic català. Signat per en Josep Massot i amb el títol de "Quan Barcelona no és el centre", el text feia un recorregut per projectes editorials creats en zones com València, Mallorca, Tarragona, Girona o Lleida, i marcava les febleses i les fortaleses d'ubicar-se en zones allunyades de la Ciutat Comtal, com ara tindre menys visibilitat en els mitjans de comunicació nacionals.


Onada Edicions apareix nomenada en el mapa que il·lustra el reportatge. Es tracta d'una infografia de l'àrea catalanoparlant on s'assenyala la situació de les diferents editorials que aposten sobretot per les obres en llengua pròpia. Implantada a Benicarló, la imatge apunta de forma aclaridora la posició central d'Onada com a editorial de referència en el territori que ocupen les comarques de la Diòcesi de Tortosa, això és, les Terres de l'Ebre i el nord del País Valencià.

L'article sencer el podeu trobar a les pàgines 34-35 de La Vanguardia del dia 4-07-2011 o bé llegir-lo tot clicant ací.

Últims dies per participar al concurs "A l'altra banda del foc"

Este cap de setmana conclou el termini per a participar al concurs "A l'altra banda del foc", amb motiu del llançament d'aquest conte ebrenc de la Laura Mur. En concret, es pot prendre part fins la mitjanit del diumenge al dilluns.

Per a participar, només cal enviar una fotografia celebrant la festivitat de Sant Joan al correu electrònic onadaedicions@gmail.com, i entre totes elles hi sortegem un exemplar del llibre de l'escriptora flixanca.

"A l'altra banda del foc" és un relat per a joves d'a partir dels vuit anys, tot i que la història enganxa a tota mena de públic. Ens conta les aventures del iaio Ramon, qui a la vespra de Sant Joan, es veu immers en un fantàstic viatge en recerca del seu nét.

Vanessa Fibla presenta el "Cura sana" a Traiguera

L'obra de la jove canareva es presentarà demà dissabte 9 de juliol, a les vuit del vespre. Serà al Pes Fariner, situat al carrer Major d'aquesta localitat del Baix Maestrat.

"Cura sana. Remeis tradicionals d'Alcanar" és un dels llibres més venuts de les nostres comarques enguany. Tot partint de la base de les plantes de la seua vila, Vanessa Fibla recupera aquelles solucions artesanals per guarir molèsties i algunes malalties. A més a més, la seua formació com a química li permet els per quès de la seua efectivitat, així com acompanyar-lo d'anècdotes i vivències relacionades.

Encara el seu caràcter local, "Cura sana" és una obra útil en altres indrets del Maestrat, Ports i Terres de l'Ebre, atès que recòrre plantes tan conegudes com l'espígol, el julivert o l'olivera, entre moltes altres.

Vídeopresentacions: "Contalles de Muniatto" d'Ester i Olga Besolí

Les germanes Olga i Ester Besolí ens fan cinc cèntims al voltant de les Contalles de Muniatto, la sèrie de contes infantils que protagonitza un xiquet de cinc anys carregat d'imaginació.

"La cuina del mercat de Vinaròs" es presenta dissabte a Santa Magdalena de Polpis

La presentació del llibre de Juanjo Roda i Dani Miralles s'inscriu dins del Dia de la Joventut, que celebra aquest cap de setmana la localitat madalenera. L'activitat tindrà lloc dissabte 9 de juliol a les 18 hores, a la Capella, situada al lateral de l'esglèsia de la vila. Allà, els autors faran cinc cèntims de l'obra, una iniciativa que es repeteix de nou, atès que altres títols de la col·lecció La Teca, com "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs" i "Pastes i dolços de Benicarló", també es van presentar en aquestes dates a Santa Magdalena.

Per continuar la temàtica gastronòmica, tot seguit s'ha convocat el III Concurs de Coques Salades i Dolces, on els autors de "La cuina del mercat de Vinaròs" formaran part del jurat encarregat de triar les millors mans pastisseres. El programa conclou amb el sopar de pa i porta, on els participants podran degustar les coques del concurs i amb un ball, per posar fi al Dia de la Joventut 2011, avantsala de les properes Festes Patronals de Santa Magdalena.

La celebració està organitzada per l'Associació Juvenil Pont de l'Agüelo Queixalet, i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de la vila.

