dilluns, 31 de desembre del 2012

El més consultat a Onadaedicions.com al 2012

Aquestes han estat les 25 obres més consultades a Onadaedicions.com al llarg del 2012.
  1. La pastisseria i la cuina de la garrofa, de la Fundació Alícia (2012)
  2. Vitis vinifera cataloniae, de Vicent Palatsí (2011)
  3. La vida tortosina. Volum I, de Quimo Panisello (2011)
  4. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló, de Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll (2011)
  5. La cuina del Delta de l'Ebre, de l'Associació Local de la Dona de la Cava (2012)
  6. Un pont sobre el meridià, d'El Pont Cooperativa d'Escriptors (2012)
  7. Diàlegs de Dalt i de Baix, d'Orland Verdú (2011)
  8. Els Annals del monestir i convent de Benifassà, por Joaquín Chavalera, d'Arturo Zaragozá, Manolo Andreu i Sandra Escamilla (2012)
  9. Del bon humor tortosí, de Joan Moreira (2012)
  10. José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano, d'Àngel Rodríguez de Mier (2011)
  11. Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes (2010)
  12. Després del silenci, d'Enric Lluch (2010)
  13. Viatge al país de Tombatossals, de Vicent Pitarch i Joan Montañés, Xipell (2012)
  14. La mort, a l'ombra del bibliotecari, de Màrius Moneo (2011)
  15. La nana de Sara, de Josep Maria Franquet (2011)
  16. Els cossos oblidats, de Salvador Iborra (2009)
  17. Les vertaderes memòries de Salvador Orlan, de Miquel López Crespí (2012)
  18. Olea europaea 'farga', de Tomas Micek i Milada Micek (2012)
  19. Tres estrelles Michelin, de Joan Adell (2011)
  20. Contes d'estiu, de Joan-Baptista Campos (2004)
  21. Altres encàrrecs de Miquelet, de Jesús Serrano (2012)
  22. Els Annals del monestir i convent de Benifassà, de Joan Miquel Gisbert, de Victòria Almuni et al. (2010)
  23. El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge, de Ferran Grau i Victòria Almuni (2012)
  24. Kalenda d'hivern, de Raimond Aguiló (2012)
  25. El Poble Nou. La darrera colonització del Delta de l'Ebre, d'Emeteri Fabregat i Antoni López (2008)

Un tast de "Al marge: escriptors catalans del segle XIX"

"Al marge: escriptors catalans del segle XIX" és un recull de quatre articles de la lingüísta Montserrat Corretger, al voltant de quatre figures literàries del Camp (sobretot Reus), en la segona meitat del segle XIX i principis del XX: Joaquim Bartrina, Güell i Mercader, Josep Aladern i Prosper Estieu. Tots ells van deixar una obra rellevant, encara que en ocasions poc reconeguda en els estudis literaris. Per aquest motiu, el volum projecta en tots els treballs un sentit de descoberta i de restitució que vol expressar-se ja en el títol.

diumenge, 30 de desembre del 2012

Más allá de la tostada de pan con aceite

Farga, morruda, sevillenca, empeltre, cuquello o marfil son los nombres de las variedades más conocidas de olivos monumentales que hay en el territorio del Sénia. El aceite que se extrae de ellas es la base del nuevo libro de la Fundación Alicia, "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia" (Onada, 2012), un recetario con 40 propuestas que recorren ensaladas, platos principales y postres .



La obra, con doble edición castellano-inglés, muestra propuestas como el básico pan con aceite y sal o la coca de aceite, platos de casa como el xató de Sitges con empeltre o las alcachofas con morruda y platos exóticos como el tabboulé o el tzatziki. Recetas conocidas como el gazpacho, el pisto o la ensalada César con otras menos conocidas como las galeras de Rosa o las tres ideas para el bacalao. Y para concluir, postres: buñuelos, tortas de anís o gominolas de farga.

La Fundación Alicia ha basado en un estudio previo que destaca las características de cada una de las variedades. Precisamente, el cocinero Ferran Adrià, impulsor de la Fundación, es el autor del prólogo. La obra se pretende difundir una cultura del aceite, y poner de manifiesto su amplio abanico de posibilidades a la hora de preparar allí una comida. A la vez, muestra la riqueza patrimonial de las más de 4.500 olivos milenarios que se alzan en los municipios del Territorio del Sénia, un área de encuentro entre Cataluña, Valencia y Aragón que busca hacer de estos árboles y su aceite un punto de referencia.

Un tast del llibre "Salvador Fontcuberta"

Salvador Fontcuberta Lores va ser un dels personatges del Benicarló del segle XX. La seua fàbrica tèxtil va donar feina a centenars de benicarlandos i benicarlandes entre finals dels 30 i els anys 80. Ángel Rodríguez de Mier dedica una completa biografia tant a la persona com a la fàbrica i els seus operaris, que es va presentar amb notable éxit passat dijous 20 de desembre.

dissabte, 29 de desembre del 2012

Un tast de "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia"

La Fundació Alícia ha preparat un innovador llibre de cuina que compta amb un protagonista indiscutible: l'oli. Però no un de qualsevol, sinó el que produeixen les oliveres del Territori Sénia, un espai de trobada entre Catalunya, València i Aragó que hi amaga una de les majors poblacions d'oliveres monumentals i mil·lenàries. Amb "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia", a més, també podem descobrir quin tipus d'oli és el més adient per a cada àpat.

dijous, 27 de desembre del 2012

La cuina amb olis mil·lenaris

Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia” és el títol del nou llibre de la Fundació Alícia, on hi aprofundeix en les possibilitats dels olis de coupage i monovarietals que hi produeixen els milers d’oliveres monumentals que poblen aquestes comarques. Ferran Adrià, autor del pròleg, hi destaca el seu valor històric i cultural, així com el seu potencial a la cuina. 

El Territori del Sénia és l’espai on es troben València, Catalunya i Aragó. Unes comarques que es caracteritzen pels seus extensos i antics camps de secà, on hi destaca l’olivera, gairebé símbol d’aquestes terres. Les oliveres s’alcen com a monuments a la serenitat i al pas del temps. Els elements (meterològics, naturals, humans) hi han marcat les soques i el brancam. 

Són oliveres mil·lenàries i, tot i la seua edat, continuen produint oli. Aquestos olis, a més a més, hi gaudeixen d’unes ressenyables qualitats organolèptiques i d’una ampla varietat de sabors i aromes. I per tal de posar-los en valor i difondre la cultura de l’oli, s’ha publicat el llibre “Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia”. 


