Apunta't al Club Lector

dimecres, 31 d’agost de 2011

"Els somriures de la pena", ressenyat per Vicent Sanz a Triticària

El traiguerí Vicent Sanz és l'autor de l'última aportació crítica a "Els somriures de la pena", la reconeguda novel·la de Manel Alonso i Català, la qual, vist el seu recorregut per la blocosfera, fa camí d'esdevindre una de les narratives valencianes més destacades d'enguany.

En aquest cas, Sanz se centra en el paper que juga l'entorn, eixe Pouet fictici, creat a partir d'una visió emmirallada de Puçol, la vila d'Alonso. Pouet va més enllà de les referències locals i esdevé una representació d'un poble valencià qualsevol, amb els seus ets i uts. "Hi ha, doncs, en aquest llibre, sobretot a les dues primeres parts, perfectament narrat, l’imaginari social dels valencians de poble. Que són la immensa majoria dels valencians que diuen «Bon dia»".

I si Pouet és l'espai, el temps és el passat. "L’autor hi projecta una visió no pas nostàlgica, cosa del tot estranya al sentir popular que anima la seua obra, sinó agredolça, conformada, en què la tristesa pel pas del temps es veu sobradament compensada per un humor d’arrel característicament tradicional, perfectament descriptiu de la manera de ser col·lectiva dels valencians, que enllaça, després de tot, amb l’esperit heretat d’una pagesia històrica compartida arreu dels Països Catalans".

Amb tot, l'autor d'"Olives trencades i timó", en la seua extensa ressenya, també hi apunta la mort com un element clau en la trentena de relats que composen l'obra d'Alonso i Català; una mort que de nou entronca amb la tradició literària valenciana. Però, això no ens duu a llibre de tristor, atès que el puçolenc ho compensa amb l'alegria de viure, tot i les dificultats, dels personatges. Arribats a aquest punt, en Vicent Sanz no els considera "perdedors", com apuntaven altres crítiques, sinó més aviat "guanyadors", "resistents davant la vida".

La ressenya sencera de Vicent Sanz es pot llegir tot clicant ací.

dimarts, 30 d’agost de 2011

Tot a punt per a la II Festa Estellés

Aquest proper diumenge, el 4 de setembre, Vicent Andrés Estellés haguera complit 87 anys. En record del seu aniversari, l'escriptor Josep Lozano va proposar fa un any que aquesta efemèride es transformara en la Festa Estellés, a imatge de l'escocés Burns Supper, dedicat al poeta Robert Burns (1759-1796). No cal dir que de seguida nombrosos col·lectius s'hi van sumar a la iniciativa, i l'estiu de 2010 es va tancar amb homenatges al burjassoter en nombroses contrades: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarlo, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Dénia, Elx, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva, segons el recompte 'oficial'.

Vist l'èxit, al voltant d'aquest 4 de setembre s'està preparant la II Festa Estellés, per commemorar de nou la figura de l'autor del Llibre de les Meravelles, considerat un dels millors poetes valencians de tots els temps. Així, a menys d'una setmana, aquestos són alguns dels actes convocats:

* Comencem per la ciutat natal d'Estellés, Burjassot, a l'Horta Nord. Per al dissabte, el col·lectiu Ca Bassot organitzen un sopar que comptarà amb la presència del cantant Miquel Gil. També es farà un passi de fotos del poeta i un recital-exposició dels seus poemes més coneguts. Més informació al correu estellesiburjassot@gmail.com

* Eixe mateix dia també tindrà lloc a Xàtiva. De nou, sopar popular al col·legi Attilio Bruschetti tot seguit de les cançons de Pep Gimeno 'Botifarra'. Lola 'de la Torre', Elíes Barberà, l'Escola de Danses o Toni Cucarella són altres dels participants de la cita xativina, organitzada per La Bicicleta Teatre i B-612.

* La nit abans, és a dir, la matinada del divendres al dissabte, a les 00.30, s'encetarà la Festa a Ciutat Vella, Barcelona. Organitzat per Assoc. Cult. Mar Vella i celebrat al Restaurant El Setial de la capital catalana, el cartell està compost de noms com Jordi Montañez o Miquel Pujadó, entre d'altres que recitaran rimes del mestre burjassoter.

* Picanya, a l'Horta Oest, serà una de la viles més matineres. El divendres 2 de setembre, als jardins de l'Alqueria de Moret se celebrarà un sopar d'enfaixat, que continuarà amb una lectura oberta, amb la col·laboració del poeta Lluis Roda. A banda de Picanya, la Festa Estellés arriba el divendres a Manuel i a Catarroja.

* Tornem a l'Horta Nord. El dissabte 3, les Festes Majors Autogestionades d'Alboraia han programat, a partir de les 14 hores, un dinar popular, un recital a càrrec d'Andreu Galán i l'actuació d'Àlvar Carpí. Tot això al Passeig d'Aragó de la vila orxatera.

* També el dissabte 3 és l'escollit per la Festa a Bétera, Camp de Túria. Serà a partir de les 20 hores, a la Plaça del Mercat, i convoca l'Ateneu amb la col·laboració amb l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i Consolat de Mar.

* El dissabte, sens dubte, és l'epicentre de la celebració. A banda de les citades, hi ha preparaments estellesians a Tavernes Blanques, Sant Joan d'Alacant i la més exòtica d'enguany, a la capital bavaresa, Múnic.

* A Quart de Poblet, Horta Oest, l'homenatge al poeta serà la nit del diumenge 4, a l'Antiga Plaça de la Bàscula. Convoquen El Mussol, L'Estornell i Coalició Compromís Quart.

* Una setmana després, el divendres 9 de setembre, l'esperit Estellés aplegarà a l'Alcúdia (Ribera Alta). El Bloc Jaume I ha programat un sopar popular. A la plaça de Tirant lo Blanc es repartiran fotocòpies dels poemes i actuarà el cantautor Òscar Briz.

* L'endemà, de nou a Barcelona, a Gràcia, concretament, on hi ha un sopar estellesià al CAT.

