Una bona acollida en la presentació de "La Jana moderna (I)"

Com era la vida a la Jana entre els segles XVI i XVIII? L'historiador Joan Ferreres ha donat resposta amb el primer volum de "La Jana moderna", dedicat a dos aspectes fonamentals: el terme i la gent. Així, davant una nombrosa assistència que s'hi va interessar i va acudir a la Casa de Cultura, el santjordienc va exposar com era el territori janenc en aquesta època: les partides i els indrets singulars, tot destacant el barri del Carrascal, habitat durant segles fins fa a penes unes dècades. Després, en la qüestió demogràfica, Ferreres va explicar com ha anat fluctuant la població, gràcies a censos i altres documents de l'època, on també hi apareixen els noms i els llinatges, de manera que es pot resseguir el fil de les nissagues més notables.

L'acte va comptar amb la participació del regidor Àlex Vilanova i del representant d'Onada Miquel Àngel Pradilla.

 

El conte “Vacances entre pedres” portarà Bàrbara i Jaume a Freginals

Bàrbara i Jaume són dos xiquets d’allò més curiosos i inquiets, i s’estimen la comarca del Montsià. El seu pròposit és visitar i conèixer tots els seus pobles, i ja n’han fet més de la meitat: Ulldecona, la Ràpita, Santa Bàrbara, Alcanar, Sant Jaume d’Enveja, Godall, a les quals se suma ara la seua darrera aventura a la vila de Freginals.

“Vacances entre pedres” és el títol d’aquest seté conte il·lustrat dels personatges creats per l’escriptora Núria Ibáñez, rapitenca de naixement, planera de creixement i arqueòloga a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, l’IPHES, de Tarragona. Ibáñez és l’autora dels textos, mentre que les fotografies són d’Alfred Blanch, les il·lustracions de Míriam Cid i el tractament d’imatge de Marina Rascón.

Es presentarà el dimecres 23 d’agost, a les 11 hores al Casal Cultural de Freginals, amb la participació de l’alcalde Josep Roncero, la regidora de Cultura Judit Miralles i el director científic d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, tot acompanyant Núria Ibáñez.

Patrimoni natural i festiu

En “Vacances entre pedres”, Bàrbara i Jaume planegen una excursió pel terme de Freginals. Ací descobriran les barraques de pedra en sec, els cocons i els forns de calç, i plantes com el margalló, tan comú en indrets del terme municipal com ara la Serreta. Després, baixen a recuperar forces al poble, que està en festes. Aleshores, hi participaran en activitats emblemàtiques com les curses de cintes i el ball del fanalet.

D’aquesta manera, aquest nou volum continua la línia de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume de divulgar als més menuts i menudes la història, el territori, les festes o la parla pròpia dels pobles de la comarca, amb l’objectiu que puguen descobrir, conèixer i posar en valor el patrimoni del Montsià.

Un projecte ben reeixit

Tres anys després de la presentació de la iniciativa El Montsià de Bàrbara i Jaume amb el primer conte “Un tresor dins la muntanya”, la creació de Núria Ibáñez s’ha consolidat com un nom propi de la literatura infantil de la comarca del Montsià, així com de la resta de les Terres de l’Ebre, el nord valencià i la ciutat de Tarragona, on també s’ha presentat. En aquest període, nombrosos xiquets i xiquetes s’han fet fidels de la sèrie de contes, i ja compta amb més de 1.800 seguidors a la seua pàgina de Facebook. A més a més, la passada primavera va ser reconeguda amb els premis Roger de les Terres de l’Ebre al mèrit cultural.

Una mirada a la Jana dels segles XVI, XVII i XVIII

Joan Ferreres Nos (Sant Jordi, 1952) és, sens dubte, l’historiador del Maestrat. I sobretot, l’historiador del Maestrat modern, és a dir, aquella època compresa entre el segle XVI i el XVIII. Dins la seua nombrosa bibliografia, en els darrers anys ha dedicat monografies centrades en cadascuna de les viles maestratenques, com és el cas de les publicacions “Història documentada del Rossell modern”, “Canet modern” o “Càlig modern”.

Ara és el torn de la vila de La Jana, i com aquestes, també ha estat publicada per Onada Edicions. De nou, la seua investigació es divideix en dos volums, el primer dels quals es presenta al Centre Social janenc el pròxim dimecres 23 d’agost, a partir de les 20 hores. Com indica el títol, “La Jana moderna (I). Territori i demografia”, Ferreres s’hi centra en aquest llibre en dos apartats fonamentals per entendre la vida quotidiana d’aleshores: el terme i la gent.