Les propietats de cada varietat 

El llibre té el seu punt de partida en un estudi que la Fundació Alícia va dur a terme sobre les possibilitats gastronòmiques dels olis verge extra, on es van realitzar cates per posar de manifest els usos més apropiats de les diverses varietats del territori. D’aquesta manera, la farga és ideal per a salses, emulsions i masses; l’amargor i l’equilibri de la morruda mariden amb carxofes i amanides crues; la sevillenca dóna un oli molt complet que pot degustar-se amb una simple tallada de pa; la dolçor de la cuquello combina a la perfecció amb les postres, la xocolata, els fruits secs i els arrossos; un oli amarg, potent i picant com l’empeltre funciona amb plats elaborats, per confitar i escabetxar; i la marfil dóna un gust molt potent i personal als plats on s’empra. 

Amb aquestes indicacions, la Fundació impulsada per Ferran Adrià (que hi signa el pròleg) ha publicat un receptari d’al voltant de 40 propostes amb els olis del Territori Sénia com a protagonistes. Les receptes abasten un ampli ventall de plats: des de la senzilla i universal torrada de pa amb oli, fins a l’elaborat Vitello sott’olio. Carns, peix, amanides i verdures, arrossos i pasta, i postres són altres dels molts acompanyants que els investigadors d’Alícia han trobat per a l’oli mil·lenari. També hi ha un seguit de plats típics de les diverses cultures mediterrànies: el gaspatxo andalús, l’amanida grega, el tabboulé magribí, la niçoise clàssica… 

Riquesa gastronòmica per contribuir al desenvolupament 

El territori del Sénia compta amb una de les majors concentracions d’oliveres mil·lenàries del món, fins a 4.676 exemplars repartits en 19 municipis dels 27 que integren la Mancomunitat de la Taula del Sénia. Aquest ens, junt a agents econòmics i socials de la zona, ha impulsat l’Associació Territori Sénia, encarregada de gestionar el projecte Aceite y olivos milenarios del Territorio Sénia, que pretén ser un puntal en el desenvolupament d’aquesta zona. 

El llibre “Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia” de la prestigiosa Fundació Alícia és una de les accions que encaminen cap aquest objectiu. Compta amb fotografies de Paül Peralta i ha estat publicat per Onada Edicions, dins de la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia.

El conte nadalenc Emergència al País de la Màgia es presenta a Vinaròs

El País de la Màgia té problemes, però Pau i els seus amics els venceran.
La seua autora, Cinta Arasa, ens narrarà l’aventura de Pau perquè la màgia del Nadal continue a la Terra.
La cita és a la Biblioteca de Vinaròs, divendres 28 de desembre, a les 11 del matí.

Un tast de "La venjança d'en Bernat"

"La venjança d'en Bernat" és una divertida comèdia de Joan Molina, conegut actor de Sant Jordi del Maestrat, amb una llarga i sòl·lida trajectòria al cinema, teatre i la televisió. Ara ens presenta aquesta dramatúrgia escrita en rima, sobre amors, passions, odis i enganys al Regne de València del segle XIII. Una adaptació a la valenciana del clàssic La venganza de don Mendo.

dimecres, 26 de desembre del 2012

Un tast de "Gerard Vergés i Príncep. Resum biogràfic"

Gerard Vergés és un dels grans poetes catalans contemporanis i tota una referència en la cultura de les Terres de l'Ebre. Des de la revista GEMINIS fins els poemaris que li atorguen reconeixement a partir de la dècada dels 80, la seua obra ha esdevingut imprescindible. Ara, Emigdi Subirats ens descobreix el poeta que hi ha al darrere del vers, en aquest resum biogràfic.

divendres, 21 de desembre del 2012

La biografia sobre l'industrial benicarlando Salvador Fontcuberta es va presentar amb gran afluència de públic

Durant unes hores, Benicarló va recuperar l’ambient de la fàbrica tèxtil Fontcuberta, un dels símbols de la ciutat a mitjans del segle XX. La raó era la presentació del nou llibre “Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial” (Onada, 2012) on Ángel Rodríguez de Mier recòrre la història del personatge i dels tallers i el seus treballadors.


Al voltant de 300 persones van apropar-se al Restaurant El Cortijo. Molts d’ells éren antics operaris de la fàbrica, de manera que el sentiment de nostàlgia es feia sentir entre el públic. A la vegada, ells mateixos han estat una part fonamental del treball de recerca de l’autor, el qual havia acudit a les seues memòries i testimonis. Hi havia també gent jove, que només havien escoltat de Fontcuberta pels seus majors.


L’acte el va obrir Josi Ganzenmüller, qui feia de presentador, i va recordar com l’autor li anava informant del projecte del llibre sobre Salvador Fontcuberta. Seguidament, hi van intervindre José Joaquín Esteller Foix, nebot de l’industrial, i Adolf Sanmartín, autor del Apéndice que tanca l’obra, sobre el tèxtil a les nostres comarques, i en aquest sentit, va fer cinc cèntims de la vessant econòmica de la fàbrica, des dels seus primers passos, com a treballador de Domingo Roig Marín, als anys 30, fins a la Societat Anònima Laboral dels 80. Després, Ganzemüller va llegir unes evocadores línies del representant d’Onada Edicions, Ramon París, on recordava la infantesa entre el paisatge dels tallers Fontcuberta.


En el torn de l’autor i impulsor del llibre, Ángel Rodríguez de Mier va detallar els origens de la publicació, així com el seu objectiu de donar a conèixer la trajectòria humana i empresarial de Salvador Fontcuberta. Tot seguit, va aprofundir en els diversos capítols que composen l’obra biogràfica, per als quals hi va comptar amb el suport dels familiars de l’industrial, que li van permetre la consulta de l’arxiu. Allà hi va trobar, per exemple, dos dietaris escrits pel mateix Fontcuberta, un d’un viatge a Nova York, l’altre de la seua estada a la presó. L’alcalde de Benicarló, Marcelino Domingo va tancar el que va ser un autèntic homenatge a la figura de Salvador Fontcuberta i als qui van contribuir que la ciutat fòra referència en el sector tèxtil.


dijous, 20 de desembre del 2012

Avui es presenta a Benicarló l'obra "Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial"


Aquesta vesprada, a les 20.30 hores, es presenta a Benicarló el llibre "Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial", d'Ángel Rodríguez de Mier. Una obra que recòrre la vida d'un de l'industrial benicarlando Salvador Fontcuberta Lores i la seua fàbrica Textiles Fontcuberta, què hi va donar ocupació a més d'un miler de persones entre els anys 40 i els 80 del segle passat.