* Les convocatòries es van allargant durant el mes de setembre. El dia 16 serà a Gandia, al restaurant Santanjordi de la capital saforenca, on es recitaran poemes. Per al 24 s'ha reservat a Massalfassar, a partir de les 21 hores al Café de l'Infern. Alginet, Montserrat, Paiporta, Borriana, Elx, Guardamar o València, entre d'altres, també preveuen participar a la II Festa Estellés, segons es pot llegir al Bon dia Torrent, a les quals caldrà afegir les viles i ciutats que ho vagen acabant d'enllestir al llarg d'estos dies.

* A més a més, la Diada Estellés estarà present a la Xarxa. El mateix 4 de setembre, s'ha convidat als internautes a penjar textos, poemes o articles relacionats amb Vicent Andrés Estellés als blocs o a les diverses xarxes socials. Hashtags com ja corren pel Twitter.

Publicació d'un llibre

I tot aprofitant aquestos dies estellesians, Onada trau "Ara Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló". Es tracta d'un llibre que recull l'experiència de les I Jornades Estellesianes que es van celebrar al Baix Maestrat a la primavera del 2010, i que va comptar amb personalitats com Dominic Keown, Jaume Pérez Montaner, Miquel Gil, Ferran Carbó o Pau Alabajos, entre molts altres. L'obra s'acompanya d'un CD amb dotze cançons en les quals Ximo Caffarena aborda la poesia de Vicent Andrés Estellés

"Ara Estellés" és fruit de quatre professors i professores de l'IES Joan Coromines de Benicarló, amb l'intenció d'apropar la figura i l'obra del de Burjassot al públic, especialment als instituts.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Alberto Díaz Rueda ressenya Els somriures de la pena

No és massa freqüent que una obra escrita en valencià done peu a crítiques i ressenyes confeccionades en altres idiomes, com ara castellà o anglès; i és menys freqüent encara que aquestes crítiques o ressenyes provinguen d'escriptors provinents de zones forànies a l'àrea catalanoparlant. Però, aquest és el cas d'Alberto Díaz Rueda, qui ha abordat "Els somriures de la pena" de Manel Alonso en el seu bloc, Nulle die sine linea.

Díaz Rueda, granadí, conta que va ser-hi a la presentació que l'autor puçolenc va fer a la llibreria Serret de Vall-de-roures, a principis d'aquest mes d'agost, on va conèixer Alonso. Respecte a "Els somriures de la pena", apunta la seua temàtica en el l'evocació i la nostàlgia del passat:

"La muerte, omnipresente, la nostalgia de un pasado, de una tierra y un país encerrado en su historia, con sus dificultades y sus costumbres, sus personajes y sus circunstancias, dolosas unas, tristes otras, con un cierto humor (el que levanta esa sonrisa con amagos de pena del título), un aroma entrañable a cosa antigua, un mundo perdido de la infancia, apenas revivido por las migas de magdalena proustiana que Manel Alonso evoca tan gozosamente con una prosa certera, irónica y evocadora."

A les postres, Díaz Rueda realitza una breu passada per les tres part de les quals es composa el recull de relats i conclou assenyalant que "Els somriures de la pena" s'incorpora als seus "estantes preferidos.

La ressenya completa es pot llegir tot clicant ací.

divendres, 26 d’agost de 2011

La Setmana del Llibre en Català comptàra amb tres presentacions de llibres d'Onada

El proper 9 de setembre, el Parc de la Ciutadella de Barcelona acull una nova edició de al Setmana del Llibre en Català, un dels esdeveniments literaris més destacats en l'àmbit catalanoparlant. Des de la seua arrencada, allà al 1983, ha servit com a punt de trobada d'autors, editors, llibreters i lectors, amb el català com a cruïlla. Enguany, la Setmana s'estendrà fins el dia 18, tot agafant la Diada de Catalunya. El Parc estarà ocupat per 27 casetes que allotjaran una quinzena de llibreries i una quarantena d'editorials, a més a més d'institucions i el quiosc.cat.

Però la Setmana va més enllà d'un simple seguit de casetes. En aquest espai es duran a terme tota mena d'actes culturals, com ara concerts, passis de cinema, conferències, presentacions, taules rodones, lectures compartides, etc. Tot plegat, un programa que convida a passejar-se pel Parc de la Ciutadella a gaudir de l'ambient preparat per l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. Tota la informació es pot trobar a la seua pàgina web.

Tres presentacions

Onada Edicions prendrà part d'aquesta iniciativa amb la presentació de tres llibres de les col·leccions Narratives i la Feram, sota l'organització de l'Associació d'Editors del País Valencià. El primer en enfrontar-se amb el públic barceloní serà en Vicent Pallarés, qui farà cinc cèntims de la novel·la juvenil "El magma silenciós". Es tracta d'un projecte compartit amb el desaparegut escriptor Manel Garcia i Grau, que aborda temes com la memòria històrica o les agressions urbanístiques al territori. Serà el dissabte 10 de setembre, a les 17 hores, a la Rotonda de la Paraula.

A eixa mateix indret, però a les 12.30 hores del diumenge 18 de setembre se celebraran les altres dues presentacions. Manel Alonso portarà els relats d'"Els somriures de la pena", un dels èxits de crítica i públic de narrativa valenciana i en valencià d'enguany. Trenta contes agredolços, que ens traslladen a Pouet, un poble imaginari habitat per personatges que combaten el dia a dia, amb el rerefons de les pròpies vivències de l'autor de Puçol. L'altra proposta és "L'atzucac del perdedor", de Manel Joan i Arinyó. El de Cullera va guanyar l'Enric Valor de la Diputació d'Alacant amb la segona part de les experiències d'un escriptor que posa sobre la taula els budells del sector literari en el qual es mou. Tot tractat amb el personal estil d'Arinyó i farcit amb les aparicions de noms reconeguts dins les lletres catalanes.

També hi serà present "Set narracions curtes per a una setmana llarga", del castellonenc Joan Andrés Sorribes. No es presentarà com la resta, però l'obra, premiada amb el Vila d'Almassora, ha estat seleccionada per l'AEPV per conformar un mural amb obres destacades de la narrativa feta en llengua pròpia al País Valencià.

