Apunta't al Club Lector

dilluns, 30 de setembre de 2013

Onada Edicions va participar a la III Trobada de Clubs de Lectura de Benicàssim

Benicàssim va esdevindre el centre literari de les comarques castellonenques dissabte al matí. L'Espai de la Música Mestre Vila va acollir la III Trobada de Clubs de Lectura, en el qual es va donar cita representants dels diversos sectors que composen el món del llibre: autors, editors, llibreters i, com nom, lectors membres dels dinàmics clubs de lectura que gaudeixen de compartir literatura.


La jornada va començar amb un breu parlament de Mauro Soliva, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Benicàssim. A continuació, es va obrir una ponència col·loqui sobre les relacions amb els lectors. L'escriptor Víctor Alós va parlar sobre com l'autor digital arriba al seu públic. Des de la Llibreria L'Àmbit es va comentar algunes estratègies per a que els lectors puguen escollir aquelles obres del seu gènere preferit, o bé descobrir-ne de noves gràcies a les recomanacions de les llibreteres. Mentre, Òscar París, d'Onada Edicions, apuntava que el lector és el centre principal de tota la cadena del llibre i cal una relació de diàleg per millorar l'experiència de la lectura. 

El públic present també va intervindre amb alguns punts interessants, com el paper dels Clubs de Lectura com a excusa perfecta per a abordar gèneres diferents, o bé si l'autor ha de pensar en els gustos del públic a l'hora de confeccionar la seua novel·la.

Posteriorment, va tindre lloc la participació de dos autors, el castellonenc Víctor J. Maicas i el madrileny Fernando Pérez San Juan, els quals, a banda de presentar la seua obra, van fer cinc cèntims de consells per a nous escriptors i escriptores o el format digital.

Amb tot, una jornada literària ben profitosa per posar a contacte a tots i totes les agents que conformen aquest món, especialment els lectors i les lectores i els clubs de lectura.

Avivajoc: la Festa del joc i del joguet en valencià a Benicarló

Onada Edicions prendrà part de la Festa del Joc i del Joguet en Valencià que tindrà lloc aquest dissabte 5 d'octubre al vespre al centre de Benicarló. L'activitat està organitzada per Aviva, l'Agència de Promoció del Valencià de la localitat, i pretén ser un espai de trobada per a grans i menuts, amb tallers, jocs tradicionals, contacontes, xarrades i música, amb actuacions de Felipe Kervarec i Dani Miquel.

Com explica Aviva, "L'objectiu és que els més menuts puguen divertir-se i que els pares i mares coneguen els jocs que incorporen el valencià i maneres de divertir-se amb els seus fills. Tot, amb la intenció de promocionar els jocs en valencià com a motor de transmissió de la cultura, les tradicions i els costums."

L'Avivajoc, com s'ha denominat la iniciativa, es repartirà entre el carrer Major, l'Edifici Gòtic i la plaça de Sant Bartomeu. En aquest últim indret, diverses llibreries i jogueteries de la ciutat, entre les quals s'hi trobarà Onada, hi faran una mostra de llibres i joguines.

Podeu trobar més informació a la pàgina de l'Ajuntament de Benicarló, tot clicant ací.

dijous, 26 de setembre de 2013

Toni Martínez: "El lector de poesia busca en les paraules la comprensió de les emocions i la bellesa"

Antoni Martinez El circuit de Papez és una via neural del cervell, involucrada amb la memòria i amb les emocions. I també és el títol del poemari de l'alzireny Toni Martínez, amb el qual va guanyar el Premi Vila de Puçol. Aquest divendres 27 de setembre a les 20 hores el presenta a la Casa de la Cultura d'Alzira, junt als també escriptors Manel Alonso i Josep Antoni Fluixà.

Després de mig any a les llibreries, com marxa "El circuit de Papez"?
Doncs la veritat és que no tinc la menor idea de com està funcionant el Llibre, suposo que en els propers mesos rebré informació de l'editor, quan m´informe de les vendes. Però espere, com tot, seran compres molt puntuals.

Per què pareix que hi ha dificultat en què el públic consumisca poesia?
Perquè és intrínsec a l'estil literari. La poesia és, per la seva mateixa naturalesa intimista, poc donada a la narració o al discurs. El lector de poesia és minoritari. És un lector que busca en les paraules la comprensió de les emocions i la bellesa.

El poemari va obtindre l'últim Vila de Puçol. Són necessaris els premis literaris per a la difusió de la literatura?
Absolutament. Sense els premis literaris ningú s'animaria a invertir en Poesia. És un gran suport per a la indústria del llibre. Gràcies als premis molts autors sortim a la llum.

Com veu el panorama del llibre valencià i en valencià?
Personalment, no ho veig malament, cada dia apareixen nous autors, i cada vegada més jovens. Crec que estem assistint al naixement d'una gran generació d'escriptors dels quals segur que algun va a despuntar.

Te prevista la publicació de nous poemaris?
Mai se sap. La poesia té el seu propi ritme creatiu, no es pot planificar, anem fent, però.

Aquesta entrevista s'ha publicat també al portal Tus Notícias de la Ribera.

dimecres, 25 de setembre de 2013

Un tast de "El último mono"

Us oferim una mostra amb les primeres pàgines de la propera novetat d'Onada Edicions per a aquesta tardor. "El último mono", de Joan Montañés, Xipell, és una sèrie de vinyetes iròniques que donen una altra visió de les crisis de la nostra societat.

"El circuit de Papez" es presenta divendres a Alzira


El proper divendres 27 de setembre, a les 20 hores, Toni Martínez presenta el seu poemari "El circuit de Papez" al Saló d'actes de la Casa de la Cultura d'Alzira. Comptarà amb la participació de Josep Antoni Fluixà i Manel Alonso.

dimarts, 24 de setembre de 2013

Preparant novetats: "El último mono" de Xipell


A principis de l'estiu, el dibuixant i il·lustrador castellonenc Joan Montañés, més conegut com Xipell, es va sumar al micromecenatge per poder dur a terme el seu últim projecte, "El último mono". Durant quaranta dies, desenes de contribuidors van apostar per l'obra, fins a sobrepassar la fita que s'havia establert.

Dos mesos després, "El último mono" és una realitat que ben prompte arribarà als mecenes i a les llibreries. Amb un estil irònic, punyent i incissiu, Xipell il·lustra en prop d'un centenar de vinyetes els mals d'aquesta societat de micos i mones en crisi. 

Aquest és el segon treball del de Castelló amb Onada Edicions, després del "Viatge al país de Tombatossals" (junt Vicent Pitarch) publicat la passada tardor.

Onada Edicions prendrà part a la III Trobada de Clubs de Lectura de Benicàssim


Aquest dissabte al matí, Benicàssim (la Plana Alta) acull la III Trobada de Clubs de Lectura, un punt de reunió per als membres que, repartits pel territori, comparteixen i debateixen sobre llibres i literatura, dins d'aquestos clubs en moltes ocasions organitzats per les biblioteques municipals com a part de les iniciatives per a la difusió del plaer de llegir.

D'aquesta manera, el proper 28 de setembre, participants i organitzadors podran assistir a la sèrie d'activitats que s'han programat, que no són sinó l'excusa per coneixer-se i compartir experiències. Enguany, l'esdeveniment tindrà lloc a l'Espai de la Música Mestre Vila (carrer dels Dolors, 132). Començarà a les 10 del matí, i després de la inauguració oficial a càrrec del regidor de cultura de la ciutat, Mauro Soliva, es donarà pas a les ponències.

