Apunta't al Club Lector

divendres, 29 de juny de 2012

El poble de "Jesús" presenta el seu llibre el dia 5 de juliol

El proper dijous 5 de juliol, a partir de les 20 hores, la Sala Jordi Brull i Martínez de l'EMD de Jesús acull la presentació del llibre "Jesús", un complet recorregut per aquest poble a la vora de l'Ebre. Al llarg de les seues pàgines podrem conèixer la seua història, els seus espais naturals, les seues associacions i entitats, els monuments, els personatges que han excel·lit, les seues festes i la seua gastronomia, entre d'altres.

És un llibre col·lectiu, on han col·laborat gairebé una desena de jesusencs i jesusenques tant als textos com a les fotografies, i han estat coordinats per Mònica Montserrat Grau i Vicent Pellicer Ollés. Ambdòs hi participen a la presentació, junt la regidora Dolors Queralt, el president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello i Miquel Àngel Pradilla en representació de l'editorial Onada.


Màrius Moneo va presentar "La mort, a l'ombra del bibliotecari" al Club de Lectura de Puig-reig

El Club de Lectura de la Biblioteca de Puig-reig (Berguedà) va poder conèixer de primera mà els misteris que envolten de sobte la vida de l'Artemi Boix, el tímid bibliotecari de Corbera, un poble menut i costerut. L'autor d'aquesta novel·la negra amb tocs d'humor, en Màrius Moneo, hi va acudir per parlar-ne de "La mort, a l'ombra del bibliotecari", una obra guardonada amb el Ciutat de Sagunt 2011.

Posteriorment, el bloc del Club de Lectura hi va penjar un grapat de fotografies de la trobada entre l'autor i els lectors i lectores de Puig-reig, que van poder conversar sobre l'obra.

  
Imatges del Club de Lectura de la Biblioteca de Puig-reig


dijous, 28 de juny de 2012

"No tindràs el cor a una hemeroteca". Antoni Riera parla d'Els cossos oblidats

Antoni Riera ha ressenyat "Els cossos oblidats", el poemari amb el qual Salvador Iborra va guanyar el Ciutat de Sagunt 2009. L'ha publicat a Forma, Revista d'Estudis Comparatius, Art, Literatura i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra.

Riera, que coneix els escrits iborrians de la seua col·laboració a L'Espira i d'antigues lectures del llibre, aborda a través del text la figura del poeta (en majúscules a la ressenya).  Recòrre la nocturnitat dels seus versos: "La nit em va entrar per la sang" ens recorda a les primeres contrades del poemari. Una nit on hi ha l'amor i el sexe, "les oportunitats perdudes o les aprofitades". A més a més, també recorda la consciència i la voluntat com marques del poeta.

Iborra té una poesia que sap ser densa, que conta les coses de manera discursiva, amb profusió d’adjectius i d’imatges metafòriques i sinestèsiques, amb gust pel vers allargassat, que més que dir, conta, s’expressa i s’exclama. És Iborra, també, el poeta cívicament i nacionalment compromès, el que s’alinea amb els homenots valencians com Fuster, Valor, Guarner o Estellés, cappares d’un “indret amarg de llengua i cultura catalanes encara, controvertida pàtria que molts la voldrien abandonar per sempre”.

dimecres, 27 de juny de 2012

"Diàlegs de Dalt i de Baix" es presenta divendres a Alacant


Aquest divendres 29 de juny, a partir de les 19 hores, Orland Verdú presenta i fa una lectura dramatitzada del seu llibre "Diàlegs de Dalt i de Baix", guardonat amb el Ciutat de Sagunt de Teatre 2011. Hi comptarà amb la participació de Tomàs Mestre, de l'Aula de Teatre en Valencià de la Universitat d'Alacant. L'acte tindrà lloc a l'FNAC de la capital de l'Alacantí.

"Diàlegs de Dalt i de Baix" són quatre situacions que enfronten dos personatges en temes universals com la guerra, la felicitat, l'amor o el destí. Són peces autònomes, deslligades entre elles en primera instància, però sumen un retrat sobre la condició humana. Diàlegs ràpids i punyents, tragicòmics i poètics, que ens mostren que el teatre també és un gènere per a llegir.


dilluns, 25 de juny de 2012

"Diàlegs de Dalt i de Baix", ressenyat per Carlos Gámez

Pocs dies després de la Diada de Sant Jordi, el bloc del científic i escriptor Carlos Gámez hi va dedicar una entrada a "Diàlegs de Dalt i de Baix", l'obra teatral d'Orland Verdú, amb qui, com apunta en el mateix títol del text, uneix l'amistat. Tot seguit, reconeix que aquesta situació no empanya la crítica, ja que "es dona el cas de que, a vegades, amistat i bona literatura es donen la mà".

La dramatúrgia del de Petrer està separada en quatre escenaris, quatre diàlegs que enfronten dos personatges que parlen sobre la felicitat, la guerra, l'amor i el destí. "Una prosa austera, hiriente, rayana al existencialismo de Samuel Beckett para hablar de cobardía, de amor a la madre, de amor al padre y de arte", apunta Gámez.

La ciència-ficció com a drama

Entre els quatre escenaris, l'autor de la ressenya es fixa en "Sobre la felicitat", el diàleg futurista entre una dona executiva i un home d'amor mecanitzat: "En un entorno de máquinas, una prestigiosa programadora debe reconocer sus oscuros sentimientos. Y la ciencia ficción le da al entorno un aura de atemporalidad que recuerda a Manuel de Pedrolo. Se da el caso de que Verdú utiliza escenarios igualmente austeros en sus otros diálogos (un bosque, una residencia, los sueños), lo que impregna de coherencia el texto. Se da el caso de que este carácter marcadamente simbólico y atemporal nos obliga a reflexionar sobre el eterno conflicto que reside en el hombre."

Podeu llegir la ressenya sencera de Carlos Gámez tot clicant ací. "Diàlegs de Dalt i de Baix", d'Orland Verdú, es presentarà el proper divendres 29 de juny a la vesprada, a l'FNAC d'Alacant.

diumenge, 24 de juny de 2012

"La literatura té moltes propostes estètiques però si, quan és el moment, no exerceix la funció de denúncia, és una literatura abocada a la irrellevància". Vicent Sanz, coordinador d'Un pont sobre el meridià

Josep Manuel San Abdón ha entrevistat Vicent Sanz, coordinador del llibre col·lectiu "Un pont sobre el meridià", un recull de tretze relats a càrrec dels membres d'El Pont Cooperativa d'Escriptors de les comarques castellonenques. 

