"Un món de bojos" de Francesc Gisbert, recomanada per la Llibreria Exlibris

La Llibreria Exlibris d'Alcoi ha recomanat "Un món de bojos" de Francesc Gisbert al mèdia Pàgina 66, tot apuntant que la novel·la, guanyadora del Ciutat de Sagunt, "combina humor i intriga, però sobretot bogeria, per a narrar una història coral".

Onada serà de nou present a La Setmana del Llibre en Català

Com cada any, el mes de setembre aplega amb La Setmana, el multitudinari esdeveniment on les lletres catalanes són les grans protagonistes, amb una munió d'actes de tota mena amb la literatura nostrada com a eix de referència. De nou, se celebra en l'avinguda de la Catedral de Barcelona, i enguany s'estendrà des del divendres 2 fins el diumenge 11 de setembre, la Diada. Presentacions, conferències, xerrades-col·loqui, contacontes i tota mena d'activitats ompliran aquells dies, per tal de posar de manifest la riquesa i la vitalitat de l'edició en català.

En aquesta ocasió, Onada hi serà present en dues casetes: la número 43, un espai conjunt amb altres editorials, i la número 54, dins de l'espai de les editorials valencianes. Quant a les activitats, tres autors i autores d'Onada Edicions hi presentaran les seues novetats.

Signatures i presentacions

Així, el dissabte 3 de setembre, a les 12 hores, Núria Ibáñez hi signarà exemplars dels contes de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume. Serà a la caseta 43.

El divendres 9 de setembre, a les 17.30 hores, Joan Pinyol presenta "El mar de les ombres" dins de l'activitat Parlem de llibres: ficció històrica, a l'Escenari 2. Es comptarà amb la participació de Jordi Llavina i la presentació de Martí Gironell.

Mentre, l'endemà dissabte 10 de setembre, a les 11 hores, Robert Cavaller signa el seu nou llibre "El topògraf", darrer Premi de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim. També a la caseta 43.

Collita Valenciana

D'altra banda, la bona experiència de l'any passat ha animat a repetir la Collita Valenciana, la jornada que La Setmana hi dedica especialment a la literatura feta al sud del Sénia. De la mà de l'Associació d'Editors del País Valencià s'han organitzat un seguit de xerrades temàtiques on hi participa una nodrida representació de les lletres valencianes.

Serà el 4 de setembre, tant al matí com a la vesprada. A les 11 hores es dedicarà a la poesia, amb la presència, entre d'altres, de Josep Maria Balbastre, autor de "Úter" i Joan-Francesc Peris, autor de "Amors de tardor". A les 11.30 hores, Josep-Joan Miralles durà la seua novel·la "D'ànimes, vençuts i altres romanços" a la taula rodona denominada Els llibres de la memòria. I a les 12 hores tindrem Vicent Penya, premi Vila de Puçol amb "Insòlita memòria", a l'activitat centrada en el gènere de la novel·la.

Joan Pinyol presenta "El mar de les ombres" a Ciutadella de Menorca

El pròxim dissabte 3 de setembre, Joan Pinyol presenta les aventures de "El mar de les ombres" a Ciutadella de Menorca. Serà a la llibreria Vadllibres, a partir de les 20.30 hores, i comptarà amb la participació de Llucia Palliser.

"Un relat que ens parla de la força de l’amor, capaç de superar les fronteres del temps". Manel Alonso ressenya "El repòs dels amants"

Reproduïm la ressenya de "El repòs dels amants" publicada per Manel Alonso al portal Sons de Xaloc, publicada al juny de l'any 2014, i que actualment ja no està disponible a la pàgina web original.

Dir que Joan Pla (Artana, 1942) és un escriptor prolífic, amb una llarga i exitosa carrera literària seria com descobrir a hores d’ara Catarroja, ja que no faria sinó reiterar un fet sabut i reconegut per tot el món. Dir que ha creat un estil propi, una manera de fer literatura per a joves amb la qual ha fet escola (mai millor dit, ja que es compten per centenars de milers els alumnes que han llegit en alguna ocasió un llibre seu), no és que siga massa original, però s’ha dit molt menys.

Joan Pla, junt amb Enric Lluch, Pepa Guardiola, Carles Cano o Maria Jesús Bolta, és sense cap mena de dubte un dels grans referents de la narrativa que els darrers trenta anys s’ha escrit pensant en els infants i en els joves. També és un bon contador d’històries en les quals barreja amb mestria algun aspecte de l’actualitat amb temes i fórmules més tradicionals, tot conformant una narració hereua de la millor rondallística i de la millor novel·la d’aventures, àgil, dinàmica i amb la tensió narrativa justa per a mantindre el lector interessat per tot allò que ens narra.

