Apunta't al Club Lector

divendres, 31 d’agost de 2012

"Els personatges són els nostres iaios i rebesiaios". Xavier Aixendri ens parla de "Del bon humor tortosí"

Gairebé seixanta anys després de faltar, la passada primavera Joan Moreira i Ramos va estar de nou de moda a les Terres de l'Ebre, amb l'edició de l'inèdit "Del bon humor tortosí", històries quotidianes de la Tortosa de fa un segle, que a les postres, va esdevindre un dels èxits de Sant Jordi. Parlem amb l'impulsor de la recuperació de l'obra, en Xavier Aixendri, besnét de Moreira.

Després de l’èxit de “Del bon humor tortosí” al Sant Jordi, com valoreu la rebuda que ha tingut l’obra en aquestos mesos? 
Pensem que l'obra ha tingut bastant d'èxit, especialment si tenim en compte que només l'hem distribuïda per les llibreries de Tortosa, Roquetes i Jesús. Al moment d'emprendre la publicació, l'única referència que teníem era la reedició del llibre "Del folklore tortosí" que va fer la filla de Joan Moreira al 1979. Les circumatàncies eren diferents, però l'acollida del llibre ha estat similar. Moreira continua tenint un públic fidel a Tortosa.  

Sabeu si els lectors i lectores s’han vist reflectits a les històries que hi conta Joan Moreira? 
Els lectors xalen i riuen amb el llibre perquè conta unes històries divertidíssimes i perquè està ple de la vida de la Tortosa de finals del XIX i principis del XX. Molts lectors es poden sentir identificats en la manera de parlar dels personatges, que són típicament tortosins, però al mateix temps també hi ha expressions i maneres de fer que són diferents, perquè en un segle tot ha canviat: el llenguatge, el paisatge urbà, i la manera de viure de la gent... i malgrat tot, alguna cosa tenim en comú amb ells. I no és estrany, perquè els personatges són els nostres iaios i rebesiaios. 

Com valoreu la importància d’aquest llibre per a una ciutat com Tortosa? 
Pensem que el llibre és un tresor: és com un testimoni viu d'una època i d'una gent que ja no hi són i que semblava que havien desaparegut sense deixar cap rastre ni cap record... i Joan Moreira els ha salvat de l'oblit i els ha immortalitzat per sempre més. Gràcies a ell, les generacions actuals podran conèixer un grapat d'éssers humans extraordinaris que formaven una societat de la que nosaltres en som hereus.  

Considereu que la publicació ha servit per revifar el coneixement i l’interés per Joan Moreira? 
Sense cap dubte. De fet, l'interès per Joam Moreira mai ha desaparegut. Manel Ollé, Joan Vidal i Albert Aragonés han fet diverses xarrades, conferències i estudis sobre la seua obra. Josep Maria Gasulla també ha publicat diversos articles que han ajudat a difondre la seua obra. A més, últimament hem vist representar "Panderos i fabriols" i "Mentres n'hi han dalt ne cauen" al teatre auditori Felip Pedrell. Tot i així, s'ha de reconèixer que la publicació del seu llibre pòstum, "Del bon humor tortosí", ha estat potser el fet més important que ha tingut lloc darrerament per revifar l'interès per l'obra de Moreira. 

Com es va gestar el projecte de publicar el llibre? 
D'això gairebé podríem escriure un altre llibre. Joan Moreira va acabar el llibre poc abans de morir. El desig de la família era publicar-lo, però les editorials no solen arriscar-se en aquesta mena de projectes, ja que el públic potencial d'un llibre amb un sabor local tan marcat és més aviat escàs. D'altra banda, hi havia el problema lingüístic. Moreira no escrivia en català normatiu, sinó amb un català que intenta representar amb la màxima fidelitat la parla real de la gent de Tortosa. A més, els mecanoscrits que conservem a la família contenen les típiques errades de tecleig d'aquesta mena de textos. Després de consultar documentació especialitzada i de demanar parer a diversos filòlegs, s'ha optat per fer una edició respectuosa amb la manera d'escriure de l'autor: només hem intervingut en el text quan el mateix autor fa servir diverses solucions gràfiques per a un mateix cas ortogràfic. En aquestos casos, optem per la solució més propera a la normativa. 

Finalment, el llibre ha estat editat per Onada, encara que la família ha hagut de finançar l'edició. L'Ajuntament de Tortosa va cedir-nos el Teatre-auditori Felip Pedrell per fer la presentació, que va ser presidida pel senyor Alcalde, Ferran Bel.  

Ens podeu dir si encara hi resta material inèdit de l’autor de “Del bon humor tortosí”? 
Queda moltíssim material, encara que no hi ha cap altre llibre per a publicar. De fet, en va escriure alguns més, però es van perdre durant la guerra civil. De tota manera, la família conserva moltes obres de teatre que mai es van publicar, però que es van representar en vida de l'autor amb molt d'èxit. També hi ha moltes col·laboracions en els diaris de l'època. No es descarta publicar algun altre llibre amb tot aquest material... però primer haurem d'esperar una mica més per veure com es va venent "Del bon humor tortosí". De moment encara és aviat per poder embarcar-nos en un altre llibre.