Un terme menut i ple d’aigua

La Jana, al centre del Maestrat de Montesa, té el terme més menut dels que integren la batlia de Cervera, però això no ha estat impediment per a que, des del repoblament cristià, els janencs i les janenques en tragueren profit. A finals del segle XVIII, el 70% del territori era superfície conreada, centenars de parcel·les ubicades en nombroses partides, que creixien en extensió a mesura que ens allunyàvem de la vila.

El llibre recupera de la documentació de l’època els topònims de les 73 partides modernes de la Jana, i explica la seua ubicació, etimologia i característiques. Són noms com Antigor, Figuerals, la Piqueta, Clo o Quartxol. Algunes d’elles ja vénen de l’Edat mitjana, d’altres van sorgir per l’augment de la població i l’ocupació del territori. Seguidament, el llibre assenyala els llocs significatius que hi podiem trobar al terme de la Jana: molins, corrals, carrascars o ermites, i sobretot aljubs, pous, sequies, basses i altres indrets de caire hidrològic: el terme de la Jana, pla i en forma de cubeta, té facilitat per acumular reserves d’aigua al seu subsòl.

Entre aquests llocs significatius hi destaca el Carrascal, un barri que va estar habitat des d’almenys l’any 1239 fins ben entrat el segle XX. Era un conjunt de cases, que disposava de forn, corrals, eres, fossar… D’aquell lloc actualment només en resta la xicoteta església de Sant Josep. Altres edificis, com la Torre dels Cosida que il·lustra la coberta del llibre, ja han desaparegut.

Els cognoms de la Jana moderna

La segona part de “La Jana moderna (I)” es dedica a la demografia. En concret, a partir dels censos i morabatins, l’autor extrau els noms i cognoms dels habitants de la vila en aquests segles. Així, coneixem quins eren els llinatges més comuns, o quan hi apareixen o desapareixen les famílies. També informen dels noms de pila més habituals a cada moment, sobretot masculins.

Com demostra l’estudi de Ferreres, la població la Jana (i el Carrascal) va créixer lentament durant el primer segle i mig analitzat, entre l’any 1510, quan hi ha 153 focs o famílies, i l’any 1646, amb 218 focs. Però, la incidència de la guerra dels Segadors i de Successió van comportar que a l’any 1712 només es comptabilitzen 151 focs. Ara bé, la pau i la recuperació econòmica que es van estendre per mitjà del segle XVIII va possibilitar que la població augmentara de forma considerable, i a l’any 1786 ja s’havia doblat: 1.406 habitants, això és, uns 312 focs.

Un retrat de la societat janenca moderna

Amb tot, “La Jana moderna (I). Territori i demografia”, que es complementarà amb un segon volum l’any vinent, pretén donar una visió global i documentada i recuperar les arrels històriques de la vila. El llibre estrena una nova col·lecció d’Onada Edicions, la Biblioteca Janenca, destinada a allotjar monografies sobre aquest poble del centre del Maestrat.

Entrevista a Joan Ferreres, autor de "La Jana moderna (I). Territori i demografia"

El pròxim 23 d'agost es presenta el nou llibre de Joan Ferreres, l'historiador de referència del Maestrat. Serà a la població en la qual s'hi centra la publicació: la vila de la Jana, i en concret en parla de dos aspectes de l'època moderna (segles XVI, XVII i XVIII): el terme municipal i la població.

Per conèixer un mica més d'aquest primer volum de "La Jana moderna", us deixem amb una breu entrevista a l'autor.

"Un poeta capaç de convertir en poema el detall més ínfim". Manel Alonso parla del poemari "Les hores ermes" de Vicent Torres

Què són les hores ermes? Per al crític Manel Alonso, són, a banda del títol del nou poemari de Vicent Torres Aguado, "els entremesos entre escena i escena", l'espera derivada de "la necessitat que tenim perquè ens passen coses, si potser intenses i excitants". Però, com reclama el llibre guanyador del Premi de Poesia Vila de Puçol, d'aquestes hores ermes "ens adonarem que som plens de presències i d’absències".