La presentació serà al Restaurante El Cortijo, i hi participaran, a més de l'autor, l'alcalde de la ciutat, Marcelino Domingo, l'autor del Apéndice sobre història de la indústria tèxtil al nord valencià, Adolf Sanmartín, el representant d'Onada Edicions, Ramon París, i el nebot de Salvador Fontcuberta, José Joaquín Esteller Foix. Presenta l'acte Josi Ganzenmüller.

dimecres, 19 de desembre del 2012

"Un país de llibre" pel Baix Maestrat

L'equip del programa "Un país de llibre" va estar rodant aquest dilluns per la nostra comarca. El que serà un capítol dedicat als llibres i la gastronomia els va dur per les oliveres mil·lenàries de la Jana. Ací, i més tard a la platja de Benicarló, van comptar amb la participació del cuiner vinarossenc Juanjo Roda, director de la col·lecció La Teca. I per acabar, un bon llibre a l'ombra del Papa Luna de Peníscola.





"Un país de llibre", que presenta Eugeni Alemany, s'estrena cada dijous a la seua pàgina web. També s'emet a diverses televisions: Levante TV, Vilaweb TV, Información TV, TV Comarcal, TV Castelló, Sucro TV i Telesafor. Els horaris d'emissions es poden consultar tot clicant ací.

dimarts, 18 de desembre del 2012

Quan el tèxtil dominava Benicarló: Salvador Fontcuberta i la seua fàbrica.

Salvador Fontcuberta Lores (1909-1993) va ser un dels noms propis del Benicarló del segle XX. La seua fàbrica tèxtil va donar treball a centenars de benicarlandos i benicarlandes en els difícils anys de la posguerra. Però, qui era realment Salvador Fontcuberta? Ángel Rodríguez de Mier prova de respondre a eixa pregunta amb el seu nou llibre “Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial”, una completa biografia que es presentarà el proper dijous 20 de desembre, a les 20 hores, al Restaurant El Cortijo de Benicarló.

El llibre arriba després d’una extensa investigació, que ha dut diversos anys d'entrevistes i de documentació, tal i com detalla l’autor. A més, ha comptat amb el suport dels hereus de Salvador Fontcuberta, cosa que li ha permés l'accés al seu arxiu i a diversos diaris personals de l'industrial. És una biografia de la persona, però també, com apunta el títol, ho és de la fàbrica que va dur el seu nom i a la qual hi va dedicar ingents esforços al llarg de la seua vida.

L'obra segueix un ordre cronològic, tot partint de l'arribada a Benicarló de la família Fontcuberta a finals del segle XIX. A partir d'ací, es va seguint la infància de Salvador Fontcuberta i la seua formació escolar i acadèmica, la relació amb qui seria sa dona, Ana Maria Esteller Sospedra i les seues amistats i inquietuds polítiques. També els seus primers passos en el món del tèxtil, a la fàbrica de Domingo Roig Marín, qui copsa la seua vàlua i l'ajudarà a muntar la seua pròpia factoria, abans de la Guerra Civil.

Als anys 40 i 50 serà quan Textiles Salvador Fontcuberta comença a crèixer i esdevé una companyia puntera en el seu sector, tot ocupant cada cop a més treballadors: en el seu auge, supera de llarg el miler de persones. Paños Bámbara és la seua marca estrella. Diversos capítols es dediquen a la producció i als operaris. Així, s'exposa la maquinària, els diversos departaments o els proveïdors i els clients, i s'aprofundeix en la Mutualidad i el Economato. Un apartat recupera al detall el viatge que s'hi va organitzar per València, Madrid i Saragossa al 1952, amb la llista inclosa dels treballadors, treballadores i acompanyants que hi van participar a la curiosa excursió. Cal destacar també els elegants dissenys de les publicitats comercials, que hi apareixen als principals periòdics i revistes.

Mentre, en l'aspecte personal, contrasten els bons moments del seu viatge als Estats Units amb les penalitats de la presó, arran d'una topetada amb els maquis. D'aquestes dues vivències Salvador Fontcuberta va deixar constància en sengles dietaris, dels quals Ángel Rodríguez de Mier ha seleccionat i transcrit alguns fragments. D'aquest període és la construcció de Villa Ana María, la seua llar als afores de Benicarló. A més a més, gràcies a la trentena d'entrevistats, l'autor ens dibuixa el caràcter i la personalitat del protagonista, amb descriptives anècdotes.

La història continua amb la crisi i la fallida de l'empresa, a la segona meitat dels anys 70, i la seua reconversió a la Societat Anònima Laboral de breu recorregut, ja amb Fontcuberta retirat. La intenció de l'obra, com apunta el seu autor, és posar llums a una figura cabdal del Benicarló contemporani. La biografia d'Ángel Rodríguez de Mier, que hi va treballar a la fàbrica, està feta des de l'estima i el respecte cap qui va aixecar un imperi industrial. Finalment i a mode d'apéndix, "Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial" incorpora un detallat estudi històric sobre la indústria tèxtil al Maestrat i els Ports, a cura d’Adolf Sanmartín.

La de Salvador Fontcuberta és la segona biografia d'Ángel Rodríguez de Mier, després de publicar l'any passat les memòries del mestre republicà de Càlig José Vicente Borrás. Està publicat per l'editorial Onada, dins de la col·lecció Conèixer Sèrie Maior.

dilluns, 17 de desembre del 2012

"Quebradero. Una balada grunge", el nuevo libro de Jesús Maestro


“Invierno de 1994: La historia que voy a contar sucedió en invierno de 1994. Uno de sus protagonistas es el agente de policía Flavio Boidman, 
que había llegado a Quebradero pocos meses antes. 
"Si solicitas el traslado sin especificar un destino, 
acabas en sitios como éste", se lamentaba Boidman al reconocer 
su reflejo en el largo ventanal de un bar llamado Clarksdale, 
nuestro escenario principal.
Aquel día, las noticias del periódico no eran tranquilizadoras: 
Lluvia y frío para dos semanas, carreteras cortadas, 
ofertas de Navidad y un asesinato aún por resolver...”