Arriben els primers actes de la III Festa Estellés

A poc a poc, el 4 de setembre s'està consolidant com la Diada Estellesiana. Eixe dia de l'any 1924 arribava al món en Vicent Andrés Estellés, el fill del forner, poeta universal i immortal que va marcar un abans i un després a les nostres lletres. A mode d'homenatge, com fan els escocesos amb el seu Robert Burns, fa dos anys l'escriptor Josep Lozano va impulsar una celebració on es recordaren els versos del de Burjassot. De seguida, nombrosos indrets van prendre la paraula i van esclatar al llarg del territori les "Festes Estellés" i els "Sopars Estellés". L'any passat la iniciativa va continuar i es va estendre fins a prop d'una cinquantena d'actes al llarg del mes de setembre.

Ara, a pocs dies d'arribar de nou a eixe 4 de setembre, es tornen a convocar per tercer any les activitats estellesianes. En Josep Lozano va emetre la crida el passat juliol i des de llavors, s'estan anunciant les festes que de nou esquitxen el domini lingüístic i més enllà. Tot i que existeix ja un bloc que arreplega les convocatòries, des d'ací volem fer una repassada a alguns dels quals hi tindran lloc en breu.

Guardamar del Segura


El foc s'obri pel sud. Guardamar del Segura acull la seua Festa Estellés aquest dissabte 1 de setembre, amb un sopar organitzat per l'Associació Cultural La Gola, en la qual es recordarà la figura del poeta.

Quart de Poblet

El dijous 6 de setembre arriba a aquesta vila de l'Horta. Ací l'activitat consistirà en un sopar d'entrepà i picaeta (a un preu de 3 euros), poemes, balls i música en honor de Vicent Andrés Estellés. Serà a partir de les 21 hores, a la Plaça de l'Esglèsia, i convoquen un bon grapat d'entitats culturals de la població. A més a més, s'ha impulsat el hashtag #estellesquart per fer el seguiment per Twitter.

Amics i Antics Alumnes de la Universitat de València

L'associació universitària valentina retrà el seu homenatge el proper 7 de setembre, i ho farà en forma de sopar literari. Serà a Burjassot, el poble natal del poeta, i a banda de les composicions estellesianes hi haurà la participació de l'actor Vicent Grande i dels violinistes Cristina Llimerà i Miquel Cano.

La Sénia


Eixe mateix dia, els versos d'Estellés ressonaran a l'altra banda del riu. Concretament, a La Sénia, on el Centre Obrer i les actius components de Rodonors Invictes han preparat, a partir de les 20.30 hores al local del Centre, un diàleg poètic entre els homenots Estellés i Fuster: "De quan Joan Fuster i Estellés eren encara molt petits i anaven a l'escola dels caganets (... i un dia la van fotre de debò)", una idea dels Rodonors amb direcció musical de Laia Reverté.

Paiporta


L'endemà, el 8 de setembre, Paiporta celebrarà la Nit Vicent Andrés Estellés, organitzada per l'Associació Cultural El Barranc. Començarà allà a les 21.30 hores, al jardí del Museu de la Rajoleria de Paiporta. Consistirà en un sopar amb productes de la terra, seguit de projecció de vídeos del literat i recital poètic. El sopar té un preu de 6 euros, i es pot fer la reserva abans del 6 de setembre al correu elbarranc@elbarranc.net

Són només algunes de les Festes Estellés més properes, segons avance setembre en parlarem de moltes altres.



dijous, 30 d’agost de 2012

Manel Alonso i Enric Lluch hi participen al programa "Autors a les aules"

De nou, amb l'imminent retorn als col·legis i instituts, es posa en marxa el programa "Autors a les aules", una iniciativa del Departament de Cultura català, amb el qual es pretén apropar la literatura i els que la fan possible a les classes i posar en contacte escriptor i lector, en una activitat que enriqueix a tots dos participants. Tota la informació al voltant del projecte, obert a inscripcions fins el proper 30 de setembre, la podeu trobar tot clicant aquí.