La novel·la El repòs dels amants no és aliena a aquesta manera de fer. Hi trobem, per una banda, un crim no resolt durant la postguerra, un crim que va truncar una bella història d’amor, i per una altra la necessitat de recuperar la memòria històrica no sols per a dignificar el record de les víctimes, sinó per la nostra pròpia dignitat. També hi ha una altra història d’amor, situada en l’edat mitjana, un poble abandonat on passen coses estranyes que ningú no s’explica, i fins i tot un grup de joves estudiants disposats a resoldre cadascun dels enigmes amb els quals ensopeguen.

El repòs dels amants és un relat que ens parla de la força de l’amor, capaç de superar les fronteres del temps. Un sentiment que ens mou i ens empeny cap al goig o el dolor si l’absència de l’estimat/da és eterna. Ens parla de les normes i vicissituds que ens imposa el temps que ens ha tocat viure i que sovint pretenen encotillar les nostres emocions, els nostres sentiments, la nostra llibertat. També destaca el valor de l’amistat, del treball en equip, de la solidaritat, la importància del passat i com aquest, d’una manera o altra, acaba reflectint-se en el nostre present. Joan Pla situa el relat a la comarca de l’Alt Maestrat, un espai on acaben confluint tres històries, dues del passat i una del present, en les quals la cruesa i el drama de la realitat es barregen amb la màgia de la fantasia.

El repòs dels amants demostra una vegada més la capacitat que té Joan Pla d’atraure i d’atrapar el lector jove, oferint-li un relat en el qual ell mateix podria ser el protagonista, un relat on d’una manera lúdica sempre acaba aportant alguna lliçó d’humanitat.

Preparant novetats: "Les muixerangues valencianes" de Joan Bofarull

La muixeranga és una tradició festiva valenciana que consisteix a alçar torres humanes. La més coneguda és la d’Algemesí perquè és la que té més membres, la que ha conservat més torres humanes diferents i la que fa les figures més altes i difícils. Des de fa quasi vint anys a Algemesí hi ha dues colles. També s’han conservat muixerangues tradicionals a l’Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall. Les tradicions d’aquests pobles reben noms diferents: negrets, mojiganga, dansants i varetes. En cada poble també són diferents les torres humanes, els balls, les músiques i els uniformes. En els darrers anys s’han creat noves muixerangues en pobles on la tradició s’havia perdut o potser no havia existit mai.

En altres pobles valencians hi ha el costum de fer, una vegada l’any, una torre humana improvisada. Tradicionalment agafaven un pollastre, és per això que els hem anomenat pals de pollastre. No sabem si històricament estaven relacionats amb les muixerangues. Aquest llibre fa un recorregut per totes les muixerangues i els pals de pollastre valencians, tot resumint la informació recollida en més de quaranta entrevistes personals, més de cinquanta llibres i articles, i en més de cent quaranta fotografies.

Les muixerangues presenten diferències prou evidents entre elles, però també semblances, com algunes construccions i quatre elements intangibles que anomenem components: l’acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc. El llibre s’acaba amb unes reflexions sobre el model de colla, la participació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga.

Joan Bofarull Solé (Reus, Baix Camp, 1971) és casteller dels Xiquets de Reus i muixeranguer de la Muixeranga de Vinaròs. Llicenciat en Geografia i Història, és autor del llibre L’origen dels castells i coautor d’Els Xiquets de Reus: trenta anys de castells. Ha escrit diversos articles sobre muixerangues, balls de valencians i castells.

Martha Heard va presentar "Salir del silencio" a Benicarló

 

La Biblioteca Manel Garcia Grau de Benicarló va acollir la presentació de "Salir del silencio", el llibre de Martha Heard al voltant dels testimonis que va recollir dels veïns i veïnes de Càlig al voltant dels records dels anys de la II República i l'esclat de la Guerra Civil. La professora i historiadora nord-americana va enregistrar aquest material fa més de dues dècades, i a l'any 2013 li va donar forma d'aquest llibre que manté una esplèndida vigència, tres anys i gairebé una dotzena de presentacions després.

L'acte es va estructurar com una entrevista entre Martha Heard i la conductora de l'esdeveniment, l'escriptora i periodista Alícia Coscollano, on es va reflexionar sobre els ideals i els somnis, i també les accions concretes, d'aquella generació de calijons i calijones, així com es va fer palesa de la importància del patrimoni de la memòria oral per preservar la història. La presentació també hi va comptar amb la música de Pere Gumabu i Àlex Torres, els quals van interpretar dues tonades clàssiques compromeses amb la llibertat: Anda Jaleo i Mariana Pineda.