Jesús Maestro (Zaragoza, 1977) es licenciado en Bellas Artes. Ha publicado novelas como “Vozebuth” (Premio Narrativa Injuve 2007) y “Volveremos” (Premio Rei en Jaume 2007). En 2010 escribió y dirigió “Sturmaz”, proyecto audiovisual conocido como “la película que predijo el movimiento 15M”. Asimismo, ha escrito diversos guiones para producciones audiovisuales (series, cortometrajes...) y es colaborador habitual en diversos medios de comunicación. Como músico, ha grabado varios discos con distintas formaciones musicales, actividad que compagina con exposiciones de pintura y fotografía y una reconocida trayectoria en el campo de la poesía visual.

Valencià:

“Hivern de 1994: La història que vaig a contar va succeir a l'hivern de 1994. Un dels seus protagonistes és l'agent de policia Flavio Boidman, 
que havia arribat a Quebradero pocs mesos abans. 
"Si sol·licites el trasllat sense especificar una destinació, 
acabes en llocs com aquest", es lamentava Boidman al reconèixer 
el seu reflex en el llarg ventanal d'un bar cridat Clarksdale, 
el nostre escenari principal.
 Aquell dia, les notícies del periòdic no eren tranquilitzadores: 
Pluja i fred per a dues setmanes, carreteres tallades, 
ofertes de Nadal i un assassinat encara per resoldre...” 

Jesús Maestro (Zaragoza, 1977) és llicenciat en Belles Arts. Ha publicat novel·les com ara “Vozebuth” (Premi Narrativa Injuve 2007) i “Tornarem” (Premio Rei en Jaume 2007). En 2010 va escriure i va dirigir “Sturmaz”, projecte audiovisual conegut com “la pel·lícula que va predir el moviment 15M”. Així mateix, ha escrit diversos guions per a produccions audiovisuals (sèries, curtmetratges...) i és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació. Com músic, ha gravat diversos discos amb diferents formacions musicals, activitat que compagina amb exposicions de pintura i fotografia i una reconeguda trajectòria en el camp de la poesia visual. 

diumenge, 16 de desembre del 2012

Olis i oliveres del Territori Sénia, a Altea


Els dos darrers llibres de la Biblioteca Taula del Sénia, el receptari "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia" de la Fundació Alícia, i l'obra fotogràfica "Olea europaea Farga" de Tomas i Milada Micek, va ser protagonistes a la IV Festa de l'Oli de l'Hotel Tossal d'Altea, que es va celebrar en aquesta localitat de la Marina el passat 7 de desembre.

Hi podeu trobar una crònica de l'acte tot clicant ací.

dissabte, 15 de desembre del 2012

Gerard Vergés vist per Jordi Duran a La Vanguardia

Reproduim l'article que ha publicat a La Vanguardia en Jordi Duran, director del Consorci per la Normalització Lingüística a les Terres de l'Ebre, amb motiu de la publicació del llibre "Gerard Vergés i Príncep. Resum biogràfic" d'Emigdi Subirats. Una obra que estava prevista presentar-la al passat mes de novembre, però es va haver d'ajornar a causa dels forts ruixats que van descarregar sobre Tortosa. L'acte serà el proper divendres 21 de desembre, a les 20 hores, al Palau Oliver de Boteller de la capital ebrenca.


Emigdi Subirats acaba de publicar la biografia de l’escriptor Gerard Vergés (Tortosa 1931). És un llibre breu i senzill, escrit amb el cor, farcit d’admiració vers un dels grans de la literatura catalana. En poc més d’un centenar de pàgines, Subirats dissecciona amb mestria la vida, l’obra i la personalitat de l’autor de L’ombra rogenca de la lloba: “Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà/de gest cansat i irònic, pensatiu/de perfil encunyat a les monedes”.

Vergés, primer de tot, és un senyor de Tortosa. I quan dic Tortosa em refereixo a la Tortosa tradicional, tradicionalista; a la Tortosa benpensant, de missa diària, conservadora; a la Tortosa de dretes. Potser per això -o malgrat això-, Gerard Vergés -lliri entre cards- es forja a foc lent un sòlid bagatge cultural de la mà dels grans: Shakespeare, Ausiàs, Eliot, Riba, Vallfogona...

Vergés, humanista, no va tindre pressa per irrompre en el panorama literari. En tenia 50 de fets quan l’any 1981 va guanyar el Premi Carles Riba amb els 351 versos que componen el magnífic poema de L’ombra... I després, pausadament, amb l’elegància i la ironia d’un senyor de Tortosa en la maduresa, va adonar-se’n que dins del cos tenia més records que vísceres i va comprendre que l’home és la memòria. Va viatjar fins a una galàxia perduda l’any 30.000 de l’era de Saturn, va parlar-nos d’un riu mític i remorós, va descobrir que sense versos igual tornen tardors i primaveres...

La biografia s’acaba amb un recull de fotografies exquisit, on podem veure el Vergés pare de família; el farmacèutic, l’empresari, l’intel·lectual; el Vergés compromés amb el seu territori, amb el seu país i amb la seua llengua; el Vergés madur, més lúcid que mai. El Vergés que estimo.

divendres, 14 de desembre del 2012

Les Contalles de Muniatto estaran a Roquetes i a Llorenç del Penedès


Abans de finir l'any, l'agenda de les Contalles de Muniatto continua sumant activitats a les nostres comarques.

Així, aquest mateix cap de setmana del 15 i 16 de desembre, les seues autores, Olga i Ester Besolí, hi estaran a la Fira Nadalenca de Roquetes, al Baix Ebre. Allà, entre altres moltes coses, hi podreu trobar les diverses aventures del xiquet Muniatto, com una que ara hi vé perfecta: Muniatto i els regals de Nadal.

Una altra cita de les Contalles de Muniatto serà el proper 27 de desembre, a la vila de Llorenç del Penedès (Baix Penedès). Olga Besolí, autora dels textos, hi farà un contacontes per als més menuts.

Podeu seguir l'agenda de Muniatto al seu bloc.

dijous, 13 de desembre del 2012

Vídeo de la presentació de "Olea europaea Farga" a Benicarló

El passat 17 de novembre, la Sala de Plens de l'Ajuntament de Benicarló va acollir la presentació de l'obra "Olea europaea Farga", retrats fotogràfics de les oliveres mil·lenàries del Territori Sénia. Els seus autors són Tomas Micek, prestigiós fotògraf de natura, i la seua dona, Milada Micek, que ja hi van ser a la localitat del Baix Maestrat a l'estiu tot mostrant el projecte.

