Apunta't al Club Lector

divendres, 30 de novembre de 2012

Preparant novetats: "La venjança d'en Bernat" de Joan Molina


"La venjança d'en Bernat" és el nou llibre que ha publicat en Joan Molina Arrúe, reconegut actor de teatre, cinema i televisió (entre els seus papers hi ha l'alcalde de la sèrie L'Alqueria Blanca). El de Sant Jordi ens conta una dramatúrgia al voltant de les relacions d'amors i enganys entre un seguit de personatges del Regne de València en temps del rei Jaume II.

L'obra és una adaptació de "La venganza de don Mendo" de Pedro Muñoz Seca, que Molina ha valencianitzat. No només en la llengua, sinó també en els personatges, les situacions, els espais, etc. Escrita en vers, aquesta comèdia mostra que el teatre, a més de per a ser representat, també hi funciona com una bona lectura.

Les presentacions de "La venjança d'en Bernat" estan previstes per al dilluns 10 de desembre al Corte Inglés de Castelló i a l'endemà 11 de desembre al Corte Inglés de Colom, a València. Ambdòs actes estan programats per a les 19 hores.

La sinopsi

El comte Blai, després d’una sessió joglaresca, li diu a la seua filla Magdalena que ha decidit casar-la amb en Pere d’Alfafar, duc de Bou. Aquest, que desconeix l’afer amorós de Magdalena, ha decidit visitar inesperadament la seua promesa, que enxampa acompanyada del seu amant, en Bernat, marquès de Castellar. El marquès, en veure’s descobert, inventa el robatori d’un collar, motiu pel qual és empresonat al castell. És llavors quan en Bernat s’assabenta que Magdalena serà l’esposa del duc de Bou. El marquès de Montcada visita en Bernat perquè sap que és innocent i li lliura una daga per tal que es puga salvar o es puga suïcidar si es dóna el cas. 
Magdalena, el dia del seu casament, visita en Bernat a la cel·la i allí mateix ordena que l’empareden per lladre. Però en Montcada i els seus amics l’alliberaran i aconsegueix fugir. Ara en Bernat és Donat i es dedica, amb dues mores i tres jueves, a cantar trobes pels campaments militars. Mentrestant, Magdalena, muller del duc de Bou, té un afer amorós amb el rei Jaume, tot i que està enamorada del trobador Donat. Com tota relació secreta, Magdalena i Donat se citen en un cova d’amagat, però el duc de Bou n’està al corrent i vol matar la seua esposa.

Vicent Pitarch va parlar de les Normes de Castelló i Tombatossals a l'Espai Onada

Passat dimecres 28, el cicle de conferències "El llibre, un plaer" va celebrar la seua segona trobada. Sota el títol "Les Normes de Castelló fan 80 anys", Vicent Pitarch hi va parlar al voltant d'aquesta fita històrica de la llengua pròpia. El filòleg, sociolingüista i escriptor de Vila-real va divulgar alguns dels precedents, com les normes de l'Institut d'Estudis Catalans de 1913, el llibre "La llengua valenciana" de Lluis Revest i la Crida de la Taula de les Lletres Valencianes, ambdòs al 1930, qui hi acaba desembocant en la signatura, el 21 de desembre de 1932, a la Casa Matutano de Castelló de la Plana, de les Bases o Normes, les quals suposen la codificació de la llengua a València i clouen tot aquest procés de normalització.


Pitarch va apuntar que les Normes del 32 "són una de les obres més trascendentals que ha fet la societat valenciana en tot el segle XX", i les uneix a altres fites que van tindre lloc el mateix anys a altres indrets del territori catalanoparlant, com ara el Diccionari de Pompeu Fabra, la caiguda de les darreres resistències a la seua normativa, o la mort de Mossén Antoni M. Alcover, que fa que les Illes també hi adopten les regles fabrianes.


A més a més, també s'hi va posar sobre la taula alguns dels protagonistes de la fita, començant per la Societat Castellonenca de Cultura. Vicent Pitarch va fer cinc cèntims de personatges com ara Salvador Guinot, Adolf Pizcueta, Enric Soler i Godes, Àngel Sànchez Gozalbo, Carles Salvador, etc. Hi va destacar a més a més, la presència de dos signataris de les Normes provinents del Baix Maestrat, el vinarossenc Almela i Vives i el cerverí Sorlí Ballester.


"Viatge al país de Tombatossals"

Finalment, i entroncant amb la tradició lingüística i literària del Castelló dels anys 30, Vicent Pitarch va presentar el llibre "Viatge al país de Tombatossals", una adaptació lliure i il·lustrada del clàssic Tombatossals de Josep Pascual Tirado, publicat el 1930 i que ha esdevingut un símbol de la capital de la Plana.


L'objectiu de l'obra, que ha comptat amb dibuixos de Joan Montañés, Xipell, és introduir el mite de Tombatossals en els nous lectors, especialment a les aules, per tal que la contalla de Tirado (de qui enguany es compleix el 75è aniversari de la seua mort) es trameta i es gaudisca de generació en generació.

"El llibre, un plaer" a l'Espai Onada

La conferència de Vicent Pitarch va estrenar l'Espai Onada, un punt de trobada cultural que s'ubica a la Plaça de l'Ajuntament, 3-5 de Benicarló, i que acollirà diversos esdeveniments i actes culturals i literaris en les properes dates, entre d'elles, la propera cita del cicle "El llibre, un plaer", dedicada a El Pont Cooperativa d'Escriptors de les Comarques Castellonenques i la seua obra col·lectiva "Un pont sobre el meridià".

dijous, 29 de novembre de 2012

Una novetat poètica: "Amb un cordill de cànem"

Aquest poemari és una de les tres novetats que ha preparat l'escriptor Jacint Sala. El de Manlleu, amb un sòl·lida i reconeguda trajectòria literària al darrere, hi publica les obres "Calabruixa i farigola", "Homes que" i "Amb un cordill de cànem". Aquesta última està editada per Onada, dins de la col·lecció Poesia.

Com assenyala el diari digital El Ter.net, a "Amb un cordill de cànem", en Sala "s’inspira en una peça de música clàssica del compositor alemany Gustave Mahler, La Cançó de la Terra, que recomana als lectors que escoltin durant la seva lectura. Els poemes descriuen situacions vitals, “des del més íntim de la vida fins al més profund de la mort”. És un aplec de “sensacions difícils de definir i de caràcter molt dur”.

El poemari de Jacint Sala és una de les novetats literàries que Onada Edicions presentarà de cara al Nadal. 

El 20 de desembre arriba el llibre sobre la vida de Salvador Fontcuberta, per Ángel Rodríguez de Mier


El proper 20 de desembre, a les 20.30 hores, el Restaurant El Cortijo de Benicarló acollirà la presentació del darrer llibre d'Ángel Rodríguez de Mier, Salvador Foncuberta, una vida apasionante, un imperio industrial (Onada, 2012) un complet recorregut per la figura i l'obra d'aquest indústrial benicarlando, de la seua empresa textil i dels treballadors i treballadores que durant dècades van passar pels seus tallers.

dimecres, 28 de novembre de 2012

"Altres encàrrecs de Miquelet", aquesta nit al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21


Jesús Serrano presenta aquesta nit la seua obra al programa que hi dirigeix i presenta Jesús Tibau, dedicat a difondre la literatura, especialment l'ebrenca. "Altres encàrrecs de Miquelet" ha estat un dels llibres més populars enguany a la ciutat d'Amposta, que hi destaca per la seua originalitat: explicar la història més recent de la localitat als xiquets d'avui en dia per mitjà de contes; i no la història "gran", sinó els successos o anècdotes que no queden registrats a les obres i que còrren el risc de perdre's.