"Els combats de la vida diària" Els somriures de la pena per Albert Calls

Si a principis d'aquesta setmana ens fèiem ressó de la ressenya que l'escriptor i periodista Albert Calls confeccionava al voltant d"Històries espectrals", de Rafael Escobar, ara ens fixem en una altra crítica del de Cabrera de Mar a una obra de la col·lecció Narratives.

"Manel Alonso en estat pur, però amb la depuració dels anys i la saviesa del camí recorregut". Calls aborda la reeixida novel·la "Els somriures de la pena", el recull de contes que l'autor puçolenc situa de nou a Pouet, un espai imaginari, representatiu de qualsevol poble de la costa mediterrània ibèrica, amb uns personatges lluitadors però abocats a la derrota. Humanitat i la memòria personal de l'autor són dos dels ingredients que hi destaca l'Albert Calls.

"En aquestes històries tendres, compactes, ben caixades sobretot, es parteix de l’univers més immediat i local per afrontar grans veritats universals. En el fons, l’home és un lluitador que s’aixeca cada matí per enfrontar-se a tots els combats, sabedor de la derrota final que arriba sempre, inevitablement".

Es pot llegir la crítica sencera d'Albert Calls tot clicant ací.

dijous, 25 d’agost de 2011

Xavier Garcia Pujades: "La densitat vital i generositat verbal de Pérez Bonfill és amplia"

Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950), és periodista, assagista i biògraf, llarga­ment vinculat a les Terres de l’Ebre. Compta amb una extensa bibliografia, que s'ha eixamplat enguany amb la publicació de "Manuel Pérez Bonfill", una biografia del reconegut intel·lectual, mestre i activista cultural ebrenc. Una obra que enceta la col·lecció "Gent nostra", centrada en els personatges de les nostres comarques.

Com valora l'acollida del "Manuel Pérez Bonfill"?
Molt bé. Tant per la personalitat biografiada, com pel disseny del llibre (breu i de format de butxaca), la gent l'ha acceptat amb interés, cosa d'agrair. La premsa, al voltant de Sant Jordi, li ha dedicat alguns espais, o sigui que espero que s'hagi difòs.

Coneix l'opinió del biografiat després de veure el llibre?

Sí, i és molt positiva. Va estar-ne molt content, perquè va veure, resumides i reflectides, el resultat de les nostres converses i les opinions del biògraf.

Hi ha cap vivència explicada per Pérez Bonfill en les entrevistes que no ha entrat dins la publicació?

Sempre hi ha coses que, pels motius que sigui, no queden publicades. De tota manera, l'essencial queda reflectit.

Gairebé tres mesos després de la presentació, ara enfocaria la biografia de la mateixa manera o canviaria coses?

Bàsicament, l'enfocament seria el mateix: síntesi de les opinions expressades pel biografiat, seguint la cronologia vital, apuntalant aquestes opinions per comentaris i descripcions de context per part del biògraf. Per sort de l'autor de la biografia i del lector, la densitat vital i generositat verbal de Pérez Bonfill és àmplia i, per tant, el material biogràfic també és ampli i permet una elaboració adequada.

Té pensades noves biografies?

El gènere biogràfic fa anys que el practico, resultat d'una llarga dedicació periodística. Ara mateix, vull reescriure la biografia del compositor Joan Guinjoan (Riudoms, Baix Camp, 1931), seguint els records i converses mantingudes durant quaranta anys, quan el vaig conèixer. Igualment, i prosseguint la sèrie Homenots del Sud, tinc previst publicar el tercer volum d'aquesta sèrie, amb gent, també, de tot el conjunt de comarques de Tarragona.

Amb qui li agradaria repetir l'experiència de converses-biografia?
Dintre la Col·lecció "Gent Nostra", que hem iniciat a Onada edicions, i després d'aquest primer volum sobre M. Pérez Bonfill, la idea (després del segon volum que Emigdi Subirats escriurà sobre Gerard Vergés) és que jo mateix conversi de cara a la biografia de Jesús Massip, poeta, arxiver i historiador de Tortosa, que també té moltes coses per contar.

Tornen els concursos del Club de Fans de Muniatto

La temporada estival dóna les seues últimes cuetades i setembre va traient el cap, amb el consegüent retorn a la rutina. També retorna, un cop més, el curs escolar, i amb ell, els concursos del Club de Fans de Muniatto. Després de dues exitoses convocatòries a finals de la passada primavera, el pallasso més conegut de les Terres de l'Ebre proposa un nou concurs.

En aquesta ocasió, es demana als més menuts una senzilla qüestió: assenyalar tres pobles en els quals Muniatto ha actuat al llarg d'aquest estiu. La resposta es pot trobar a les diferents pàgines de la blocosfera muniatta i per concursar s'ha d'enviar per correu electrònic a muniatto@telefonica.net. Hi ha de temps fins el proper 20 de setembre.

I el premi? Doncs el guanyador o guanyadora s'endurà tres llibres de les Contalles de Muniatto, signades pel seu protagonista i per les autores, n'Ester i n'Olga Besolí. Animeu-vos a participar!

dimarts, 23 d’agost de 2011

Vicent Pallarés: "Els temes dels quals partia Manel Garcia Grau són d'una vigència absoluta"

Vicent Pallarés (Barcelona, 1951) és l'autor d'una dotzena de títols de narrativa i contes en valencià, que va destacar tant en títols com en guardons en el perïode 2000-2004. Enguany retorna a les llibreries amb "El magma silenciós", un relat juvenil que va encetar en Manel Garcia Grau sobre la memòria història i les agressions urbanístiques.

Com valora l'acollida d'"El magma silenciós"?
De moment, molt bé. Els lectors que m’han fet arribar la seua opinió afirmen que els ha produït bona impressió. La crítica professional, que jo sàpia, encara no se n’ha fet ressò.

Què li estan destacant els lectors, del llibre?
Tant el públic juvenil com l’adult, destaca que és una lectura àgil i que resulta interessant per la temàtica que tracta.