Podeu veure un extracte de les intervencions en el següent vídeo, o bé llegir la crònica publicada a La Calamanda.

"Els representants del paisatge humà autèntic de la Ilercavònia". Vicent Sanz parla de "Xarxa prima"

El passat divendres 5 d'agost, Amàlia Roig presentava el seu nou llibre, "Xarxa prima", a la vila maestratenca de Traiguera, on va comptar amb la participació de l'escriptor Vicent Sanz. Eixe mateix dia, el coautor de "La cuina de Traiguera" va publicar al seu blog la ressenya que havia fet de la segona novel·la de l'autora vinarossenca, un recorregut entre la crònica i la ficció pels artesans i menestrals de les terres de cruïlla entre Catalunya, València i Aragó.

En l'article, Vicent Sanz apunta la continuació de "Xarxa prima" respecte a l'anterior "Un viatge fora forat", amb qui comparteix protagonista, Anna, una periodista afincada a terres catalanes que retorna al seu Vinaròs natal, i des d'on desplega un mapa emocional per l'Ebre, el Maestrat, els Ports i el Matarranya. El fet d'escollir artesans, persones reals que han posat en marxa projectes arrelats al territori, no és casual. Com recorda Sanz, aquests "són els representants del paisatge humà autèntic de la Ilercavònia, els representants d’una manera de viure que no es correspon amb els embats de la contemporaneïtat, sinó que suposen l’adaptació de les formes de vida tradicional a les circumstàncies i els canvis que comporta el present. Cada artesà ensenya, mitjançant l’explicació del seu procés productiu, una saviesa que connecta la narradora i el lector amb la identitat dels orígens. Amb la identitat de la Ilercavònia".

La ressenya també s'hi fixa en la peculiar estructura del llibre, on s'alternen la narrativa, la crònica periodística i les notes gairebé enciclopèdiques, fet que li dóna a l'obra "un marcat caràcter digressiu" i ofereix "una reflexió lúcida, expressada en un to poètic que travessa tota la narració", afig Vicent Sanz.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Amàlia Roig va presentar "Xarxa prima" a Rossell

 

Passat divendres 12 d'agost, Amàlia Roig va portar fins Rossell les experiències que la periodista Anna descobreix a la novel·la "Xarxa prima", un recorregut molt personal per les terres de cruïlla entre València, Catalunya i Aragó. L'autora vinarossenca va comptar amb la participació del professor de Secundària Josep M. Pla Royo i del professor de la URV i representant d'Onada Miquel Àngel Pradilla.

La Fundació Carles Salvador acull la presentació de "Les veus de la terra. Poema de Benicarló"

El pròxim dilluns 22 d'agost, Vicent Pitarch presentarà "Les veus de la terra. Poema de Benicarló", un llibre que recupera la composició amb la qual Carles Salvador va guanyar el Premi de Poesia de Benicarló l'any 1952, i que compta amb un estudi introductori del mateix Pitarch.

L'acte s'emmarca dins de la Jornada Cultural 2016 de la Fundació Carles Salvador, que tindrà lloc a partir de les 19 hores al Saló d'Actes de Caixa Mar de Benassal.

Els mitjans asturians es fan ressò de "La maleta del abuelo", àlbum guanyador del Premi Ciutat de Benicarló

Amb "La maleta del abuelo", l'il·lustrador Juan Hernaz i l'escriptora Fátima Fernández han guanyat el III Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló, reconeixement que no ha passat desapercebut a sa terra, Astúries, on diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del seu triomf.

Així, capçaleres com La Nueva España o El Comercio han informat sobre el guardó obtingut pels autors, naturals de Gijón i Puerto de Vega, i han fet cinc cèntims d'aquest conte que veurà la llum la pròxima tardor, com ara que és "un álbum en el que las palabras fluyen en simbiosis con las imágenes, hilando el viaje plástico y onírico de Mariana a través del recuerdo del mar, en la memoria de su abuelo", segons llegim a El Comercio, o bé com Fátima Fernández explica en La Nueva España que es tracta d'un llibre "'sobre el alzhéimer visto a través de los ojos y la fantasía de la nieta de un enfermo. Juan ha hecho un excelente trabajo'. Buscando documentación sobre el alzhéimer leyó en un foro 'la experiencia de una persona que contaba que su abuelo había sido marinero y que a veces se empeñaba en hacer la maleta e irse al barco. Esa experiencia fue la semilla de La maleta del abuelo'". 

També a Alacant

Per una altra banda, el diari Información també ha fet menció al vencedor del I Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló, l'alteà Joan Borja Sanz amb "Sobre l'alquímia de la vida. Converses amb Xavier Vendrell". "La obra muestra los obstáculos que encontrará un niño con vocación científica hasta ver hecho realidad su sueño vital", apunta el rotatiu alacantí.