D'aquesta manera, Miquelet, acompanyat sempre de la seua granota Teresina, ens porten cap a principis del segle XX per presenciar l'arribada del futbol, conèixer la figura de Sebastià Juan Arbó o patir els bombardejos de la guerra. Els textos, concebuts per al lector infantil, són de Jesús Serrano, mentre que les il·lustracions van a càrrec de Jordi Alfonso.

L'estrena del programa Tens un racó dalt del món, que s'emet per Canal 21, serà avui 28 de novembre a les 21 hores. Posteriorment, es repetirà a la 1 de la matinada, l'endemà dijous a les 6 i a les 11.30 hores, divendres a les 7, dilluns a les 17 hores i un parell d'ocasions al llarg del cap de setmana.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Conferència sobre les Normes de Castelló a l'Espai Onada de Benicarló, aquest dimecres


El 80è aniversari de les Normes de Castelló es commemorarà aquest dimecres 28 a Benicarló, dins d’un acte que anirà a càrrec de Vicent Pitarch, i que s’emmarca dins el cicle de conferències “El llibre, un plaer” que organitza l’editorial Onada al seu Espai Cultural (ubicat a la Plaça de l’Ajuntament 3-5) a partir de les 19.30 hores. 

El filòleg, sociolingüista i escriptor vila-realenc abordarà la promulgacio d’aquestes bases de la normalització lingüística valenciana, els seus protagonistes i les figures coetànees de Pompeu Fabra i Mossén Antoni M. Alcover. Les Normes de 21 de desembre de 1932 són una de les grans fites històriques de la llengua pròpia, en la qual hi van participar les grans figures intel·lectuals de l’època i que va suposar un salt en el redreçament, la unificació ortogràfica i l’ús normatiu del valencià. 

A continuació, Pitarch hi presentarà l’obra “Viatge al país de Tombatossals”, una adaptació lliure, il·lustrada per Joan Montañés, Xipell, del clàssic conte de Josep Pascual Tirado, del qual es compleix enguany el 75è aniversari de la seua mort. Amb Tombatossals, Bufanúvols, el Rei Barbut i molts altres, Tirado va deixar per escrita la mitologia fundacional de Castelló, uns personatges que a dia d’avui se’ns presenten com autèntics símbols de la capital de la Plana. 

L’adaptació de Vicent Pitarch, publicada al passat setembre per Onada, té per objectiu difondre les aventures de Tombatossals i la seua colla entre el públic infantil, especialment a les aules. De fet, es pot disposar d’una guia didàctica per treballar el conte a classe, feta per Joan Josep Peraire. 

“El llibre, un plaer” 

Aquesta és la segona conferència del cicle “El llibre, un plaer” que organitza mensualment Onada Edicions a Benicarló, i que va comptar a l’octubre amb el periodista esportiu Joaquim Maria Puyal. Amb aquesta iniciativa es pretén oferir espais de reflexió i debat al voltant de les propostes literàries i culturals presentades.

dilluns, 26 de novembre de 2012

Preparant novetats: "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia"


El territori del Sénia, espai de trobada entre valencians, catalans i aragonesos, hi amaga un tresor: centenars i centenars d'oliveres monumentals, que han presenciat durant segles el pas del temps per aquestes terres de secà. Aquestos arbres mil·lenaris encara hi continuen produint un oli d'excel·lent qualitat i que és la base del nou llibre de cuina publicat aquestos dies.

Amb el títol "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia / Cooking with Traditional Varieties of Olive Oils from the Sénia Region", l'obra incorpora unes quaranta receptes en castellà i anglès, des del senzill i universal pa amb oli i sal fins a brandada de bacallà o vitello sott'olio, només per esmentar-ne un grapat, els quals se'n aprofiten de les propietats de les varietats farga, morruda, cuquello, sevillenca, empeltre i ivori.

Les receptes han estat preparades per la prestigiosa Fundació Alícia, una institució dedicada a la investigació i a la recerca en matèria gastronòmica i culinària i que ja hi va participar al llibre "La pastisseria i la cuina de la garrofa". Precisament, un dels impulsors de la Fundació, en Ferran Adrià, hi signa el pròleg.

dimecres, 21 de novembre de 2012

Les Normes de Castelló i el "Viatge al país de Tombatossals", al cicle de conferències "El llibre, un plaer"


 El próxim dimecres 28 de novembre, el Cicle de Conferències "El llibre, un plaer", impulsat per Onada Edicions, celebra la seua segona presentació, de nou a les 19.30 hores a l'Espai Cultural Onada, ubicat als locals 3-5 de la Plaça de l'Ajuntament, de Benicarló.

Després de l'èxit de la primera conferència, "La comunicació i l'esport", que va oferir el mestre del periodisme esportiu Joaquim Maria Puyal, la següent intervenció arriba de la mà de Vicent Pitarch, reconegut filòleg i sociolingüista vila-realenc.

En aquesta ocasió, l'acte es divideix en dues parts. A la primera, "Les Normes de Castelló fan 80 anys", parlarà al voltant de l'efemèride que es compleix enguany, vuit dècades després de la signatura de les Normes de 1932, que van posar les bases de la normalització del valencià, i es recordarà a alguns dels seus firmants, així com a Pompeu Fabra i a Mossén Antoni M. Alcover, puntals en la llengua contemporània.

Tot seguit, Vicent Pitarch hi presentarà el seu darrer llibre, fet conjuntament amb Joan Montañés, Xipell. A "Viatge al país de Tombatossals" adapten i il·lustren el clàssic de Josep Pascual Tirado, del què enguany també hi té commemoració: es compleixen 75 anys de la seua mort, després d'haver deixat una de l'obra més simbòlica de Castelló. Ara, Pitarch i Xipell aporten una nova versió, dedicada especialment per al públic infantil. De fet, l'obra compta amb una guia didàctica de Joan Josep Peraire.

Ulldecona i La Jana acullen la II Trobada d'Oliveres Mil·lenàries i Olis Tradicionals de la Taula del Sénia

A partir de demà dijous i fins el diumenge 25 de novembre, les localitats de La Jana (Baix Maestrat) i Ulldecona (Montsià) celebren la II Trobada d'Oliveres Mil·lenàries i Olis Tradicionals de la Taula del Sénia. L'activitat, organitzada per la Mancomunitat i l'Associació Territori Sénia, pretén ser un punt de trobada entre experts i aficionats per tal de posar en valor aquest patrimoni natural.

Entre el programa d'actes i les parades d'informació s'hi podran trobar els dos darrers volums de la Biblioteca Taula del Sénia, dedicats precisament a aquesta temàtica. El primer és l'"Olea europaea 'Farga'", un recorregut de les oliveres mil·lenàries dels municipis de la Taula del Sénia a través de l'objectiu del prestigiós fotògraf de natura Tomas Micek.

L'altre títol és una novetat que s'estrenarà en la Trobada. "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia" és un nou receptari de la Fundació Alícia, en la qual explora noves possibilitats culinàries amb l'oli d'olivera mil·lenària del Sénia.

El programa complet de la II Trobada d’Oliveres Mil·lenàries i Olis Tradicionals de la Taula del Sénia és el següent:

Programa a la Jana
Dijous 22 de novembre 
17:00 h Inauguració Museu natural Pou del Mas de La Jana. A continuació al Centre Cultural de la Jana, inauguració de l'exposició Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia, presentació llibres, olis de nova collita, degustació i acte de lliurament de reconeixements a propietaris i molins productors d'Olis Mil·lenaris del Territori Sénia.