"Biografies de Tarragona", present a l'A carn!, revista d'història militar catalana

Un dels coordinadors de la sèrie "Biografies de Tarragona", en Manel Güell i Junkert, és també el responsable d'A carn!, una revista electrònica centrada en la història militar de Catalunya. El darrer número, el 16, correspon al passat mes de maig, i és un especial dedicat al setge napelònic a la capital tarragonina, que va tindre lloc al 1811.

Una temàtica que s'apropa al segon volum de les "Biografies", que va veure la llum el passat mes d'abril. Tot i que el llibre arreplega personatges des de l'antiguitat fins el segle XX, tant Güell com l'altre coordinador, en Salvador Rovira, van donar-li una certa importància a aquesta fita, de la que enguany es compleix en segon centenari. Així, hi apareixen les biografies del burgés i polític Josep-Francesc Yxart Pi, del militar Josep-Ignasi Alemany Carbonell o dels herois Joaquim Fàbregas o Rosa Venas, "La calassera".

A més a més, l'A carn! incorpora una xicoteta ressenya sobre el llibre, fent esment d'aquestos i altres noms destacats que han estat biografiats en la segona part de la nissaga de la col·lecció Conèixer.

La ciberpublicació d'història militar A carn! es pot llegir i descarregar en el seu lloc web.

Paraules de cruïlla: esclet/a

Sabeu què vol dir esclet/a? És una paraula que es pot usar tant per referir-se a una persona com per a referir-se a la roba. En aquesta ocasió, ens referim a la darrera accepció, els teixits. És un mot ben tortosí, que el DECat titlla de "bell i utilíssim mot". La resposta la podem trobar al Vocabulari de cruïlla, de Joan Beltran i Cavaller. Així, una roba escleta és aquella que té bona rentada, és a dir, que quan es renta no perd ni es barregen els colors. Hi podeu trobar més significats i curiositats sobre aquest i altres mots de les nostres terres en els dos volums d'aquesta obra editada per Onada.

"Un llibre farcit de retalls". Àngel Canet ressenya Els somriures de la pena

El recull de contes del puçolenc Manel Alonso continua arreplegant bones crítiques en la blogosfera. L'últim en sumar-s'hi ha estat Àngel Canet, qui ha dedicat una ressenya a la novel·la dins del seu blog personal.

D'aquesta manera, el blogaire apunta que s'ha trobat "molt identificat" amb alguns dels relats inscrits en "Els somriures de la pena", que reflecteix la quotidineïtat de les darreres dècades del segle XX en el pobles.

"És un llibre farcit de retalls, com podem llegir a la contraportada, de la biografia del Manel Alonso. Són trenta relats de ficció -al meu entendre no veig massa ficció, perdona'm, Manel- i sí molta tendresa, ironia, etc al llarg dels relats. Tot passa al poble de Pouet -ben bé podria ser Benicolet-, poble on, com també podem llegir a la contraportada, trobarem el sabor agredolç dels somriures de la pena."

En Canet conclou la part corresponent a la novel·la de Manel Alonso tot destacant alguns contes, com ara "La cabra" o "Esperant el pare".

Es convoquen les bases per als Premis Literaris Vila de Puçol 2011

Un any més, i ja van 27 edicions, l'Ajuntament de Puçol convoca el seu Certamen Literari, que de nou compta amb la col·laboració d'Onada Edicions. A punt d'aplegar a la trentena, la convocatòria d'aquesta localitat de l'Horta Nord ha esdevingut una de les cites literàries més rellevants en el panorama de les lletres valencianes, i que ha guardonat en els darrers anys propostes com la ciència ficció d'Històries espectrals (Rafael Escobar, 2009) o la novel·la d'humor Món animal (Jordi Colonques, 2010).

Junt a la part literària també es convoca el Premi de Poesia Josep Maria Ribelles, que enguany aplega a la quinzena edició, que complementa l'anterior. Un guardó que ja han obtingut poetes de la mida de Francesc Mompó (De la fusta a l'aigua, 2010) o Mari Carmen Sáez (Illa retrobada, 2009), entre d'altres.