Considera que els temes dels quals partia el projecte de Manel Garcia Grau, la memòria històrica i l'urbanisme, hi continuen vigents i d'actualitat?
I tant! Per motius diferents en cada cas, i dissortadament, però són d’una vigència absoluta. Pel que fa a la memòria històrica, s’han fet alguns passos (localització de fosses comunes, extracció i identificació de les restes...), però encara queda molt de camí per recórrer. Per exemple, retornar la dignitat a les víctimes. Sobretot, perquè un dels dos partits majoritaris posa tants pals a les rodes com pot. De fet, encara és l’hora que es pronuncie contra la dictadura franquista. I aquesta postura resulta molt significativa. És com si a Alemanya encara no hagueren condemnat el nazisme.

Quant a l’urbanisme, malauradament és actualitat perquè ja fa tres anys que estem patint les greus conseqüències de la política econòmica basada en l’especulació urbanística i la febre constructora. Tant hisenda com els ajuntaments s’havien acostumat als sucosos ingresos procedents de la construcció desmesurada i això els havia portat a l’optimisme desbordat de gastar alegrement, sense sentit de la previsió.

D’altra banda, aquell clima d’eufòria econòmica va impulsar moltes persones a estirar més el braç que la mànega i ara ho estan pagant. I el més greu del cas és que tot sembla indicar que la cosa va per a llarg.

Què aporta als i a les joves un relat com el d'"El magma silenciós"?
En principi, espere que contribuïsca a fomentar el plaer per la lectura, però sobretot confie que els proporcione elements per fomentar la capacitat crítica sobre alguns temes centrals de l’obra, com ara l’ecologia, el respecte per territori i el medi ambient, la recuperació de la memòria històrica, i també que els desperte l’interés per documentar-se en altres temes, com ara les Brigades Internacionals o el maquis. En definitiva, que servisca de material aprofitable per a allò que a l’ensenyament en diem la transversalitat.

El llibre està dedicat especialment al pùblic juvenil. No obstant això, creu que és una lectura vàlida per a totes les edats?
Sí, ja que si bé l’estructura argumental i el to estan pensats per al públic juvenil, la temàtica que s’hi tracta té prou pes i prou consistència per resultar interessant al públic adult.

Hi ha aspectes, trames, personatges... que va recollir en Manel Garcia Grau i què s'han quedat fora de la novel·la?
Sí. Durant vuit mesos Manel havia acumulat una gran quantitat de material molt divers: informació sobre grans projectes urbanístics, vies de comunicació, atemptats contra el medi ambient, agressions al territori, campanyes de protesta per part de gups ecologistes; informació sobre una fossa comuna situada a Pepino ( Toledo), entrevistes amb gent gran que havia viscut la guerra civil, amb gent que havia estat a la presó després del fraticidi; documentació sobre alguns fets bèlics esdevinguts a les nostres terres, etc. En total, més de cent folis en pantalla. Ara bé, el procés de redacció es limitava a un intent precipitat i provisional d’inici de l’obra i alguns fragments dispersos que s’anunciaven com a contingut possible dels capítols 5 i 9. De fet, però, no s’hi veia un argument clar. De manera que he hagut de inventar-me uns personatges i un argument que em permeteren aprofitar el seu material, però això només ha estat possible en part i, per tant, he hagut de prescindir-ne d’una quantitat considerable.

Està treballant en nous projectes literaris?
Al calaix hi ha algunes idees que algun dia potser es convertiran en novel·les, però de moment em limite a entretenir-me quan tinc temps i ganes escrivint relats breus i microcontes de caràcter crític, irònic, burlesc, humorístic, o alguna cosa semblant.

"Gènere de qualitat" Albert Calls ressenya Històries espectrals

El periodista i escriptor de Cabrera de Mar (Maresme) realitza una breu ressenya dels contes de ciència-ficció de Rafael Escobar. De les "Històries espectrals", Calls assenyala que suposa "un retorn al gènere (...) que amaguen un acurat estudi de l’ànima humana i que enganxen des de la unitat i alhora des del conjunt del llibre, que com una caixa desplegable de sorpreseses parteix de la diversitat, però acaba mostrant-nos un producte compacte i unificat".

D'entre els sis contes del llibre, el crític hi destaca "El resplendor de Zeus", que es correspon amb l'ataronjat planeta Júpiter. Ací, apunta "com el gènere i la narrativa psicològica poden entrellaçar-se i donar un producte ben lligat, suggerent, captivador".

Finalment, de l'autor, el valencià Rafael Escobar, el maresmenc exposa que el seu estil i la seua bibliografia s'han configurat com "una sòlida obra, peça a peça, entrellaçant novel·la història amb suficient enginy per saber capturar el letcor fins a la darrera ratlla, que és el que es demana en un bon narrador amb ofici". Una tasca que ha estat reconeguda amb guardons com el Vila de Puçol (precisament per les "Històries espectrals") o l'Andròmina.

La ressenya sencera d'Albert Calls es pot llegir tot clicant ací.

dilluns, 22 d’agost de 2011

Va de gelats

Poques coses hi ha tant estiuenques com els gelats, que a la seua vegada són tot un món a descobrir de formes, colors, sabors i, fins i tot, vivències al darrere. Lluis Llort realitza quasi un tractat sobre el gelat a les pàgines d'El Punt Avui, i dins de les curiositats que recòrre, apunta que només tres llibres en català, segons la base de dades del Ministeri de Cultura espanyol, contenen aquesta llepolia gelada en el seu títol.

I un d'aquestos tres és "Quaranta-sis contes i un gelat", del castellonenc Vicent Marçà. De fet, en l'obra de Marçà, el gelat (de kiwi) és una de les peces fonamentals sobre les quals giren les quaranta-sis versions d'una mateixa història.

També, com es pot apreciar, el gelat és el motiu de la coberta que va triar la il·lustradora Canto Nieto.

divendres, 12 d’agost de 2011

Quan els bandolers atemorien Rossell

Principis del segle XVII. Rossell, la vila més septentrional del Maestrat de Montesa, està atemorida per la presència de Jaume Llinyerola. “Llaurador de professió i bandoler de vocació”, Llinyerola és el líder de les colles, o bergades, que transiten per aquestes terres. La seua carrera comença el 1609, quan atraca un morisc de Calanda que marxa cap el port de Vinaròs per ser expulsat de la península, i d’ací es passa a robar a llauradors i a pastors transhumants. La seua fama és tal, que arriba a ser contractat pel lloctinent del Maestrat per enfrontar-se com a pistoler a un altre grup de bandolers, aquestos de Traiguera. Malferit en una batussa, va ser condemnat a galeres.