Diumenge 25 de novembre
Lloc: Centre Cultural de la Jana
De 11 a 14 i de 16 a 19 hores.
* Stands dels 8 molins on degustar i comprar oli
* Stand comú amb futllets divulgatius debades
* Llibre “Olea europaea Farga” fotografies de Tomas Micek
* Llibre “Gastronomía aceites variedades tradicionales” (F. Alicia)

A partir de les 10:00 h Visita guiada al Museu natural Pou del Mas de La Jana
11:30 h Cata d'olis Farga, Sevillenca, Morruda, Empeltre, Cuquello, Marfil
13:00 h Degustració aliments amanits amb aquestos olis
17:30 h Degustració aliments amanits amb aquestos olis

Programa a Ulldecona
Divendres 23 novembre
Lloc:
Casa de Cultura (església del Roser, davant de l'antic convent de Sant Domènec)

 8:45 h Recepció de participants i repartiment de documentació.
 9:15 h Inauguració del congrés.
            Oliveres mil·lenàries o monumentals. Modera: Angjelina Belaj.
 9:30 h Investigacions sobre oliveres antigues a Itàlia. Luciana Baldoni (CNR-IGV, Perugia. Itàlia)
10:00 h Oliveres monumentals: el valor múltiple d’un patrimoni singular. Luis Rallo i Maria Concepció Muñoz (Universitat de Còrdova).
10:30 h Selecció d’oliveres monumentals de la varietat farga. Sergio Pau (IVIA, Moncada, Generalitat Valenciana).
11:00 h Oliveres monumentals del Territori del Sénia, diversitat genètica i salvaguarda del patrimoni. Antònia Ninot (IRTA, Mas Bové, Generalitat Catalunya).
11:30 h Pausa cafè.
             Oliveres de varietats tradicionals. Modera: Ignasi Batlle.
12:00 h Bases per a la composició d’un cupatge característic dels olis del Territori del Sénia. Agustí Romero (IRTA, Mas Bové. Generalitat Catalunya).
12:30 h L’oliverar a Aragó: varietat empeltre. Ma. José Rubio (CITA, Saragossa, Govern d’Aragó).
13:00 h Gastronomia olis varietats tradicionals Territori del Sénia. Jaume Biarnès (Fundació Alícia).
13:30 h Intervenció del representant del Magrama.
14:00 h A l'envelat adjunt: sessió de cuina a càrrec de restauradors locals. A continuació, degustació de menjars elaborats amb olis del Territori del Sénia.
16:00 h Taula redona: L’oli d’oliva verge extra. Moderador: Salvador Capdevila (president Mercat Boqueria). Salvador Cubero (Associació Espanyola Municipis Olivera), Álvaro González-Coloma (Fund. Patrimoni Comunal Oliverer), Carlos Sánchez (Agència de l’Oli d’Oliva) Informació projectes singulars.
Modera: Francisco Sensat.
17:00 h Projecte Life Centolimed (UE). Cosimo Lacirignola i Generosa Calabrese (CIHEAM-IAM Bari).
17:30 h Projecte Oli i oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. Jaume Antich (Mancomunitat i Associació Territori del Sénia).
18:00 h En el mateix local, tast d'olis varietals: farga, morruda, sevillenca, empeltre, cuquello i ivori.
18:45 h Acte de cloenda

Dissabte 24 novembre
* Només participants al Congrés:
 9:00 h Recepció als participants (davant de la cooperativa Acomont)
 9:30 h Sortida en vehicle i visites guiades als Museus d'oliveres mil·lenàries de l’Arion i de la Jana i a un molí productor.

* Lliure concurrència:
A la Casa de Cultura d'Ulldecona
11:00 h - 14:00 h Estands dels vuit molins on degustar i comprar oli.
Estand comú amb fullets divulgatius gratuïts del llibre Olea europaea Farga, amb fotografies de Tomas Micek, i del llibre Gastronomia olis varietats tradicionals (F. Alícia).
11:30 h Tast d'olis farga, sevillenca, morruda, empeltre, cuquello, ivori.
13:00 h Degustació d'aliments amanits amb aquests olis.

Més informació

dimarts, 20 de novembre de 2012

'Salvador Iborra, un poeta medieval per al segle XXI' per Sebastià Bennasar

Reproduïm aquest article de Sebastià Bennasar al voltant de la figura del seu amic, el poeta valencià Salvador Iborra.

'Salvador Iborra, un poeta medieval per al segle XXI'
de Sebastià Bennasar

La primera vegada que vaig sentir “Tio Canya” i “L’hereu Riera” –en les versions de Al Tall– va ser en un autocar que ens traslladava al Port d’Alcúdia a més d’una desena de joves escriptors que ens volíem menjar el món i als quals ens acabava de caure del cel una meravellosa subvenció per a bens fungibles. Qui cantava les cançons era un al·lot jove i magre del País Valencià que llavors tenia 19 anys i que, jo encara no ho sabia, es convertiria en el meu millor amic. Es deia Salvador Iborra Mallol, era poeta i aleshores vivia en allò que sempre va considerar el seu desterrament: Callosa de Segura un poble pràcticament castellanoparlant del sud-oest alacantí.

Salvador Iborra (València, 1978-Barcelona, 2011) era llavors un poeta quasi inèdit. Havia guanyat algun premi de cartes d’amor mentre cursava el batxillerat –havia repetit alguns cursos i encara li faltaven dos anys per anar a la Universitat– i també dos petits premis que el marcarien: el premi Joan Fuster d’Assaig per a Estudiants de Secundària (1995) i sobretot una menció en els premis Solstici de Manises.

El primer fou important perquè el començà a dotar d’aquella seguretat en l’escriptura de l’assaig a la manera fusteriana –ja sabeu, petites reflexions sobre tot, d’alta intensitat, una elucubració del pensament, un plantejament de possibilitats, defugint de l’erudició del tractatus, però no defugint de l’erudició del pensament complex– que anà abocant a les seves llibretes i posteriorment al seu bloc; mentre que el segon li permeté la coneixença del valencià que més admirà en vida: Enric Valor i Vives.

El savi de Castalla va seguir amb interès la seva obra inicial i primerenca, ja que presidí el jurat que amb posterioritat al 1996 li va donar a Salvador Iborra el primer i el segon premi dels guardons de Manises. Valor fou un referent constant en els inicis literaris d’Iborra, però sobretot ho fou pels valors ètics i morals i pel compromís amb el País Valencià, un País Valencià que Iborra estimava amb bogeria. Moltes foren les reflexions sobre nacionalisme, independentisme i valors, que sorgiren en aquella primera trobada on la literatura tengué també un pes extraordinari.

Salvador Iborra mai no va perdre aquella figura de cavaller medieval, de poeta companyó d’Ausiàs Marc o de Jordi de Sant Jordi, tot i que en els darrers temps havia posat una mica de panxa perquè ja no entrenava amb aquella regularitat i constància dels temps antics i sobretot perquè en els darrers temps la seva alimentació –solitària a la casa del carrer Palma de Sant Just, al Gòtic, en aquell mateix carrer on l’assassinaren amb nocturnitat i traïdoria– havia empitjorat força. Adorava el dolç per sobre totes les coses, en qualsevol de les seves varietats, des de la pastisseria industrial més abjecta fins a les delícies dels robiols de brossat que la meva mare preparava durant la Setmana Santa. Però moltes vegades el seu recurs fàcil era davallar fins al carrer de la Ciutat i demanar i emportar-se a casa unes pizzes de la pizzeria san Marino, on es va fer amic del propietari, amb qui sovint conversava al carrer mentre es feia una cigarreta. En els darrers temps la rutina s’havia instal·lat a la seva vida, i si bé aquest establiment s’havia convertit en un dels seus preferits, el del costat, el Thales, amb les seves taules de marbre i el seu aire a mig camí entre bar carajillero de tota la vida i pub anglès, s’havia convertit en el refugi per a cafès (tocaets) i aigües amb gas. Vull pensar que allà, amb un llibre o amb la llibreta que sempre duia a la mà, va obtenir moments de pau, quasi de felicitat.