Així, Alonso li dedica una ressenya a "Les hores ermes" publicada al Diari Gran, en la qual defineix la nova obra de l'escriptor de Picassent com "un dietari" en el que el jo poètic "amb una mirada atenta i amb una poètica filla del realisme intimista, va col·leccionant les emocions, els sentiments, les reflexions que li provoquen o li suggerixen les escenes i els paisatges naturals i urbans, grans i minúsculs, com naturaleses mortes que troba en el seu anar i vindre quotidià".

Vicent Torres se’ns apareix en aquest llibre com un poeta capaç de convertir en poema el detall més ínfim, de captar atmosferes que duren potser uns instants i insuflar-los vida a través de la paraula. Un poeta que sota una aparent senzillesa estètica oculta una gran capacitat creativa, una bona formació i un entusiasme evident de lector de poesia.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Gran acollida a Morella de la presentació de la biografia de Manuel Milián Mestre

La Sala del Justícia de Morella es va omplir, passat dilluns al vespre, per a la presentació de la biografia de Manuel Milián Mestre, escrita per Josep San Abdón a partir d'una extensa conversa amb el conegut comunicador i polític morellà. L'acte va comptar amb la participació de David Janer, actor i protagonista de la sèrie 'Águila Roja', el director científic d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla i de l'alcalde de la ciutat, Rhamsés Ripollés.

En l'acte, tant biògraf com biografiat van emprar el llibre com a guia per fer un recorregut vital per la figura i la trajectòria de Manuel Milián, protagonista directe de fets polítics de primera magnitud en l'Espanya del darrer mig segle, però també va servir per evocar la seua infantesa a Forcall i l'aprenentatge del seu oncle, l'erudit mossèn Milián Boix. 

Podeu llegir la crònica a 3x4.info, tot clicant ací.

"La Jana moderna (I). Territori i demografia" es presenta el dimecres 23 d'agost

El pròxim dimecres 23 d'agost, Joan Ferreres presenta el seu nou llibre, "La Jana moderna (I). Territori i demografia", una visió sobre els segles XVI, XVII i XVIII en aquesta vila del Baix Maestrat, que es complementarà l'any vinent amb un segon volum. L'acte tindrà lloc a partir de les 20 hores al Centre Social de La Jana, i comptarà amb la participació del regidor Àlex Vilanova i del professor de la URV Miquel Àngel Pradilla.

Preparant novetats: "Vacances entre pedres" de Núria Ibáñez

"Vacances entre pedres" és el seté volum de la col·lecció de contes il·lustrats "El Montsià de Bàrbara i Jaume", un projecte de l'arqueòloga Núria Ibáñez per transmetre als xiquets i xiquetes la importància de valorar el patrimoni de la comarca. Cada llibre va dedicat a una localitat, i en aquest cas, els protagonistes visitaran el terme i la vila de Freginals, on es presentarà el pròxim dimecres 23 d'agost.

Bàrbara i Jaume ens apropen a les tradicions i els racons bonics dels pobles de la comarca del Montsià. Amb només deu anys, ens ensenyaran l’important que és cuidar dels tresors que té la nostra cultura (tradicions, paisatges, parlar propi…). El seu missatge per a tots vosaltres és que amb respecte tot dura més, amb amor res és impossible i amb amics tot és més divertit. 

En aquesta aventura els xiquets visiten un poble on encara es juga a antics jocs de carrer, es balla el ball del fanalet i el seu voltant està ple d’amagatalls. Descobreixen unes construccions fetes en pedres que es diuen barraques de pedra seca i comproven que no és tan fàcil construir-ne una tal com ells es pensaven. Finalment, entendran els motius que van fer que el paisatge canviés. 

Núria Ibáñez López (Sant Carles de la Ràpita, 1971). Als deu anys es va traslladar a Santa Bàrbara i allà va créixer com a persona. Actualment, viu a Tarragona, però no ha oblidat mai les seues arrels. Llicenciada en Geografia i Història per la URV, i arqueòloga de professió, treballa a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

"El monòton quefer de cada dia esdevé matèria poètica". Parlem amb Vicent Torres, autor del poemari "Les hores ermes"

Amb "Les hores ermes", el poeta picassentí Vicent Torres Aguado ha estat reconegut amb el darrer premi de poesia Vila de Puçol. El jurat del consolidat guardó puçolenc va valorar uns versos en el que l'absència, la pèrdua i el pas del temps s'alcen com a protagonistes en aquesta espècie de dietari poètic, en el que Torres mostra de nou la seua capacitat per extraure matèria poètica de qüestions ben quotidianes i paisatges ben comuns.