Llinyerola és el primer gran bandoler rossellà que assetjarien les gents que van viure entre 1609 i 1616, i la seua peculiar història ha estat recollida en el llibre “Història documentada del Rossell modern”, de Joan Ferreres i Nos, un recorregut per aquesta vila durant els segles XVI, XVII i XVIII. Gràcies a documents legals i judicials de l’època, l’investigador de Sant Jordi ha pogut reconstruir les biografies dels quatre bandolers rossellans més coneguts.

Gorreta

Junt Llinyerola hi actuava el seu cunyat, en Macià Pla, i un morellà resident a Rossell, Antoni Rojo. Tots tres van estar presents al crim del morisc de Calanda i van desenvolupar certa activitat de robatoris els anys següents, fins que al 1611 Rojo es processat i Pla fuig quan el van a buscar a sa casa.

Del que Ferreres i Nos denomina la “segona onada” del bandolerisme a Rossell hi destaca un altre nom propi: en Jaume Salom, conegut com Gorreta. Orfe i maltractat pel seus tutors, es va guanyar la vida com a pastor en altres viles com ara Càlig, la Todolella o La Jana, ocupació que alternava amb les bergades bandoleres. El 1614 es denunciat i empresonat. Els documents han permés reconstruir el seu procés judicial.

Història documentada del Rossell modern

Llinyerola, Pla, Rojo i Salom. Quatre bandolers rossellans que quatre segles després retornen a estar d’actualitat gràcies a “Història documentada del Rossell modern”, l’obra que Joan Ferreres publica aquest mes d’agost. Les biografies d’aquestos personatges formen part d’un complet quadre de la vida quotidiana de la vila entre l’Edat moderna, el perïode històric comprés entre la Mitjana i la Contemporània. Les famílies, l’economia i l’urbanisme són les tres altres potes sobre les quals s’assenta el recorregut que Ferreres i Nos ens proposa per l’antic Rossell.

dijous, 11 d’agost de 2011

Els títols de la Biblioteca Taula del Sénia es presenten a la Pobla de Benifassà

Aquest diumenge 14 d'agost, el Local la Societat de la Pobla de Benifassà acull, a partir de les 19 hores, la presentació dels dos volums que actualment composen la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia, una marca que aplega estudis històrics de localitats de la Mancomunitat.


El primer títol és "Un paseo por los puertos de Beceite", que recorda el recorregut dels farmacèutics i botànics Francisco Loscos i José Pardo pel massís dels ports al Matarranya, relatat pel seu contemporani Lorenzo Grafulla.

L'altre és "Els annals del monestir i convent de Benifassà", la història d'aquest indret emblemàtic a la Tinença i tot el nord valencià escrita per l'abat Joan Miquel Gisbert, a cavall entre els segles XVI i XVII.

En la presentació intervindran Víctor Gargallo, alcalde de la Pobla de Benifassà, i Miquel Àngel Pradilla, com a representant d'Onada Edicions.

El Rossell modern, al descobert (2a part)


(continuació de l'article anterior)

Del camp a la vila

El tercer apartat ens parla del poble, el més menut de la Batllia de Cervera i que s’estructurava en un cercle al voltant de l’esglèsia i la Plaça Major. A partir d’ací, es recórren els edificis més significatius de l’època: la Cort civil i criminal, a la vegada seu del Consell Municipal, el forn de pa, el pes fariner, etc. així com els carrers i places que hi són esmentats.

Cultura de la por

No va ser una època fàcil per a viure. Guerres, presència de soldats, pestes, fam i sequeres, bandolers i finalment la pressió constant de la religió feien que la mort, la por i la pobresa estigueren sempre ben presents, amb la resignació davant d’una existència miserable, injusta per a molts i amb feina de sol a sol.

Davant d’aquest panorama dessolador, comú a bona part dels pobles de les nostres terres, a Rossell s’hi van donar dos sucessos que van colpir els vilatans: els bandolers i la Guerra dels Segadors.

Ferreres i Nos recull les biografies de quatre bandolers rossellans que van atemorir la zona entre 1609 i 1616. Són en Macià Pla, Antoni Rojo, i sobretot, Jaume Salom i Jaume Llinyerola, autors de nombrosos crims i robatoris.

Pel que fa a la Guerra dels Segadors, els rossellans van patir les incursions dels exercits francesos i castellans. Incendis, saquejos, confiscacions i la mort d’una quinzena de veïns van traumatitzar una població que durant quatre anys no podia eixir al camp a collir, sembrar o pasturar per pura temor. Els i les joves rossellanes van fugir a Vallibona. Gràcies a quatre testimonis de l’època coneixem de primera mà el patiment que es va viure fa 350 anys.

Historiador de referència al Maestrat

Amb aquestes quatre vessants, Joan Ferreres i Nos composa el retaule del Rossell modern. Aquesta obra és una nova contribució per saber-ne més al voltant dels pobles que formen el Maestrat de Montesa. El de Sant Jordi és un expert en estes microhistòries i ha publicat una vintena llibres i articles relacionats amb la seua vila natal o amb Traiguera, Xert i el Maestrat en general.

Per la seua banda, “Història documentada del Rossell modern” és el seté tìtol de la col·lecció Biblioteca Rossellana d’Onada. Sorgeix quatre anys després del darrer títol, “Rossell 1833-1923. La implantació del liberalisme”. Entre els dos, apleguen quasi cinc-cents anys d’història de la vila.

dimecres, 10 d’agost de 2011

El Rossell modern, al descobert

Una visió global de Rossell dels segles XVI, XVII i XVIII. Això és el que pretén donar el nou llibre de l’investigador Joan Ferreres i Nos.Història documentada del Rossell modern” és una obra en la qual repassa els principals elements de la vida quotidiana dels rossellans i rossellanes que van viure al llarg d’aquestos tres segles.