El de Traiguera conta la gènesi del projecte i el seu primer objectiu: "podia servir com a primera plataforma de llançament, per donar-nos a conèixer com a col·lectiu i generar una dinàmica interna que animés a escriure i la projecció social". Entre els noms que han abordat situacions que es donen en el nord valencià hi ha noms com Vicent Pallarés, Joan Pla, Jordi Colonques, Rosabel Gumbau, etc. Autors consagrats i autors que comencen.

A més a més, com explica Sanz, els relats s'han orientat cap la denúncia de les problemàtiques que han afectat en els darrers anys aquestes terres que envolten el meridià de Greenwich, així com pretén ésser una reivindicació de l'ús literari del valencià: "si la creació literària en valencià que es fa a les comarques de Castelló no tingués res a dir sobre aquestes evidències, potser voldria dir que no té res a dir de res més".

"És evident que cal exercir la llibertat d'expressió i que la creació literària té també una responsabilitat d'exercir la crítica de la societat, entre altres coses perquè és el millor servei que li pot fer."

L'entrevista sencera entre Josep Manuel San Abdón i Vicent Sanz, on a banda d'"Un pont sobre el meridià" també s'hi parla del seu altre llibre, "La font de la salut", es pot llegir tot clicant ací. 

divendres, 22 de juny de 2012

Joan Moreira i "Del bon humor tortosí" a l'Espai d'Arts



La figura i l'obra de Joan Moreira i Ramos van ser protagonistes a l'Espai d'Arts, la secció cultural d'Olga Besolí al programa Dixa'm Vore, que presenta Diana Mar al Canal TE. En l'emissió d'aquesta setmana, Besolí va parlar dels origens de Moreira (1878-1951), un personatge cabdal en la vida artística ebrenca de la primera meitat del segle XX: va ser fundador de l'Orfeó Tortosí, de la Unión Coral Roquetense i de l'Orfeó Montsià d'Ulldecona, i a més, va escriure la lletra de l'Himne a la Verge de la Cinta.

Però, a l'Espai d'Arts s'han volgut centrar especialment en la seua obra literària. Moreira va ser un folklorista que va recollir i documentar tota mena de costums, històries, persones, etc. de la Tortosa del seu temps. Hi va aplegar un extens material, del qual només es conserva "Del folklore tortosí", publicat al 1934 i reeditat pels familiars el 1979.

Unes dècades després, de nou la família ha fet l'esforç per seguir difonent l'obra de Joan Moreira, i per Sant Jordi d'enguany surt al carrer "Del bon humor tortosí", a partir dels textos que el folklorista enllesteix en els seus darrers anys. Un autèntic viatge al passat de la capital ebrenca, "un testimoni cultural impressionat de la nostra gent", en paraules de l'escriptora jesusenca.

El programa, dedicat als grans literats ebrencs del segle XX, també va recòrrer les biografies de Joan Cid i Mulet i de Sebastià Juan d'Arbó.

dijous, 21 de juny de 2012

Monòver acull la presentació de l'"Ara, Estellés", aquest divendres


Aquest divendres 22 de juny, a partir de les 19.30 hores, Monòver s'omplirà de l'ambient estellesià. Es presenta el llibre "Ara, Estellés", un recull de textos al voltant de la figura de Vicent Andrés Estellés, amb una clara vocació didàctica, atès que els seus quatre autors i autores, Francesc Delcastillo, Pepa Àlvarez, Carme Alonso i Òscar Coll, són professors d'institut de secundària, i han volgut confeccionar una obra que també siga vàlida per treballar a l'aula.

Seguidament, Ximo Caffarena, acompanyat de Quim Sanç, interpreterà les cançons del disc que acompanyen l'"Ara, Estellés". Per a l'ocasió, Caffarena ha musicat dotze poemes del fill del forner, als quals els ha afegit ritmes provinents d'estils tradicionals valencians.

L'acte està organitzat pel Casal Jaume I de Monòver, i comptarà amb un sopar popular, a la Replaceta de l'Esglèsia.

L'estiu, és temps de lectura


Siguem clars. Hi ha pocs plaers que superen la lectura d'un bon llibre en una vesprada estival, a la fresca de la vora la mar o a l'ombra d'un arbre. És un moment de pau, de tranquilitat, d'oblidar-ne les preocupacions i els maldecaps del dia a dia. Les pàgines ens transporten a altres espais, on vivim tota mena d'aventures, d'emocions, de riures i de plors...

Aquest estiu, podeu recòrrer al Perú més conegut (i més desconegut) amb el relat de viatges "El regal en la mirada". O podeu fer pujar la temperatura amb els contes eròtics de "Vitis vinifera cataloniae", amb un bon vi a la mà. Sereu testimonis d'un misteriós crim a "La mort, a l'ombra del bibliotecari" i explorareu altres dimensions amb "Apunts d'altres mons". "Un pont sobre el meridià" us farà descobrir com són les comarques del nord valencià, de la mà de tretze autors i autores d'aquestes comarques, i us podreu posar en la pell de l'escriptor Llorenç Villalonga en "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan".

Unes històries que us asseguren uns instants de desconnexió d'aquest món que no s'atura. L'estiu és temps de lectura, només cal provar-lo.

Per a la joventut, l'estiu és temps de lectura


L'estiu és jove. Quasi tres mesos per davant per fer tot allò que no s'ha pogut durant el llarg curs escolar. Hores i hores per passar-les amb la colla, a la platja o a la piscina, fent esports o viatjant... i llegint. La tranquilitat estival és perfecta per tastar un bon llibre i viure tota mena d'aventures entre les pàgines; descobrir personatges, indrets o èpoques fantàstiques, que ens emocionen, ens divertisquen o ens facen somiar.

L'estiu és perfecte per buscar a la Feram, un ésser mitològic de les nostres terres que viu al Castell de Cervera, i també, l'emblema de la nostra col·lecció juvenil, dividida en tres colors segons l'edat. La Sèrie Roja és la més jove (10-12 anys) i compta amb la màgia de Sant Joan a "A l'altra banda del foc", la rondalla "La dolçaina màgica" o un conte que aborda el fenòmen de la immigració a "Aixa arriba l'escola".