D’on sorgeix la idea del poemari?

Pense que la idea d’aquest poemari surt d’una constatació senzilla: l’anada i tornada del poeta en la seua vida quotidiana on el monòton quefer de cada dia esdevé matèria poètica. Hi ha, en certa manera, darrere del text el ressò d’un dietari que comprén des de la tardor a la primavera, quasi un any, on és fa present no sols la malenconia que sembla empaitar al poeta, provocada per absències personals i altres carències, sinó també per algunes reflexions i tasques diàries que, amb un to no exempt ironia, descobreixen el petit món en què habita aquest jo líric. Això sí, sempre amb presència d’absència, una enyorança entre vital i un poc resclosida.

Què és el que voleu transmetre al lector?

Sens dubte fer caure en ell com tot allò que és al nostre davant remet, sense adonar-se’n, a aquest petit món que habitem cadascú de nosaltres i que, malgrat la seua possible feblesa, no deixa de ser talment encisador: la natura i les seues olors que ens embriaga tantes vegades amb els seus capvespres de foc; la ciutat i les possibilitats dels encontres desitjats, on les absències es poden mostrar en presències darrere les cantonades o les bancalades que un dia compartírem, les estacions i els combois d’un metro, de vegades callat i d’altres sorollós. L’ésser que viu i palpeja enmig de la vida i la fa seua.

Quines han estat les vostres influències (literàries, personals, etc.)?

Mai per mai seria capaç d’assenyalar influències però, sí que he de fer present aquell sediment que crec és constant en el meua tasca poètica. Hi trobareu el freu de la lírica dels nostres clàssics grecs i romans i, la pell aràbiga que viu en la nostra crosta mediterrània. També, sóc conscient de la presència de la llavor d’una poesia hebrea i hebraica i com no, el ressò litúrgic tan propi en la meua expressió. Entenc la feina del poeta com discurs vital de l’ésser i, per això, són sempre a la meua capçalera noms i mestres com Carles Riba, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Blai Bonet, V. Andrés Estellés, Marc Granell, Antoni Ferrer, i altres clàssics com, F. Hölderlin, A. Rimbaud, K. Kavafis, Gil de Biedma o el palestí Mahmud Darwix. Tampoc puc deixar fora d’aquest llistat un poeta com fou O. Elitis, amb la seua vessant marcadament litúrgica.

Per què considereu que cal llegir-la?

Sense lector, no hi ha poesia... llegir-la?. Perquè, és de segur que trobareu alguna empremta comuna, tal volta un mateix camí, una mateixa senda, unes fragàncies que compartirem, alguna malenconia... que farà possible el goig i la joia de la troballa. Som.

Cazarabet entrevista Vicent Pitarch, autor de "Penyagolosa fascinant, de nom venerable"

En "Penyagolosa fascinant, de nom venerable", el reconegut filòleg Vicent Pitarch obre el debat sobre si la muntanya més simbòlica del nord valencià ha de dur o no l'article "el": Penyagolosa o el Penyagolosa? I això dóna peu a fer un homenatge literari al "gegant de pedra" i recòrrer la història de les seues aparicions en cròniques, poemes i narratives des de l'antiguitat fins els nostres dies.

La Librería de Cazarabet, qui disposa d'un actiu blog literari, ha entrevistat Pitarch, i com no podia ser d'altra manera, la primer qüestió ha abordat la vessant lingüística: amb o sense article? L'autor ho deixa clar: "Sempre hem dit 'Penyagolosa' i prou, sense article, el qual sols és acceptable en els casos concrets en què ens referim al tossal, però no a l’entorn. 'Anem a Penyagolosa', 'Els boscos de Penyagolosa'; però 'Des d’ací es veu el Penyagolosa nevat'".

L'obra s'ha dedicat a Miquel Peris i Segarra en l'homenatge al centenari del seu naixement. El poeta també va fitar Penyagolosa amb la seua mirada creativa, "una relació constant i amorosa durant tota la vida", hi assenyala Vicent Pitarch, tot recordant la seua vessant d'excursionista. "D’aquelles vivències ens va llegar el preciós poema, sense títol, que comença amb el vers Baixava per la Teixera. D’altra banda, dels intents que hi havia hagut d’explicar el significat de 'Penyagolosa', a ell li agradava especialment el de ‘penya colossal’, una simple fantasia".