Ajudat per nombrosos documents històrics, com ara capbreus, morabatins, censos, processos, o testimonis, Ferreres se centra en quatre aspectes principals: les famílies, l’economia, l’urbanisme i el que denomina cultura de la por. Amb tot, formen quatre vessants que ens permeten gairebé reviure el dia a dia d’aquella societat que eixia de l’Edat mitjana i afrontava la Contemporània.

Noms i cognoms


En la primera part es tracta l’evolució demogràfica de Rossell. Tot tenint en compte que per veí s’entenia homes majors d’edat amb un ofici, el recompte aplega des dels 57 veïns de 1510 fins els 300 de finals del XVIII, que es tradueix a un miler de persones de població real.

Gràcies a la documentació, l'autor estudia els noms i els cognoms més emprats a cada moment i la seua evolució al llarg d'aquestos tres segles, que ens permet conèixer les fluctuacions de les famílies rossellanes així com el canvi de les modes a l'hora de nomenar els fills. Com a curiositat es pot apreciar com el Decret de Nova Planta va suposar el canvi del valencià al castellà en els noms. A banda, es dedica un espai als llinatges més habituals del Rossell modern: els Pla, els Cavaller, els Salom, els Mijavila o els Matamoros, entre d’altres.

En el següent capítol, Ferreres i Nos realitza una anàlisi exhaustiva dels elements de producció, sovint relacionats amb l’agricultura, la ramaderia i el processat dels aliments (cereal, vinya, horts, oliveres...). Rossell mantindrà el model feudal fins les acaballes del XVIII, quant augmenta la població i milloren els mitjans, especialment pel que fa als molins ubicats a la vora del Sénia.

Quant els artesans, hi apareixen els clàssics de cada vila: ferrer, fuster, teixidor, espardenyer, barber-cirurgià, forner, carnisser o taverner. L’explosió demogràfica del XVIII suposarà un augment d’aquestos oficis. En aquest punt, l’autor aprofita per recórrer la toponímia rural rossellana que hi apareix en els documents consultats, mitjançant els quals podem recuperar vells noms quasi oblidats, a més de comprovar com han canviat al llarg dels segles.

(Continuarà en el següent article)

Javier Piñol ressenya "Després del silenci" a Lletres Valencianes

"Una novela altamente recomendable". Així de contudent qualifica el crític Javier Piñol l'obra d'Enric Lluch, guanyadora del Ciutat de Sagunt. En la seua ressenya a la revista Lletres Valencianes, Piñol exposa una sinopsi de "Després del silenci", centrada en els seus dos protagonistes, en Joan Queralt i la seua mare Natàlia Font. A la mort d'ella, Queralt inicia un redescobriment de la història de la seua família en un ambient impregnat per la Guerra Civil i la posguerra i que li serviran per buscar un sentit a la seua pròpia existència.

"Una elección equivocada que reabre las heridas restañadas del pasado. Y, finalmente, una muerte, y la necesidad improvisada de seguir, tras años de silencio, un rumbo marcado por las respuestas obtenidas para resolver una única pregunta: ¿Quién era realmente Natalia Font? Una llave guardada y unos cuadros de gran valor sustentan el inicio de la búsqueda".

Passat i present es combinen amb precisió i incorporen altres personatges clau, com l'avi Mateu Font o el pare d'en Joan Queralt. "Gracias a la estructura de alternancias utilizada magistralmente por Enric Lluch, el lector va obteniendo la información necesaria con una perspectiva histórica, perspectiva de la que no goza, sin embargo, Joan Queralt, quien, en su papel de protagonista, acaba conociendo, tan sólo, parte de la verdad."

Es pot llegir la ressenya de Javier Piñol ací:


dimarts, 9 d’agost de 2011

L'autor de "La nana de Sara" ens presenta aquest conte infantil

"La nana de Sara" és una cançó de bressol que l'autor tortosí Josep Maria Franquet va composar per a la seua néta, la Sara, en el seu primer aniversari. Amb la col·laboració del il·lustrador morenc Jordi Alfonso i la música d'una altra membre de la família, Elisenda Franquet, s'ha publicat aquest conte infantil, que inaugura la col·lecció Imagina d'Onada Edicions.

En el següent vídeo, en Josep Maria Franquet ens fa cinc cèntims de com es va gestar aquest projecte.




"Els somriures de la pena" i "De la fusta a l'aigua" a Vall-de-roures


Passat dissabte, la llibreria Serret de Vall-de-roures va acollir la presentació del poemari "De la fusta a l'aigua", de Francesc Mompó, i "Els somriures de la pena", de Manel Alonso. En la imatge, els dos autors junt el llibreter Octavi Serret i l'escriptora Mercè Climent, co-autora junt Mompó de la novel·la "Somiant amb Aleixa".

(Foto: Mercè Climent)

dilluns, 8 d’agost de 2011

Roda de premsa de la 13a Setmana Cultural de Rossell

Passat divendres, el Centre Cívic Molí Vell de Rossell acollia la presentació del llibre "Història documentada del Rossell modern (segles XVI-XVII-XVIII)", de Joan Ferreres i Nos. Aquest acte s'inscrivia dins dels actes que la vila del Baix Maestrat programava dins de la seua 13a Setmana Cultural.

Gràcies a Canal 56 es pot veure la presentació d'aquesta nova edició de la Setmana Cultural, amb la presència del batlle Evaristo Martí i els membres del Grup d'Estudis de Rossell Juanxu Fonollosa i Miquel Àngel Pradilla.


"Històries espectrals", ressenyada a Lletres Valencianes

La ciència-ficció no és un gènere massa estés en la nostra literatura, "de poca tradició" segons exposa la crítica Gema Juan al darrer número de la revista Lletres Valencianes. Tot i això, Rafael Escobar es va decantar per aquesta vessant a l'hora de crear les seues "Històries espectrals", un seguit de sis relats que van guanyar el Vila de Puçol 2009, i van ser publicats per Onada l'any passat.