"Quaranta-sis contes i un gelat" és l'estiuenc títol que obri la Sèrie Groga (12-14 anys). És un experiment literari: d'una curta història al voltant d'una xiqueta, un xiquet i un gelat de kiwi, hi sorgeixen fins 46 versions de tota mena. I també podeu seguir les investigacions del comissari Arrufat per les terres del Maestrat a "L'estirp de la sang reial".

Per als més majors, la Sèrie Verda (14-16 anys) proposa dos llibres que aborden la nostra història. A "El secret del guerrer hongarés" viatgem fins l'Edat Mitjana per acompanyar el jove templer Miquel de Remcy en les seues aventures. I a "El magma silenciós", dos joves, Víctor i Marcel, descobriran el que va ocòrrer en les nostres comarques durant la Guerra Civil i la posguerra.

Relats carregats d'aventura, d'humor, d'emoció i de màgia, per passar unes vacances rodones. I és que l'estiu, és temps de lectura.

Per als més menuts, l'estiu és temps de lectura


L'estiu ja hi és ací. Un cop més. Arriba la calor, els dies llargs, el bon oratge que permet un sense fi de lleure, sobretot per als més menuts de la casa, que s'han acomiadat de mestres i pupitres fins setembre. Però, no sempre és fàcil combatre l'avorriment de tantes hores, i cal emplenar la jornada de tota mena d'activitats lúdiques, esportives, culturals... Ací entra en joc la lectura, un passatemps que els ajudarà a entretindre's a la vegada que continuen aprenent.

Amb el xiquet Muniatto aprendran valors com la tolerància, el respecte i l'amistat a la vegada que hi gaudiran de les aventures d'aquest peculiar nen, basat en el pallasso Muniatto (no deixeu de consultar totes les actuacions que hi farà aquest estiu i el seu club de fans, amb concursos i premis). Per la seua banda, l'Alba ens ensenya els diversos tipus de família, a la vegada que s'ho passa d'allò més bé amb son germà, les seues mares i els avis. I per als que són una mica més crescuts, poden endinsar-se en el màgic món de "La nana de Sara", una cançó de bressol il·ustrada.

Contes per entretindre's i aprendre entre platja i piscina. I és que l'estiu és temps de lectura.

dimecres, 20 de juny de 2012

Preparant novetats: "Jesús"


Ja queda poc per a que arribe el nou volum de la col·lecció Cruïlla. "Jesús" és un complet recorregut per conèixer i descobrir aquest poble ebrenc, una entitat del municipi de Tortosa amb una forta i històrica personalitat.

Ha comptat amb nombrosos col·laboradors, tant en els textos com en les fotografies, tots ells coordinats per Mònica Montserrat Grau i Vicent Pellicer Ollés. La presentació oficial està prevista per al proper dijous 5 de juliol, a l'edifici de l'EMD de Jesús.

"A l'altra banda del foc", el conte ebrenc per a la festa de Sant Joan

La Diada de Sant Joan és una festivitat que se celebra arreu dels nostres pobles i comarques, un moment màgic amb el qual, mitjançant el foc purificador, deixem enrere la primavera i entrem al nou estiu. La nit més curta de l'any està carregada de llegendes i éssers fantàstics que li atorguen eixe caràcter i ambient únic que només Sant Joan és capaç de transmetre, dins del ric calendari festiu que hi gaudim.

A la Ribera d'Ebre també hi tenen lloc les festivitats joanenques. Entre elles, hi ha la de Flix. Al llarg de tota la vespra, focs i traques es combinen amb actes culturals, que culminen amb la foguera, ben a prop de l'Ebre. Aquest escenari és el que enceta el conte "A l'altra banda del foc", amb el qual la mestra i escriptora Laura Mur va voler retre homenatge a les festes dels pobles petits.

Mur és flixanca, i coneix el simbolisme i la popularitat de la Festa de Sant Joan a la seua vila. L'emoció que desperta en grans i, sobretot, en els menuts, és el punt de partida del viatge que el iaio Ramon farà per retrobar-se amb el Martí, el seu nét perdut. Un viatge que no serà espacial, sinó temporal, per les diverses festes i celebracions que marquen el pas dels mesos a Flix i qualsevol poble ebrenc: la Castanyada, Nadal, Pasqua, Sant Jordi, etc. i on s'hi trobarà tota mena de personatges de les tradicions populars que l'ajudaran, o tot el contrari, en la seua recerca. 

Màgia, festa i tradicions. Un perfecte combinat que ens proposa la Laura Mur per encetar l'estiu amb una bona lectura a la fresca. I per a fer un tast, tot seguit podeu llegir els dos primers capítols.

dilluns, 18 de juny de 2012

Els Premis Ciutat de Sagunt tanquen termini el 30 de juny

El proper 30 de juny es tanca, definitivament, el termini per a presentar obres originals a les tres modalitats que hi composen els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2012. Així ho confirmen les bases que ha aprovat el consistori de la capital del Camp de Morvedre la setmana passada, el qual, després d'uns mesos d'incertesa al voltant d'aquest certamen, ha decidit apostar per la seua continuitat. Ara bé, la crisi s'ha deixat notar, i la dotació econòmica s'ha minvat en un 33% respecte el primer anunci de bases.

Les dates i la quantia són els únics canvis dels guardons, per la qual cosa, les obres que al llarg d'enguany ja s'han presentat al XV Certamen de Poesia Jaume Bru i Vidal, al XIV Certamen de Narrativa Ciutat de Sagunt i a l'IX Certamen de Teatre Pepe Alba no es veuen afectades i continuen en concurs. Des de l'Oficina de Promoció Lingüística, organitzadora dels premis, es preveu que la resolució serà per al mes d'octubre.

En els quinze anys d'existència, els Ciutat de Sagunt s'ha convertit en un dels certamens literaris més rellevants de les lletres valencians. En l'edició passada, les tres obres guanyadores van desplaçar-se cap terres catalanes, amb la novel·la "La mort, a l'ombra del bibliotecari" del berguedà Marius Moneo, el poemari "Tres estrelles Michelin", del blanenc Joan Adell i la dramatúrgia "Diàlegs de Dalt i de Baix", d'Orland Verdú, petrerí afincat a Barcelona.