Enguany, per al proper curs 12/13, dos són els autors d'Onada que prenen part del programa. D'una banda, tenim al puçolenc Manel Alonso, creador del llibre de narracions "Els somriures de la pena", un conjunt de relats agredolços ubicats en un poble imaginari, Pouet. D'altra, a Enric Lluch. El d'Algemesí ha destacat amb la seua novel·la "Després del silenci", la història d'uns misteris familiars que abasten diverses generacions. Les dues obres, publicades al 2011 i 2010, respectivament, ja compten amb l'aval d'haver estat lectures a diversos centres educatius valencians.

dimecres, 29 d’agost de 2012

Algunes imatges de la presentació del "Vocabulari de Catí"

El passat 14 d'agost, la Sala de la Vila de Catí hi va acollir la presentació del llibre "Vocabulari de Catí", un inèdit de Mossén Joan Puig, editat i estudiat per Pere-Enric Barreda i Àngela Buj. L'acte hi va comptar amb la participació Barreda i Buj, junt a membres de l'Associació Cultural Tossal de la Nevera i d'Onada Edicions. L'obra és un recopilatori de paraules, expressions, topònims... típicament catinencs, i va ser composat fa quasi 70 anys per Mn. Puig. 

Les fotos són obra de Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de Catí, i es poden trobar més imatges als webs http://www.catimenu.com i http://www.cati.es 

 


dilluns, 20 d’agost de 2012

Joan Ortí Ferreres "'Els jocs de Sant Mateu' té un aspecte emotiu molt gran ja que darrere dels jocs cada persona té uns sentiments i vivències"

 Joan Ortí Ferreres ha publicat recentment "Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX", una completa guia de jocs que al llarg de les darreres dècades han omplit els carrers i les places de la capital històrica del Maestrat. Parlem amb ell per a que ens faça cinc cèntims de la seua obra, editada a la col·lecció Eines.

Com valoreu la rebuda que ha tingut el llibre a Sant Mateu? 
La rebuda ha estat excel·lent. La gent del poble ha manifestat un gran interès per la publicació i ha acollit el llibre fent una gran comanda. Crec que en totes les cases del poble hi ha un llibre. Així mateix, crec que el interès ha estat per dos motius. El primer perquè són jocs de la seva infantesa i, a més a més, del record de com, quan i on es juga, també té un aspecte emotiu molt gran ja que darrere dels jocs cada persona té uns sentiments i vivències. Així, els porta a recordar aquell dia en què... 

Pel carrer la gent t’atura i t’explica aquelles vivències que van relacionades amb el joc que hem pogut recollir. Aquesta part no l’havia pensada fins que la gent m’ho ha dit. Sempre havia pensat en recollir els jocs per a evitar la seva desaparició però pareix que també és una publicació de l’àmbit emocional. 

El segon motiu ha estat per la gran quantitat de fonts orals treballades (al voltant de 50 persones entrevistades) i, per tant, l’expectació del que havia recollit ha estat present fins el moment de l’aparició del llibre. Què posarà? Com ho posarà? Sempre està la curiositat de les fonts orals en relació al que interpreta l’investigador o persona que recull els jocs i històries i aquest fet ha estat molt emocionant per als entrevistats i per a l’investigador. 

El dia de la presentació a la sala de Plens de l’Ajuntament la gent no podia accedir ja que les escales estaven plenes de gom a gom. Crec que mai havia estat la sala tan plena per a celebrar un esdeveniment social. Possiblement, l’arribada dels patges de les Majestats d’Orient siga l’únic esdeveniment que li puga plantar cara a l’acte de presentació del llibre. 


Com va nàixer aquest projecte i com us vau documentar per dur-lo a terme? 
El projecte va sorgir de forma espontània. Des de l’any 2003 i mitjançant l’associació “La Tella” organitzem unes jornades de jocs al carrer per recuperar aquells jocs que jugaven els nostres avantpassats i trencar així el monopoli dels esports moderns com el futbol. Des d’aquell any i fins l’actualitat, tots esteu convidats el 15 de setembre a jugar, hem anat organitzant aquestes jornades on juntem als avis, als pares i als xiquets de forma que els avis i pares ensenyen a jugar als més menuts. 

Aquesta diversitat lúdica és fonamental en períodes actuals on existeix una tendència a la uniformitat lúdica i al joc tecnològic. A partir d’aquestes trobades lúdiques vam començar a escriure i guardar els jocs que ens explicaven els més grans. Poc a poc, i amb el pas dels anys, vam començar a tenir una gran i valuosa documentació de forma que ja vam engegar el projecte pensant en una publicació que pugues servir per a guardar els jocs i que els nostres xiquets pogueren conèixer com jugaven els nostres avis. 

Així vam passar a desenvolupar, seguint els criteris de la recerca qualitativa, entrevistes a persones de forma individual, entrevistes a grups de persones de forma conjunta, revisió bibliogràfica, revisió de l’arxiu fotogràfic del Patronat de Cultura, etc. El treball va estar acurat i desenvolupat de forma rigorosa perquè volíem que fos una obra de referència per a la comarca. A més a més, volíem que les explicacions que ens traslladaven pogueren tenir una aplicació pràctica real per això vam experimentar els jocs per vore com funcionaven, que passava en qualsevol circumstància, etc. Aquesta experimentació va ser fonamental per després poder escriure el llibre i que els jocs tingueren totes les normes per a poder ser practicats. 