Onada Edicions serà un dels tres ponents que aborden temes estrictament literari. En aquest cas, el representant de l'editorial farà cinc cèntims sobre la relació que s'estableix entre l'empresa i el lector. Estarà acompanyat de Víctor Alòs, que tractarà l'escriptor digital, i la Llibreria L'Àmbit, qui exposarà la relació entre el llibreter i el lector. Posteriorment hi haurà un trobada amb els autors Fernando Pérez San Juan i Víctor Maicas. La III Trobada clourà amb el preceptiu dinar de germanor.

dilluns, 23 de setembre de 2013

Un article d'El País esmenta Onada Edicions

Joan Carles Girbés ha marcat la setmana literària amb el seu article "Literatura valenciana que ve del nord (editorial)", publicat a les pàgines dels Quadern d'El País. L'escrit posa de manifest les noves relacions que s'estableixen entre el sud i el nord de la llengua i la creixent presència d'autors i autores valencianes en els catàlegs d'editorials catalanes.

Tot i això, l'analista literari també indica que per la seua banda, el sector a València tampoc deixa de moure's, i posa com a exemple a Onada Edicions, "la meritòria editorial de Benicarló (…) que ha mantingut l'aposta de proximitat", amb exemples de novetats d'enguany com són el valencià Ivan Carbonell ("La promesa del gal·lés"), el vila-realenc Josep Usó ("Una història amb sol i ombres") i el puçolenc Manel Alonso ("Cròniques des de l'infern").

Més endavant, pel que fa a les novetats de narrativa d'adults que ens esperen per a aquesta tardor-hivern, hi destaca el pròxim llançament d'Onada "Sí, podem?", l'obra amb la qual Marc Pallarès va aconseguir el darrer Ciutat de Palma.

Podeu llegir l'article sencer de Joan Carles Girbés tot clicant ací. 

"Ningú no mor": presentació a Igualada i ressenya de Mercè Climent

Aquest dissabte, el Mercat de les Lletres d'Igualada (Anoia) va acollir la presentació de l'última novel·la del capelladí Joan Pinyol, "Ningú no mor", un dels llibres en català d'aquest estiu que afronta la tardor i l'hivern amb ànim de continuar despertant la por entre els lectors i lectores.



Per un altre costat, aquest cap de setmana Mercè Climent (autora de "Marc i el poder sobre el temps") ha publicat una nova ressenya de "Ningú no mor" al Diari Gran del Sobiranisme. L'escriptora alcoiana comença destacant que Joan Pinyol ha confeccionat una novel·la de terror "subtil basat en allò desconegut" basada en uns fets reals experimentats pel mateix autor.

Climent apunta a la gran M, amb majúscula, com "la vertadera protagonista": "La mort, unificadora i igualadora, al voltant de la qual gira tota la vida que batega en aquest llibre. Tant és així que Joan Pinyol es permet la llicència d’homenatjar-la fent que tots els noms de personatges i de llocs comencen amb la seua inicial". Per un altre costat, la memòria històrica, "la importància d’escriure allò que realment ha succeït, allò que explica el nostre present i que pot ser clau de futur, perquè no caiga mai en l’oblit i en la més absoluta de les morts".

A més a més, Mercè Climent apunta que "Ningú no mor" també deixa mostres de "gran volada literària", com els capítols on Joan Pinyol explora l'altre món i les relacions entre els vius i els morts.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dissabte, 21 de setembre de 2013

Josep Maria Aloy ressenya "Ningú no mor"

El prestigiós blog literari del manresà Josep Maria Aloy, Mascaró de Proa, s'ha fixat en la darrera novel·la de Joan Pinyol, "Ningú no mor", una història que combina el terror i el misteri en l'escenari de l'institut d'un poble que veurà com es remou el passat.

Aloy hi destaca la intriga que creix a mesura que els protagonistes, Mercè i Marc, duen a terme les seues investigacions: "sedueixin la curiositat del lector per trobar la veritat". També apunta l'estil senzill, àgil i entenedor que l'escriptor de Capellades ha atorgat a la seua obra.

La novel·la combina gèneres com el terror, la intriga i les aventures. Una barreja de tot plegat al voltant del misteri insondable de la mort de les persones. Pinyol ha volgut, segons manifesta, escrutar en la por. La por que posa la pell de gallina a partir d’un soroll que desconeixem o de l’ombra que ens passa pel darrera ara mateix.

Podeu llegir sencera la ressenya de Josep Maria Aloy tot clicant ací. I descobriu més sobre "Ningú no mor" aquest dissabte a les 17.30 hores al Mercat de les Lletres d'Igualada.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

divendres, 20 de setembre de 2013

Els autors i autores d'Onada, a la Setmana del Llibre en Català

Onada Edicions va estar ben representada a la Setmana del Llibre en Català, que va tindre lloc entre el 6 i el 15 de setembre, davant la Catedral de Barcelona. Fins a quatre autors i autores van mostrar al públic les seues creacions en diversos gèneres com la narrativa, la literatura juvenil o la no-ficció.

Així, el matí de la Diada, Pere-Enric Barreda va parlar del lèxic del Maestrat a partir del "Vocabulari de Catí", la històrica obra de Mn. Joan Puig. Dos dies més tard, divendres al vespre, l'etiqueta Llibres de Talla M va aplegar a Joan Pinyol i a Mercè Climent, els quals van presentar conjuntament "Ningú no mor" i "Marc i el poder sobre el temps". Per a acabar, el darrer diumenge, Josep Usó va fer palesa del bon nivell de la narrativa valenciana amb "Una història amb sol i ombres".





Imatges: Flickr de La Setmana del Llibre en Català (http://www.flickr.com/photos/66645551@N05/)

"Ningú no mor" i Joan Pinyol, aquest dissabte a Igualada

L'autor de Capellades continua la seua gira de presentacions de la novel·la "Ningú no mor", i aquest dissabte hi serà a Igualada. 

La capital de l'Anoia acull la segona edició del Mercat de les Lletres al Museu de la Pell de la ciutat (carrer del Dr. Joan Mercader). Està prevista la intervenció de Joan Pinyol per a les 17.30 hores.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dijous, 19 de setembre de 2013

Es va presentar el IX Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim"

 

Ahir dimecres, la Casa Abadia de Benicàssim va acollir la presentació de la nova edició del Premi Internacional de Literatura de Viatges. L'acte va comptar amb el regidor de Cultura de la ciutat, Mauro Soliva, el vicerector de l'àrea de la Universitat Jaume I, Wenceslao Rambla, i el representant d'Onada Edicions, Òscar París.

Els intervinents van posar de manifest la importància assolida pel "Ciutat de Benicàssim" com un guardó de caire internacional, obert a tot el món i també als escriptors del nostre país, atès que poden participar originals en castellà i en valencià. A més a més, es va destacar el fet d'estar dedicat a la literatura de viatges, un gènere amb cada cop més adectes, que explora les experiències i pensaments del viatger.

Les bases les podeu trobar tot clicant ací. A més a més, des d'Onada s'ha anunciat la pròxima publicació del relat guanyador de l'anterior edició del Ciutat de Benicàssim, "Sobre el caballito de madera", de la costa-riquenya Andrea Aguilar.

Imatge: http://ayto.benicassim.es/benicassimPublic/benicassim/ayuntamiento/gabineteprensa/ultimasnoticias?noticia=841d4084-1d4a-4b5b-8a3c-1068743b2d0f

dimecres, 18 de setembre de 2013

Les "Cròniques des de l'infern" arriben a València


Aquest dijous 19 de setembre, a partir de les 19 hores, Manel Alonso presenta a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània el seu nou llibre "Cròniques des de l'infern", un recull d'articles publicats en premsa on explora les successives crisis que colpegen a la societat valenciana, seleccionats per Antoni Rovira.

L'acte comptarà amb una actuació del cantautor puçolenc Ruben Durà.


dilluns, 16 de setembre de 2013

Entrevista a Martha Heard, autora de "Salir del silencio"

Entrevista de Sussanna Anglés, de la Libreria de Cazarabet, a Martha Heard, amb motiu del nou llibre "Salir del silencio. Voces de Càlig 1900-1938".