Les llibretes han anat canviant. Al principi foren aquelles Miquelrius amb cinta de tela al costat i portada de tapa dura on ell enganxava indefectiblement missatges de valencianitat indubtable: ferratines del Bloc d’Estudiants Agermanats; la de “Som gent de la Ribera”, la de la Plataforma per la Llengua o la de “Construïm el País Valencià”. Li agradaven les que tenien quadrets i escrivia amb ploma estilogràfica. Li agradava carregar-la amb tinta i no amb cartutx, perquè en allò també hi havia el ritual, com en el fet de fumar, de vegades, en pipa (normalment era un addicte al tabac convencional). La pipa li la va regalar en Carlos, un asturià que va conèixer al màster i que també li donà algunes lliçons importants sobre com beure correctament el whisky. El Carlos li va anar refinant el gust, com també ho féu en Sergi en el vestir. Les llibretes, deia, eren la seva finestra al món. Estan plenes del seu pensament, però també, a algunes, hi inclou anotacions dels rars privilegiats que hi vàrem poder escriure. I després, centenars de texts extrets de les lectures i apuntades amb una lletra petita i ben conformada, recomanacions de llibres, fotografies, postals, sobres de cafè, bitllets de metro… tot el que ha nodrit la seva geografia sentimental es reflecteix en aquelles pàgines de paper que en els darrers temps –potser des del viatge a Liverpool, on va estudiar l’Erasmus- havia canviat per les Moleskine, cares, que tant ens agradaven. Dins el caos era endreçat a més no poder, aquelles llibretes eren –són, encara ara- el mapa per guiar-se per un territori mental que després es traduïa en els poemes. En la nostra llarga amistat analògica, el paper escrit, la lletra menuda, hi juga un paper fonamental i essencial, i en la construcció de l’obra són aquestes llibretes i els llibres llegits els que conformen el poeta.

L’altra inspiració per a la creació dels poemaris –Un llençol per embrutar (Viena, 2003); Les entranyes del foc (Ajuntament d’Arenys d’Amunt) i Els cossos oblidats (Onada Edicions, 2009) formen el corpus d’obra publicada– foren les dones i l’amor, o el desamor. En Salvador Iborra tenia una necessitat molt gran d’estimar, de donar l’amor que sentia néixer al seu interior. S’enamorava amb una facilitat acollonant, i aquells enamoraments eren llargs, tempestuosos i mai no els oblidava. Podia estar amb noves parelles, amb noves dones, perquè era un gran seductor. Emprava la paraula per fascinar, i de vegades aquesta mateixa paraula era la que li tancava les portes. S’havia d’estar molt segur o molt apassionat per seguir el ritme de la seva conversa sovint d’una alta volada intel·lectual, fregant la pedanteria i de vegades entrant-hi de ple. Això hi havia dones que ho adoraven i d’altres que ho rebutjaven de totes totes i de vegades eren aquestes darreres les que a ell el marcaven. A les seves obres –tres llibres publicats, com tres llibres de poemes varen deixar només els malaguanyats Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el seu admiradíssim Gabriel Ferrater– hi sura l’ombra de tots aquells noms que ell anava anotant minuciosament al seu exemplar de Les dones i els dies, gastat de tant de rellegir. La primera vegada que vaig anar a València, pujàrem dalt del Micalet. Va ser des d’aquella talaia privilegiada quan em va parlar d’Ausiàs March i de Vicent Andrés Estellés amb aquella coneixença íntima i quasi reverencial que es professa pels poetes que adores. M’ensenyava València i per a ell València era la d’aquells homes dignes i d’honor, amants de les lletres i de les dones i valents. Ell fou totes tres coses. Era estiu i ell havia tornat a la fi a la seva ciutat enyorada, la que està compresa entre les Torres de Serrans i la de Quart, el barri del Carme, la ciutat Vella, la València catalana, en paraules d’Eliseu Climent, un altre dels homes que admirava, i més encara després de l’obertura de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a l’Edifici El Siglo. El dia de la inauguració va dir “Xe, quins collons té aquest home de fer això ací, al mig de València, tocant-li els ous a la Rita i als blaveros”.

Salvador Iborra adorava València. En les llargues nits caminàvem per la ciutat i parlàvem de tot, de les dones, del país, del futur. Volia viatjar i per a ell l’estada a Liverpool i sobretot els dos anys a Barcelona foren la porta oberta de cap a un camí futur que intuïa complicat: acabar fent classes de literatura o de teoria de la literatura en una universitat americana. No puc precisar quan em va parlar per primera vegada de Derrida, però abans del 2.000 ja hi havia cites del pensador en les seves llibretes. Ell i Paul de Man foren alguns dels seus autors de capçalera en el món de la crítica literària. Certament, adorava aquell ofici i assegurava sempre amb aquella rotunditat absoluta que “als diaris no es fa crítica literària” igual que deia que “la poesia catalana presenta alguns vicis molt greus i la mediocritat d’alguns dels llibres que es publiquen no és el pitjor”. Tot i això, i per guanyar algun caleró, va acabar fent ressenyes al suplement de cultura del Diari de Balears. El 2001 havia intentat fer carrera com a periodista al mateix diari, a la secció de Crònica Negra, on es va guanyar el sobrenom de Dostoievski per la seva minuciositat en les cròniques i de vegades per l’extrema lentitud a l’hora de redactar-les. Ja se sap que als poetes no els han anat mai bé ni les presses ni les distàncies llargues.

Mallorca va ser durant una etapa llarga el seu refugi, el seu paradís. Hi va viure, la va conèixer, la va estimar, hi va estimar, va ser estimat. Davant la tomba de Robert Graves, al cementiri de Deià, allà on la mar i el cel es fonen, em va dir una vegada “amic” seria un bon epitafi. Tenia massa raó. Al Salvador Iborra el mataren per ser bona persona, per ser amic. No el mataren per una bicicleta, l’assassinaren per ser amic i lleial. Hauria pogut ser una bicicleta, deu milions d’euros o un bolígraf bic. Ell sempre hauria actuat igual, amb un cor i una generositat enorme, i amb el seu elevat sentit de justícia i de rectitud. Segur que els qui l’assassinaren no sabien res d’ell, no l’havien llegit mai, com els assassins o l’assassí de Pasolini en aquella llarga platja d’Òstia, Segurament no sabien res perquè tenien divuit anys i anaven amb ganivets de cuina i navalles per Barcelona mentre es dedicaven a robar i a furtar-nos a tots la Barcelona immortal.

Salvador Iborra no va morir sol perquè una veïna argentina li va aguantar la mirada i la mà fins al darrer moment en un acte de pietat suprema, mentre al carrer dels Lledó, paral·lel a Palma de Sant Just on va trobar la mort, allà on hi havia la impremta dels Lledó que serví per imprimir entre moltes altres obres el teatre d’en Pitarra i El Rei Micó-micó, de l’Abdó Terrades, alguns vianants sobrevisqueren a sengles intents de robatori, vés a saber si fets per adolescents de divuit anys que no llegeixen poetes i que duen navalles i ganivets de cuina en lloc de llibretes per anar a escola. En el capítol de proeses del meu amic deu figurar amb lletres d’or el de ser l’home que més vegades m’ha despertat. Les seves trucades telefòniques a altes hores de la nit per demanar-me consells que mai no seguia s’afegiren en els darrers temps a anècdotes memorables com cantar a la matinada l’himne dels EUA a casa amb una al·lota, i a sobre fer-ho bé. Ja us he dit que el vaig conèixer cantant, i aquella nit em vaig despertar pensant que s’havien carregat l’Obama i activant totes les neurones del periodista per veure què s’havia de fer i com reaccionar a l’esport nacional americà, el tir al blanc contra alts càrrecs. Però era simplement l’eufòria d’haver conegut algú especial. Després cantaren Lili Marlen, aquella cançó espectral dels soldats que el fascinava quasi tant com les aventures de Rommel, l’únic oficial de l’exèrcit nazi a qui vertaderament admirava pel seu elevat concepte d’honor a les arenes del Nord d’Àfrica.