Les bases definitives dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2012 les podeu llegir tot clicant ací.

El tastet de "La pastisseria i la cuina de la garrofa" aplega a les mil visualitzacions

Una de les innovacions que des d'Onada vam introduir en la nova versió de la pàgina web onadaedicions.com, estrenada passat agost, era la possibilitat de poder llegir les primeres fulles de cadascun dels títols editats, el que hem anomenat "tastets". Per dur-lo a terme, vam optar per la lectura en línia que ofereix la plataforma Issuu per davant de la descàrrega en pdf. Amb Issuu, a més que també permet la descàrrega, és més senzill compartir el tastet literari mitjançant blocs o xarxes socials.

Aquesta setmana, a poc de complir els deu mesos de la iniciativa, un tastet aplega a la xifra simbòlica de les mil visualitzacions. En concret, es tracta de la corresponent a "La pastisseria i la cuina de la garrofa", el receptari de la Fundació Alícia i altres restauradors, que ha esdevingut un dels llibres gastronòmics catalans més destacats d'enguany. El tastet es va penjar a Issuu el passat 16 de gener, la qual cosa ens dóna una mitjana d'unes 200 visualitzacions mensuals del document, mostra de l'interés que ha despertat aquest títol que cerca una revitalització de la garrofa com a ingredient culinari.


Per darrere de "La pastisseria i la cuina de la garrofa" hi ha el tastet del "Vitis vinifera cataloniae", el més consultat en llibres de ficció i que tot just supera ara les 700 visualitzacions. "La vida tortosina Volum I" i "Ara, Estellés" també hi superen els 500 tastets. Amb tot, el perfil d'Onada a Issuu sobrepassa les 12.000 visualitzacions repartides entre els 166 documents compartits.

"Un aparador que visualitzara la insòlita vitalitat de la literatura escrita en català a les comarques de Castelló". Carles Lluch ressenya Un pont sobre el meridià

En tretze relats, els autors i autores d'El Pont, la cooperativa d'escriptors de les comarques castellonenques, han pres el pols al seu territori, i han reflectit la seua situació actual des dels particulars punts de vista i d'estil literari de cadascun dels participants en aquest llibre col·lectiu; com assenyala el crític Carles Lluch en el seu text, "malgrat la consigna comuna que els tretze autors que han participar en l'aventura s'han autoimposat: centrar-se en les comarques castellonenques i abordar problemàtiques de tipus social i territorial".

Membre d'El Pont, Lluch ha ressenyat "Un pont sobre el meridià" a les pàgines del setmanari La Veu de Benicarló i al seu bloc Els exilis. En l'article, fa palesa de la diversitat de les narracions que han propostat autors i autores com ara Vicent Sanz, Rosabel Gumbau, Jordi Colonques, Vicent Pallarés, etc. Fins a tretze noms que s'han decantat per la crítica social més incisiva, per l'humor i la ironia, per l'intimisme... "Hi ha una certa coindidència en un bon grup de narracions a considerar que la realitat social del territori dóna per a un riure amarg. Un riure per no plorar."

Amb tot, el llibre conjunt també té per objectiu fer d'altaveu del bon moment de la producció literària al nord valencià, necessitada d'una presència pública. "La realitat literària que treu el cap en aquest recull és realment encoratjadora, i posa de manifest l'existència i la consistència d'un nodrit grup d'escriptors al territori que mostren una més que contrastada solvència", apunta Carles Lluch al seu article.

Podeu llegir la ressenya sencera de Carles Lluch, "Un pont de narracions", tot clicant ací.

divendres, 15 de juny de 2012

L'Ara, Estelles arriba a Monòver


La vila del Vinalopó Mitjà acull una nova presentació del llibre de Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Òscar Coll i Pepa Àlvarez, un recorregut per la figura i l'obra de Vicent Andrés Estellés, a partir dels textos que van aportar els participants de les Jornades Estellesianes de Benicarló, fa dos anys, i un seguit d'exercicis per treballar i conèixer una selecció de versos del fill del forner. Un enfocament, doncs, ben original, per a apropar-se a Estellés.

A més a més, la cita de Monòver hi comptarà amb el recital de Ximo Caffarena i Quim Sanç, qui interpretaran els temes que s'han incorporat a l'"Ara, Estellés" en forma de disc. Dotze cançons en les quals Caffarena ha adaptat les rimes estellesianes a diversos estils musicals típicament valencians.

L'acte, organitzat pel Casal Jaume I de Monòver, tindrà lloc el proper 22 de juny, a les 19.30 hores, a la Replaceta de l'Església, seguit d'un sopar popular. Per a més informació, podeu visitar el bloc del Casal.

"Del bon humor tortosí", aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21


La figura de Joan Moreira i Ramos ha estat protagonista en el programa d'aquesta setmana de "Tens un racó dalt del món", l'espai literari que presenta Jesús Tibau a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, a causa de "Del bon humor tortosí", l'inèdit del folklorista que s'ha publicat sis dècades després de la seua mort. Precisament, Tibau ha parlat amb Xavier Aixendri, besnét de Moreira, i impulsor de què aquestes pàgines arriben a tothom.

A "Del bon humor tortosí", Joan Moreira ens porta a la Tortosa de fa gairebé cent anys, una Tortosa quotidiana, de les històries de persones i personatges corrents d'aquell temps, amb la qual cosa suposa un autèntic viatge en el temps cap una visió desconeguda, ara, de la capital ebrenca.

dijous, 14 de juny de 2012

"Després del silenci" al Club Lector del Voluntariat pel Valencià

A finals de maig, el Club Lector del programa de Voluntariat pel Valencià va triar la novel·la d'Enric Lluch, "Després del silenci". Al voltant d'una cinquantena de participants hi van acudir al col·loqui amb l'escriptor d'Algemesí, que va exposar alguns dels secrets que amaga un dels llibres valencians més celebrats per la crítica i els lectors i lectores en els darrers temps, com és el cas dels membres que han pres part d'aquesta iniciativa d'Escola Valenciana.

A més a més, els i les assistents que han llegit "Després del silenci" i van acudir a la trobada amb Enric Lluch, van ser obsequiats amb un altre exemplar de la col·lecció Narratives, "Contes d'estiu", de Joan-Baptista Campos, Premi Alambor 2002, per cortesia d'Onada.