Els qui ens hem familiaritzat amb aquells paisatges impressionants, agrests i captivadors, sabem que la seua diversitat, no solament botànica i biològica sinó també paisatgística és una meravella. Per la seua banda, la majestuositat del cim ofereix un munt de perspectives, que van des de l’ascensió suau a partir de la Banyadera, per exemple, fins a la contemplació impactant dels seus cingles.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Vicent Royo va presentar el Maestrat històric a Xert, Benassal i Culla

Cap de setmana d'història al Maestrat interior. Entre el passat divendres i ahir diumenge, Vicent Royo va dur a terme tres conferències al voltant dels continguts del seu nou llibre "Els orígens del Maestrat històric", centrats especialment en les tres localitats en les quals hi van tindre lloc: Xert, Benassal i Culla (on correspon la imatge, junt l'alcalde Víctor Fabregat). 

En les tres ocasions, que se sumen a l'extensa gira de presentacions i a la bona acollida que han tingut en diverses contrades de la comarca, Royo ha exposat les vicissituds del nord del Regne de València quan, just enguany fa set segles, es va conformar l'orde del Maestrat de Montesa, senyor del que ara és el Maestrat. La formació de les comunitats i les viles, i els conflictes entre senyors i vassalls d'aquells segles medievals són alguns dels punts que Vicent Royo ha tractat en les conferències i en el seu llibre, el qual ja marxa per la segona edició.

Imatge: Culla màgica i medieval

Culla acull aquest diumenge una conferència de Vicent Royo sobre els orígens del Maestrat

Tres presentacions en tres dies. Aquesta és l'atapeïda agenda de l'historiador Vicent Royo per aquest cap de setmana, amb conferències a les viles de Xert, Benassal i Culla. Aquesta última tindrà lloc el diumenge 13 d'agost, a partir de les 19 hores a l'Antic Hospital. Royo donarà la xerrada "Culla i el Maestrat històric en l'època medieval", una aproximació al seu llibre "Els orígens del Maestrat històric" amb especial incidència en els fets de la històrica capital de la Setena. Comptarà amb la participació de Víctor Fabregat, alcalde de Culla.

La novel·la "Paral·leles" de Llorenç Delgado, vista pel crític Manel Alonso

Un fet tan usual com fixar-s'hi en un rostre recurrent que cada dia acompanya el rutinari trajecte a la feina serà el que obrirà a Jaume un secret de la seua família. Són els anys de la postguerra, en un poble de l'Horta Nord. Amb aquestes premisses comença "Paral·leles", la novel·la amb que Llorenç Delgado ha guanyat el Premi de Narrativa Vila d'Almassora i que ara estat ressenyada per Manel Alonso al Diari Gran.

Com apunta el crític, el jove protagonista veu astorat com un pelotari, veí al vagó de tren que el duu a la fàbrica, travessa la porta barrada del cementeri. Posa el succés en coneixement de sa mare. "Amb el relat familiar descobrirem també un temps, un país i fins i tot un continent atrapats per l’odi, el sectarisme polític, la violència, la guerra, la postguerra i la revenja dels vencedors sobre els vençuts. Res en la família de Jaume és com ell creia. L’espectre del pelotari és el d’un home assassinat amb nocturnitat i traïdoria."

Llorenç Delgado ens relata amb passió com les revoltes de la història en majúscules i en minúscules afecten el nostre destí individual i ens condemnen a una vida que no és la que desitjàvem ferventment. Ens conta com el passat més o menys secret dels altres condiciona les relacions dels membres d’una família i com poden marcar el present i el futur de les noves generacions.

Podeu llegir la crítica sencera de Manel Alonso tot clicant ací.

Vicent Royo realitza aquest dissabte 12 d'agost la conferència "Benassal i el Maestrat històric en l'època medieval"

La gira de conferències de l'historiador Vicent Royo prossegueix aquest dissabte 12 d'agost a la localitat de Benassal. Als Porxos de la Mola i a partir de les 19 hores, l'autor de "Els orígens del Maestrat històric" parlarà de Benassal i la comarca en el marc de la formació del Maestrat de Montesa, del qual enguany es compleix el setè centenari. L'acte comptarà amb la participació de Pilar Vidal, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Benassal.