Amàlia Roig presenta "Xarxa prima" aquest divendres a Rossell

La gira de "Xarxa prima" no s'atura, i aquest divendres 12 d'agost, Amàlia Roig porta la seua novel·la fins Rossell, al Baix Maestrat. Serà a partir de les 19 hores al Centre Cívic Molí Vell, en un acte que comptarà amb la participació del professor de Secundària Josep M. Pla Royo i del professor de la URV i representant d'Onada Miquel Àngel Pradilla.

"Apuntes históricos sobre la villa de Chert" es presenta aquest divendres 12 d'agost a l'Església Vella de Xert

Aquest divendres 12 d'agost s'estrena el nou llibre "Apuntes históricos sobre la villa de Chert" de José Arasa Barberá, en una presentació que tindrà lloc a l'Església Vella de Xert a partir de les 20 hores. Aquest llibre és l'edició dels quaderns que mossèn Arasa va compilar a principis del segle XX amb documentació de la parròquia de Xert, i que ara, un segle després, constitueix una inestimable font històrica per conèixer aquesta vila del Maestrat. El treball ha estat a càrrec de Maria Milagros Cárcel, Josep Meseguer-Carbó i Joan Antoni Micó, coeditors de l'obra, els quals també hi participaran a la presentació juntament amb José Ángel Pitarch, arxipreste de Morella-Sant Mateu i José Rosendo Segarra, alcalde de Xert.

Martha Heard presenta "Salir del silencio" aquest dijous 11 d'agost a Benicarló

Després de l'acte de Cervera del Maestrat, Martha Heard presenta "Salir del silencio. Voces de Càlig 1900-1938" aquest dijous a Benicarló. Serà a partir de les 19 hores a la Biblioteca Municipal Manel Garcia Grau. L'autora estatunidenca comptarà amb la participació de l'escriptora i periodista Alícia Coscollano, i amb la música de Pere Gumbau i Àlex Torres.

Publicat a l'any 2013, és un extracte de les històries que els veïns i veïnes de Càlig van relatar a la professora i historiadora Martha Heard fa gairebé un quart de segle, tot recuperant i reflexionant sobre els esdeveniments de principis del segle passat fins l'esclat de la Guerra Civil. Memòria oral que ha esdevingut un autèntic patrimoni històric de la vila.

"Una caricatura de la societat espanyola actual". Manel Alonso parla de "Un món de bojos" de Francesc Gisbert

El Diari Gran publica una ressenya del darrer llibre de Francesc Gisbert, "Un món de bojos", la novel·la guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt. Signada per Manel Alonso, l'article apunta que l'escriptor alcoià ha dut a terme "una sàtira, una caricatura de la societat espanyola actual", a través d'un relat coral en el que diversos personatges perduts i fracassats descobriran el secret de la felicitat i el comercialitzaran.

Un relat on l'humor és ben present, però que també deixa espai per a la "crítica mordaç" a la "superficialitat i a la banalitat (...) una crítica sarcàstica carregada d’humor cap a certs programes de televisió i la seua audiència" i també ofereix "una imatge crua i inquietant" de la indústria farmacèutica, els quals s'oposaran per tots els mitjans que es divulgue una píndola que pot acabar amb el seu negoci.

Estem davant d’una narració embogida, en la qual un grup de perdedors, de fracassats, d’arreplegats socials que sobreviuen a l’extraradi d’una ciutat unixen els seus coneixements, la seua imaginació i les seues forces per tal de fer l’assalt a la fama a través d’un programa de televisió. En cada pàgina veurem com un personatge sense estudis, ni cap mena de formació, un delinqüent amb una imaginació desbordant, és capaç de crear un equip i moure els ressorts necessaris per a conquerir el cor alhora que guanyar l’adhesió de centenars de milers de televidents, els quals, arribat el moment, esdevindran un improvisat exèrcit que defendrà els seus interessos.

Podeu llegir la ressenya de Manel Alonso per al Diari Gran tot clicant ací.

Miquel Àngel Pradilla, entrevistat a l'Espai Mariola Nos

El passat dijous 4 d'agost, la llibretera Mariola Nos va entrevistar Miquel Àngel Pradilla, representant d'Onada Edicions, al programa que condueix a Canal 56. La conversa va girar al voltant del projecte editorial en clau territorial, fent especial menció a iniciatives com els la col·laboració amb els Premis Literaris Ciutat de Benicarló o el Sopar de Lletres que va tindre lloc eixa mateixa nit.