L’obra és una guia històrica de jocs, com considereu que ha canviat la forma de jugar al llarg del passat segle? 
Actualment, l’obra té un gran valor per la descripció acurada i seriosa però aquest valor es revaloritzarà any darrere d’any perquè les fonts orals, especialment aquelles d’edat més avançada, arribarà un moment que faltaran i aquells jocs sinó fos per l’obra desapareixeran. Ja hem tingut dificultats per descriure alguns dels jocs perquè hi quedaven poques persones d’aquella època i les que quedaven tenien dificultats per recordar-se’n. 

A partir d’aquesta, tal com esmentes en la pregunta, l’obra també és una guia història dels jocs del segle XX al nostre poble i comarca. Podem vore com han evolucionat, com s’introdueixen nous materials, quins elements etnogràfics contenien... De ben segur que poden sortir nous estudis a partir de l’obra amb temes com el gènere (jugar els dos gèneres junts/separats, els nens/nenes juguen a diferents tipus de joc, etc.), la utilització de la llengua catalana i castellana, que comporta la urbanització en els espais de joc, etc. 

L’obra pot ser una primera eina per analitzar i estudiar les característiques socials d’aquella època des dels aspectes lúdics. En relació a la forma de jugar és obvi que, tot i que hi ha alguns jocs que s’han mantingut, els jocs i la forma de jugar són diferents. Els carrers enquitranats, les famílies menys nombroses, la pèrdua de la vida al carrer, etc. són elements que condicionen les formes de jugar. Així, en la primera època estudiada (fins a meitat de segle) solia ser molt habitual jugar al medi natural, pel voltant del poble, i també a la plaça Major. Actualment, es inconcebible jugar a la plaça Major ja que passen vehicles a motor, els porxos estan ocupats de taules i cadires, etc. 


Ara que hi som a l’estiu, creu que els jocs descrits poden ajudar als professionals d’animació, de monitors de campaments i colònies, etc.? 
Perfectament. L’obra té un punt didàctic important atès que sóc professor d’Educació Física i quan l’he elaborada sempre he buscat a recollir però també fer renàixer els jocs. Inclús vaig fer que el llibre tingués classificats els jocs per l’època però també per l’habilitat que desenvolupava o requeria de forma que pots trobar jocs de persecució, jocs d’amagar-se, etc. Aquesta classificació ja la vaig fer pensant en que monitors, animadors, professors i altres educadors puguen utilitzar-la per dur a la pràctica els jocs. 

A més a més, els jocs han estat provats amb els xiquets de l’Escola d’Estiu de Sant Mateu. Diferents dies, amb l’autorització de l’Ajuntament, dels monitors de l’Escola d’Estiu i dels pares, vam anar a donar la volta al poble per provar els jocs en els seus espais habituals. És per això que en moltes fotos dels jocs apareixen jugant els mateixos xiquets. Per tant, l’obra pot ser utilitzada com a recurs per de les escoles d’animació, dels campaments, etc. 

Finalment, en el llibre hi ha jocs per a totes les edats, és a dir, jocs per a xiquets molt menuts (primera i segona infantesa) com el Digo digo, el Pis pisiganya, etc. fins a jocs per adults com les Mirles (birles), el Dòlit, el Mastro, etc. 


Dels jocs descrits, amb quin us quedeu? 
Pel que em va costar entendre i més fons orals vaig requerir, possiblement, siga la Furja. Aquest joc va estar practicat per la gent més gran i pareix que tenia molta acceptació. Em va costar molt perquè persones de diferents colles me’l van explicar i cada colla tenia una forma de jugar pareguda però no era exactament igual de forma que a l’hora de posar-lo en marxa sempre hi havia alguna llacuna o element que no casava. A més a més, era un joc molt antic i les persones més grans tenien dificultat per explicar totes les normes. 

Hi ha pràctiques lúdiques que siguen úniques a Sant Mateu? 
Tot i que no ho podem afirmar amb exactitud però crec que hi ha alguna que es específica de St Mateu com l’esmentada Furja. La forma de jugar d’aquest, tot i ser especialista en jocs tradicionals i d’arreu del món, no l’havia vist mai en cap altre lloc. Hi ha moltes altres que segur que són conegudes en altres llocs de la comarca, d’Espanya i inclús del món tot i que tindran un nom diferent, alguna variant, etc. Cal recordar que a St. Mateu, durant la segona meitat de segle, venien a estudiar xiquets de molts pobles com Catí, Salzadella, Tírig, etc. de forma que molts jocs segur que eren compartits en aquestes localitats. És per això que crec que l’obra és interessant per a tota la comarca i no únicament per a Sant Mateu. 