Joan Baptista Beltran parla de "El paper moneda a la comarca del Montsià" al blog de Cazarabet

La Librería de Cazarabet ha publicat al seu blog l'entrevista que han realitzat a Joan-Baptista Beltran, coautor juntament Julio Allepuz del llibre "El paper moneda a la comarca del Montsià durant la Guerra Civil", un complet recorregut dels elements monetaris que els municipis d'aquest territori van posar en funcionament durant el conflicte.

Com exposa l'autor canareu, aquests "vals" eren bitllets emesos pels Consells Municipals de cadascun dels ajuntament. Els onze que hi havia en aquell moment al Montsià van posar-hi en circulació el seu propi paper moneda, que només s'hi podia emprar dins del municipi. A això cal sumar-hi bitllets emesos per sindicats o cooperatives per a les seues pròpies botigues. "No hi podia haver intercanvi", apunta Beltran, qui afig que aquesta mesura excepcional "va permetre que la gent dels pobles pogués realitzar les compres diàries (menjar, premsa, transport…) d’una manera més normal. La presència al carrer d’aquesta moneda era del tot necessària per a garantir la normalitat econòmica del país", explica Joan Baptista Beltran.

Cada municipi va decorar els seus bitllets amb el disseny que van considerar més adient, tot donant al conjunt un valor de col·lecció que avui en dia és molt buscat pels experts numismàtics. El llibre de Beltran i Allepuz reprodueix tots els elements monetaris que hi van veure la llum, i recupera aquesta vessant del patrimoni històric de la comarca del Montsià.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Preparant novetats: "La Jana moderna (I)" de Joan Ferreres i Nos

 

Aquest llibre és la primera part de la història moderna de la vila de la Jana (segles XVI-XVII-XVIII). Hem fet una acurada síntesi del territori (trets generals, partides i llocs significatius del terme) i de la demografia (evolució de la població, llistats de veïns, taules de dades, les famílies i l’evolució dels cognoms moderns janencs). La documentació d’aquesta recerca són els morabatins, els capbreus, els capatrons, els censos, els processos judicials, els protocols notarials, etc. Una obra inèdita de la història d’aquesta significativa vila del Maestrat. 

Joan Ferreres i Nos és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història moderna i contemporània, professor de batxillerat jubilat, Premi Carles Salvador 2016, vicepresident del Centre d’Estudis del Maestrat, president de l’Associació dels Jordiencs Absents i director de la revista Fulls de Sant Jordi. A més, és autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnografia.

"Xert, la Barcella i el Maestrat història als segles medievals" amb l'historiador Vicent Royo, aquest divendres 11 d'agost

Després de les reeixides presentacions a Atzeneta i les Coves, Vicent Royo porta "Els orígens del Maestrat històric" a Xert aquest divendres 11 d'agost, a partir de les 20 hores, al Local Multiusos. L'esdeveniment s'articularà al voltant de la conferència titulada "Xert, la Barcella i el Maestrat història als segles medievals", en la que destaca el paper de la localitat en la formació de les comunitats i pobles del Maestrat de Montesa.

L'historiador estarà acompanyat de la regidora de Cultura Susana Sanz i del president de l'Associació Cultural Font de l'Albi Josep Meseguer-Carbó.

"Els orígens del Maestrat històric" es va presentar a Atzeneta del Maestrat

La Biblioteca Municipal d'Atzeneta del Maestrat va acollir, passat dissabte 5 d'agost, una nova presentació de "Els orígens del Maestrat històric", el reeixit llibre de Vicent Royo en el que es narra com, ara fa set-cents anys, el nou orde del Maestrat de Montesa canviava el poder en el territori del nord del Regne de València i com allò va afectar a aquelles primeres comunitats i viles. A l'igual que el llibre, la xerrada de l'historiador va servir per divulgar com era la relació entre el poder de Montesa i els vilatans, un punt de partida que ha arribat fins els nostres dies.

Les presentacions de "Els orígens del Maestrat històric" prossegueixen aquest cap de setmana: el divendres 11 d'agost a Xert, el dissabte 12 a Benassal i l'endemà diumenge 13 a Culla.

Imatge: Biblioteca d'Atzeneta del Maestrat.