Martha es una ciudadana, profesora de lengua y literatura castellana, de Estados Unidos que, de alguna manera se siente “calijona” y que ha investigado y estudiado, de alguna manera sigue haciéndolo, alguno de los episodios más significativos y relevantes de la población de Càlig, de la comarca del Baix Maestrat de Castelló, entre ellos el colectivismo y “el ideal” de aquellos hombres y mujeres protagonistas de la II República, pero el libro presenta mucho más a lo que vale la pena acercarse, como muchos episodios oscuros, dramas rurales, o con muchos “claro-oscuros”…

Martha E. Heard ha fundamentado su estudio en numerosas y valiosas historias de carácter oral. Lo que le da una especial consistencia al libro SALIR DEL SILENCIO que nos ha llegado, desde ONADA Edicions este verano, siendo presentado el 2 de agosto en el Casal Municipal, lo que fuese antiguo centro republicano. Días después Martha iba elegantemente ataviada para convertirse en la mantenedora de las fiestas patronales de Càlig que giran en torno al patrón San Lorenzo… ser mantenedora en Càlig no es cualquier cosa… se “escoge” casi “meticulosamente” quién debe ser quien en cada momento y este año le correspondía rendirle un “pequeño”, pero muy sentido homenaje a esta investigadora, estudiosa y escritora que ha dedicado buena parte de su vida a la historia de Càlig.

Así, era muy frecuente ver a Martha E. Heard pasando sus vacaciones realizando las entrevistas; así allá donde iba siempre llevaba la cámara y la grabadora… eran como una prolongación de esta profesora de Lengua Castellana en Alburquerque, Nuevo México. Martha iba buscando de aquí para allá testimonios de gentes que le hablasen de episodios curiosos y de unos testimonios iba sacando nombres de otros posibles… y así sumó unas cien entrevistas de las que en este primer libro que va desde lo ocurrido en Càlig desde primeros de siglo XX hasta 1938 escogió 28 entrevistas y con ello ha compuesto un puzle la mar de interesante.

Sabíamos que Martha E. Heard había estado realizado, durante, años un trabajo sobre la historia de Càlig y sabíamos que se había centrado en los años de la república y demás, su trabajo se centra a primeros de siglo… además, pensábamos que el colectivismo era el punto álgido del trabajo de Martha y, de alguna manera lo es, aunque, como nos dice en la entrevista Martha y nos va revelando no es “el punto álgido”, aunque algunos personajes convergen entre “el ideal”, las formas en que los llevaron a cabo, el colectivismo y el devenir de la situación… El libro, cabe señalar, llegó a nuestras manos y lo hemos leído con auténtica avidez porque se trata de un trabajo de recopilación de la Memoria Histórica de un pequeño pueblo de la provincia de Castellón, Càlig, donde Martha E Head pasaba y pasa largas temporadas…

Algunos de los personajes que “hablan” en este libro, SALIR DEL SILENCIO, ya desgranan, por ellos mismos unas historias más que contundentes que podrían conformar historias particulares que a más de uno le puede sorprender, y los silencios, siempre los condenados silencios que, por mucho que desee la autora en desvelar, muchas veces se le resisten…

No hay que perderse este libro de memoria histórica, teniendo en cuenta que es un ejercicio de escribir la historia y cuando digo memoria histórica, no sólo me refiero al estudio y la investigación histórica de la guerra civil española… va más allá, recoge testimonios orales que cuentan historias desde 1900 a 1938 (al menos en este primer libro)… la metodología y este estudio, trabajo e investigación de Martha E. Heard vale la pena de ser leído, pero mucho más porque es muy importante para el ejercicio de “contar la historia”, oficio que ejercen los historiadores y, sobre todo, de los que están especializados en la historia de España, la escriban o no desde territorio del estado… no pocos hispanistas agradecerían de su lectura y, vuelvo a repetir, no pocos estudiosos de cómo contar la historia. En estos momentos estoy leyendo de Edmund Wilson HACIA LA ESTACIÓN DE FINLANDIA y me estoy dando cuenta de cómo es importante eso del “método” para contar la historia…

Así que, como venimos haciendo últimamente, nuestra librería de la mano de El Sueño Igualitario se ha acercado a conversar con Martha E. Heard.


Martha, ¿por qué un libro sobre el colectivismo a Càlig?
Pues, no es un libro que trata solamente del colectivismo. Hay 9 capítulos y el último trata de ese tema. Yo había recopilado las historias del pueblo y empecé con las entrevistas de los más viejos que me hablaron. El Capítulo 1 contiene Romances e historias viejas de Amalia la Beata. El Capítulo 2, "El pueblo unido" describe la rivalidad entre Càlig y Cervera en 1907 cuando el juez de Cervera murió en Càlig (¿se mató? o ¿lo mataron?). También incluye comentario de la prensa sobre el acontecimiento. El Capítulo 3 son las historias y costumbres de Càlig de Pura Marzá y su tío Daniel Gil Beltrán. 

 El Capítulo 4 son historias de Emilio Llorens, el pastor, y Amador Bonet. El Capítulo 5 habla de dos idealistas y los años 20… El Capítulo 6 de la República y las tensiones en el pueblo. El Capítulo 7 de los primeros días de la Revolución. El Capítulo 8 de la violencia en el pueblo en julio, agosto y septiembre (cuando murieron 13 de las derechas) del 36. El Capítulo 9 trata de la Colectividad y la vida en el pueblo de 1936 a 1938.

¿Cómo fue el fenómeno del colectivismo en Càlig? 
Hay que leer el libro para tratar bien este tema. En breve, porque en Cataluña, Aragón, y el norte de Castellón eran fuertes las ideas anarquistas y en los años 20 y durante la República gente de Càlig tenía acceso a estas ideas y las diseminaban en varias formas. Una de las ideas fundamentales para algunas anarquistas era el comunismo libertario – donde la gente trabajaría las tierras en común. 

Naturalmente estas tierras tenían que ser entregadas libremente o incautadas. Cuando estalló la Revolución, empezó el proceso de formar la colectividad de Càlig que formó parte de la Comarcal de Benicarló. “La Colectividad de Càlig formó parte de la Federación Comarcal de Benicarló, conocida como La Comarcal. Hubo entre 46 y 55 colectividades en la Comarcal y ésta estaba en contacto con todas.", cita el libro.

Entrevistas, centras mucho tu trabajo de investigación, más que nada en las figuras de dos “hombres de ideas” muy cercanas al anarquismo de la época, dos impulsores en el Càlig de aquellos años: Amador Bonet Sorlí, (de apodo “de Román”) y José Manuel Borràs, ( de apodo “de Pedro”). Cuéntanos algunas cosas de estos dos personajes. 
Hay que repetir que no son solo ellos – el libro usa la información de 26 personas. Ellos salen más sobre todo Amador porque me dieron más entrevistas y ellos querían que yo conociera la historia del pueblo. Ellos me enseñaron mucha historia del pueblo.

Eran dos señores respetados en el pueblo por el trabajo que hicieron en la posguerra en formar y trabajar en la Cooperativa La Unión que empezó con la Gran Bodega en 1956. Sus ideas de cooperación, de ayudar a la gente, les guió. Amador escribió en La Agitación 1936-1938 y en Vila de Càlig. Fue interesante ver como se expresó escribiendo y contrastando con las entrevistas habladas. Se ve que tenían compañeros en el pueblo de su pensamiento y algunos jóvenes que a quienes les interesaban sus ideas. 

¿Sientes que has rescatado un episodio que se quiso silenciar desde la dictadura?
 Creo que la historia de Càlig que he rescatado de los años 20, de la República, y de los primeros días de la Guerra no fue conocida porque no se podía hablar durante la dictadura y muchos que vivían en estos años ya habían muerto o habían salido. Tuve la suerte de poder hablar con algunos que recordaron estas epocas y no podían hablar por su seguridad personal. En concreto, la diseminación de información izquierdista en los años 20 y 30, lo que pasó en el pueblo en los primeros días de la Guerra: el saqueo de la iglesia, las incautaciones, los asesinatos, la formación de la colectividad. Los que estaban en poder en la dictadura podían hablar de todo esto para culpar a los de izquierdas pero éstos no. Los de derechas también podían hablar de lo que pasó en los primeros meses de la Revolución para justificar acciones de algunos de derechas.