Enric Lluch i Dariana Groza (coordinadora del Club Lector)

dimecres, 13 de juny de 2012

"La serenor és un dels elogis més preuats que he rebut dels meus lectors". Entrevista a Joan Adell, autor de "Tres Estrelles Michelin"

Josep Manuel San Abdón parla amb l'autor del poemari "Tres estrelles Michelin", guanyador del Ciutat de Sagunt de Poesia 2011. Joan Adell (Blanes, 1938) exposa algunes de les claus que han fet el llibre siga un dels més demanats en la col·lecció Poesia d'Onada.

Com es desprén en la conversa entre Adell i San Abdón, un dels protagonistes del llibre és el temps. El temps que passa i que deixa una certa nostàlgia al seu pas. Però, com apunta l'autor, s'enfronta al que vindrà amb "la voluntat de viure plenament el camí que ens resta". Per aquest motiu i davant la presència de la mort al final d'eixe camí, entrevistador i entrevistat coincideixen en un punt: la serenor. 

(JM. San Abdón) Malgrat la por a la mort que s’observa en alguns poemes, en general en el llibre s’afronta el pas del temps i la proximitat de la mort amb una gran serenor. 
(J. Adell) Sí, i això, la serenor, és un dels elogis més preuats que he rebut dels meus lectors. És una actitud gens forçada, sense cap altre mèrit que contemplar l’extinció de la vida com un fet natural.

Altres temes pels quals hi discorre la conversa passen per la crítica social de la poesia, la influència d'Estellés o la presència del tema familiar. L'entrevista sencera es pot llegir al bloc Converses i lectures, tot clicant ací.

dimarts, 12 de juny de 2012

"Una manera de fer, unes vivències comunes, una història de la gent, de la societat on es produeix". La cuina del Delta de l'Ebre al bloc Cuina & Photo

El bloc culinari Cuina & Photo s'ha fixat en el darrer volum de la col·lecció gastronòmica La teca, "La cuina del Delta de l'Ebre", el receptari que han dut a terme les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava, en el qual han compilat plats tradicionals i cassolans d'aquest territori.

Entre d'altres, la ressenya hi destaca el paper etnològic que hi ha al darrere del culinari, en el tractament dels ingredients i mètodes de cuina que han definit durant dècades el Delta en general i el poble de la Cava en particular: "cadascun dels ingredients emprats té darrere un sistema de producció o de recol·lecció, una manera de fer, unes vivències comunes, una història de la gent, de la societat on es produeix. D’aquesta manera, el patrimoni gastronòmic constitueix un dels indicadors identitaris més precisos de les col·lectivitats".

L'article sencer de Cuina & Photo es pot llegir tot clicant ací.

Les vertaderes memòries de Llorenç Villalonga

Coneixem Llorenç Villalonga per les seues obres literàries, especialment per “Bearn o la sala de les nines” (1956), una novel·la cabdal en les lletres catalanes de mitjans del segle passat. Però, més enllà, què en sabem de la figura de Villalonga? De tarannà falangista i anticatalanista en els temps de la II República i la Guerra Civil, la seua ideologia ha estat suavitzada pels estaments culturals arran del seu èxit editorial, i per ell mateix en l’autobiogràfica “Les falses memòries de Salvador Orlan” (1967). 

Gairebé mig segle després, un altre escriptor mallorquí, en Miquel Lopez Crespí, col·loca l’altra part del mirall a “Les vertaderes memòries de Salvador Orlan” per narrar el que va succeir a l’entorn de Llorenç Villalonga durant els períodes immediates al cop d’estat franquista, que a Mallorca hi va triomfar. Com en una biografia ficcionalitzada, Crespí pren prestat de Villalonga el malnom de Salvador Orlan, i l’ubica al bell mig dels quadres falangistes que dominaven Palma, junt el seu germà Miquel, càrrec de la Comandància Militar de les Balears, Alfonso Zayas, cap de la Falange, el coronell Tamarit o Francesc Barrado, cap de policia que va reprimir els elements d’esquerres a Mallorca. Un Villalonga-Orlan admirador de Primo de Rivera, que compon versos als franquistes i que menystè el català com a llengua literària. 

Tot i això, “Les vertaderes memòries de Salvador Orlan” ens mostren, també, a un Villalonga cansat de Palma, que anhela retirar-se al camp, al seu Bearn, per poder dedicar-se plenament a la literatura, lluny del manicomi on prestava servei i des d’on escoltava les execucions al cementiri palmesà. “M’interessava endinsar-me en el món interior de l’escriptor, en les seves contradiccions literàries i humanes constants, els problemes professionals i amorosos que tengué, el perquè del seu matrimoni amb Teresa Gelabert. Tot m’interessava. I més que res, furgar en els problemes que des de sempre tengué amb la cultura catalana de Mallorca”, assenyala López Crespí, qui qualifica la figura de Villalonga de “cínica i oportunista”. 

El centre d’una trilogia 

“Les vertaderes memòries de Salvador Orlan” és el segon llibre de la trilogia que l’autor de sa Pobla treballa al voltant de la controvertida ombra villalonguiana, que es va encetar amb “Una arcàdia feliç”. Guanyador del darrer Vila d’Almassora de Narrativa, l’obra de López Crespí no només ens despulla a un dels grans de les lletres catalanes, sinó que també ens mostra que hi ocorria als carrers de Palma els mesos posteriors a l’alçament falangista a Mallorca.

"Del bon humor tortosí" a la revista Aktual3

El número de maig de 2012 de la revista Aktual3, que es distribueix per les Terres de l'Ebre, s'ha fet ressò de "Del bon humor tortosí", el peculiar llibre del folklorista Joan Moreira i Ramos, que arriba a les llibreries sis dècades després de la mort de l'autor i que suposa un autèntic viatge en el temps, cap la Tortosa quotidiana de fa un parell de generacions enrere.

Tot clicant sobre la imatge podeu llegir el retall publicat.


dilluns, 11 de juny de 2012

"Apunts d'altres mons" es va presentar a Torrent


Berna Blanch va presentar passat divendres la seua primera novel·la a la seu de l'Associació de Veïns El Vedat de Torrent. L'acte va comptar amb la presència de Jesús Párraga, professor i articulista. 