Amb tot, quina és la importància del joc per a un infant? 
El joc és fonamental per a l’infant. Tots els investigadors, independenment del seu àmbit, ho afirmen. Així, hi ha qui diu que el joc és bo perquè mitjançant aquest, el nen podrà canalitzar l’energia sobrant; uns altres diuen que el joc és un pre-exercici o exercici preparatori per a la vida; altres diuen que li serveix per acceptar normes i poder viure en societat; altres que li serveix per a desenvolupar la seva motricitat, etc. En resum tots afirmen que el joc es fonamental, especialment, en les primeres èpoques de la vida per això crec que tenim que estimular a que els xiquetes juguen i, si potser, en societat. Res d’això d’endollar al xiquet davant un ordinador. Convé el joc motor i social on hagen de compartir, respectar, acceptar, col·laborar, etc. amb altres iguals.

dijous, 16 d’agost de 2012

Federico Mayor Zaragoza prologa el llibre fotogràfic de les oliveres mil·lenàries

El proper volum de la Biblioteca Taula del Sénia continua prenent forma. Cap a la tardor està previst que arribe a les prestatgeries el llibre que els prestigiosos fotògrafs txecs Tomas i Milada Micek han estat preparant al voltant d'un dels símbols de les terres del Sénia, l'olivera mil·lenària. Serà un seguit d'instantànies d'aquestos veritables monuments naturals que caracteritzen els nostres paisatges, captats pel curós objectiu de Micek, un especialista de talla internacional pel que fa a la fotografia de naturalesa, i que va decidir engegar el projecte després de quedar impressionat per les formes i detalls que ofereixen els arbres nostrats.

Ara, una altra gran figura entra en aquesta publicació, mitjançant el pròleg, que anirà a càrrec de Federico Mayor Zaragoza. El català, conegut pel seu càrrec com Director General de la Unesco durant els anys 90, ja ens detalla, en una part del text que s'ha avançat, que "nombroses generacions han contemplat aquestos arbres símbols de pau i les seues arreles coneixen tots els secrets d'aquesta terra". En aquest enllaç podeu llegir la nota de premsa que ha difós la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Des dels autors i els impulsors del llibre de fotografies de les oliveres mil·lenàries del Sénia, a més a més, s'ha anunciat que en breu es farà públic el nom triat, que "serà molt original".

La Sénia acull la presentació de "El riu Sénia"


Després d'haver-se presentat a Rossell, el darrer volum de la Biblioteca Taula del Sénia creua el riu per arribar a la vila de La Sénia. L'obra de Victòria Almuni i Ferran Grau es presentarà el proper dilluns, 20 d'agost, a partir de les 21.30 hores, al Centre Obrer de la localitat, que hi viu la seua setmana de festes. L'acte compta amb l'organització de l'Antena de Coneixement URV i del Centre d'Estudis Seniencs.

"El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge" és un complet recorregut per aquest entorn, que pretén traure a la llum i difondre la riquesa del patrimoni natural, social, històric i arquitectònic dels pobles que hi recauen sobre el riu.

dimarts, 14 d’agost de 2012

Avui dimarts es presenta el "Vocabulari de Catí"


Aquesta vesprada, a les 18 hores, la Sala de la Vila de Catí acull la presentació del llibre "Vocabulari de Catí. Festes i costums", un inèdit de Mossèn Joan Puig i Puig amb la transcripció, edició i estudi de Pere-Enric Barreda i Àngela Buj. A més a més, compta amb fotografies antigues de Catí a càrrec de l'Associació Tossal de la Nevera.

divendres, 10 d’agost de 2012

"El riu Sénia" es va presentar a Rossell

El passat dimarts, el Centre Cívic Molí Vell, a Rossell, va acollir la presentació de "El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge", un recorregut pel patrimoni natural, històric i social que envolta a aquest paratge.


Imatge: Ajuntament de Rossell

dijous, 9 d’agost de 2012

Un llibre que recòrre la història i el patrimoni al voltant del riu Sénia

El riu Sénia hi amaga molt més del que pareix a primera vista. Només hi fa 66 quilòmetres des de la Tinença a Sòl de Riu, el seu cabal és escàs i desigual, i no hi compta amb afluents importants, però tot i això, el riu (i el seu entorn) disposa d’un patrimoni natural, històric, etnològic i industrial que al llarg dels segles ha configurat els pobles de ribera. 

El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge, doncs, és una completa exploració d’aquest protagonista fonamental de les nostres comarques. Coordinat pels estudiosos Victòria Almuni i Ferran Grau, el volum s’apropa a diversos aspectes del riu, il·lustrats per quasi 150 fotografies que ens descobreixen paratges i indrets quasi desconeguts. 

Punt d’unió o de frontera (segons es mire) 

Deu són els municipis pels quals hi còrre el riu: la Pobla de Benifassà, Rossell, Canet lo Roig, Sant Rafael del Riu, Traiguera, Sant Jordi i Vinaròs, a la part valenciana, i La Sénia, Ulldecona i Alcanar, a la catalana, en un frontera que s’estableix al 1240, per Jaume I. És precisament en aquest període quan s’enceta l’aprofitament humà de les aigües del Sénia. Aprofitament documentat, ja que des de segles enrere, andalusis, romans, íbers i tribus prehistòriques n’havien fet ús. 