¿Por qué piensas que se ha maltratado tanto la memoria del colectivismo y a las ideas libertarias?
Las ideas libertarias y del colectivismo fuera del ámbito de la Guerra no son por sí violentas. Pero siempre peligrosos para los que piensan de otra manera 

¿Qué aportó el colectivismo a los ciudadanos de Càlig?
En tiempos de Guerra y escasez de comida los que pertenecieron a la colectividad no sufrieron tanto. Además los que estaban dentro trabajaban juntos la tierra. Compartían lo que tenían. Vivían sin dinero. No tenían que preocuparse por lo esencial - había un medico, un abogado. Vivian en sus casas y si necesitaban un albañil, un carpintero, pues había. Para los estudios había clases como siempre para los niños y otras para los mayores en una escuela racionalista. Había una tienda donde podían adquirir lo que necesitaban o ir a otras tiendas con los vales que les daban por el trabajo que hacían. Todo esto me explicaban los que estaban dentro de la colectividad. Pero todos del pueblo no se han unido a la colectividad y había conflictos de los cuales hablo en el libro. Los que creyeron en el colectivismo lucharon en la Guerra por esos ideales. Otros les culparon.

Para llevar a cabo este trabajo de investigación, este estudio, has estado trabajando muchos años. ¿Cómo es que te ha llevado tantos años?
Porque había mucha información y poco tiempo para trabajarla hasta que me jubilé. Además la transcripción de los casetes fue muy importante para poder captar la información. Por eso tuve que emplear alguien que me ayudara. Después había que leer otras fuentes y investigar documentos oficiales para completar la información que tenía. Empleé otra persona que me ayudó con la organización de la material. (No recibí becas para todo este trabajo excepto cuando hice las entrevistas.)

Explícanos la importancia de las fuentes orales en este trabajo. ¿Dirías que estas fuentes orales son el eje de este trabajo? 
Las fuentes orales forman la base del trabajo porque es la historia del pueblo basada en las historias que me contaron. Yo no hice investigación de otras Fuentes hasta que había organizado lo que me dijeron las Fuentes orales.

¿A cuántas personas, aproximadamente, has llegado a entrevistar? Además, creo que el abanico de edades y de “gentes” es bien variado, ¿por qué?
Hablé en total a alrededor de 100 personas de varias edades. Para dar una idea, 2 de 94 años, 3 de 85 a 90, 13 de 70 a 85, 14 nacidos en los años 20, 16 nacidos en los años 30, 14 nacidos en los años 40, 9 en los años 50, etc, etc 
Traté de tener un equilibrio de ideas, de puntos de vista, de experiencias, de género. Además las Fuentes eran los que se prestaban, los que querían participar.

Te habrás encontrado, seguramente, con anécdotas y testimonios que te habrán sorprendido. ¿Nos puedes explicar alguna cosa?
Yo diría que cada capítulo tiene algunos… y no puedo relatar todos aquí. Hay que leer el libro… los prólogos. La introducción… para tener idea y luego todo el libro porque muchas historias se basan en anécdotas. A veces es el contraste de lo que dice uno y lo que dice otro. O lo que salió en fuentes oficiales. Voy a mencionar tres – y espero que el lector busque más. Primero: el juez de Cervera que pasaba por el pueblo con el secretario, hijo de Càlig, y encontró con una muchedumbre rabiosa. Había razones por esto que yo explico y también el resultado. No se puede decir lo que le pasó porque el pueblo se unió tras su muerte y nadie dijo nada. 
Segundo: Daniel Gil Beltrán describió la muerte de un niño que le degollaron unos señores que querían la sangre para protegerse contra enfermedades. Yo pensaba que era una historia casi mítica pero resultó que era un hecho contemporáneo de 1921 y tercero: éste no lo trato en el libro sino en las breves biografías. Una señora cuenta que su madre se suicidó tirándose del balcón porque no tenía mucha comida para su marido en la cárcel. También no vio solución para él. Después le asesinaron a él en la cárcel. La niña no pudo hablar después de ver a su madre en la calle, moribunda. 

Verano del 36. Estalla la sublevación de los militares y empieza la guerra civil española. ¿Qué recoges de aquellos tiempos en tu trabajo?
Resulta que me interesó mucho lo que pasó en los primeros días de la guerra y pregunté a varias personas sobre este tema que se trata en capítulos 7, 8, 9 sobre todo 7. Fue un caos en que unos estaban preparando lo que sería la colectividad, otros escondidos en sus casas, robos, asesinatos, muchas decisiones que tomar para establecer la colectividad 

¿Y de la posguerra?
Este libro termina en 1938 cuando llegaron las tropas franquistas. En el epílogo y en las breves biografias trato un poco de lo que pasó después. La posguerra tendrá que ser otro libro.

divendres, 13 de setembre de 2013

Josep Usó porta "Una història amb sol i ombres" a la Setmana


Aquest diumenge 15, la Setmana del Llibre en Català tanca la seua 31ena edició, després de deu dies carregats de literatura al davant de la Catedral de Barcelona.

La programació del diumenge, a més, comptarà amb la presentació del llibre "Una història amb sol i ombres". Josep Usó, un dels autors més sòl·lids de les lletres valencianes contemporànies, va guanyar el darrer Vila de Puçol amb el relat que uneix la memòria històrica de la dècada dels 70 a la comarca de la Plana i a Xile.

Podeu conèixer més a la Plaça de l'Escriptura, a partir de les 11 hores.

Llibres de Talla M: "Marc i el poder sobre el temps" i "Ningú no mor" a la Setmana


La Setmana del Llibre en Català continua el seu recorregut. Aquesta vesprada acull l'acte "Llibres de Talla M", la presentació de les obres "Marc i el poder sobre el temps" i "Ningú no mor", ambdues d'Onada Edicions. Serà a partir de les 19.30 hores a la Plaça de l'Escriptura, al davant de l'Avinguda de la Catedral de Barcelona.

"Marc i el poder sobre el temps" és la novel·la infantil-juvenil de Mercè Climent, un dels noms emergents en el panorama literari valencià. Ací ens conta la història d'en Marc, un xiquet que obté un meravellós poder: pot aturar el temps a la seua voluntat.

"Ningú no mor" és l'última novetat de l'autor capelladí Joan Pinyol. Ambientada en un institut, trama un relat de terror i misteris. Les investigacions de dos estudiants obre tota una sèrie d'esdeveniments al món dels vius i al dels morts.

Us recordem que podreu trobar aquestes i altres obres d'Onada Edicions a la caseta número 18 (Nus de Llibres) de la Setmana del Llibre en Català.

Tres obres d'Onada es presenten a la Mostra d'Entitats

Al matí de la Diada, l'Arc de Triomf de Barcelona hi va acollir una nova edició de la Mostra d'Entitats dels Països Catalans, que va comptar de nou amb una nodrida representació literària. Per part d'Onada s'hi van presentar tres títols: "Una història amb sol i ombres" de Josep Usó, "Versos blancs" de Manel Joan Arinyó (llegiu el seu darrer poema sobre la Via Catalana) i "Ningú no mor" de Joan Pinyol. Precisament, l'autor capelladí ens ha fet arribar algunes imatges de la seua signatura d'exemplars.

  

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dijous, 12 de setembre de 2013

Algunes fotos de la presentació de "La cuina de Traiguera"

El fotògraf Abel Sogues ens ha fet arribar algunes imatges de la presentació de "La cuina de Traiguera", que hi va tindre lloc a aquesta vila del Maestrat al passat mes d'agost. Una gran afluència va acudir per conèixer de primera mà la gastronomia traiguerina amb Rafael Gauxachs i Vicent Sanz.





Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dimarts, 10 de setembre de 2013

Diversos autors presenten les seues obres a la Mostra d'Entitats de l'11 de Setembre de Barcelona




Aquest dimecres al matí, l'Arc del Triomf de Barcelona celebra la Diada amb una nova edició de la Mostra d'Entitats dels Països Catalans, que organitza Gent de la Terra. Desenes d'expositors on es pot trobar tota mena de propostes, productes i serveis arrelats al territori.

La literatura en català és un dels atractius fonamentals de la Mostra, i de nou, una llarga nòmina d'autors i autores hi prendran part per fer arribar els seus llibres al públic i signar-ne exemplars.

Per part dels autors d'Onada Edicions, el programa serà el següent:

A les 11 hores hi serà Josep Usó, autor de "Una història amb sol i ombres". Guanyadora del darrer Vila de Puçol, la novel·la explora la memòria històrica dels anys setanta. Una de les narratives valencianes més destacades d'enguany.

A les 12 hores Joan Pinyol presenta el seu darrer llibre, "Ningú no mor", una novel·la que combina el terror i el misteri sobrenatural.

I finalment, a les 13 hores, dues propostes. Josep Ribera parlarà del seu poemari "Voràgine", guanyador del darrer Ciutat de Sagunt, i Manel Joan Arinyó tractarà del seu recopilatori "Versos blancs" o de la seua extensa narrativa ("Fem un trio", "L'atzucac del perdedor", "Cubaneta meua"…)

A més de les obres presentades, podreu trobar altres propostes d'Onada Edicions a la caseta literària de la Mostra.

La Setmana del Llibre en Català compta amb la presentació de diversos obres d'Onada


Un any més, amb la fi de l'estiu aplega una nova edició de La Setmana del Llibre en Català, la cita per conèixer i gaudir de la nostra cultura, amb una completa programació d'actes literaris, musicals, gastronòmics, etc, que omplen l'Avinguda de la Catedral de Barcelona fins el proper diumenge 15 de setembre.

Com en anteriors ocasions, podreu trobar les obres d'Onada Edicions a la caseta número 18, que correspon a la distribuidora Nus de Llibres. I a més a més, diversos autors i autores participen en xerrades i presentacions a la coneguda com Plaça de l'Escriptura.

El primer serà Pere-Enric Barreda, el matí de la Diada, a partir de les 12 hores. Barreda aprofitarà el seu treball (junt Àngela Buj) en el "Vocabulari de Catí" de Mossén Puig per tractar el lèxic del Maestrat i les aportacions de Joaquim Garcia Girona i Carles Salvador.

Per al divendres, Llibres de Talla M. L'alcoiana Mercè Climent i el capelladí Joan Pinyol s'uneixen per a presentar les seues darreres novetats, la novel·la infantil "Marc i el poder sobre el temps" i la novel·la de terror i misteri "Ningú no mor". Serà a partir de les 19.30 hores.

I per últim, poc abans de clausurar La Setmana, diumenge a les 11 hores, la narrativa valenciana estarà representada amb "Una història amb sol i ombres" de Josep Usó, novel·la guanyadora del darrer premi Vila de Puçol.

divendres, 6 de setembre de 2013

Última setmana per a participar al Vila de Puçol

El proper 15 de setembre es tanca el termini per a la presentació d'originals per als Premis Literaris Vila de Puçol 2013, que en aquesta edició torna a comptar amb dues vessants, el premi de Narrativa i el premi de Poesia. El resultat es donarà a conèixer el divendres 4 d'octubre, dins l'acte públic que se celebra cada any per difondre els noms dels guardonats. 

Podeu consultar les bases tot clicant ací. Els escrits de Narrativa han de tindre entre 100 i 150 fulls, amb un màxim de dos originals per autor. Pel que fa a poesia, es dóna llibertat al poeta quant a temàtica, rima i metre, però ha de constar d'entre 60 i 120 fulls. El premi per a cada categoria consta de 2.000 euros i la publicació a càrrec d'Onada Edicions. 

Els Vila de Puçol han esdevingut en un dels certamens de referència de les lletres valencianes. El de Narrativa, el més antic, arriba a la seua 29ena edició, dotze més que el de Poesia, dedicat a Josep Maria Ribelles, poeta puçolenc. En l'edició de 2012 els guanyadors van ser Josep Usó per "Una història amb sol i ombres" i Toni Martínez per "El circuit de Papez".

dijous, 5 de setembre de 2013

Joan Pinyol i "Ningú no mor" a Ràdio Vilafranca

Ahir dimecres, Joan Pinyol va parlar del seu llibre a les ones de Ràdio Vilafranca, dins del magazine Listiu. Allà, hi va explicar com la història de terror sorgeix a partir d'unes experiències personals que hi va viure a un institut. Uns elements que li han servit per confeccionar un relat en el qual dos joves realitzaran uns tenebrosos descobriments que remouen passat i present del tranquil poble de Masdeplors.

Podeu escoltar l'entrevista sobre "Ningú no mor" sencera a continuació:


Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

dimecres, 4 de setembre de 2013

Manel Alonso presenta les seues "Cròniques des de l'infern" a Montcada

Les "Cròniques des de l'infern" retornen després de les vacances. Aquest dijous 5 de setembre, Manel Alonso presenta el seu últim llibre, un recull d'articles d'opinió sobre les crisis que afecten als valencians i valencianes. 

Serà a partir de les 23 hores, a l'Avinguda Mediterrània de Montcada (Horta Nord). Organitza Bloc-Compromís de Montcada.


Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

"José Vicente Borràs fue un hombre valiente". Entrevista a Ángel Rodríguez de Mier

Reproduïm l'entrevista que Sussanna Anglés Querol, de La Libreria de Cazarabet (a la població del Mas de les Mates, al Baix Aragó) ha fet al benicarlando Ángel Rodríguez de Mier, al voltant de la seua obra "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano".

En aquest enllaç podeu llegir l'article de Sussanna Anglés sobre la figura de José Vicente Borrás.

Ángel ¿por qué un libro sobre un maestro de la II República? ¿Qué te llevó a ello?
Pues mira me llevó a ello la relatísima casualidad de conocer al hijo que un buen día se acercó a mí a facilitarme los papeles que su padre cuando estuvo condenado a muerte en la cárcel de Castellón a principios de los años de los años 40. Aquellos papeles me impresion
aron grandemente y pensé que valía la pena el publicarlo....

Bueno, la siguiente pregunta es más que evidente: ¿por qué te acercas a José Vicente Borrás, un maestro de Càlig? ¿Qué te atrajo de esta persona, de este maestro?
Me atrae, sobre todo la honradez ideológica y la honestidad intelectual...

¿Cuánto tiempo te llevó este trabajo de investigación? ¿Recogistes testimonios orales para la realización del trabajo?
Bueno es que en realidad de investigación tuve que investigar poco porque lo más importante del libro ya lo había dejado escrito el maestro Borràs, pero sí que me dediqué a viajar mucho por los lugares en los que estuvo este hombre en su largo “vía crucis”, conocer a personas que lo habían tratado... podíamos decir que, aproximadamente, un año y medio...

¿Cómo fue la aportación de otros testimonios, las conversaciones....?
El primer destino que tuvo este hombre, como maestro, fue un pueblecito de Galicia, pero al proclamarse la República, la II República en 1931, es trasladado a Vilafranca del Cid... y es ahí donde en el verano de 2011, acompañado precisamente por su hijo José Borràs estuvimos en el Hogar del Jubilado y empecé a preguntar y rápidamente todos los abuelos que estaban haciendo su partida de cartas y muchos de ellos habían sido testigos de cómo las fuerzas de la derechona lo maltrataron, lo pegaron el día que llegó trasladado... el periplo fue muy largo de la cárcel de Benicarló a la cárcel de Vilafranca del Cid... allí, tanto él como su mujer fueron maltratados y estos hombres que, entonces, eran niños fueron testigos de ello. De los testigos orales. Lo más impresionante, lo más gratificante, también desde el punto de vista histórico porque no es tan solo la historia escrita en los papeles por el maestro Borràs sino que es la historia que reconocen como cierta una serie de hombres que todavía viven...