En Salvador Iborra era una persona molt i molt culta, amb gustos extravagants –cada matí, abans d’anar a treballar a l’institut es turmentava i em turmentava escoltant cançons del Demis Roussos per internet– i amb una forta ètica, un tipus que es pensava que era mediocre (i que en algunes ocasions ho va escriure) però que amb el seu talent hauria pogut acompanyar amb la major de les dignitats Aragorn i Gandalf en la lluita contra els mals que vénen de Mordor. Ara només ens queda el rar privilegi de rellegir-lo. I l’obligació de no oblidar-lo.

20 de novembre, Dia del Llibre Valencià


El 20 de novembre de 1490 es publicava la primera edició del Tirant lo Blanc, el gran clàssic de Joanot Martorell, una de les fites històriques de la literatura valenciana. Per aquest motiu, el 20 de novembre es vol commemorar aquesta efemèride amb el Dia del Llibre Valencià, com a punt de trobada dels autors, lectors, llibreters, editors, etc.

El "Vitis vinifera cataloniae" arriba avui a Betxí

Després de l'èxit en la presentació al Celler Masroig (Priorat) durant la Festa del Vi novell, Vicent Palatsí porta els seus relats eròtics per a amants del vi a Betxí. La Biblioteca municipal d'aquesta localitat de la Plana Baixa acull l'acte aquest dimarts 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià, a partir de les 19 hores.

Una presentació que de nou, com ocòrre amb d'altres del "Vitis vinifera cataloniae", s'acompanyarà d'un tast de vins de la terra. Una gran ocasió per gaudir del plaer conjunt de la literatura i de l'enologia.

dilluns, 19 de novembre de 2012

20 de novembre, Dia del Llibre Valencià


Del 20 de novembre de 1490 es data la primera edició del Tirant lo Blanc, el clàssic de Joanot Martorell, per aquest motiu, aquest dia és el triat per celebrar el Dia del Llibre Valencià, una jornada en la qual es pretén difondre i visibilitzar la literatura feta a casa i en llengua pròpia.

Precisament, l'associació que duu el nom de la novel·la de cavalleries més reconeguda, l'ACV Tirant lo Blanc, hi ha preparat un seguit d'accions per les xarxes socials per promocionar aquest Día del Llibre Valencià.

Aquestes són les seues propostes:
  • Envia una piulada a Twitter amb l'etiqueta #TirantDeLlibres recomanant la lectura d'algun dels teus llibres valencians preferits.
  • Comenta a Facebook algun llibre valencià que t'agrade especialment.
  • Puja un vídeo a Youtube llegint un fragment d'algun llibre valencià i posa en el títol del vídeo l'etiqueta #TirantDe Llibres
  • Fes una foto a la coberta d'algun llibre valencià i puja-la a Instagram amb l'etiqueta #TirantdeLlibres
  •  Fes chekin a Foursquare en algun lloc especial on estigues llegint un llibre valencià.
  • I per descomptat LLIG!! ;)

La Llotja del Cànem va debatre al voltant de la literatura valenciana

La literatura al País Valencià va ser el centre del debat que va tindre lloc passat dijous a la castellonenca Llotja del Cànem. Diversos membres d'El Pont Cooperativa d'Escriptors, provinents de diversos gèneres literaris, van abordar quina és la situació actual de les lletres valencianes. L'acte es programava dins de les commemoracions del 80è aniversari de les Normes de Castelló.

A la taula hi van prendre part els poetes Antoni Albalat i Joan-Bta. Campos, que van fer palesa de la dificultat d'arribar al lector, més encara en llengua pròpia. Pep Castellano, des de la literatura infantil i juvenil, va fer cinc cèntims la relació amb l'educació i l'ensenyament. Finalment, Joan Andrés Sorribes va plantejar la problemàtica de la visibilitat de l'escriptor. La taula va estar moderada per la periodista i escriptora Susanna Lliberós.

La crònica de la jornada es pot llegir en aquest article d'El Pont, mentre que el vídeo de l'acte és aquest:

divendres, 16 de novembre de 2012

Targeta de la presentació del llibre "Olea europaea 'Farga'" a Benicarló

Feu clic sobre la imatge per a ampliar

Federico Mayor Zaragoza presenta demà l'"Olea europaea 'Farga'" a Benicarló

El que va ser Ministre d'Educació i Director General de la UNESCO presentarà demà a Benicarló el llibre fotogràfic al voltant de les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia, dut a terme pels txecs Tomas i Milada Micek. L'acte serà a partir de les 12.45 hores a l'Ajuntament de la ciutat, després de la visita a la Finca de l'Arión, a Ulldecona.

Federico Mayor Zaragoza, actualment al capdavant de de la Fundación Cultura de la Paz, ha signat el pròleg de l'obra, on assenyala el simbolisme d'una de les icones mediterrànees per excel·lència: "Numerosas generaciones han contemplado estos árboles símbolos de la paz y sus raíces conocen todos los secretos de esta tierra".

La bellesa i la força del pas dels segles

El llibre que presentarà Federico Mayor Zaragoza és "Olea europaea 'Farga'", en referència a una de les varietats més característiques del Territori del Sénia, punt d'unió entre valencians i catalans. Tomas Micek, el seu autor, és un dels fotògrafs de natura més prestigiosos arreu d'Europa, amb una extensa obra. El d'Ostrava, acompanyat de la seua dona, Milada, hi treballava en un recull al voltant de les oliveres més fotogèniques del planeta, però al comprovar de primera mà la quantitat i la qualitat d'individus pels termes de La Jana, Canet lo Roig, Ulldecona, La Sénia, etc hi va pensar que ben bé es mereixia un monogràfic. 

Després de comptar amb la col·laboració de la Taula del Sénia i l'Associació Territori Sénia, el resultat, "Olea europaea 'Farga'" és una selecció de 138 fotografies, on Micek fa palesa del seu ofici. L'objectiu ha captat la monumentalitat i la força, també la serenitat de segles i segles vegent passar els habitants d'aquestes contrades, la personalitat que confereixen les capricioses formes a cadascuna de les oliveres. Un veritable homenatge als centenaris d'arbres mil·lenàris i una nova contribució a salvaguardar aquest patrimoni natural. El llibre, editat per Onada Edicions, forma part de la Biblioteca Taula del Sénia.

Visita a l'Arión

Abans de presentar "Olea europaea 'Farga'", Federico Mayor Zaragoza hi estarà a Ulldecona, concretament al Museu d'Oliveres Mil·lenàries de l'Arión, ubicat a la carretera de La Galera, prop de la Miliana. Serà a les 11.30 del matí, i per participar-hi cal apuntar-se tot enviant les dades dels visitants i matrícules del vehicle al correu info@tauladelsenia.org. Els actes de demà dissabte serviran per nomenar Ambaixador de les Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia a Mayor Zaragoza.

dimarts, 13 de novembre de 2012

La Festa del Vi Novell d'El Masroig acull la presentació del "Vitis vinifera cataloniae"


Aquest dissabte 17 de novembre, el Celler El Masroig, al Priorat, celebra la seua Festa del Vi Novell 2012, una jornada plena d'actes on l'enologia serà el centre però que hi comptarà amb un ventall d'activitats culturals que l'acompanyen. 