El llibre ens transporta als vells casals industrials que des del segle XIII han explotat el Sénia: el molí fortificat d’en Guiot, a Rossell, el monumental Molí de l’Hospital, o al tram baix, el Molí de Noguera, edifici més antic del terme de Vinaròs, son només tres de les desenes que hi van haver. També batans, fargues, molins paperers, i posteriorment, centrals elèctriques. De tot això només en queden els records i les restes, ja que l’embassament d’Ulldecona va anul·lar els salts. 

Però si l’ús industrial és part del passat, les aigües del Sénia encara reguen nombroses terres de cultiu gràcies als entramats de sèquies, peixeres i basses, cups i rampes. No queda de banda la part natural del riu, que hi compta amb arbres com l’om, el pi blanc, el xop o la carrasca i espècies animals com la mandrilla, el barb o el corb marí, només per esmentar-ne algunes. Amb tot, El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge, també hi proposa deu conjunts per a passejar i conèixer de primera mà el patrimoni sorgit a les ribes, com el molí de l’Abat, el complex de Malany, o el molí de la Vella a la Sénia, entre d’altres.

Dos autors coneixedors del territori 

Victòria Almuni, de la Sénia, i Ferran Grau, rossellà resident a Ulldecona, historiadors de formació i docents de professió, tenen una àmplia bibliografia relacionada amb l’estudi de les comarques del Montsià i el Baix Maestrat. Almuni és presidenta del Centre d’Estudis Seniencs i ha publicat obres com La catedral de Tortosa als segles del gòtic, La Sénia: història i territori o La Sénia: societat i economia. Per la seua banda, Grau pertany al Centre d’Estudis d’Ulldecona i al Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari i compta a la seua trajectòria amb títols com Rossell 1883-1923 o Ulldecona setcentista, entre d’altres. 

Les fotografies són de Joan Adell, Manolo Andreu, Albert Rot, Victor Reverté i Eugeni Guzmán, mentre que Manel Serra i Carles Gisbert han col·laborat amb els mapes i gràfics.

dimarts, 7 d’agost de 2012

"Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" a Llibertat.cat

El portal Llibertat.cat s'ha fet ressò, en el seu apartat literari, de la publicació de la darrera obra de l'autor mallorquí Miquel López Crespí, un retorn a la Palma dels anys de l'esclat de la Guerra Civil vist des dels ulls de Llorenç Villalonga, transmutat en Salvador Orlan. Crespí, que hi pretén confeccionar una trilogia que traga a la llum el paper del creador de "Bearn" durant aquells anys, quan hi va actuar de la mà dels falangistes i els anticatalanistes, assenyala que "li seduïa novel·lar aquella Palma, l’ambient d’abans de la guerra, la societat que va formar Villalonga".

"Les vertaderes memòries de Salvador Orlan", en clara alusió a aquelles "Falses memòries" que hi va publicar Villalonga al 1967, és la segona part d'aquesta trilogia, on l'escriptor és el ple protagonista. La novel·la ha estat guardonada amb el Vila d'Almassora.

 L'article sencer a Llibertat.cat es pot llegir tot clicant ací.

dilluns, 6 d’agost de 2012

"Kalenda d'hivern" comentada per Raimond Aguiló

Raimond Aguiló (qui acaba d'estrenar article a la Viquipèdia) és l'autor del poemari "Kalenda d'hivern", una reflexió poètica al voltant del pas del temps, que va guanyar la darrera edició del Premi Vila d'Almassora. Per conèixer una mica més de l'obra i l'estil del de Falset, podeu fer-hi una ullada a aquest vídeo.

"Un llibre fet pel poble i per al poble". Es va presentar "Aprendre de lletra" a Mont-roig del Camp

La Casa de Cultura Agustí Sardà, a Mont-roig del Camp, va recuperar l'esperit escolar que durant dècades va omplir les seues parets. Dijous al vespre es presentava el llibre "Aprendre de lletra... Records d'escola", una impressionant col·lecció fotogràfica que recull la història educativa del poble. Una obra a càrrec del Grup de Treball de la Fototeca del Centre d'Estudis Mont-rogencs, i que en la presentació, hi va comptar amb l'assistència de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona.

Imatge: Diputació de Tarragona


Precisament, un dels mitjans que s'ha fet ressò de l'acte ha estat el departament de premsa de la institució provincial, qui ha penjat una nota de premsa en la seua pàgina web. El text recull les valoracions dels participants a la presentació. És el cas de l'alcalde de Mont-roig del Camp, Ferran Pellicer, qui assenyalava que els nombrosos col·laboradors i col·laboradores "ara ja formen part de la història". Per la seua banda, Poblet apuntava que "Aprendre de lletra" és "un llibre de memòria persona i col·lectiva amb el territori (...) un llibre fet pel poble i per al poble".