Gema Juan prossegueix la seua ressenya tot apuntant que el de Burjassot ha aconseguit "unes narracions independents ambientades en l'espai i esquitxades amb dosis d'ironia i sarcasme". Aquestes històries espectrals s'articulen com un reflex del colors i dels planetes del Sistema Solar, des del roig de Mart fins al blau de Neptú (i Plutó... que podria ser violeta).

Amb tot, Escobar empra la ciència-ficció com a escenari per descriure "una realitat humana diferent on els personatges tenen un element comú el seu pesimisme i una falta de confiança en ells mateixa".

Podeu llegir la ressenya completa de Gema Juan ací:

divendres, 5 d’agost de 2011

Manel Alonso i Cinta Arasa a la 6a Trobada d'autors al Matarranya

Torre del Compte acull aquest diumenge la VI Trobada d'Autors al Matarranya. A partir del migdia, la vila acull tot un seguit d'actes amb la literatura com a eix central i la música com acompanyant d'excepció.

La jornada comença, però, a Vall-de-roures, on a la coneguda llibreria Serret hi haurà escriptors i escriptores signant exemplars de les seues obres. A la vesprada, ja a la Torre del Compte, se celebraran presentacions de llibres, un dinar literari o un concert de Montse Castellà, entre d'altres.

A partir de les 18.30 tindran lloc dues xerrades col·loqui. La primera versa al voltant d'"El món literari de paraula ebrenca", que comptarà amb la intervenció d'Emigdi Subirats (coautor del llibre "Amposta"), Javier Aguirre, Jordi Pijoan i Artur Quintana. El programa continua amb "Col·loqui sobre la frontera", que aplega autors i autores de diverses contrades: per part de Catalunya hi ha la Cinta Arasa ("Emergència al país de la màgia"), i dels "Països Valencians", el puçolenc Manel Alonso ("Els somriures de la pena", "Si em parles del desig"). Precisament, Alonso presenta el dia anterior la seua novel·la a la Serret de Vall-de-roures.

dijous, 4 d’agost de 2011

Demà divendres es presenta l'"Història documentada del Rossell modern"

Aquest divendres 5 d'agost, a les 19.30 hores, el Centre Cívic "Molí Vell" de Rossell acull la presentació d'un nou llibre al voltant de la història d'aquesta població del Baix Maestrat.

"Història documentada del Rossell modern (segles XVI, XVII i XVIII)" és el nou llibre de l'historiador Joan Ferreres i Nos. El santjordienc ens ofereix una recerca històrica que vol aportar una visió global del Rossell d'aquesta època. Quina gent va viure aquesta etapa, si van persistir o desaparèixer, com es va renovar la societat, quines famílies foren, com vivien, com es generaven els seus recursos econòmics, quins tributs pagaven i a quines institucions, què conreaven, quin era el model social, quins edificis singulars i carrers donaven forma a la vila, com influïa la religiositat en les seues vides, com feien testament, quins problemes tenien amb els bandolers, etc.

És el seté volum de la col·lecció Biblioteca Rossellana, quatre anys després del darrer, "Rossell 1823-1933. La implantació del liberalisme" de Ferran Grau. Precisament, el mateix Grau junt l'editor Miquel Àngel Pradilla estaran presents a l'acte, el qual clourà amb un Concert de trompeta, a càrrec de Manolo Torres, professor de l’Escola de Música de l’Associació Musical Filharmònica Rossellana.

Manel Alonso i Francesc Mompó presenten els seus llibres a la Serret de Vall-de-roures

Aquest dissabte, els autors valencians Manel Alonso i Francesc Mompó acudeixen fins l'emblemàtica llibreria Serret, a Vall-de-roures. A la vora del Matarranya presentaran les seues respectives obres, el llibre de relats "Els somriures de la pena" i el poemari "De la fusta a l'aigua". L'esdeveniment tindrà lloc a les 12.30 hores del matí.


"Els somriures de la pena" ha estat una de les narratives en valencià més destacades d'aquest 2011. Amb èxit de crítica i de públic, Manel Alonso ens trasllada de nou a l'indret imaginari de Pouet, que no deixa d'ésser el seu Puçol natal en forma literària. Al voltant d'uns trenta relats, Alonso ens mostra les experiències agredolces d'un seguit de personatges gairebé universals.

Per la seua banda, en Francesc Mompó ha esdevingut un dels autors valencians més guardonats, tant en novel·la com en poesia. El darrer és el cas de "De la fusta a l'aigua", un conjunt de poemes que es va endur el Josep Ribelles Vila de Puçol 2010. El poemari és el recorregut per una nit de passió amorosa, tractada des del classicisme i, a la vegada, des d'un enfocament deixeble de la cinematografia. Precisament i respecte a la presentació a Vall-de-roures, Mompó ha publicat un article al seu bloc tot fent cinc cèntims de la seua agenda al Matarranya.

dimecres, 3 d’agost de 2011

La nana de Sara: entre el conte musicat o cançó il·lustrada

Més que un conte, parlem d’una cançó de bressol il·lustrada. La nana de Sara és una història carregada de tendresa i de màgia, a ritme de versos, entre una xiqueta, la Sara, i una sirena. La menuda vol convidar a l’èsser mitològic a què l’acompanye a jugar a i a la festa major, però la sirena ha de declinar l’oferta, donat que no pot separar-se del seu nadó.

L’obra sorgeix a partir de les composicions del tortosí Josep Maria Franquet i les il·lustracions del morenc Jordi Alfonso, amb la qual cosa es pot dir que el conte té un segell d’origen ebrenc ben marcat. Franquet, enginyer agrònom, ha publicat més d’una trentena de llibres. Bona part són manuals tècnics i científics, però també hi ha espai a la poesia, gènere en el qual ha guanyat diversos premis com ara el Mossén Cinto Verdaguer de l’Ateneu de Tarragona o el Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí.

Per la seua banda, en Jordi Alfonso és un dels il·lustradors catalans amb major projecció internacional. Entre Móra d’Ebre i Barcelona, ha col·laborat per a diverses edicions europees de revistes de personatges Disney, així com per a altres publicacions, com l’alemanya Quix, Tanmateix, realitza tasques de dissenyador gràfic. El talent del riberenc queda palés en els dibuixos de la Sara i la sirena, plens de colors vius i llampants, ubicades en uns escenaris a mig camí entre els somnis i la realitat. De fet, s’enquadra en la col·lecció “Imagina”, centrada en llibres infantils on text i dibuix se situen al mateix nivell d’importància.