Ara, els Micek no van poder assistir a la presentació de la publicació, i la responsabilitat va recaure sobre el proleguista, en Federico Mayor Zaragoza. L'exdirector general de la Unesco, amb arrels familiars a les nostres comarques, va parlar sobre la importància i el simbolisme de les oliveres. Va estar acompanyat, com es pot veure al vídeo, de l'alcalde de Benicarló, Marcelino Domingo, de la presidenta de l'Associació Territori Sénia, Pepi Cid, i del representant d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla.

Crònica blocaire del "Vitis vinifera cataloniae" a la Festa del Vi Novell del Masroig



Ara fa cosa d'un mes, el Celler Masroig hi va celebrar la seua Festa del Vi Novell, una convocatòria anual que atrau al Priorat una bona colla d'amants del vi de la terra. Però el programa no es limita només al bon beure, sinó que hi ha programats un seguit d'actes de caire cultural.

Una bona, completa i il·lustrada crònica de la Festa del Vi Novell 2012 l'hem trobada al bloc Dionís de Viatge a Ítaca, on s'explica els diversos moments de la jornada. Enguany, un d'aquestos actes va ser la presentació dels relats eròtics per a amants del vi, el "Vitis vinifera cataloniae" de Vicent Palatsí, del qual el bloc apunta el següent.

Però no van tardar molt a començar amb la jornada. Primerament el Centre Quim Soler ens va presentar el llibre “Vitis Vinifera Cataloniae, relats eròtics per a amants del vi” i el seu autor, que ens parla del llibre.
L’autor, en Vicent Palatsí, ens presenta el seu llibre, on els seus protagonistes són 35 vins dels països catalans (de fet inclús ha aconseguit un d’Andorra), aquests vins els ha triat especialment l’autor i no només s’ha basat en que siguin bons, sinó també en altres raons com que el vi estigui etiquetat en català.
El llibre són contes independents units pel primer conte i l’epileg que és el que dona unitat al llibre, tots ells estan ambientats a la seva terra, Castelló. En ell preten fer un maridatge entre plaer, vi i l’erotisme

L'article "Presentació del Vi Novell al Celler Masroig" del bloc Dionís de Viatge a Ítaca, al qual pertany també la imatge superior, es pot llegir tot clicant ací.

"La venjança d'en Bernat" al Mediterráneo

En un breu, el periòdic Mediterráneo, de Castelló, informa de l'acte de presentació de "La venjança d'en Bernat", que hi va tindre lloc el passat dilluns 10 de desembre a la capital de la Plana.

EL ALCALDE DE ‘L’ALQUERIA’
El actor Joan Molina, conocido como el alcalde de la popular serie de televisión l’Alqueria Blanca, presentó ayer tarde en El Corte Inglés de Castellón su nuevo libro La venjança d’en Bernat. La obra es una dramaturgia basada en el clásico La venganza de Don Mendo, que Molina ha adaptado al valenciano en unos escenarios y personajes propios del Reino de Valencia durante la conquista por los Reyes de Aragón.

dimecres, 12 de desembre del 2012

"La venjança d'en Bernat es un libro-un libreto teatral- altamente recomendable en estos tiempos." Mara Calabuig el ressenya al Levante-EMV

"Divertida sorpresa". Així qualifica Mara Calabuig el nou llibre de Joan Molina, "La venjança d'en Bernat", que es va presentar aquest dilluns a Castelló i l'endemà a València. En la ressenya que hi publica al diari Levante-EMV, Calabuig apunta la "metamorfosi" que Molina ha aconseguit amb el clàssic de Pedro Muñoz Seca, "La venganza de don Mendo", traslladat al Regne de València del segle XIII, en valencià i amb uns personatges i ubicacions del tot nostrades.

"¿Cómo se ha operado la metamorfosis? Por obra y gracia (muchísima gracia) del estupendo actor Joan Molina, que en La venjança d'en Bernat ha llevado a cabo una libre adaptación del texto original de Muñoz Seca en nuestra lengua. Y le ha salido redonda."

Calabuig hi recorda també l'ampla trajectòria de l'autor/actor santjordienc Joan Molina, reconegut en els darrers anys com l'alcalde de L'Alqueria Blanca, però amb dècades de cinema, televisió i teatre a les seues esquenes. I ara, també, literatura. "La venjança d'en Bernat" és una comèdia teatral, escrita en vers, que parla de les passions, amors, odis i enganys d'un seguit de personatges medievals "que parece recuperar la extensa tradición del teatro satírico valenciano, con una potencia y colorido expresivo arrolladores", tal i com apunta Calabuig.

La ressenya sencera de Mara Calabuig al diari Levante-EMV es pot llegir tot clicant ací.

Preparant novetats: Benicarló, una semblança per al futur


Un any més, la col·lecció Tempus fugit, dedicada als anuaris de la ciutat de Benicarló, suma un nou exemplar, el corresponent a tot allò que hi va ocòrrer a aquesta localitat al llarg i ample del 2011. "Benicarló, una semblança per al futur" és el resum de 365 intensos dies de política, eleccions, societat, cultura, festes i Falles, esports, economia, el camp... Jordi Maura, Noemí Oms i Vicent Ferrer han estat els encarregats de concentrar un any d'actualitat benicarlanda en cent seixanta pàgines.

dimarts, 11 de desembre del 2012

"Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial" es presentarà el 20 de desembre


"Salvador Fontcuberta. Una vida apasionante. Un imperio industrial", el nou llibre d'Ángel Rodríguez de Mier, es presentarà el proper 20 de desembre. Serà a partir de les 20.30 hores, al Salón Doña María del Restaurant El Cortijo de Benicarló.

A l'acte hi participaran, a més de l'autor, José Joaquín Esteller, nebot de Salvador Fontcuberta, Adolf Sanmartín, autor del Apéndice, Ramón París, d'Onada Edicions i l'alcalde de Benicarló, Marcelino Domingo. Hi presenta Josi Ganzenmüller.