Podeu veure l'entrevista sencera tot clicant ací.

Multitudinària presentació de "El parlar de Càlig" de Berta Sans

L'Auditori del Centre de Cultura de Càlig es va omplir per a la presentació del nou llibre de la filòloga Berta Sans Monroig, "El parlar de Càlig", un estudi en el que aborda les particularitats de la parla en aquesta vila del Baix Maestrat des del punt de vista de la fonètica, la sintaxi, la morfologia i el lèxic, i que al remat, va esdevindre una reivindicació de la parla més genuïna del poble, aquella que l'identifica i el singularitza.

 

 

L'acte va comptar amb la participació de Ruth Sanz, regidora de Cultura, Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili, i Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili i representant d'Onada Edicions.

En aquest enllaç de Canal 56 podeu veure la presentació sencera.

Preparant novetats: "Apuntes históricos sobre la villa de Chert"

"Apuntes históricos sobre la villa de Chert" era el títol d’uns manuscrits que signava l’any 1904 un parcialment oblidat mossèn Josep Arasa Barberà. L’atzar havia retornat aquells documents a Xert després d’un periple quasi odissíac. Ara descobrim que el mossèn historiador de Santa Bàrbara havia estat prolífic en la compilació de manuscrits de moltes localitats de la diòcesi de Tortosa. I ací tenim una acurada edició de l’obra xertolina, amb més de cinc-centes notes a peu de pàgina i amb dos índexs onomàstics, que fan accessible i útil per a especialistes i curiosos un treball ingent i quasi inèdit.

El llibre es presentarà el pròxim divendres 12 d'agost de 2016 a l'Església Vella de Xert.

Josep Arasa Barberá (Santa Bàrbara, 1876 – Vinaròs, 1936) ocupà el càrrec de vicari de diverses parròquies valencianes i catalanes del centre de la diòcesi de Tortosa, una comesa que li va permetre bastir una obra immensa com a copista de documents, els quals després ordenava d’acord amb el seu propi mètode.

Mª Milagros Cárcel Ortí (Manises, 1947). Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on es doctorà. Des de 1983 és professora titular de Paleografia i Diplomàtica a la Facultat de Geografia i Història de la mateixa universitat. Ha publicat diversos articles sobre diplomàtica episcopal.

Joan Antoni Micó Navarro (València, 1951). Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on es doctorà. Ha estat professor del Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la mateixa universitat.

Josep Meseguer-Carbó (Xert, 1982). Estudià Filologia Catalana a la Universitat de València i el Màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. És doctorant a la Universitat de Barcelona en un projecte de tesi sobre dialectologia catalana en què s’incorpora el factor de la variació generacional.

Més d'un centenar de persones van acudir al Sopar de Lletres d'Onada Edicions

Anit, el restaurant L'Antic Molí, al Barri Castell d'Ulldecona i a la riba del riu Sénia, va ser l'escenari per al Sopar de Lletres, la iniciativa que posem en marxa des d'Onada Edicions per tal fer una trobada estiuenca amb persones vinculades i interessades amb la cultura i el patrimoni d'aquestes terres de cruïlla. Més d'un centenar d'assistents ens van acompanyar en aquesta vetllada que, com en ocasions anteriors, es va dividir en dues parts: unes micropresentacions de les darreres novetats d'Onada en clau territorial i un acte de reconeixement a la historiadora senienca Victòria Almuni i Balada.

Fins a quinze llibres es van abordar al llarg del Sopar de Lletres, alternant-se amb la cuina que va preparar L'Antic Molí per a l'ocasió. Els intervinents havien d'exposar les claus de la seua obra en tan sols dos minuts, fet que va dotar l'esdeveniment d'agilitat i amenitat, a la vegada que feia palesa de l'ample ventall d'iniciatives de tota mena que es duen a terme en aquest territori dertosenc. Vam comptar amb autors com ara Berta Sans, Francisco Mezquita, Jesús M. Tibau, Amàlia Roig, el Grup la Deriva, Anna Maria Garcia Codina, Núria Menasanch i Josep Sancho. Altres llibres van estar representats: l'alcadessa de Benicarló, Xaro Miralles, va parlar de "Els millors pinxos i tapes de la carxofa de Benicarló" i el regidor de Cultura, Josep Barberà, del "Quan xiula l'avi" i els Premis Literaris Ciutat de Benicarló. L'edil de Cultura de Tortosa, Dolors Queralt, va presentar "L'arribada del ferrocarril a Tortosa", llibre guanyador dels recuperats premis Ciutat de Tortosa. Elvira Rolíndez va llegir un poema de "Les veus de la terra" de Carles Salvador, mentre Gustavo Turón exposava el projecte de "La cuina dels arrossos del Delta de l'Ebre". Finalment, Joan Ferreres va introduir el llibre col·lectiu "200 anys de la fi de la Guerra del Francès".