"Apunts d'altres mons", guanyador del 27è Premi de Narrativa Vila de Puçol, és un relat que ens parla de Joan, qui comença a patir una sèrie d'estranyes al·lucinacions que esdevenen autèntics viatges, una fantàstica doble existència. Una original història que s'endinsa en un gènere encara escàs dins la literatura valenciana com és la ciència-ficció.

Imatge: Nou Torrentí

Un espai humà que marca un lloc en el món. Josep Manuel San Abdón ressenya "Un pont sobre el meridià"

Josep Manuel San Abdón és un dels integrants d'El Pont, l'associació que ha reunit els escriptors i escriptores de les comarques del nord valencianes. A les pàgines de Saó, ha fet cinc cèntims d'una de les darreres iniciatives de l'entitat, el llibre conjunt "Un pont sobre el meridià", en el qual hi han pres part tretze autors i autores, els quals, tot seguint l'objectiu de l'obra s'han centrat "en retratar la societat actual de les seues comarques a la llum de les transformacions dels darrers temps".

El nou volum hi destaca per la diversitat de plomes incorporades. Com apunta a l'article, es donen la mà un parell de generacions, escriptors consagrats i guardonats amb nous noms que s'obrin camí. "Però, sobretot, crec que és interessant destacar el moment esplèndid que viu la narrativa a les comarques de Castelló, malgrat els entrebancs que es posen cada dia a la llengua i a la cultura, malgrat la manca de plataformes públiques per a donar difusió a les obres dels seus autors, malgrat que la societat a la qual va dirigida la seua obra majoritàriament els ignora." Amb "Un pont sobre el meridià" s'intenta, precisament, trencar eixe mur d'invisibilitat que separa autors i lectors nostrats.

L'article sencer de Josep Manuel San Abdón a Saó el podeu llegir tot clicant ací.

Trobada a Vila-real

D'altra banda, El Pont Cooperativa d'Escriptors també està d'actualitat per la seua II Trobada Literària, celebrada a Vila-real. Entre els diversos actes que es van dur a terme (i que es poden conèixer clicant ací), l'assemblea de l'asssociació va decidir nomenar com a socis d'honor a Vicent Marzà i a Manel Garcia Grau, dos autors que van deixar la seua petjada en la cultura i la literatura des de les nostres comarques a tot el domini lingüístic.  

divendres, 8 de juny de 2012

La garrofa: un producte de la terra. Article a La Vanguardia

La garrofa s'està convertint en l'ingredient de moda d'aquesta primavera. Arran de la publicació del receptari "La pastisseria i la cuina de la garrofa", nombrosos mitjans de comunicació s'han girat cap aquest fruit nostrat i estigmatitzat i difonen les seues grans possibilitats culinàries i nutritives com a condiment.

El darrer a sumar-se ha estat La Vanguardia, que va dedicar un reportatge al nou consum de garrofa. L'article, publicat per Sara Sans el passat 30 d'abril, recull els testimonis d'alguns dels participants en el receptari, com és el cas de Jaume Biarnés, de la Fundació Alícia, qui ha proposat un bon grapat de senzilles propostes amb la garrofa, en forma de farina, com punt central. Tant Biarnés com David Brull, coordinador de l'obra, exposen la mala fama d'aquest producte, massa unit a èpoques de fam i carestia.

Com "La pastisseria i la cuina de la garrofa" ha estat possible gràcies a les receptes de nombrosos cuiners, restauradors i pastissers, el reportatge també ens duu a escoltar la seua opinió, en alguns casos, a restaurants que duen anys treballant amb la garrofa, com és el cas de Xavier Ferraté (Bresca de Cambrils) o de Gerson Rival (La Grava d'El Morell).

Per a llegir l'article sencer i descobrir alguns dels secrets que hi amaga la garrofa, el podeu trobar tot seguit:

dijous, 7 de juny de 2012

Tomas Micek va presentar el seu projecte fotogràfic per a les oliveres mil·lenàries de la Taula del Sénia

Les oliveres mil·lenàries del les terres de la Taula del Sénia comptaran amb uns retrats d'excepció. Tomas Micek, prestigiós fotògraf txec, s'ha vist atret per la força i les formes dels nostres arbres més simbòlics i característics, i es va oferir a la Mancomunitat per a, dins dels projectes per revitalitzar els productes de les oliveres monumentals nostrades, publicar un llibre amb les fotografies captades per l'objectiu d'en Micek. 

D'esquerra a dreta: Marcelino Domingo, president de la Taula del Sénia, Pepi Cid, presidenta de l'Associació Territori del Sénia, Tomas Micek i Jaume Antich, gerent de la Taula del Sénia

L'obra compta amb el suport de la Taula del Sénia i l'Associació Territori del Sénia, i serà editat per Onada Edicions. Està previst que estiga enllestit per a la tardor i s'ubicarà dins la Biblioteca Taula del Sénia, una col·lecció destinada a posar en valor el patrimoni dels diversos municipis que formen aquesta Mancomunitat. Les oliveres mil·lenàries de Micek seran les segones en posar de relleu la riquesa natural de les nostres comarques, després de "Un paseo por los Puertos de Beceite", als qual cal sumar, a més a més, els dos volums dedicats al monestir i convent de Benifassà.

Una autoritat en fotografia natural

Alguns dels treballs publicats de Tomas Micek, i al costat, algunes de les seues imatges d'oliveres mil·lenàries.

Tomas Micek va deixar la seua carrera científica per la passió fotogràfica, i va abandonar la seua Txecoslovàquia natal per recòrrer el món darrere d'un objectiu. Autor de nombroses publicacions, el seu estil s'ha centrat en captar la força de la naturalesa: volcans, vegetació, animals... De fet, en la seua dil·latada trajectòria ja havia conegut la plasticitat de l'olivera, treballant a Grècia, Sicília o Sardenya. Per això no ho va dubtar a l'assabentar-se de la població d'oliveres monumentals de les nostres comarques, com ell mateix explica a 3x4.info.

Per conèixer una mica millor la figura i l'estil de Tomas Micek podeu fer una ullada a aquest reportatge-entrevista que li va fer Steve Fairclough per a la Canon, a l'octubre de 2008 (en anglès).