Cuéntanos. ¿cuáles fueron los principales escollos?
Lo que he hecho es, sobre los escritos del maestro Borràs, hacer una adaptación en primera persona. He intentado ponerme en la piel del maestro y, aprovechando todos sus escritos escribir una adaptación, vamos a decir un poco novelesca donde no se cuenta ninguna cosa imaginaria. Todo lo que se cuenta es verdad. Entonces los principales escollos los he tenido, desde un punto de vista de rigor, a la hora de ubicar determinados paisajes urbanos, por ejemplo de Benicarló... no se sabía dónde estaba la cárcel... primero estuvo en lo que ahora es el Colegio La Salle... estuvo hasta que empezó el curso y desde allí se trasladó a la calle Cabanes en donde está el convento de las monjas de clausura... todo esto fue un poco difícil porque había muchas interpretaciones discrepantes entre sí.

¿Se empezaron a disolver los sueños que estuvo forjando éste maestro de la República a partir del 17 y 18 de julio del 36?
Vamos a ver, precisamente el 19 de julio, el maestro Borràs con su esposa y sus hijos llegaron a Càlig para pasar las vacaciones del verano y cuando baja del autobús el cartero de aquel momento en el pueblo, ya le advierte, dice: “Borràs ayer en el norte de África un general (que era el general Franco) se sublevó contra la II República" y él ya pronostica, ya se da cuenta que aquello va a suponer ríos de sangre y ya empieza un largo calvario... y aunque él vaticina lo que va a ocurrir, sus ideales de justicia, en ningún momento, se desvanecen... sino todo lo contrario, se fortalecen. En el mismo Càlig se enfrenta a miembros exaltados de CNT-FAI que pretendieron instalar el comunismo libertario en Càlig, eliminar la moneda, quedarse con los medios de producción de los labradores... y este hombre, en la plaza del Ayuntamiento, se enfrenta con ellos, lo que le acarreó, también, peligrosas consecuencias… un hombre valiente para hacer siempre honor a la verdad…

Foto larodalia.es
Pero la represión más recalcitrante y desgraciada la empezó a sufrir pasada la guerra, cuéntanos…
Sí, mira, cuando una parte del pueblo español en 1939 proclama que ha llegado la paz curiosamente, para él y para otros muchos maestros españoles sin mancharse las manos de sangre por la libertad y por la democracia, para ellos empieza empieza el verdadero “vía crucis” y este es el caso del maestro Borràs. O sea, el maestro Borràs, una vez terminada la guerra llega otra vez a Càlig, con su padre y allí está la Guardia Civil que lo detienen y lo llevan a la cárcel y de allí a Vilafranca del Cid; luego lo metieron a la cárcel de Benicarló, consejo de guerra donde lo condenan a muerte. Después lo trasladan a la cárcel de Castellón, otro consejo de guerra, y vuelven a condenarlo a muerte y empieza a cumplir sus años de prisión esperando que, en cualquier momento, de madrugada lo saquen de la celda para fusilarlo… afortunadamente un día le llega el indulto de Franco… él logró eludir la pena de muerte, pero le pusieron 30 años de trabajos forzados y poco a poco, como creo que no los podían ni mantener… van concediendo indultos. 
Él al cabo de pocos años salió de la cárcel, pero no le deja la represión porque no le dejaron ejercer aquello que más amaba que era el magisterio, no le dejaron dar clases… intentó dar una serie de clases en casa, lo que se llama repaso, pero allí se personó la Guardia Civil y echó a todo el mundo fuera… y entonces tuvo que hacer de todo: desde fotógrafo ambulante, contable en una almazara de Càlig, peón en las obras de caminos, etc… Hasta muchísimos años más tarde que se reintegra al magisterio cuando solamente le quedan dos o tres años para jubilarse.

Te sientes como un escritor que ha aportado su granito de arena a la recuperación de la MH
Bueno, vamos a ver sobre este tema se ha escrito mucho. Plumas y cerebros mucho más privilegiados que el mío con mucho más poderío, desde el punto de vista intelectual, yo más que nada sí que aporto mi granito de arena en la Recuperación de la Memoria Histórica en lo que a nuestra comarca se refiere.. que, por supuesto, lo mismo pueden escribir los de la otra parte… que no tengo nada en contra, porque aquí parece que si escribes un libro, repleto de verdades, que hicieron “los unos” esto ya presuponga que “los otros” no hicieron ningún daño y ya ha habido otros que se han ocupado de decirlo y de escribirlo durante muchos años… porque ya te lo he dicho, al principio a mí me sabía mal que lo papeles escritos por el maestro Borràs, excelentemente escritos, fueran esos papeles los que les pasó a escondidas a sus hijos en una de se sus visitas a la cárcel de Castellón, cuando estaba condenado a muerte… se perdieran… y José Borrás hijo ha tardado de 60 a 70 años en sacarlos a la luz llevándomelos a mí porque consideró que, como redactor del semanario EL DISSABTE, podía hacer algo… al proncipio, yo pensé que podía publicarlo por capítulos en El Dissabte, pero luego cuando empecé a empaparme de estos papeles pensé que aquello merecía ser publicado y recogido en un libro… un libro magníficamente editado por ONADA Edicions.

Sabemos que eres una persona que se siente cercana a Manuel Azaña; si no me equivoco has llegado a interpretarlo en la adaptación teatral de su “Velada en Benicarló”, dirigida, en teatro, por Josi Ganzenmüller… ¿Es por esa cercanía a este personaje tan importante que pones esa cita al comienzo del libro?
Sí, claro esto te iba a decir, al principio del libro ya escribo una cita de uno de los discursos brillantes de Azaña que describe muy bien el espíritu del maestro Borràs y es lo que hace que yo admire a ambos personajes… se trata de una cita de un discurso creo que pronunciado en las Cortes: “Cuando la antorcha pase a otras manos, a otros hombres, a otras generaciones… si alguna vez sienten que les hierve la sangre iracunda y otra vez el genio español vuelve a enfurecerse con la intolerancia y con el odio y con el apetito de destrucción que piensen con los muertos y que escuchen su lección: la de esos hombres que ha caído embravecidos en los campos de batalla… y nos envían, con los destellos de su luz, tranquila y remota como la de una estrella, el mensaje de la patria eterna que dice a todos sus hijos: Paz, piedad y perdón”. Sí, son estas tres palabras: Paz, piedad y perdón que creo que, en un momento dado, pronuncia Azaña como entonando un “mea culpa” la que entona la parte intelectual de la izquierda la que se dio cuenta que no valían la pena aquellos sacrificios, aquellas muertes y a mí esto me impresionó mucho… sí, por eso quise poner esta cita al principio, porque el espíritu del maestro Borràs también era éste el de paz, piedad y perdón… cosa que no tuvieron con él.