La biografia del comunicador Manuel Milián Mestre es presenta el 14 d'agost a Morella

Després de les presentacions a Castelló, Benicarló i Barcelona, Manuel Milián Mestre i Josep San Abdón presenten la biografia del primer a la seua ciutat, present en tota l'obra fins el punt d'il·lustrar la coberta: Morella. La capital dels Ports acollirà aquest esdeveniment el pròxim dilluns 14 d'agost, a partir de les 19.30 hores a la Sala del Justícia, i comptarà amb la presència de David Janer, actor reconegut pel seu paper protagonista a la sèrie "Águila Roja", del director científic d'Onada Miquel Àngel Pradilla, així com del biògraf i del biografiat.

Gairebé una vintena de presentacions literàries van protagonitzar el tercer Sopar de Lletres d'Onada

El Sopar de Lletres d'Onada Edicions s'ha consolidat com una de les trobades estivals de referència, tal com es va manifestar a la vetllada celebrada anit dijous 3 d'agost a Benicarló, en la qual prop de 140 persones hi van assistir a les micro-presentacions i a l'homenatge a l'historiador Joan Ferreres que va tindre lloc al Pau Restaurant de la localitat maestratenca. L'acte va tornar a comptar amb personatges provinents de la cultura, de la literatura i de la política del Maestrat, Ports i les Terres de l'Ebre, tot incidint en el caràcter de cruïlla que identifica tant el Sopar de Lletres com la pròpia editorial Onada.

 (Foto de La Calamanda)

En el format que caracteritza aquesta trobada, la literatura es va maridar amb la gastronomia, tot alternant un conjunt de presentacions amb els diversos àpats del menú preparat pel cuiner Roberto Pau. S'hi van comptar fins a divuit intervencions d'autors i autores que han estrenat llibre en clau territorial en el darrer any van fer cinc cèntims, amb unes intervencions concises, àgils, divertides i emotives. Una xifra que demostra el gran moment creatiu de les nostres comarques, i que referma el paper d'Onada com l'editorial del nord valencià i les Terres de l'Ebre. 

D'aquesta manera, pel que fa a llibre infantil Olga Besolí va parlar de "Muniatto i la Cucafera", Montse Boldú de "El gripau Estanislau ...i altres poemes" i Núria Ibáñez de "Per Carnaval, farina i cóc amb sal". La narrativa va anar a càrrec de Pedro Manchón amb "Trons d'avís", Marta Tena amb "Tots els colors del vent" i Jesús M. Tibau amb "La vida darrere de l'aparador", mentre que el gènere poètic el va posar Ana Chover amb "Carn de ficcions". Quant a la no ficció, hi van haver biografies: "Carmen Segura i Martí" d'Alícia Coscollano, "Mossèn Joan Abarcat i Bosch" de Jacint Torrents, "Biografia de Francesc Mestre i Noè" de Núria Menasanch, "Manuel Milián Mestre" de Josep San Abdón i "Joan Sorlí, la força de l'espontaneïtat" d'Albert Curto. També les monografies històriques de Miquel Àngel Baila ("Los proyectos de ferrocarriles hasta el puerto de Vinaròs") i Vicent Royo ("Els orígens del Maestrat històric"). La dúpla Jaume Rolíndez i Pedro Manchón van presentar el segon volum de "Famílies tradicionals de Benicarló", Joan Bofarull va fer cinc cèntims de "Les muixerangues valencianes" i Inés Solé va parlar de "Aproximació al marc teòric del Programa d’Intervenció Socioeducativa 6-16". Finalment, Xaro Miralles i Josep Manel Barberà, alcaldessa i regidor de Cultura de Benicarló, van concloure amb una menció als Premis Literaris de la localitat.

El final del Sopar de Lletres va ser el moment per a l'homenatge a Joan Ferreres i Nos, l'historiador del Maestrat, amb una notable bibliografia en la qual ha tret a la llum una gran diversitat d'episodis històrics dels pobles del nord valencià, especialment en la seua etapa moderna. Entre les seues darreres publicacions es poden citar els dos volums de "Canet modern" i "Càlig modern" o "Patrimoni terrisser de Traiguera". Precisament aquest mes estrena nova publicació: "La Jana moderna". L'acte de reconeixement cap Joan Ferreres es va composar de la laudatio de Ximo Roca, del Centre d'Estudis del Maestrat, un poema a càrrec de Jaume Rolíndez, i l'obsequi d'un ram de flors i una cistella carregada de lectures, que van posar el punt i final a un Sopar de Lletres cada cop més multitudinari.