El vídeo de la cuina dels olis de varietats tradicionals del Sénia a Els Matins de TV3

El passat 29 de novembre, la cuina de l'oli de varietats tradicionals del Territori Sénia va ser el protagonista gastronòmic del programa Els Matins de TV3, presentat per Helena Garcia Melero. Toni Massanés, de la Fundació Alícia, i Tana Collados van mostrar les possibilitats que ofereixen els olis de les oliveres mil·lenàries de les nostres comarques, que han estat recollides en un nou llibre a càrrec de la Fundació.

dilluns, 10 de desembre del 2012

Els Premis Gourmand reconeixen "La cuina del Delta de l'Ebre" i "La pastisseria i la cuina de la garrofa"

 
Els dos llibres que Onada ha editat enguany dins la col·lecció gastronòmica La teca han estat reconeguts amb els Premis Gourmand, tal i com ens ha informat aquest matí l'organització d'aquest prestigiós guardó, una referència a nivell mundial pel que fa a la publicació de llibres gastronòmics i enològics.

La Cuina del Delta de l'Ebre - Millor llibre de cuina mediterrània

El receptari de l'Associació Local de la Dona de la Cava ha estat el guanyador a nivell Espanya i Catalunya de la categoria Best Mediterranean Cuisine Book – Dun Gifford Award.

 La pastisseria i la cuina de la garrofa - Millor llibre de postres

Per seua banda, les propostes amb garrofa de la Fundació Alícia i diversos restauradors i pastissers catalans ha rebut el reconeixement com a Best Desserts Book d'Espanya i Catalunya.


La final a París

Ara, aquestes dues obres s'hauran de classificar per a estar entre les cinc finalistes "Best in the World" de les seues respectives categories, on es trobaran propostes vingudes d'arreu del món. Els Premis Gourmand s'atorgaran el dissabte 23 de febrer de 2013 al teatre Le Carrousel du Louvre de París, dins de la Paris Cookbook Fair que se celebra eixe cap de setmana.

“La venjança d’en Bernat” arriba avui a Castelló

De la pantalla a la fulla. L’actor Joan Molina presenta la setmana vinent el seu llibre “La venjança d’en Bernat”, publicat per Onada Edicions. Serà avui dilluns 10 de desembre, a les 19 hores a l’Ámbito Cultural de el Corte Inglés de Castelló, i demà, 11 de desembre, també a les 19 hores, a l’Ámbito Cultural de El Corte Inglés de Colom, a València.

Fídel a la interpretació, l’obra és una dramatúrgia escrita en vers, que ens porta als temps de les conquestes al Regne de València, allà pel segle XIII. El protagonista és en Bernat, el marqués de Castellar, qui manté una apassionada relació secreta amb Magdalena, la captivadora i ambiciosa filla del comte Blai. El comte la vol casar amb Pere d’Alfafar, el duc de Bou. A punt de ser descoberts Bernat i Magdalena, el protagonista es fa passar per lladre per salvar la seua estimada. A la presó, se n’assabenta del casori, i per complicar-ho tot més, Magdalena, per evitar qualsevol sospita del seu pare i el seu futur marit, mana que empareden el seu antic amor. Per sort, al marquès li resten amics que l’ajudaran a escapar-se de la masmorra. Enganyat i despitat, Bernat prepararà la seua venjança.

“La venjança d’en Bernat” és una obra que tot i combinar la rima amb la dramatúrgia, enganxa per la comicitat que hi destil·len els versos i per les aventures i desventures d’uns personatges que s’entrecreuen passions amoroses, desitjos carnals, odis i enganys, fins al mateix rei Jaume II el Just. Ho apunta el mateix autor a la introducció: “intentar arrancar el somriure del lector i, en cas de ser representada, provocar la riallada de l’espectador.”

Joan Molina ha adaptat al valencià el clàssic La venganza de don Mendo de Pedro Muñoz Seca, i no ho ha fet només en l’aspecte lingüístic, sinó també en els papers (Roderic de Montcada, Sebastià de Torrent, Pep del Maestrat, Gil del Vinalopó…) i en les ubicacions (Gilet, Alcoi, Vinromà…)

Joan Molina compta amb una sòl·lida trajectòria interpretativa. El de Sant Jordi ha destacat els darrers anys pel seu paper de l’alcalde Don Miquel a L’Alqueria Blanca, però abans d’això ha treballat en teatre (El Virgo de Visanteta), cinema (Tranvía a la Malvarrosa, Canciones de amor en Lolita’s Club) i nombroses sèries de televisió (Benifotrem, Negocis de família, A flor de pell o Doctor Mateo, entre d’altres).

dimecres, 5 de desembre del 2012

Joan Molina presenta "La venjança d'en Bernat" a Castelló i a València

La setmana vinent es presenta el nou llibre de l'actor Joan Molina, "La venjança d'en Bernat", una divertida comèdia en vers sobre amors, passions i enganyos al bell mig del Regne de València del segle XIII.

La primera presentació serà a Castelló de la Plana, el proper dilluns 10 de desembre de 2012, a les 19 hores, a l'Ámbito Cultural de El Corte Inglés (6a Planta). Comptarà amb la participació dels escriptors Manel Joan i Arinyó i Joan Andrés Sorribes.


I a l'endemà, el dimarts 11 de desembre, també a les 19 hores, l'acte serà a València, a l'Ámbito Cultural de El Corte Inglés de l'avinguda Colom, 27 (6a Planta). En aquesta ocasió, Joan Molina estarà acompanyat de l'actor Paco Sarro, company de l'autor a la sèrie de Canal 9 L'Alqueria Blanca.


La cuina amb olis del Territori Sénia, a Els Matins de TV3

Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, va mostrar les propietats de l'oli d'olivera mil·lenària del Territori Sénia al programa d'Els Matins de TV3. La presentadora Helena Garcia Melero va poder comprovar de primera mà algunes de les receptes senzilles i saludables que es poden dur a terme amb aquest producte, i que venen recollides al llibre "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia", un receptari de la Fundació Alícia publicat per Onada el passat novembre.

El vídeo del programa es pot veure tot clicant ací.








dimarts, 4 de desembre del 2012

"L'hora transparent". Antoni Ferrer ressenya el poemari "Tres estrelles Michelin" a Saó

L'hora transparent. L'hora lúcida. L'hora perduda. El pas del temps, la tardor de la vida i el que hi queda, bo i roïn, són algunes de les bases del poemari "Tres estrelles Michelin", amb el qual Joan Adell (Blanes, 1938) hi va guanyar el Ciutat de Sagunt de Poesia 2011. Ara, Antoni Ferrer l'ha ressenyat per a Saó, en un article dit "L'hora transparent".