Ángel, ¿qué crees, después de haber realizado esta incursión en la vida de un maestro republicano, que significaba ser un maestro de escuela en aquellos tiempos? Recuerda que este colectivo fue de los más castigados por el bando de los militares que se alzaron contra la II República.
Efectivamente fue uno de los colectivos más reprimidos y más castigados por parte del franquismo porque, claro, hay que tener en cuenta que los maestros eran las personas que tenían una cultura reconocida y se les acusaba que ellos podían influir con sus ideologías sobre los más jóvenes y esto preocupaba mucho al fascismo… por eso ellos fueron muy reprimidos. Mira, ahora, hace poco Pilar Rahola, célebre periodista y escritora, ha publicado un libro en catalán, precioso, que se llama: EL CARRER DE L´EMBUT que es precisamente un homenaje a los maestros de la República… es un sentimiento que late en los corazones de muchos españoles… homenajes de estos a los maestros de la República se ha hecho cada vez más y ahí queda éste para que se sepa qué pasó en este país…

¿Nos puedes adelantar en qué estás trabajando en la actualidad?
Después de este libro publicado en el año 2011, finales del 2011, publiqué en el 2012 un libro más extenso y más intenso, editado también por Onada, fantástica la calidad con la que trabaja esta editorial, sobre la figura de Salvador Fontcuberta que dio trabajo a miles de personas durante muchos años… actualmente estoy trabajando con biografías cortas de personajes populares y que ya no están entre nosotros… que forman parte del paisaje urbano de Benicarló… personajes urbanos desde un marinero hasta un labrador, procurar que su memoria no se pierda porque es una pena que ésta se pierda

Por último, Ángel, ¿cómo crees, después de haber estudiado la figura del maestro Borràs, que reaccionaría hoy en día ante este desbarajuste en que se encuentra sumergida la escuela pública?
No se cansaría ahora de pedirnos: “seny, seny, seny… aneu en compte en lo que aneu a fer…”. Yo creo que él no estaría en absoluto de acuerdo con algunas de las directrices en la enseñanza, pero como siempre lo haría de forma civilizada… siempre con el diálogo. Intentando convencer, no vencer…

José Vicente Borrás, un hombre simplemente bueno. Article de Sussanna Anglés

Reproduïm l'article de Sussanna Anglés Querol, de La Libreria de Cazarabet (a la població del Mas de les Mates, al Baix Aragó) ha escrit tot recordant al protagonista del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", al qual va conèixer personalment.

Podeu llegir l'entrevista de Sussanna Anglés a l'autor Ángel Rodríguez de Mier tot clicant ací.

José Vicente Borrás, un hombre simplemente bueno.
Por Sussanna Anglés Querol

José Vicente Borrás era un hombre normal y corriente: alto, de cabellos grisáceos y con entradas, con gafas, de caminar pausado, tranquilo y siempre pensativo. Tenía un aire de distracción constante, pero no era tan distraído, solo lo aparentaba… estaba mucho más con el entorno de lo que parecía, solo que tenía como ese aire desgarbado. Se concentraba todos los días leyendo la prensa diaria y no se perdía ningún noticiario. Como no oía bien solía ponerse unos auriculares porque no quería molestar a nadie con el volumen alto. Se mostraba, siempre, muy cercano a todas las noticias que iban surgiendo y recuerdo que en su casa siempre se hablaba de política, de las situaciones en que se encontraban los trabajadores, de los conflictos internacionales… en general, de cómo iban las cosas y, no pocas veces de cómo le fueron… entonces, al iaio, se le enturbiaba un poco la vista porque la vida, con él, había sido dura, muy dura y ya no solo por la situación que le tocó vivir antes, durante y después de la guerra… las peores cosas, muy a menudo se viven en carne propia… pero eso es otra historia.

El iaio era un hombre de ideas, pero aún más de acción… no se equivoquen con la expresión, lo que quiero decir es que era de los que hacía lo que predicaba y entre los hombres cercanos a la política, ustedes lo sabrán tanto o mejor que yo, que eso no es de lo que se lleva ni lo que se llevaba… pero él era así: predicaba y actuaba y, a veces, al contrario… siguiendo aquello de que el orden de los factores, no altera el producto. Era un hombre de compromiso, pero sobre todo de palabra y de los que tendían la mano a los que le necesitaban. Yo soy testigo y mi familia, de manera directa, de esto.

Ni conmigo ni con mis antepasados le une ningún lazo de sangre; simplemente mi hermano y yo les llamábamos, a él y a su mujer Carmen, iaios porque los sentíamos como iaios… eran como de la familia, aún y la distancia ideológica que, en plena posguerra rodeaban a una familia y a otra: ellos de izquierdas y mis abuelos maternos, simpatizantes de derechas, lo que se llamaba y se conocía como “gente de orden”… todavía la familia conservamos alguna foto con su camisa azul (pueden estar seguros que no me siento nada orgullosa de eso), pero en aquella casa donde coincidieron y compartieron patios y demás, de la Calle La Purísima de Càlig, se fraguó una amistad más allá de lo común… algo que hoy no narraré, quizás lo haga algún día; algo muy fuerte que ha trascendido generaciones, llegando a la que les escribe, a mi hermano, y a los nietos del iaio….

El día que murió el iaio, yo lo vi en la calle Marimón cuando, saliendo yo del colegio él se dirigía a casa desde el Hogar de los Jubilados (recuerdo la fuerza que le dio a aquel lugar, sus horas de dedicación y su devoción por el bien común de todos…); me sonrió -lo recordaré siempre- me acerqué a él, se agachó y le di un beso, él me lo devolvió, me acarició el pelo y la mejilla y me preguntó por el colegio… el iaio siempre lo hacía y es que fue maestro desde las entrañas… todavía recuerdo su mirada, la última que me dedicó, y es que cuando te miraba te acariciaba… tenía la mirada de la comprensión… se le tenía, entre los que le conocían, como una persona seria y lo era, pero era, a la vez, muy especial con todo y es que se puede ser serio en las cosas, en las ideas y en la palabra que se da y, a la vez: comprensivo, sensible y delicado… yo al iaio lo recuerdo así…

Aquella noche, la estanquera Carmen llamó a la puerta de mi casa que en la entrada te recibía con la peluquería que regentaba mi madre, y dijo que quería hablar con mi padre… éste marchó con ella, mientras yo ayudaba a secar los platos que mi madre iba fregando… a los cinco minutos llegó mi padre y entró, como un resorte, en la cocina. Pegó su espalda a los azulejos y con un hilo de voz quebrada, lívido y descompuesto dijo: "Don Vicente, el 'papa de Pepe' (así lo llamaban en mi casa) s´ha mort…”. Mi madre, dejó de lavar los platos y se volvió hacia mi padre, estaba temblando… qué curioso, lo recuerdo con total exactitud… yo me quedé de pie y mi padre vino a recoger el trapo que se me había caído al suelo ayudándome a sentarme en una silla. Fueron a avisar a mi abuela; todavía recuerdo los ojos de aquella mujer, mi abuela Julia, (que años antes había ido a acompañar a la iaia Carmen a ver a su marido condenado a muerte) como no podía contener las lágrimas de sus atenazados ojos azules… y las preguntas de mi hermano…

Desde ese día y hasta hoy y más después de la muerte, al cabo de unos cinco años, de la iaia Carmen aquella casa, sobr todo el despacho del iaio ya no fueron nunca lo mismo… eran un lugar un tanto extraño… No, no se crean… yo no le tenía miedo a nada, pero el vacío era y es inmenso cada vez que piso aquella casa, esté quien esté… y es que hay personas que imprimen en la vida algo más que huella y memoria… es algo que no se puede explicar… algo que viaja entre lo “sobrenatural” (y no me malinterpreten) y lo “mágico”. Los iaios y el iaio, en particular, forjaron en quien se acercaba a ellos algo único… no hay ningún día que no recuerde su rectitud, sin perder ni un ápice el recuerdo de su sensibilidad y su sonrisa.

Hoy y ahora y para siempre: en mi recuerdo y seguro que en el de mis padres y hermano, están los dos, siempre…

dimarts, 3 de setembre de 2013

Autors i autores d'Onada hi participen als Itineraris de Lectura d'aquest curs

Des de l'1 de setembre, els centres educatius catalans ja poden participar en una nova edició del programa "Autors a les aules" amb el qual la Institució de Lletres Catalanes busca apropar la lectura als escolars de Primària i Secundària. El 2013/14 serà el sisè curs en el que s'implemente aquesta activitat, que cada cop compta amb més centres i escriptors vinculats.

En la pàgina web del programa s'hi poden trobar tots els autors i autores que hi prenen part, entre els quals n'hi ha diversos que han publicat amb Onada Edicions. 