La nota de premsa completa es pot llegir tot clicant ací.

diumenge, 5 d’agost de 2012

Preparant novetats: Rossell 775 anys. Imatges d'un poble


Una altra novetat per a aquest estiu. El proper diumenge, 12 d'agost, es presenta "Rossell 775 anys. Imatges d'un poble". Els fotògrafs Albert Rot i Manolo Andreu, a travès dels seus objectius, ens mostren un Rossell impressionant, amb unes imatges que captiven per la seua bellesa, siguen de la vila, dels pobles de les Cases del Riu i Bel, o de paratges del terme. A més a més, compten amb textos de Miquel Àngel Pradilla en valencià, anglès i castellà, ja que una de les intencions de l'obra és difondre el nom de Rossell arreu del món i ensenyar als visitants que pujar a l'interior del Maestrat és una bona experiència.

L'obra enceta la col·lecció Mirades, una sèrie de relats fotogràfics i multilingües al voltant dels nostres pobles.

divendres, 3 d’agost de 2012

"El riu Sénia" es presenta a Rossell el proper dimarts



El proper dimarts, 7 d'agost de 2012, el Centre Cívic Molí Vell acull, a partir de les 19.30 hores, la presentació del llibre "El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge", de Victòria Almuni i Ferran Grau.

A la presentació hi participaran, a més dels autors, el coordinador fotogràfic Manolo Andreu, el representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla i l'alcalde de Rossell Evaristo Martí.

"El riu Sénia" és el nou volum de la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia, destinada al coneixement i al patrimoni de les comarques i municipis que integren la Mancomunitat.

dijous, 2 d’agost de 2012

Un mes i mig per davant per presentar els originals als Premis Literaris Vila de Puçol

Ara que comença l'agost, el mes inhàbil per excel·lència, una bona opció per passar el temps pot ser la literatura, o millor dit, l'escriptura. Agafar el full en blanc (analògic o digital) i abocar eixa narració, contes o poemes que hi portem al cap, o continuar revisant i revisant el manuscrit original, tot afinant en la tria de cada paraula i expressió. De manera que, un cop arribat el rutinari setembre, es puga posar a prova el nivell amb els concursos, i en concret, un d'ells, el Vila de Puçol, un dels guardons valencians més consolidats.

Els Premis Literaris Vila de Puçol tanquen la convocatòria a l'arribada de la tardor, enguany el 15 de setembre. Té dues modalitats, narrativa i poesia, que pren el nom del poeta puçolenc Josep Maria Ribelles (1932-1997). El premi de Narrativa, en la seua 28ena edició, està definit per una extensió d'entre 100 i 150 fulls, amb un màxim de dos originals per autor/a. La dotació d'aquesta edició és de 2.000 euros, la qual cosa el converteix en un dels certamens literaris en valencià més potents en aquest aspecte.

Mentre, per la seua banda, el 16è Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles, limitat per entre 60 i 120 fulls i un màxim de dos poemaris per autor/a, també compten un premi econònic de 2.000 euros. Tant la Narrativa com la Poesia guanyadores seran publicades per Onada, cap el mes d'abril, per les voltes de Sant Jordi. Les bases completes de les dues modalitats es poden consultar tot fent clic ací.

Amb el pas de les edicions, els Vila de Puçol han anat creixent en rellevància i notorietat dins les lletres valencianes, tot comptant amb originals provinents d'ací i allà del domini lingüístic. De fet, en la convocatòria del 2011, el premi de Narrativa va marxar fins Catarroja, amb els "Apunts d'altres mons" de Berna Blanch, mentre el de Poesia ho va fer cap Barcelona, ciutat de Marc Artigau, autor de "Desterrats".

Rossell comença aquest cap de setmana la seua XIV Setmana Cultural

A partir de demà, i fins el proper diumenge 12 d'agost, la vila de Rossell esdevé el punt de referència cultural de les nostres comarques. Un cop més, i ja van catorze edicions, el municipi del Baix Maestrat acull la Setmana Cultural, organitzada pel Grup d'Estudis Rossell 750 Aniversari.

Per a enguany, el programa, que podeu llegir tot seguit, està farcit amb activitats de tota mena: cinema i curtmetratges, excursions pel terme, música, etc. També s'hi presentaran dues novetats literàries d'Onada: "El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge", de Victòria Almuni i Ferran Grau (serà el dimarts 7, a les 19.30 hores, al Centre Cívic Molí Vell) i "Rossell, 775 anys. Imatges d'un poble", de Miquel Àngel Pradilla, Manolo Andreu i Albert Rot. Serà el diumenge 12 d'agost a les 23 hores, a les instal·lacions culturals i esportives.

dimecres, 1 d’agost de 2012

Un segle d'escola a Mont-roig del Camp, aquest dijous a les 9 del vespre


La Casa de Cultura Agustí Sardà acull, demà dijous 2 d'agost, a les 9 del vespre, el nou llibre "Aprendre de lletra... records d'escola", una recopilació de fotografies relacionades amb l'escola de Mont-roig del Camp al llarg del segle XX.