No és la primera obra conjunta de Franquet i d’Alfonso. Fa tres anys ja havien coincidit en un altre llibre titulat “La cacera: adreçat, amb afecte, a tots els caçadors i caçadores dels països catalans”.

Cançons per adormir

Les cançons de bressol són una expressió cultural que es repeteix al llarg i ample del planeta. Són composicions lentes i cadencioses al ritme de la bressada, ideades per a que els nadons caiguen en braços de Morfeu el més aviat possible.

En aquest sentit, tot i que “la Nana de Sara” és un conte escrit, no deixa de banda la seua vessant musical. A les dues darreres pàgines incorpora la partitura de la cançó de bressol, amb els versos adaptats a cada nota. Aquesta feina vé a càrrec de dos músics, la jove Elisenda Franquet i el brasiler Rogerio Botter.

La col·lecció Pinta, retalla i juga! al Renaixement de Tortosa

Els llibres de manualitats de la col·lecció Pinta, retalla i juga!, "El seguici de Tortosa" i "El seguici infantil de Tortosa", de Joan Iniesta, van estar presents a la Festa del Renaixement de la capital de les Terres de l'Ebre.

Amb una bona acollida per part del nombrós públic present, la col·lecció podria estrendre's a altres poblacions de les nostres comarques, per tal de mostrar als més menuts, de forma lúdica i entretinguda, la riquesa del nostre patrimoni folclòric i festiu.

Dèsset paraules de cruïlla

El passat 30 de març vam començar a oferir en aquest bloc algunes de les entrades més curioses del llibre "Vocabulari de cruïlla", el complet recopilatori de la variant nord-occidental / tortosina de la llengua catalana escrit per Joan S. Beltran i Cavaller. Quatre mesos després i amb l'arribada de l'agost, concloem aquesta "primera temporada" de les paraules de cruïlla amb un recordatori dels articles que cada dimecres hem estat publicant per tal de difondre els mots nostrats.

1. Ensobecar-se
2. Menjar blanc
3. Avior
4. Saragata
5. Botnada
6. Fer porra
7. Ral
8. Caramira
9. Rip rap
10. Enrònia
11. Reixinfle
12. Cascurrar
13. Naquera
14. Esclet/a
15. Sargall
16. Prea

Un total de 16 paraules a les quals cal afegir "Bambar", descrita en un article del bloc "Els exilis" del crític Carles Lluch. Les paraules de cruïlla tornaran a la tardor, amb noves propostes lúdiques per conèixer curiositats de la nostra llengua. I en tot cas, en podreu trobar centenars de mots del sud català i nord valencià als dos volums de "Vocabulari de cruïlla", editat per Onada.

dimarts, 2 d’agost de 2011

La nana de Sara

Us oferim un tast visual de "La nana de Sara", el conte infantil / cançó de bressol, de Josep Maria Franquet i il·lustrat per Jordi Alfonso, què ha estat la primera publicació d'Onada en aquest mes d'agost.

"L'striptease de l'escriptor". Ressenya de L'atzucac del perdedor a Lletres Valencianes

La revista literària que edita la Direcció General del Llibre de la Generalitat Valenciana ha inclós una ressenya de la novel·la de l'autor de Cullera Manel Joan i Arinyó. En l'article, titulat "L'striptease de l'escriptor" i signat per Ricard Peris, es parla de com el llibre parla del sempre difícil intramón de les lletres catalanes, amb tots els seus actors implicats: autors, editors, periodistes, jurats de premis... que hi aparèixen amb noms i cognoms ben coneguts, "un fet que sense cap mena de dubte pot despertar algun «mal de panxa» en aquells que es troben retratats", com apunta Peris.

El crític també apunta que "L'atzucac del perdedor" és la continuació de "Fem un trio", en les quals Arinyó hi deixa un component autobiogràfic imprés a les seues pàgines. "Tota aquesta tirallonga de fragments de la memòria del protagonista del llibre podrien quedar-se només en un costumari del món de la ploma, però la qualitat narrativa de l’autor aconsegueix donar-li un bon ritme al text i una generosa dosi de sàtira. A més, les vivències del jo literari d’Arinyó sonen a faula versemblant gràcies als adjectius esmolats que perfilen el text".

Amb tot, Peris conclou que l'obra és una mena "d'striptease grotesc del món de la literatura", a la vegada que denúncia i es fa ressó de la invisibilitat social en la qual es troben els escriptors. Ací es pot llegir la ressenya sencera de Ricard Perís per a Lletres Valencianes.

dilluns, 1 d’agost de 2011

Ressó a la Xarxa de "Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid"

L'obra de Carlos Julian Rochela continua sent nomenada en nombrosos portals de la Xarxa. És el cas del bloc gestionat per la Federación de Asociaciones del Patrimonio de la Humanidad de Castilla y León, que l'ha apuntat com a novetat literària en el terreny de la conservació del patrimoni.

A nivell aragonés, "Piedra sobre piedra. Las casetas de la Iglesuela del Cid" s'ha incorporat als registres del Centro del Libro d'eixe territori. En la fitxa, el portal institucional aragonés hi destaca que no només se centra en l'arquitectura pròpiament dita, sinó que també fa una ullada a les persones que ho han fet possible al llarg del segle XX i què han configurat el paisatge de la localitat del Maestrazgo.

Ja a nivell comarcal, diverses entitats d'aquesta zona s'han fet ressó de la novetat literària de Rochela. És el cas del Centro de Estudios del Maestrazgo, qui ha enganxat en el seu bloc la ressenya que unes setmanes abans va publicar el cibermitjà Crónica de Aragón. Finalment, del "Piedra sobre piedra" també en parla el Museo Virtual del Maestrazgo, tot aprofitant que l'autor presentà el llibre a Cantavella, seu d'aquest espai. En la descripció, el Museo Virtual apunta que "se trata del primer inventario publicado sobre este patrimonio considerado Bien de Interés Cultural".