Així sona "La nana de Sara"

Passat dijous 31 de maig, la màgia de "La nana de Sara" va aplegar a Móra d'Ebre. Dins del Litterarum, Bassa la Papereria hi va organitzar una curiosa presentació d'aquest conte de Josep Maria Franquet, amb dibuixos de Jordi Alfonso. Al tractar-se d'una cançó de bressol il·lustrada, dos artistes, Paula Caminals i Carles Blanch, han posat veu i música a la nana, tot seguint la partitura d'Elisenda Franquet i Rogério Botter amb la qual es tanca el llibre. 


El xou de Muniatto a la Fira del Llibre Ebrenc


Muniatto no va faltar a la cita de Móra d'Ebre. La setmana passada hi va tornar a fer xalar grans i menuts a la Biblioteca Comarcal amb les seues historietes i els seus trucs, que van deixar bocabadat a més d'un.

Precisament, en aquest espai, encara es pot veure a Muniatto, però en dibuix. Fins el 10 de juny roman l'exposició dels contes que es basen en el conegut pallasso ebrenc, a càrrec de la il·lustradora Ester Besolí.

dimecres, 6 de juny de 2012

Contes de Miquelet Setencàrrecs a la revista Tot Parc


En Miquelet Setencàrrecs ha saltat dels llibres! Si fa poc el veiem de pregoner a la Festa del Mercat a Amposta, ara el podem veure participant a la Festa de la Plantada de l'Arròs de Deltebre, a la portada de la revista mensual Tot Parc.

A més a més, en l'interior, hi podreu trobar una aventura del xiquet més conegut del Delta, de la mà de les narracions del seu autor, en Jesús Serrano, amb il·lustracions de Jordi Alfonso.

Algunes imatges de la Fira del Llibre Ebrenc

El passat cap de setmana, Móra d'Ebre va acollir de nou la Fira del Llibre Ebrenc, que va reunir a nombrosos autors i autores de les nostres comarques.


El moment de la inauguració de la Fira amb la presència de Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans


La primera taula d'autors i autores ebrencs, corresponent al dissabte de vesprada. Al centre, en Quimo Panisello, qui va fer cinc cèntims de "La vida tortosina".


Abans de la seua actuació, la cantautora Ivette Nadal va fullejar "La vida tortosina". La granollerina va fer un avançament del que serà el seu nou disc, per al qual ha obert una línia de micromecenatge.

Imatges de Quimo Panisello.

dimarts, 5 de juny de 2012

Uns joves reporters ens mostren els "Altres encàrrecs de Miquelet"

Fa cosa d'un mes, Amposta va rebre les noves aventures del xiquet més conegut de la capital montsianenca. Es presentava "Altres encàrrecs de Miquelet", de Jesús Serrano i Jordi Alfonso, el segon volum en el qual Miquelet Setencàrrecs i la granota Teresina viuen alguns dels esdeveniments que van ocòrrer fa quasi un segle i han marcat la història ampostina.

D'aquest acte que va tindre lloc a la Biblioteca Comarcal ens han deixat un bon vídeo els joves reporters Josep Bello, David Bermejo i Àlex Pascual, del Miquel Granell, en el qual han recollit diverses parts de la presentació. El vídeo, a més a més, ha estat pujat al Kiosc Jove, l'espai de participació del 3/24, dins el web de la Televisió de Catalunya.

dilluns, 4 de juny de 2012

Un projecte prometedor i unes narracions ben atractives. Josep Palomero ressenya "Un pont sobre el meridià" al Mediterráneo

El lingüísta i escriptor borrianenc s'ha fet ressò d'"Un pont sobre el meridià", el recull conjunt d'autors i autores d'El Pont Cooperativa de Lletres. En un article publicat al diari Mediterráneo, Josep Palomero fa cinc cèntims de la formació que ha reunit un bon grapat dels autors i autores de les comarques del nord valencianes, amb seu a l'Aula Museu Carles Salvador de Benassal. "Un pont sobre el meridià" és la primera mostra conjunta de relats d'El Pont.

El primer projecte literari comú –que, en part, recorda l’activitat de «Ofèlia Dracs» i «Unai Siset»– ha estat publicar tretze relats protagonitzats per personatges situats en llocs i ambients actuals de les comarques castellonenques, a què tracten de referir-se en el títol, en mencionar precisament el meridià de Greenwich com a línia de referència.

Un projecte que Josep Palomero qualifica de "prometedor" i que serveix per posar sobre la taula el bon estat de la literatura que es fa des d'aquestes comarques. La ressenya sencera es pot llegir tot clicant ací.

Presentació a Vila-real

Els relats d'El Pont han viatjat aquesta primavera per diferents contrades, tant dins com fora de les terres del meridià. Una de les darreres presentacions va ser a la Fira del Llibre de Vila-real, població d'alguns dels autors que hi participen al recull de relats, com ara Toni Pitarch o Jordi Colonques, qui junt Joan Pla i Rosabel Gumbau van explicar el projecte de la cooperativa d'escriptors i del mateix llibre.



El projecte "Lletres i memòria" recull el testimoni de Rafael Escobar

L'autor d'"Històries espectrals" recupera i comparteix els seus records al voltant de l'Horta de València i de la seua vessant literària. Un conjunt de vídeos que s'emmarquen en el Projecte Memoro, una iniciativa que pretén recollir i difondre entre les noves generacions la memòria oral dels seus majors.

Rafael Escobar, nascut el 1942 a Burjassot, parla de la seua infància pels carrers d'una Manises força diferent a l'actual. També parla de com es va iniciar en l'escriptura, a partir d'enviar cartes al director dels periòdics, i, continuant aquest fil, exposa la seua trajectòria com a novel·lista, sobretot en el terreny de la novel·la històrica, un gènere en el qual ha reeixit les darreres dècades.


El testimoni d'Escobar s'inscriu en la iniciativa "Lletres i memòria", duta a terme entre Memoro i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i que pretén conservar i documentar les experiències dels literats de més de 70 anys.

dissabte, 2 de juny de 2012

Els llibres infantils d'Onada, recomanats pel bloc de les Biblioteques Escolars de la Ribera d'Ebre

Tres obres infantils d'Onada han estat recomanades pel bloc de les Biblioteques Escolars de la Ribera d'Ebre, dins de les propostes que hi ha al Litterarum 2012 i la Fira del Llibre Ebrenc, que té lloc durant aquestos dies a Móra d'Ebre.