L'obra, duta a terme pel Grup de Treball de la Fototeca del Centre d'Estudis Mont-rogencs, serà presentada per Mn. Joan Aragonés, i comptarà amb la presència de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, Ferran Pellicer, alcalde de Mont-roig del Camp i de Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials de Cultura.

El més consultat a Onadaedicions.com durant juliol

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juliol.

FICCIÓ

1. Un pont sobre el meridià. Un territori condensat en un llibre de relats breus. Això, si fa no fa, és el que proposa l'Associació El Pont, la Cooperativa que aplega els escriptors i escriptores en valencià de les comarques del nord valencià. Tretze narracions amb dos elements en comú, l'espai geogràfic i l'època contemporània. Ací i ara, una radiografia que també té per objectiu difondre els autors i autores nostrats entre el públic.
 
2. Vitis vinifera cataloniae. En aquest mes d'agost que comença, l'obra de Vicent Palatsí complirà el seu primer any d'existència, un any ben exitòs en vista tant a la rebuda del públic com a l'opinió dels crítics, i amb nombroses presentacions en les quals, com no podia ser d'altra manera, el vi ha estat acompanyant de la literatura.

3. Benvinguda la tardor. El primer volum de la col·lecció Teatre Fàcil entra per primer cop a la llista del més consultat en ficció. A mesura que s'apropa el retorn escolar, augmenta l'interés per aquesta novedosa proposta de Joaquina Barba, Irene Verdú i Noèlia Conca: xicotetes obres de teatre per poder representar a les aules, adaptades per a que els xiquets i xiquetes tinguen el cuquet d'aquest gènere.
 
4. La mort a l'ombra del bibliotecari. La novel·la de Màrius Moneo, a la qual el diari Ara li va dedicar un article al juliol, continua agradant als lectors i lectores per la seua combinació entre misteri, crim i humor. Guanyadora del darrer Ciutat de Sagunt, l'obra és una de les narratives d'Onada més destacades dels últims mesos.
 
5. Apunts d'altres mons. I si Moneo convencia el jurat saguntí, Berna Blanch feia el propi amb el de Puçol, on va guanyar amb aquest títol que explora en un gènere poc donat a les lletres valencianes, com és la ciència-ficció i el fantàstic. Les històries i les experiències que es troben entre un humà i un simbiont extraterrestre ens permeten conèixer móns i éssers de tota mena.

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. De nou, el llibre gastronòmic que estudia les possibilitats d'un ingredient tant nostre com oblidat, la garrofa, se situa al capdavant de l'escalafó en les obres de no-ficció, i que ens mostra, un cop més, la gran rebuda que ha tingut el receptari que la Fundació Alícia, junt restauradors, pastissers i cuiners del país, ha confeccionat per traure-li tot el suc a aquest producte mediterrani.

2. Jesús. La primera novetat de l'estiu es col·loca en el segon lloc. El llibre del poble de Jesús, una obra de diversos autors i coordinada per Mònica Montserrat i Vicent Pellicer, es va presentar a principis de juliol a la seu de l'EMD. Forma part de la col·lecció Cruïlla, la qual està dedicada a conèixer els nostres pobles de ben a prop.

3. La cuina del Delta de l'Ebre. L'altre receptari que ha vist la llum enguany també desperta l'interés del públic. El Delta és un espai humà i natural ben característic i amb unes peculiarietats que el fan únic, i això és precisament el que pretén recollir, mitjançant la cuina, l'obra que han dut a terme les dones de la Cava, a través de la seua associació.

4. Els annals del monestir i convent de Benifassà, por Joaquín Chavalera. La Biblioteca Taula del Sénia esdevé una de les més sol·licitades d'enguany, gràcies a l'aparició de diversos volums que ajuden a l'estudi, al coneixement i a la recuperació del patrimoni dels municipis que comprenen aquest territori. Amb "El riu Sénia" a punt d'arribar a les llibreries, la segona part dels Annals del Monestir i Convent de Benifassà prepara el camí i ens transporta a un dels nostres símbols històrics, narrat per l'abat Chavalera, de principis del XIX.


5. Del bon humor tortosí. Per tercer mes consecutiu, l'inèdit de Joan Moreira tanca la llista de no-ficció, i manté l'apartat de llibres de temàtica tortosina. Aquesta obra històrica, escrita fa més de sis dècades però que no és fins 2012 quan veu la llum, ha captivat els lectors per l'acurada -i divertida- descripció que fa de les histories de la Tortosa del dia a dia.