Dir hora transparent és dir lucidesa; és veure, la vellesa, la seua pròpia invisibilitat, la seua quasi expulsió del temps, com la de les "rates disfressades d'homes" (al poema-xifra "Tres estrelles Michelin") que furguen en els contenidors i a les quals només els resten deixalles. Com deixalles són els estralls de la vida ("Carrer avall"), els de la misèria social ("Parc temàtic") o els de les derrotes de la història ("El jersei del mestre").

Ferrer hi destaca, a més a més, "la precisió quirúrgica" dels versos adellians, que donen peu a una obra madura, clàssica i serena. I proposa llegir-lo acompanyat de la música de Bach. La ressenya sencera a Saó es pot llegir tot seguit:

dilluns, 3 de desembre del 2012

Josep Sanabdón signa el pròleg de "Amb un cordill de cànem" de Jacint Sala

En ocasions, per les ganes de començar l'obra, el lector o lectora passa per damunt de les primeres pàgines del llibre, signades per una persona que exerceix l'honorífic càrrec de proleguista. En el poemari "Amb un cordill de cànem" de Jacint Sala, aquest moviment és sens dubte un error. Josep Sanabdón li ha dedicat unes pàgines en les quals posa de manifest la força i el sentiment dels versos de l'osonenc, i actua de veritable guia per al lector abans d'iniciar-se, desxifrant algunes de les referències (Mahler, Li Tai Po, Serrallonga).

Pas a pas, el proleguista avança els grans temes que composen les sis parts del poemari, apuntant a determinats versos que hi destaquen per la seua expressivitat respecte els arguments aportats per Sanabdón.

Al capdavall s’escriu per sobreviure a la mort, ja que la poesia és el que perdurarà després de la desaparició d’aquest món, i és llegint-la que podrem continuar el diàleg amb el poeta.

Silenciosament, em tornaré
el vers que viurà en tu, cada vegada
que et vulgui explicar coses d’allà on sóc.

Aquest complet i treballat pròleg es pot llegir al bloc del qui hi ho escrit, Converses i lectures, avantsala abans de la propera presentació del poemari de Jacint Sala, qui, curiosament, és el proleguista d'un altre poemari publicat enguany, el "Kalenda d'hivern" de Raimond Aguiló.

El més consultat a Onadaedicions.com durant novembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de novembre.

FICCIÓ

1. Vitis vinifera cataloniae. Vicent Palatsí ha continuat sumant presentacions dels seus relats eròtics per a amants del vi. En aquest ja finit novembre, el de Castelló hi ha participat a la Primera Setmana de la Literatura Eròtica, que va organitzar la botiga de productes de la terra Joanot i Companyia. Posteriorment, hi va acudir a la Fira del Vi Novell del Masroig, al Priorat; i de nou a la Plana, a Betxí. Tres actes que mostren com el públic s'ha interessat per la literatura eròtica, maridada ací amb els nostres vins.

2. Viatge al país de Tombatossals.  El 2012 és un any d'efemèrides i commemoracions. Hi ha el 80è aniversari de les Normes de Castelló o el 50è aniversari de la fusteriana "Nosaltres els valencians". I també el 75è aniversari de la mort de Josep Pascual Tirado, creador del clàssic Tombatossals, convertit ja en un dels símbols més visibles i característics del seu Castelló natal. Per aquest motiu, Vicent Pitarch i Joan Montañés, Xipell, han publicat una adaptació lliure i il·lustrada de les aventures del gegant i de la seua colla, dedicada especialment als xiquets i xiquetes, per a que coneguen i gaudisquen del Tombatossals.

3. Cubaneta meua. Manel Joan i Arinyó és un dels autors més particulars de les lletres valencianes, amb un estil àcid i punyent, que perfora la nostra societat. A l'any 2010 s'hi publicava la tercera edició d'aquest llibre, escrit junt al catarrogí Xesco Guillem. Arinyó i Guillem parlen de l'amor i el desamor, la riquesa i la pobresa, fidelitat i traïdories, música i ball, amb les aventures de Joan Oroval i Graciela.

4. Diàlegs de Dalt i de Baix. Ja no és el vigent guanyador del Ciutat de Sagunt (el càrrec l'ostenta ara el gandienc Joan Manuel Matoses), ni tampoc la darrera novetat teatral que hem publicat (aquest correspon a Joan Molina i la seua "venjança d'en Bernat"), però Orland Verdú ha aconseguit que aquesta dramatúrgia siga un dels textos teatrals en valencià més destacats d'enguany, tal i com mostra les seues successives aparicions a aquest escalafó. Un llibre que palesa que el teatre, a banda d'interpretar-se, també és per llegir.

5. Kalenda d'hivern. Al mes de novembre han arribat un parell de novetats de poesia, però la que entra a l'escalafó és una de les dues publicades a la primavera, amb vistes a Sant Jordi. Raimond Aguiló, de Falset, hi va guanyar amb aquest llibre el Vila d'Almassora, una obra que reflexions al voltant del pas del temps.



NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. A punt d'acabar l'any, el llibre de la Fundació Alícia ocupa la mateixa posició que quan va començar: al capdamunt de l'escalafó, una privilegiada situació que no ha abandonat al llarg del 2012, la qual cosa fa palesa de l'interés que ha suscitat aquest receptari que busca posar en valor un producte ben nostrat: la garrofa. En aquest mes de novembre, a més a més, l'obra ha tornat a aparèixer a TV3, de la mà d'un dels responsables de la Fundació, en Jaume Biarnés.

2. Olea europaea Farga. Una de les darreres novetats, que es va presentar passat 17 de novembre a l'Ajuntament de Benicarló, amb la participació del seu proleguista, en Federico Mayor Zaragoza. Però, l'autoria d'aquesta obra correspon a Tomas Micek, un prestigiós fotògraf de natura, qui, junt la seua dona Milada, ha retratat la bellesa i la monumentalitat de les oliveres mil·lenàries que poblen el Territori Sénia.

3. Ulldecona. Història i territori. La col·lecció Cruïlla és una de les més definidores dels objectius principals d'Onada Edicions. Són passejos pels nostres pobles i paisatges, per conèixer la seua història, patrimoni, societat i particularitats. Al llarg d'aquestos anys s'han anat publicant fins a 11 volums, que agafen des d'Alcalà de Xivert fins a Tortosa. Al setembre del 2009 es va editar el llibre corresponent a la vila d'Ulldecona, una obra confeccionada per Ferran Grau, Victòria Almuni i Maria Pilar Aparicio.