Tot seguit adjuntem les bases de participació:

XXVII CERTAMEN LITERARI VILA DE PUÇOL

Convoca: Ajuntament de Puçol, amb la col·laboració de Onada Edicions
Lliurament dels treballs: Biblioteca Pública de Puçol. C. de Santa Teresa, 10 (Casa de Cultura). Tel. 96 1424086 46530 Puçol (País Valencià)
Resum de les bases: Poden optar-hi obres inèdites de narrativa escrites en valencià que no hagin estat premiades en cap altre concurs. Cada autor pot concursar amb un màxim de dos treballs.
Extensió: de 100 a 150 folis. Els treballs s'han de presentar per quadruplicat, mecanografiats a doble espai i per una sola cara. Aniran sense signar, amb un títol i un lema, dins d'un sobre amb la inscripció "XXVII Certamen Literari Vila de Puçol". Caldrà adjuntar-hi un sobre tancat, a l'exterior del qual figurarà el lema i, a l'interior, el nom, els cognoms, l'adreça i el telèfon de l'autor.
Advertiment: durant el mes d'agost la Casa de Cultura estarà tancada.
Jurat: Format per professionals de reconegut prestigi i un representant de l'Ajuntament de Puçol.
Termini de presentació de treballs: 15.09.2011
Lliurament dels premis: Tindrà lloc el 7 d'octubre de 2011, a les 20 hores, en la Gala dels Premis de Puçol.
Dotació: 2.000 euros i publicació de l'obra premiada per Onada Edicions

XV PREMI DE POESIA JOSEP MARIA RIBELLES

Convoca: Ajuntament de Puçol, amb la col·laboració de Onada Edicions
Lliurament dels treballs: Biblioteca Pública de Puçol. C. de Santa Teresa, 10 (Casa de Cultura). Tel. 96 1424086 46530 Puçol (País Valencià)
Resum de les bases: En aquest premi pot participar-hi qualsevol escriptor, amb un màxim de dues obres escrites en valencià de temàtica, metre i rima lliures. Els poemaris han de ser originals i inèdits i no poden haver estat guardonats en cap altre certamen literari. La temàtica, el metre i la rima seran de lliure elecció de l'autor. La col·lecció de poemes serà d'una extensió
total mínima de 60 folis i màxima de 120 folis. Els treballs s'han de presentar per quadruplicat, a nom del XV Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles i duran títol i lema. S'hi adjuntarà un sobre tancat o plica a l'anvers del qual figurarà el títol del poemari. A l'interior de la plica, s'hi inclouran les dades, el telèfon i l'adreça de l'autor.
Jurat: Estarà compost per professionals de reconegut prestigi i un representant de l'Ajuntament de Puçol.
Termini de presentació de treballs: 15.09.2011
Lliurament dels premis: Tindrà lloc el 7 d'octubre de 2011, a les 20 hores, en la Gala dels Premis de Puçol.
Dotació: 2000 euros i publicació de l'obra guanyadora per Onada Edicions.

"Una novel·la d'humor". X. Aliaga ressenya Món Animal al Quadern

La novel·la del vila-realenc Jordi Colonques és l'obra recomanada pel crític, escriptor i periodista Xavier Aliaga en el Quadern, el suplement cultural de l'edició valenciana d'El País, publicat passat dijous 30 de juny.

En la seua ressenya, que es pot llegir sencera tot seguit, Aliaga hi destaca la conveniència d'etiquetar "Món animal" com a "novel·la d'humor", gràcies a "l'esplèndid i embogit fresc del món actual" que ens mostra la darrera obra publicada dins la col·lecció Narratives.

Vídeopresentacions: "Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid", de Carlos Julián

Carlos Julián, autor de "Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid", en fa cinc cèntims de la seua obra, editada a finals de juny per Onada Edicions. El llibre tracta de l'arquitectura de la pedra en sec d'aquesta localitat del Maestrazgo aragonés.



Al Crónica de Aragón

D'altra banda, el cibermitjà Crónica de Aragón s'ha fet ressó del llançament de "Piedra sobre piedra", el nou llibre de Carlos Julian Rochela sobre l'arquitectura de la pedra en sec, i en especial les típiques 'casetas' de la localitat de l'Anglesola, a la comarca del Maestrazgo. L'article sencer es pot llegir fent clic ací.

El Crónica és un dels diaris electrònics punters a Aragó. Fundat fa dos anys i ubicat a Saragossa, informa al voltant de tot el que ocòrre en aquest municipi. A més a més, els seus continguts estan sota la llicència Creative Commons, que permet certa llibertat de distribució dels textos i les imatges que hi publiquen.