Entre aquests escriptors i escriptores, algunes de les seues obres estan pensades precisament per a treballar a les aules, i disposen d'una proposta didàctica descarregable gratuïtament des de la pàgina web onadaedicions.com. És el cas de Manel Alonso, amb "Cròniques des de l'infern", Joan Pinyol, amb "Ningú no mor", i Josep Usó, amb "Una història amb sol i ombres", totes tres novetats d'enguany i dedicats a l'alumnat de Secundària. Per a Primària, Mercè Climent ha publicat, també en el 2013, "Marc i el poder sobre el temps", mentre que Cinta Arasa és l'autora de "Emergència al país de la màgia".

 Altres autors i autores són Enric Lluch ("Després del silenci"), Manel Joan i Arinyó ("Versos blancs", "L'atzucac del perdedor", "Cubaneta meua"), Mari Carmen Sáez ("Illa retrobada") o Joan Pla (membre d'El Pont Cooperativa de Lletres).

dilluns, 2 de setembre de 2013

Es convoca el IX Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim" 2013


L'Ajuntament de Benicàssim, amb la col·laboració d'Onada Edicions i la Universitat Jaume I convoca la IX Edició del Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim 2013". Fins el proper 31 d'octubre de 2013 està obert el termini per fer arribar els originals, obres d'aquest gènere entés com a "no només els relats de caràcter geogràfic situats en un temps i un espai concrets, sinó també les experiències de tota mena —­els viatges interiors— que un escriptor o una escriptora pot aportar relacionades amb les seues vicissituds emocionals, anímiques o intel·lectuals", segons les bases, les quals aclareixen que no es permeten "escrits de caràcter no literari". El tema, per la seua banda, és de caràcter lliure.

Les obres es poden presentar en valencià i en castellà, amb un únic premi de 6.000 euros i la publicació a càrrec d'Onada Edicions. Les bases marquen que els originals han de ser inèdits, el seu contingut ha de tindre unitat i entitat suficient per ser considerat una obra literària nova, i no poden ser traduccions ni adaptacions d'altres obres.

 Les propostes presentades al Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim" 2013 han de tindre una extensió d'entre 130 i 180 pàgines, en format A-4, 2.100 caràcters per full (amb espais en blanc), a una sola cara a doble espai amb un cos de lletra 12. S'ha d'enviar per triplicat i enquadernats, per sistema de plica, a: Ajuntament de Benicàssim, Casa de Cultura, c/ Metge Segarra, 4, 12560 Benicàssim (Castelló), fent-hi constar el nom del premi (IX Premi Internacional de Literatura de Viatges, Ciutat de Benicàssim, 2013).

La resolució del Premi serà al mes de novembre. El Premi Ciutat de Benicàssim ha esdevingut una referència internacional en el gènere de la literatura de viatges. En les vuit edicions convocades, s'ha guardonat a autors i autores com Daniel Arenas o Guillem Rosselló. L'última guanyadora ha estat la costa-riquenya Andrea Aguilar-Calderón amb "Sobre el caballito de madera", que publicarà Onada Edicions aquesta tardor.

Podeu trobar el tríptic amb les bases íntegres del Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim" 2013 a continuació (feu clic sobre la imatge per a ampliar):


El més consultat a Onadaedicions.com durant agost

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'agost.

FICCIÓ

1. Cròniques des de l'infern.  L'autor de Puçol Manel Alonso va publicar aquest llibre de cara l'inici l'estiu. Quan ja albirem el final, les cròniques alonsianes es col·loquen com un dels llibres del moment en la literatura valenciana. Són una cinquantena d'articles d'opinió que recòrren i aprofundeixen en les crisis que assoten la nostra societat. Ara al setembre es reemprén la gira de presentacions del llibre, i aquest dijous hi serà a Montcada.

2. Ningú no mor. L'altra novetat de narrativa de l'estiu ha estat la novel·la d'intriga i terror de Joan Pinyol. El capelladí ha creat literatura d'una experiència personal i publica un llibre que deixa al lector o a la lectora amb ganes de conèixer més sobre les aventures dels joves protagonistes. Nomenat una de les lectures d'estiu al diari Ara, al setembre podreu veure a Pinyol a Barcelona i a Igualada.

3. La promesa del gal·lés. El Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa 2012 va a poc a poc d'esdevindre un dels títols a tindre en compte de la literatura valenciana d'enguany. Ivan Carbonell ha encertat amb un relat que uneix València i Gal·les a partir d'uns protagonistes carregats de misteris i una promesa que tot ho sobrevola i que introdueix Enric Valor com un personatge literari.

4. El meravellós viatge de Libori. Forcall, entra d'altres raons, és coneguda pel seu ric patrimoni històric, on hi sobresurt el jaciment romà de Lesera. Arran d'això, cada any, forcallans i forcallanes celebren una popular fira que recupera aquest ambient de fa mil·lenis. Enguany, a més, ha comptat amb la presència del simpàtic Libori, un masover que viu una gran aventura en el llibre infantil que ha preparat Mònica Segura, amb el qual pretén promoure la conservació i el respecte cap la cultura.

5. Els contes d'El Club de la Mitjanit. De les ones al paper. Marc Artigau ha aplegat una selecció dels millors contes breus, molt breus, que cada nit emet al programa de Catalunya Ràdio El Club de la Mitjanit. Histories curtes, divertides, un poc surrealistes i que fan pensar, que tracten sobre la vida quotidiana, les seues alegries i misèries, sempre amb l'esport de fons i com a excusa.

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Ja és estrany que un llibre de cuina no encapçale el rànquing de no-ficció, i aquest agost no ha estat una excepció. Ara ocupa el lloc d'honor el reconegut i guardonat volum que suposa un autèntic homenatge culinari a la garrofa, gràcies a la innovació i a la creativitat de cuiners, restauradors i pastissers d'arreu de Catalunya, junt les valuoses aportacions de la Fundació Alícia. El resultat és un ampli ressò de crítica i públic.

2. La cuina de Traiguera. I tot seguint amb La Teca, el darrer volum de cuina del territori ha arribat aquest mes d'agost amb la publicació del receptari de gastronomia traiguerina, a càrrec del cuiner Rafael Gauxachs, de La Casa dels Capellans, i l'escriptor Vicent Sanz. Ambdòs ens introdueixen en la cuina "de tota la vida" d'aquesta vila del Maestrat i que ja ha estat tot un èxit per aquestes contrades, amb una presentació multitudinària a Traiguera.

3. El Papa Luna de Peñíscola y el enigma del Santo Grial. No tot han de ser novetats. Fa sis anys, per l'estiu de 2007, s'obria la col·lecció Talaia amb aquest estudi de Vicent Melià, expert en la figura de Benet XIII, el Papa Luna, un personatge històric que encara domina a la Ciutat en el Mar. Melià explora en la relació entre el Pontífex, la Font del Jardí que duu el seu nom, a Tortosa, i el Sant Calze que es conserva a la seu valenciana.

4. Salir del silencio. Martha Heard ens ha portat una altra de les novetats estivals. Aquesta nordamericana, que passa temporades a la vila de Càlig des de fa dècades, va entrevistar, fa dues dècades, a prop d'un centenar de veïns del poble per a que rememoraren els episodis de la II República i l'esclat de la Guerra Civil. Ara, ens resta un autèntic patrimoni d'història oral de Càlig i del Maestrat que ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de preservar tots aquests records per a futures generacions.

5. Salvador Fontcuberta. Per tancar, una altra obra relacionada amb la història local del Maestrat, en aquest cas, amb la ciutat de Benicarló, qui va conèixer, mitjans del segle passat, una revolució industrial i econòmica de la mà de Salvador Fontcuberta, creador d'una producció tèxtil que arribà a ser internacional. Una fascinant història que ha recuperat Ángel Rodríguez de Mier, el qal ha pogut accedir a documents inèdits d'aquest personatge benicarlando.