Entre d'elles hi haurà la presentació del "Vitis vinifera cataloniae", els relats eròtics per a amants del vi, escrit pel castellonenc Vicent Palatsí, qui fa palesa dels seus coneixements enològics en la tria de vins de la terra que hi apareixen en els diversos contes i que hi juguen el seu paper.

Tot coneixent Gerard Vergés

Emigdi Subirats publica una biografia sobre la vida i l’obra de l’escriptor tortosí Gerard Vergés, fundador de la revista GEMINIS i considerat una de les grans plomes ebrenques. “Gerard Vergés i Príncep”, editat per Onada, es presentarà el proper 17 de novembre, a les 18.30 hores a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Gerard Vergés i Príncep és un dels grans autors del que s’ha denominat literatura ebrenca. Un intel·lectual multifacètic, poeta, narrador, assatgista, traductor, amb unes obres sovint adscrites a la seua Tortosa natal i la resta de les Terres de l’Ebre. Un condicionant geogràfic que l’han atorgat un merescut reconeixement a la perifèria meridional catalana, però la seua obra no s’ha difós tant a la resta del Principat. Amb l’objectiu de reinvidicar Vergés i donar-lo a conèixer hi apareix una nova biografia a càrrec d’Emigdi Subirats.

La vida
El de Campredó divideix la publicació en tres grans parts. En primer lloc, “La vida”, ens parla de la infantesa de l’escriptor, dels anys de la Guerra Civil en la que la seua família, nissaga de farmacèutics (i literats) tortosins, es van refugiar a una masia. També dels seus estudis a Barcelona, als Jesuïtes de Sarrià i a la Facultat de Farmàcia; el seu retorn a Tortosa, on engega diversos laboratoris farmacèutics i d’anàlisis clíniques.

L’obra
A la segona part, “L’obra”, coneixem la bibliografia vergesiana. Com apunta el biògraf, “ha publicat poc i bo!”. Va ser membre fundador de la revista GEMINIS (1952-1961), un veritable símbol de la cultura tortosina durant el franquisme, “una plataforma de difusió dels ideals estètics i ideològics de tota una generació d’intel·lectuals i també una eina per donar a conèixer les seues creacions”, recorda l’estudiós Enric Blanco. GEMINIS, una publicació del que es podria considerar “alta cultura”, va ser un revulsiu en aquells temps de foscor, i encara avui el seu esperit continua influenciant els nous artistes ebrencs. Com a anècdota, queda la primera esquela que es va publicar en català, dedicada al poeta Carles Riba.


Precisament, el guardó que duu el nom de Carles Riba va ser el primer gran premi literari que hi va guanyar en Gerard Vergés. Era 1981, i amb el poemari “L’ombra rogenca de la lloba” irrompia al panorama de les lletres catalanes. Va ser el punt de sortida d’una època fecunda en publicacions i guardons. El 1985 obté el Josep Pla de Narrativa amb “Tretze biografies imperfectes”, el 1990 el Josep Vallverdú d’Assaig amb “Eros i Art” i el 1994 el Serra d’Or de Traducció Poètica amb “Tots els sonets de Shakespeare”. I el 1997 rep la Creu de Sant Jordi.

La bibliografia sencera de Vergés tot just aplega a la quinzena de títols, però en tots ells deixa empremta del seu profund esperit humanista, que combina amb els coneixements de la seua formació científica, com apunta Subirats, qui també recorda els les seues influències: “Vàrem parlar dels seus mites literaris habituals: Shakespeare, Rector de Vallfogona, T. S. Eliot, Kavafis, etc. De tot plegat, em quedo amb la resposta sobre el gran poeta nostrat, Ausiàs March, cavaller medieval i fill de: Això és cosa gran”.

Jo sóc aquell que em dic…
La tercera part, “L’home”, ens presenta la personalitat i caràcter del literat tortosí. Tot seguit, “Gerard Vergés i Príncep” inclou una breu antologia que s'obri amb un dels seus versos més populars: Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà (de “L'ombra rogenca de la lloba”). També hi ha altres clàssics seus, com el "Parlo d'un riu mític i remorós" o Fràgil com un vidre és la memòria". Mentre, com a mostra de narrativa, s'ha escollit el passatge referit a Panxampla de “Tretze biografies imperfectes”. Un annex fotogràfic tanca una obra que posa de relleu el paper d’un dels grans desconeguts de les lletres catalanes contemporànies.

"Vitis vinifera cataloniae" es va presentar a València

Passat divendres, Vicent Palatsí va presentar el "Vitis vinifera cataloniae. Relats eròtics per a amants del vi", dins de les Primeres Jornades de Literatura Eròtica que s'han celebrat a Joanot i Companyia, una botiga de productes de la terra ubicada a València.

De nou, com en altres presentacions de l'obra de l'autor de Castelló, els contes eròtics van vindre acompanyat d'un parell de botelles de vi de les nostres comarques, i és que com va assenyalar Joan Pla en la seua ressenya, és un llibre "per llegir amb una copa de vi a la mà".





Fotos cedides per Joanot i Companyia

dilluns, 12 de novembre de 2012

Un tast de "Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp

Aquesta obra és un recull d'aquelles melodies i cançons que han cantat generacions i generacions de mont-rogencs i mont-rogenques, un patrimoni històric i cultural que, davant el risc de perdre's, ha estat preservat en aquest llibre del Centre d'Estudis Mont-rogencs i que ha comptat amb especialistes, com ara el musicòleg Joaquim Icart.
"Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp" es va presentar a la vila fa cosa de mes i mig, després d'anys de treballs dels membres de l'entitat.

diumenge, 11 de novembre de 2012

El llibre "Gerard Vergés i Príncep" es presenta el 17 de novembre. Article del seu autor, Emigdi Subirats

El poeta ebrenc contemporani més destacat hi torna a estar d'actualitat amb la publicació d'un llibre biogràfic, a càrrec d'Emigdi Subirats. Un llibre que d'una forma amena, ens introdueix en la vida, el pensament i l'obra de l'autor d'una bibliografia curta, però intensa. Per al proper dissabte, 17 de novembre, a les 18.30 hores, està prevista la presentació de "Gerard Vergés i Príncep" al Felip Pedrell de Tortosa, en un acte que tindrà poesia, música i molt més.

De cara a esta data, Emigdi Subirats ha penjat un article al seu bloc Lletres Ebrenques, que tot seguit reproduïm ací.

El meu llibre, Gerard Vergés i Príncep (1)

dijous, 8 de novembre de 2012 | 06:56h 

El proper dissabte 17 de novembre, a les 18,30 hores i al teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa, tindrà lloc la presentació del llibre Gerard Vergés i Príncep, que edita Onada edicions de Benicarló (Baix Maestrat), de la qual en sóc autor.

Ha estat tot un plaer compartir moltes estones amb el gran poeta tortosí, una de les grans veus poètiques nacionals del moment, i tot un honor el fet que l'editorial me l'encarregués i em donés la confiança en la redacció d'un recull biogràfic que preten honorar una persona enamorada de les lletres i de la llengua catalana, que les ha conreades a un grandíssim nivell.