El Sopar de Lletres va concloure amb l'homenatge a la professora i historiadora senienca Victòria Almuni i Balada, autora de "La catedral de Tortosa als segles del gòtic" i coautora de "La cuina de la Sénia", "La Sénia. Història i territori" o "La Sénia. Societat i economia", entre d'altres. L'emotiu acte es va iniciar amb una glosa a càrrec de Ferran Grau i el lliurament d'un poema, obra de Jaume Rolíndez, abans que l'homenatjada dirigira unes paraules al públic assistent.

Per conèixer una mica més com es va desenvolupar el Sopar de Lletres d'Onada Edicions, podeu fer-hi una ullada al vídeo de Canal 56 o bé als articles de l'Ebre Digital i La Calamanda.

Els Premis Literaris Ciutat de Benicarló anuncien els treballs guanyadors

Juan Hernaz i Fátima Fernández amb l'àlbum il·lustrat "La maleta del abuelo", Joan Garí amb la narrativa memorialística "L'única passió noble" i Joan Borja i Sanz amb l'assaig de divulgació científica "Sobre l'alquímia de la vida", han estat els guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2016. Per contra, la modalitat de Llibre Gastronòmica ha quedat deserta. L'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, acompanyada del regidor de Cultura, Josep Barberà, i el director de publicacions d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, van ser ens encarregats d'anunciar els noms dels premiats amb els Ciutat de Benicarló en les quatre especialitats.

Pel que fa al Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat, el guanyador ha estat 'La maleta del abuelo', de l'il·lustrador Juan Hernaz i l'escriptora Fàtima Maria Fernández. El jurat ha valorat l'extraordinària qualitat de l'obra i la seua vessant social i educativa, en tocar un tema tan delicat i difícil com es l'Alzheimer.

Juan Hernaz, nascut a Gijón el 1975, és llicenciat en Belles Arts, dissenyador gràfic i il·lustrador. El seu treball ha rebut nombrosos premis i reconeixements nacionals i internacionals, com el Premi de les Arts Escèniques a la Millor Indumentària i Caracterització, el International ARC Award o el prestigiós Golden Stevie Award com a millor memòria il·lustrada anual europea.

L'autora dels textos, Fátima Maria Fernández, és natural de Puerto de la Vega i va néixer el 1972. És llicenciada en Belles Arts i professora d'educació secundària i batxillerat. Ha participat en una vintena d'antologies nacionals i internacionals i els seus llibres han sigut traduïts a nou idiomes. Especialitzada en literatura i teatre infantil, compta amb una extensa nòmina de premis. Destaca, entre tots, el text amb el qual la Factoria Norte va guanyar el Premi al Millor Espectacle Teatral Infantil de l'any 2013.

El Premi de Narrativa Memorialística ha estat per al reconegut autor borrianenc Joan Garí, nascut el 1965. 'L'única passió noble' és el títol de l'obra que Garí ha presentat a concurs. L'escriptor de Borriana ha cultivat diferents gèneres literaris i compta amb una llarga llista de guardons, com el Premi d'assaig Bromera o el Joanot Martorell de novel·la. En la seua faceta periodística, escriu als diaris El País, Ara i el setmanari El temps. Un recull dels seus articles -'Un ofici de segle'- l'ha fet mereixedor del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

El Premi de Divulgació Científica ha recaigut en Joan Borja i Sanz, per 'Sobre l'alquímia de la vida. Conversa amb Xavier Vendrell'. L'obra mostra els entrebancs que trobarà un xiquet amb vocació científica fins a veure fer realitat el seu somni vital. Joan Borja, nascut a Altea a 1968, és doctor en Filologia i llicenciat en Filosofia. És autor o coautor d'una trentena de llibres entre els quals destaquen títols com 'Comunicar la ciència' o 'La utopia de la ciència'. Dirigeix la publicació científica Ítaca i el Departament de Gestió Editorial en L'Institut Alacantí de Cultura Joan Gil Albert.

El Premi de Llibre Gastronòmic ha quedat desert en aquesta primera edició. El jurat ha considerat que la qualitat de les obres presentades, tot i ser més que acceptable, no és suficient per a l'alt nivell d'excel·lència que vol assolir aquest premi. Amb la vista posada en la pròxima edició, l'Ajuntament farà un esforç de comunicació per a traslladar als autors gastronòmics aquesta exigència de qualitat.