4.  La cuina del Delta de l'Ebre. L'altre receptari que s'ha publicat enguany a la col·lecció La Teca també gaudeix del seu èxit, no tant arrabassador com el del llibre sobre la garrofa, però sí important. I és que una de les millors maneres de conèixer un espai tan singular com el Delta de l'Ebre és mitjançant la seua cuina; per això, les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava han ensenyat al món les receptes que han rebut dels seus i seues majors, una sabiduria culinària tramesa de generació en generació, sempre amb els ingredients i productes de casa.

5. José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano. A pocs dies de presentar el seu nou llibre sobre Salvador Fontcuberta, l'anterior obre d'Ángel Rodríguez de Mier continua despertant l'interés dels lectors al voltant de les memòries d'aquest mestre republicà de Càlig, que va patir una dura i llarga repressió durant el franquisme només per les seues idees. Una història personal que ens recorda aquells anys difícils per a la majoria de la població de les nostres terres. A principis d'aquest novembre, es va presentar a Forcall, precisament un dels pobles on el mestre Borrás hi va exercir.

divendres, 30 de novembre del 2012

Preparant novetats: "La venjança d'en Bernat" de Joan Molina


"La venjança d'en Bernat" és el nou llibre que ha publicat en Joan Molina Arrúe, reconegut actor de teatre, cinema i televisió (entre els seus papers hi ha l'alcalde de la sèrie L'Alqueria Blanca). El de Sant Jordi ens conta una dramatúrgia al voltant de les relacions d'amors i enganys entre un seguit de personatges del Regne de València en temps del rei Jaume II.

L'obra és una adaptació de "La venganza de don Mendo" de Pedro Muñoz Seca, que Molina ha valencianitzat. No només en la llengua, sinó també en els personatges, les situacions, els espais, etc. Escrita en vers, aquesta comèdia mostra que el teatre, a més de per a ser representat, també hi funciona com una bona lectura.

Les presentacions de "La venjança d'en Bernat" estan previstes per al dilluns 10 de desembre al Corte Inglés de Castelló i a l'endemà 11 de desembre al Corte Inglés de Colom, a València. Ambdòs actes estan programats per a les 19 hores.

La sinopsi

El comte Blai, després d’una sessió joglaresca, li diu a la seua filla Magdalena que ha decidit casar-la amb en Pere d’Alfafar, duc de Bou. Aquest, que desconeix l’afer amorós de Magdalena, ha decidit visitar inesperadament la seua promesa, que enxampa acompanyada del seu amant, en Bernat, marquès de Castellar. El marquès, en veure’s descobert, inventa el robatori d’un collar, motiu pel qual és empresonat al castell. És llavors quan en Bernat s’assabenta que Magdalena serà l’esposa del duc de Bou. El marquès de Montcada visita en Bernat perquè sap que és innocent i li lliura una daga per tal que es puga salvar o es puga suïcidar si es dóna el cas. 
Magdalena, el dia del seu casament, visita en Bernat a la cel·la i allí mateix ordena que l’empareden per lladre. Però en Montcada i els seus amics l’alliberaran i aconsegueix fugir. Ara en Bernat és Donat i es dedica, amb dues mores i tres jueves, a cantar trobes pels campaments militars. Mentrestant, Magdalena, muller del duc de Bou, té un afer amorós amb el rei Jaume, tot i que està enamorada del trobador Donat. Com tota relació secreta, Magdalena i Donat se citen en un cova d’amagat, però el duc de Bou n’està al corrent i vol matar la seua esposa.

Vicent Pitarch va parlar de les Normes de Castelló i Tombatossals a l'Espai Onada

Passat dimecres 28, el cicle de conferències "El llibre, un plaer" va celebrar la seua segona trobada. Sota el títol "Les Normes de Castelló fan 80 anys", Vicent Pitarch hi va parlar al voltant d'aquesta fita històrica de la llengua pròpia. El filòleg, sociolingüista i escriptor de Vila-real va divulgar alguns dels precedents, com les normes de l'Institut d'Estudis Catalans de 1913, el llibre "La llengua valenciana" de Lluis Revest i la Crida de la Taula de les Lletres Valencianes, ambdòs al 1930, qui hi acaba desembocant en la signatura, el 21 de desembre de 1932, a la Casa Matutano de Castelló de la Plana, de les Bases o Normes, les quals suposen la codificació de la llengua a València i clouen tot aquest procés de normalització.


Pitarch va apuntar que les Normes del 32 "són una de les obres més trascendentals que ha fet la societat valenciana en tot el segle XX", i les uneix a altres fites que van tindre lloc el mateix anys a altres indrets del territori catalanoparlant, com ara el Diccionari de Pompeu Fabra, la caiguda de les darreres resistències a la seua normativa, o la mort de Mossén Antoni M. Alcover, que fa que les Illes també hi adopten les regles fabrianes.


A més a més, també s'hi va posar sobre la taula alguns dels protagonistes de la fita, començant per la Societat Castellonenca de Cultura. Vicent Pitarch va fer cinc cèntims de personatges com ara Salvador Guinot, Adolf Pizcueta, Enric Soler i Godes, Àngel Sànchez Gozalbo, Carles Salvador, etc. Hi va destacar a més a més, la presència de dos signataris de les Normes provinents del Baix Maestrat, el vinarossenc Almela i Vives i el cerverí Sorlí Ballester.


"Viatge al país de Tombatossals"

Finalment, i entroncant amb la tradició lingüística i literària del Castelló dels anys 30, Vicent Pitarch va presentar el llibre "Viatge al país de Tombatossals", una adaptació lliure i il·lustrada del clàssic Tombatossals de Josep Pascual Tirado, publicat el 1930 i que ha esdevingut un símbol de la capital de la Plana.


L'objectiu de l'obra, que ha comptat amb dibuixos de Joan Montañés, Xipell, és introduir el mite de Tombatossals en els nous lectors, especialment a les aules, per tal que la contalla de Tirado (de qui enguany es compleix el 75è aniversari de la seua mort) es trameta i es gaudisca de generació en generació.

"El llibre, un plaer" a l'Espai Onada

La conferència de Vicent Pitarch va estrenar l'Espai Onada, un punt de trobada cultural que s'ubica a la Plaça de l'Ajuntament, 3-5 de Benicarló, i que acollirà diversos esdeveniments i actes culturals i literaris en les properes dates, entre d'elles, la propera cita del cicle "El llibre, un plaer", dedicada a El Pont Cooperativa d'Escriptors de les Comarques Castellonenques i la seua obra col·lectiva "Un pont sobre el meridià".