Estem preparant a consciència l'acte de presentació, que organitza l'Ajuntament de Tortosa amb la col·laboració d'Òmnium cultural. Els i les assistents podran visitar l'exposició sobre la seua obra, de la qual sóc igualment comissari, que vam tirar endavant des de la fira literària Joan Cid i Mulet. Posteriorment, escoltarem l'enregistrament de l'Ombra rogenca de la lloba, el gran poemari vergesià i un dels millors poemaris de la literatura catalana contemporània, que hem enregistrat amb el segell d'Antena Caro set ràpsodes ebrencs i ebrenques: Manel Ollé, Tomàs Camacho, Sílvia Panisello, Emigdi Subirats, Tere Orobitg, Dolors Queralt i Xavier Aragó. S'emetrà en moltes emissores de les comarques centrals dels Països Catalans el proper divendres 16, i serà tot un homenatge a l'obra vergesiana.

A l'acte, hi prendran part: Ferran Bel, alcalde de Tortosa, Xavier Garcia, Manel Ollé, Dolors Queralt (presidenta d'Òmnium ilercavó), un representant de l'editorial, a més de Vergés i jo com a autor.
Finalment, la coral de la facultat de farmàcia interpretarà un poema del poeta tortosí.
Durant l'acte hi haurà altres activitats, sorpreses culturals, per tal que sigui tot un esdeveniment literari.

Llarga vida a l'obra de Gerard Vergés!

dissabte, 10 de novembre de 2012

Les il·lustracions de les Contalles de Muniatto apleguen a la Ràpita

L'exposició dels dibuixos dels contes de Muniatto, d'Ester Besolí, arriba a partir d'aquest cap de setmana a Sant Carles de la Ràpita. En concret, la mostra de les il·lustracions d'aquesta col·lecció de contalles infantils es podrà trobar al Restaurant Racó del Teatre, ubicat a la cèntrica Plaça del Cóc de la vila del Montsià.

La cita rapitenca no és l'única a l'agenda dels Contes de Muniatto per als propers dies. Al diumenge 18 de novembre, hi podreu trobar les aventures d'aquest imaginatiu xiquet a la Fira de l'Oli de Santa Bàrbara. Posteriorment, ja els dies 1 i 2 de desembre, hi serà a la Fira de Sant Andreu de Falset.

divendres, 9 de novembre de 2012

El vi, l'erotisme i la literatura es troben aquesta vesprada a València


Avui, a partir de les 20 hores, València serà punt de trobada de tres plaers vitals: l'erotisme, l'enologia i la literatura, amb la presentació del llibre "Vitis vinifera cataloniae", els relats eròtics per a amants del vi que proposa Vicent Palatsí. 

Serà a la botiga Joanot i Companyia, situada al carrer de la Guàrdia Cívil, 23, de la capital valenciana, un establiment dedicat als productes (alimentaris i culturals) de la terra i que al llarg d'aquesta setmana du a terme unes interessants Jornades sobre Literatura Eròtica, un gènere en auge.

A més a més, com ocòrre a les presentacions d'aquesta obra, els i les assistents podran gaudir d'un tast dels millors cellers nostrats. Avui, com es pot veure a la imatge, el protagonista serà Les Alcusses.

Vídeo de la cuina de la garrofa a Els Matins de TV3

Passat dilluns, Jaume Biarnés, responsable de la Fundació Alícia, va parlar de la cuina de garrofa i del llibre "La pastisseria i la cuina de la garrofa" al programa que condueix Helena Garcia Melero a la televisió pública catalana. Podeu veure la secció sencera en aquest vídeo.

dijous, 8 de novembre de 2012

Un tast del llibre "Olea europaea 'Farga'"

La darrera novetat de la Biblioteca Taula del Sénia es presenta el proper dissabte 17 de novembre, a les 12.45 a Benicarló, amb la participació de Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO i proleguista de l'obra dels fotògrafs Tomas i Milada Micek.

Mentre arriba a les llibreries, podeu fer un tast de les primeres pàgines de l'"Olea europaea 'Farga'".

dimecres, 7 de novembre de 2012

La Llotja del Cànem repassarà l'actual panorama literari valencià

Diversos autors i autores de l'associació El Pont. Cooperativa de Lletres hi prendran part a la taula que té per tema central el panorama literari actual al País Valencià, un acte que s'emmarca dins dels programa de celebració del 80è Aniversari de les Normes de Castelló i que organitza l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat Jaume I, junt altres institucions culturals. La taula està prevista per al proper dijous 15 de novembre de 2012, a les 19 hores i a la Llotja del Cànem.

Entre els participants a l'activitat hi ha Joan Andrés Sorribes, autor de "Set narracions curtes per a una setmana llarga", qui parlara de "La meua experiència d'escriure". Per la seua banda, en Joan-Baptista Campos intervindrà amb "Poemàtica del viatge: la mirada"; precisament, el darrer llibre de l'autor del Grau, "El regal en la mirada", és el relat d'un viatge, en aquest cas, al Perú. La literatura infantil i juvenil valenciana serà abordada pel bocassí Pep Castellano, autor d'un bon grapat d'obres d'aquest gènere, entre els quals hi ha "L'estirp de la sang reial". Finalment, la part de la poesia la posarà sobre la taula el castellonenc Toni Albalat. La moderació anirà a càrrec de la periodista i escriptora Susanna Lliberós.


dimarts, 6 de novembre de 2012

"La pastisseria i la cuina de la garrofa" a Els Matins de TV3

Jaume Biarnés, responsable de la Fundació Alícia, hi va participar passat dilluns 5 de novembre a Els Matins de TV3 per redescobrir la garrofa com a ingredient. Biarnés va mostrat les possibilitats d'aquest producte per donar un sabor característic a qualsevol plat, tot deixant enrere la imatge de la garrofa com a succedani de la xocolata.

Al programa de l'Helena Garcia Melero, a més a més, es va presentar el llibre "La pastisseria i la cuina de la garrofa", un receptari on es mostren diverses propostes que s'han treballat amb la farina de garrofa. L'obra s'ha dut a terme per la Fundació Alícia i per un bon grapat de restauradors i pastissers.

Podeu veure la secció de Jaume Biarnés i la cuina de la garrofa a partir del minut 20, aproximadament, en aquest enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4320990/Connexio-caravanes-Rafael-Santandreu-i-la-garrofa-a-la-seccio-Cuina





dilluns, 5 de novembre de 2012

La Botiga de l'Ebre, a l'Ara Emprenem

El suplement "Ara emprenem" del diari Ara va dedicar fa unes setmanes una pàgina a La Botiga de l'Ebre, on entre molts productes de les Terres de l'Ebre hi ha diverses publicacions d'Onada referides al territori, com "La cuina del Delta de l'Ebre" el receptari de cuina tradicional de l'Associació Local de la Dona de la Cava.

Feu clic a la imatge per ampliar.

Imatges de l'"Emergència al país de la màgia" a l'FNAC La Maquinista

El passat divendres 26 d'octubre, l'FNAC de La Maquinista va acollir la presentació del conte nadalenc "Emergència al país de la màgia", de Cinta Arasa i Cristina Girol.
L'acte va comptar amb la intervenció de l'escriptor Rodolfo del Hoyo i la lectura dramatitzada d'Esther Villanueva.



divendres, 2 de novembre de 2012

Federico Mayor presentarà el llibre Olea europaea ‘Farga’, el dissabte 17 de novembre a Benicarló

NOTA DE PREMSA DE L'ASSOCIACIÓ TERRITORI DEL SÉNIA I MANCOMUNITAT TAULA DEL SÉNIA

Federico Mayor presentarà el llibre Olea europaea ‘Farga’

Serà el 17 de novembre al matí a l'Ajuntament de Benicarló

El dissabte 17 de novembre al matí, Federico Mayor Zaragoza, actual President de la Fundación Cultura de Paz i Director General de la UNESCO de 1987 a 1999, visitarà el Territori del Sénia participant en dos actes organitzats conjuntament per la Mancomunitat Taula del Sénia i l'Associació Territori Sénia.