Tant el regidor de Cultura com el director de publicacions d'Onada han reconegut l'enorme qualitat dels originals presentats i han destacat que els premis han estat «un èxit de participació». Barberà ha afegit que «són uns premis ambiciosos que volen fer de Benicarló un punt de referència cultural». Per la seua banda, l'alcaldessa, Xaro Miralles, ha subratllat que «els premis literaris ciutat de Benicarló ens confirmen en el mapa de la cultura». Miralles ha dit també que «l'Ajuntament es compromet a avançar per aquest camí amb l'objectiu de consolidar aquest important projecte cultural que ha nascut amb vocació de futur». En l'acte han estat presents també les empreses i entitats que donen suport als premis: Fundació Caixa Benicarló, IFF, Ashland Chemical, Universitat Jaume I i Acció Cultural del País Valencià.

L'entrega dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló tindrà lloc en el transcurs d'un sopar el dia 5 de novembre. Aquella mateixa setmana, l'Ajuntament programarà un seguit d'activitats, conferències i taules rodones relacionades amb les diferents especialitats que ha contemplat aquesta primera convocatòria, en un trajecte cultural que va des de la ciència fins a l'art d'escriure o dibuixar.

"El parlar de Càlig" de Berta Sans es presenta aquest dissabte 6 d'agost

Aquest dissabte 6 d'agost, Berta Sans presenta "El parlar de Càlig", un assaig que analitza la llengua parlada en aquesta localitat del Baix Maestrat. L'acte serà a partir de les 20 hores a l'Auditori del Centre de Cultura de Càlig, i comptarà amb la participació de Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili, Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV i representant d'Onada Edicions, Ruth Sanz, regidora de Cultura de Càlig i l'autora Berta Sans.

Martha Heard va presentar "Salir del silencio" a Cervera del Maestrat

Tres anys de la seua estrena, "Salir del silencio. Voces de Càlig 1900-1938" continua recorrent els pobles del Maestrat amb noves presentacions. Així, el passat dissabte 30 de juliol, l'autora Martha Heard va dur les narracions orals dels veïns i veïnes calijones fins a la pròxima localitat de Cervera. Allà, a l'Ermita de Sant Sebastià, es van tractar les històries de la II República i l'esclat de la Guerra Civil a Càlig i a la resta de la comarca, i es va posar de manifest la importància de conservar i preservar la memòria oral dels qui ho han viscut.

No serà l'única presentació. El dijous 11 d'agost, Martha Heard porta la seua obra fins Benicarló, en un acte que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal.

"Enfrontar els problemes". Carlota Marzo ressenya "La força d'Aglaia" de Maria Lluïsa Amorós

Carlota Marzo ha publicat a Libelista una completa ressenya al voltat de la novel·la "La força d'Aglaia", la darrera novetat de l'escriptora reusenca Maria Lluïsa Amorós. Tal com exposa Marzo, la història parteix d'Ondina, una dona abandonada pel seu marit i menystinguda pels seus dos fills, que busca la manera de prendre les regnes de la seua vida, i així superar les pesades motxilles del seu propi passat. Un passat que "juga un paper crucial, vertebrador, com si fos un personatge més i amb ell retornen persones que el temps semblava haver soterrat, com un amor de joventut o una germana morta. És un temps aparentment oblidat però traumàtic que a poc a poc es reconstrueix per fer-se present i amb el qual l’Ondina hi ha de combatre sola", segons Marzo.

L'article passeja per les trames del llibre, tot destacant el viatge interior d'Ondina, personatge gairebé absolut de la novel·la, fins que decideix no evitar més els seus problemes i enfrontar-los: "la premissa és la següent: saber posar fi a les coses del passat per poder tornar a començar; tractar la qüestió des de l’arrel i no els problemes que se’n deriven. Anar a buscar el seu marit, allà on sigui que s’ha refugiat, i admetre que la distància no és un impediment sinó, tan sols, l’excusa dels covards, d’aquells que els hi agrada d’acomodar-se en el dolor".

Marzo hi apunta que "La força d'Aglaia" descansa sobre "la intemporalitat temàtica i l’antropocentrisme", amb una història "de senzillesa estructural, però no pas de contingut", i acompanyada del bagatge intel·lectual de l'autora reusenca, amb referències intertextuals com el propi títol de la novel·la, inspirat en Carner.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Amàlia Roig presenta "Xarxa prima" aquest divendres a Traiguera

Aquest divendres 5 d'agost, Amàlia Roig presenta la seua novel·la "Xarxa prima" a Traiguera. Serà a partir de les 20 hores a la Casa del Pes Fariner, en un acte que comptarà amb la participació de l'escriptor Vicent Sanz i de Vicent Matamoros, director del Centre Cultural Traiguerí.