En concret, es refereix a "La nana de Sara", que es va presentar passat dijous a la llibreria morenca Bassa, "Les Contalles de Muniatto", les quals romandran fins el dia 10 de juny a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, i finalment, els "Altres encàrrecs de Miquelet" que es presentaran demà diumenge per la vesprada. Amb tot, tres contes escrits i il·lustrats des de les Terres de l'Ebre que mostren el bon moment de la literatura per als més menuts a les nostres comarques.

divendres, 1 de juny de 2012

"La nana de Sara" va arribar a Móra d'Ebre

Ahir al vespre, Bassa la Papereria va omplir-se de la màgia i la fantasia de "La nana de Sara", la cançó de bressol il·lustrada de Josep Maria Franquet i de Jordi Alfonso, aquest últim, presentant l'obra a la seua vila, Móra d'Ebre, que ara viu immersa en el Litterarum 2012.

Un acte pensat sobretot en els més menuts, els quals van gaudir del conte, a la vegada que els dos autors feien cinc cèntims de com s'havia desenvolupat aquest projecte.



La presentació de "La nana de Sara" no és l'únic esdeveniment del Litterarum en el qual hi participa Onada. Des d'avui, la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre acull l'exposició del dibuixos dels contes de Muniatto, fets per Ester Besolí.

I aquest cap de setmana, comptem amb cinc presentacions a la Fira del Llibre Ebrenc: "La vida tortosina" de Quimo Panisello (dissabte al vespre), "Del bon humor tortosí" de Joan Moreira i "La cuina del Delta de l'Ebre" de l'Associació Local de Dones de la Cava (diumenge al matí) i "Un pont sobre el meridià" d'El Pont Cooperativa de Lletres i "Altres encàrrecs de Miquelet" de Jesús Serrano i Jordi Alfonso (diumenge al vespre).

El més consultat a Onadaedicions.com durant maig

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de maig.

FICCIÓ

1. Vitis vinifera cataloniae. De nou, els relats eròtics de Vicent Palatsí s'han col·locat al capdavant de les obres de ficció, confirmant un cop més que el llibre de l'escriptor castellonenc ha esdevingut una de les referències literàries valencianes en aquest primer semestre del 2012. A més a més, continua presentant-se en les darreres Fires del Llibre que s'han vingut celebrant aquest mes, com és el cas de la de Castelló.

2. Un pont sobre el meridià. És el llibre de moda a les comarques del nord valencià, com han fet palesa les darreres presentacions a Onda o Vila-real, que se sumen a la llarga llista que vénen acumulant des de la seua publicació al mes de març. No és per a menys, l'obra, sota el paraigua de l'Associació El Pont, ens porta a descobrir la bona literatura que fan els escriptors i escriptores de les nostres comarques, en un seguit de relats curts que disseccionen l'ací i l'ara d'on ens trobem, al voltant del meridià.

3. Després del silenci. Tot i que ja fa temps que va deixar de ser una novetat, el llibre d'Enric Lluch continua sumant lectors i lectores que viuen les experiències de la nissaga familiar de Joan Queralt. A més a més, just aquest mes, l'obra del d'Algemesí va ser triada pel Club Lector del Programa Voluntariat pel Valencià.

4. Diàlegs de Dalt i de Baix. Formar part d'un gènere minoritari no sempre ha de significar, necessàriament, que no tinga ressò. Així ho ha aconseguit Orland Verdú i la seua dramatúrgia, que es pot gaudir (i reflexionar) tant sobre el paper com sobre l'escenari.

5. Apunts d'altres mons. Una altra de les darreres novetats narratives d'Onada, que entra per primer cop en l'escalafó. A poc a poc, el llibre de Berna Blanch, va ocupant el seu espai a les prestatgeries amb un relat de ciència-ficció que sobta pel seu plantejament (i per la seua coberta). Una interessant proposta literària que va convèncer el jurat dels passat Premis Vila de Puçol.


NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. I van cinc mesos en el que el receptari de la Fundació Alícia i altres cuiners, restauradors i pastissers ha estat el més consultat en la vessant de no-ficció. Un llibre de cuina que hi destaca per la seua originalitat i que continua soprenent als lectors i lectores que el descobreixen a les prestatgeries i que ha comptat amb l'interés per part dels mitjans de comunicació, com La Vanguardia, que li ha dedicat un article farà unes setmanes.

2. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. Vicent Andrés Estellés és un dels nostres autors immortals, que sempre interessa. Per aquest motiu, no sorpren que aquest compendi de textos, imatges, poemes i cançons al voltant del fill del forner continue despertant la curiositat, sobretot en els àmbits docents, al qual hi va especialment adreçada l'obra. Gairebé un any després de publicar-se, es manté la vigència del complet treball dut a terme per Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, així com de Ximo Caffarena i la resta de músics i cantants que han fet possible el disc.

3. La vida tortosina. Volum I. Junt el seu germà, la primera part de l'obra de Quimo Panisello,va ser un dels llibres més venuts del passat Sant Jordi a Tortosa, la ciutat protagonista d'aquesta impressionant monografia sobre el passat més recent de la capital ebrenca. Precisament, és un dels llibres escollits per a les presentacions de la Fira del Llibre Ebrenc, just demà a la vesprada a Móra d'Ebre.

4. La cuina del Delta de l'Ebre. Les obres gastronòmiques gaudeixen d'un ampli públic obert a descobrir les possibilitats culinàries que ens ofereix el nostre país. Aquest receptari, dut a terme per l'Associació Local de Dones, uneix dues vessants: d'una banda funciona per a que els caveros, i els deltaics en general, redescobrixen la seua riquesa als fogons, i d'altra, és un autèntic ambaixador gastronòmic del Delta de l'Ebre a la resta del món.

5. Del bon humor tortosí. Qui també estarà a la Fira del Llibre Ebrenc aquest cap de setmana (diumenge al matí per ser exactes) serà el darrer treball del folklorista Joan Moreira,  representat pel seu besnét, en Xavier Aixendri, qui farà cinc cèntims d'aquest curiós llibre que ens sumergeix en el temps i ens retrotrau a la Tortosa quotidiana de fa un segle.