En primer lloc estarà al Museu natural d'oliveres mil·lenàries de l'Arión (Ulldecona) en visita guiada, contemplant alguns dels exemplars més singulars i especialment "la Farga 1", declarada arbre monumental per la Generalitat de Catalunya en 1997 i que va rebre el 1er Premi AEMO a la millor Olivera monumental d'Espanya en 2006. És l'olivera més gran de Catalunya i té un perímetre de tronc de 8,03 m a 1,30 m de la terra, mentre que a nivell del sòl supera els 18 metres,


Posteriorment a l'ajuntament de Benicarló, presidirà la presentació del llibre Olea europaea 'Farga' de 164 pàgines, editat per Onada Edicions, amb 138 fotografies de Tomás i Milada Micek, fotògrafs de fama mundial, que van estar aquí fa uns mesos preparant un llibre de fotografies de les millors oliveres de tot el món. Però al veure la gran concentració que hi ha en el Territori Sénia, ells mateixos van proposar fer altre llibre exclusivament amb les fotos de les oliveres més espectaculars d'aquí.

Les fotografies, d'una qualitat i bellesa extraordinària, són la majoria d'oliveres mil·lenàries dels 19 pobles que tenen en el Territori Sénia, però també hi ha els museus naturals de l'Arión (Ulldecona) i Pou del Mas (La Jana), dels museus històrics de Cervera del Maestrat i Santa Bàrbara, de la Via Augusta, etc.

El Pròleg del llibre està escrit per Federico Mayor Zaragoza i, entre altres coses, diu: Nombroses generacions han contemplació aquests arbres Numerosas generaciones han contemplación estos árboles Símbolos de la paz y sus raíces conocen todos los secretos de esta tierra. 

Però, a més d'ell, també hi han escrit: Francisco Mombiela (CIHEAM, París), els Directors Generals dels 3 Centres d'Investigació de la Comunitat Valenciana (Florentino Juste, IVIA), Catalunya (Josep M. Monfort, IRTA) i Aragó (José V. Lacasa, CITA), la Professora italiana Luciana Baldoni, els propis autors (Tomás i Milada Micek) i els responsables del Projecte (Marcelino Domingo, Josefa Cid i Jaume Antich). 

El llibre ha rebut l'ajuda del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, dins del projecte Oli i Oliveres mil·lenàries del Territori Sénia. Els interessats en l'adquisició han de dirigir-se a Onada Edicions (Benicarló).

El més consultat a Onadaedicions.com durant octubre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'octubre.

FICCIÓ

1. Viatge al país de Tombatossals.  Per segon mes, l'adaptació lliure i il·lustrada que Vicent Pitarch i Joan Montañés, Xipell, ens han portat del clàssic Tombatossals de Josep Pascual Tirado ha estat el més consultat en l'apartat de ficció. Una novetat que es va presentar a principis d'octubre a la Llotja del Cànem de Castelló (on sinó?) amb un notable èxit, i que també algunes escoles ja han treballat amb la llegenda fundacional de la capital de la Plana, com la de Benlloch. Per al mes de novembre, hi ha previstes noves presentacions, com ara a Benicarló, dins del cicle de conferències d'Onada Edicions.

2. Vitis vinifera cataloniae. Els relats eròtics per a amants del vi que ens proposta el castellonec Vicent Palatsí hi mantenen l'interés del públic en aquestes acaballes d'enguany, amb gairebé any i mig de recorregut a les llibreries. Una obra que continua planejant presentacions arreu del territori per mostrar el bon resultat de la mescla de tres plaers: la literatura, el vi i l'erotisme. Per a novembre, hi prendrà part a la Setmana de la Literatura Eròtica a València, i hi ha altres actes convocats a Betxí i El Masroig.

3. El Halloween de Muniatto. Per primer cop en els dotze mesos que s'ha confeccionat aquest escalafó hi arriba a la llista un dels contes de Muniatto, l'inquiet xiquet creat per les germanes Olga i Ester Besolí basat en el conegut pallasso ebrenc. Aquesta contalla, publicada al desembre passat, hi és d'actualitat justament aquesta setmana de Halloween, castanyes i carabasses.

4. Diàlegs de Dalt i de Baix. A punt de complir-se l'any de la seua publicació, dins de les obres guanyadores del passat Ciutat de Sagunt (fa pocs dies s'ha donat a conèixer el nou guanyador en teatre, el gandienc Joan Manuel Matoses), el llibre d'Orland Verdú ha demostrat que un text teatral pot despertar tant interés com el gènere poètic o narratiu. El de Petrer fa reflexionar en temes fonamentals com la guerra o el destí, entre d'altres, en quatre diàlegs independents un dels altres.

5. Muniatto busca bolets. Una altra contalla de Muniatto tanca la llista de ficció d'octubre. Aquesta aventura del xiquet, publicada fa uns anys, també és típica de la tardor, l'època boletaire sense cap mena de dubte. El conte d'Olga i Ester Besolí, dirigit a infants d'entre 3 i 5 anys, ens mostra que els bolets, com les persones, no s'han de jutjar només per l'exterior.



NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. De nou, el receptari sobre les possibilitats de la garrofa com a condiment ha estat un dels més sol·licitats dels lectors i lectores de la pàgina web. L'obra, duta a terme per la Fundació Alícia (organisme que hi col·labora en una nova publicació gastronòmica d'Onada, que arribarà en breu a les llibreries), i diversos cuiners i pastissers de les nostres terres, també ha continuat d'actualitat, i de fet, en aquestes setmanes, han arribat ressenyes a revistes digitals com 7 Canibales o blocs com La Cuina Violeta.

2. Benicarló, 1841-1965. La història de Benicarló ha estat un dels grans projectes que ha dut a terme l'editorial en 2012 (i anteriors) i es va presentar amb èxit el passat 20 d'octubre, al Magatzem de la Mar. L'obra de Juan Luis Constante són tres volums exhaustius, enciclopèdics, sobre el recorregut històric d'aquesta localitat del Maestrat en els darrers dos segles.

3. Vocabulari de Catí. Una obra que tota i la seua localitat, centrada especialment a la vila de Catí, esdevé una genuïna mostra dels parlars més autèntics del Maestrat interior i els Ports de Morella. Fa gairebé un segle que el mossén Joan Puig i Puig va realitzar aquesta compilació de paraules, expressions, topònims, etc relacionades amb les festivitats i els costums catinencs, i que ara arriba amb una edició a càrrec de Pere-Enric Barreda i Àngela Buj, reconeguts estudiosos de la història i la llengua de les nostres comarques.

4. José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano,va ser un dels èxits de finals de l'any passat. Al llarg de novembre i desembre, Ángel Rodríguez de Mier va exposar en nombrosos auditoris les vivències del mestre republicà de Càlig José Vicente Borrás, experiències durant la Guerra Civil i la posguerra que va deixar detallades en diversos documents, un d'ells mentre esperava l'indult que el salvara de la condemna de mort. Aquest diumenge el llibre es presenta a Forcall, on el mestre Borrás va exercir als anys 60, després de més de dues dècades repressaliat per les autoritats franquistes.

5.  La cuina del Delta de l'Ebre. I per tancar la llista d'octubre, un altre clàssic de l'escalafó de no ficció. Veure el Delta a través d'una cassola ha estat l'objectiu d'aquest receptari de cuina tradicional que han dut a terme les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava. Receptes trameses de generació de generació i ingredients del territori més immediat donen peu a un seguit de propostes culinàries entroncades directament amb les bondats de la cuina més mediterrànea.lgació, dirigit a qualsevol lector interessat en el nostre entorn més immediat.