El més consultat a Onadaedicions.com durant juliol

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juliol.

FICCIÓ

1. El topògraf. L'última novetat de la col·lecció Narratives és una novel·la que combina els relats de viatges amb els elements propis d'una road movie. Robert Cavaller va guanyar el Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim amb aquesta obra que narra les aventures d'en Roger, un topògraf que recorre les carreteres per a una empresa d'avisadors de radars mentre a Barcelona li espera una xicona en coma i una xiqueta que ha emmudit.

2. Cita a la Paret de Gel. ¿Serà que amb la caliu que hi cau busquem refrescar-nos a l'ombra de la immensa Paret de Gel? La novel·la juvenil de Margarida Aritzeta va ser escollida com un dels títols del programa de la Generalitat de Catalunya "Gust per la Lectura", el que ha comportat un notable interès per aquest relat d'aventures ambientat en un petit poble aïllat per una tempesta de neu mai no vista.

3. Sobre el caballito de madera. Un altre premi Ciutat de Benicàssim, però si aquell ve des de la literatura més ficcionada, aquest ho fa des de la crònica entre el periodisme i el dietari. La costa-riquenya Andrea Aguilar-Calderón va plantejar-se un viatge per mitja Europa amb la motxilla a l'esquena, sense gairebé rumb fixe, o com ella mateixa el va definir, "dadaísta". Una novel·la fresca i divertida, perfecta per a viatjar amb la lectura.

4. La promesa del gal·lés. També podríem acceptar com a novel·la de viatges aquesta proposta literària amb la qual Ivan Carbonell va guanyar el Premi Ciutat de Sagunt fa un parell d'anys. El protagonista Evian i els seu amic Raimon (a qui retrobarem també en "La paciència del minotaure" -aquest sí premiat a Benicàssim-) marxen un estiu a Gal·lès a treballar a un curiós hotel. En la maleta hi duran una promesa feta als descendents d'Enric Valor.

5. Que s'acabin les vacances, si us plau! Això és el que pensa el jove Marc quan en unes hores, el somniat estiu se li malbarata per tots els costats. D'un meravellós viatge, es veu repassant assignatures en el poble de la seua àvia, un lloc tan avorrit que el Marc voldrà que torne aviat setembre. Noemi Bagés ens presenta aquesta última novetat de la col·lecció juvenil Maremàgnum Sèrie Taronja, pensada especialment per al públic juvenil.

NO FICCIÓ

1. El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre. L'historiador canareu Josep Sancho ha investigat al voltant de la figura història del polític i mestre tortosí Marcel·lí Domingo, personatge clau en Tortosa i les Terres de l'Ebre durant el primer terç del segle passat i ministre de la II República. D'ací sorgeix aquesta completa biografia que va més enllà de la persona i abasta el moviment que hi va generar.

2. La cuina de la Sénia. El pròxim dijous 4 d'agost homenatgem al Sopar de Lletres a una de les coautores d'aquest receptari, Viqui Almuni. La senienca és historiadora, i això es deixa veure en aquest volum que no solament parla de menjar, sinó que és un recorregut per la història d'aquesta vila del Montsià, des de la gastronomia aplega als costums, les tradicions, la societat, les persones. Cuina local i casolana recollida per Viqui Almuni, Rosa Almuni i Manolo Blesa que ha estat reconeguda amb un premi Gourmand.

3. Carles Santos i Ventura. La Sèrie Maior de la col·lecció Gent Nostra es va encetar amb aquesta biografia del genial i reconegut compositor vinarossenc Carles Santos. La periodista i escriptora Alícia Coscollano ha confeccionat un llibre on a partir de les converses amb Santos ens mostra la seua faceta personal així com l'evolució de la seua obra artística.

4. La cuina de Traiguera. A l'igual que en l'anterior receptari senienc, aquest volum parla de com la gastronomia és una targeta d'invitació a conèixer les arrels d'un poble, en aquest cas la vila de Traiguera, al Maestrat. l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, de la Casa dels Capellans, aboquen en cassoles, paelles i plats la identitat del seu municipi. Cuina mediterrània, tradicional i de quilòmetre zero, i sobretot, ben nostrada.

5. La cuina dels arrossos del Delta de l'Ebre. Després de l'èxit de "La cuina del Delta de l'Ebre", reeditat enguany, les membres de l'activa Associació Local de la Dona de la Cava han mamprès un nou projecte culinari de la mà del producte més conegut d'aquest indret: l'arròs. Són una trentena de receptes amb aquest ingredient com a protagonista, acompanyat d'altres condiments ben arrelats al delta: carns, verdures, peix, marisc… cuinats com les dones caveres han après generació rere generació.