El Sopar de Lletres als mèdia

Diversos mitjans de comunicació tant del Maestrat com de les Terres de l'Ebre s'han fet ressò de la trobada que organitza Onada Edicions. D'aquesta manera i entre d'altres, Canal 21 li ha dedicat una peça informativa, que es pot veure a continuació.

També podeu llegir la crònica publicada a La Calamanda, una galeria fotogràfica al Facebook de 3x4.info o podeu veure l'acte íntegre a Canal 56, tot clicant ací.

Aquest diumenge 6 d'agost, les Coves de Vinromà i el Maestrat històric en l'època medieval

La gira de presentacions del reeixit assaig històric de Vicent Royo, "Els orígens del Maestrat històric", continua el diumenge 6 d'agost a Les Coves de Vinromà. Arran de la conferència "Les Coves de Vinromà i el Maestrat històric en l'època medieval", Royo farà cinc cèntims del desenvolupament de la vila en els segles XIII, XIV i XV, en el marc de la formació del vell Maestrat de Montesa.

L'acte serà a partir de les 19.30 hores a la Casa de la Cultura, i comptarà amb la participació de l'historiador Pascual Boira. 

Les presentacions de "Els orígens del Maestrat històric" prosseguiran durant l'agost a les localitats de Xert, Culla i Benassal, entre d'altres.

El més consultat a Onadaedicions.com durant juliol

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juliol.

FICCIÓ

1. La maleta del abuelo. El passat divendres 14 de juliol vam conèixer que Juan Hernaz i Fátima Fernández revalidaven el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat amb l'obra "Por pequeño que parezca", que veurà la llum a finals de setembre. El nou guardó aconseguit per la parella asturiana ha revifat l'interès pel seu anterior treball, un conte tendre i emotiu sobre la relació entre una xiqueta i el seu avi, un vell pescador malalt d'Alzheimer.

2. Ningú no mor. Aquesta novel·la ha esdevingut un clàssic del catàleg d'Onada. Després de quatre anys des de l'estrena i diverses edicions, la història d'intriga i terror de Joan Pinyol ha captivat tant al públic adult com al juvenil. En un petit poble, tot canviarà quan una parella d'estudiants aixecarà vells secrets en el transcurs d'una recerca que semblava ser ben avorrida i que acabarà sacsejant a vius i a morts.

3. El gripau Estanislau ...i altres contes. Per ara, l'última novetat dins la col·lecció infantil Imagina és aquest divertit recull de poemes il·lustrats fets a sis mans: l'escriptora tortosina Montse Boldú ha fet els versos, la jove Clara Codina ha dibuixat els escenaris i Susana Bacardí ha creat els animals protagonistes mitjançant la tècnica de la papiroflèxia. Amb tot, un llibre molt original que agradarà als més menuts i als que no ho han deixat ser.

4. Paral·leles. Amb una pausa que s'allargava mitja dècada, l'any passat van reanudar-se els Premis Literaris Vila d'Almassora, que convoca aquesta localitat de la Plana. Com abans, van ser tres les modalitats: investigació comarcal, poesia i narrativa. I en aquesta última vessant l'obra guanyadora fou aquesta novel·la de Llorenç Delgado. L'autor de Massamagrall ens presenta la història de Jaume, un jove que en l'Espanya de la postguerra descobrirà els secrets tèrbols que amaga el seu passat familiar.

5. El retorn de l'Àngela. Amb més de tres dècades de trajectòria literària, Maria Lluïsa Amorós és una de les escriptores més consolidades i tot un referent de les lletres reusenques i del Camp en l'actualitat. Ha alternat especialment la novel·la juvenil i la novel·la d'adults, gènere en el qual s'enquadra el seu darrer títol, aparegut per Sant Jordi amb un notable èxit de públic i de crítica. Amorós ens narra les vivències creuades de quatre amigues, que en la maduresa de la vida, es troben amb sorpreses inesperades que els plantejaran nous reptes vitals.

NO FICCIÓ

1. El paper moneda a la comarca del Montsià durant la Guerra Civil. L'esclat bèl·lic de l'any 1936 va obligar a molts ajuntament, davant la carestia de moneda, a emetre el seu propi diner. En el cas de la comarca del Montsià, tots els municipis van posar en marxa el seu propi paper moneda, vàlid durant la guerra. Ara, de la mà del col·leccionista Julio Allepuz i de l'estudiós Joan-Baptista Beltran s'ha recuperat la memòria d'aquest patrimoni històric ebrenc, amb una obra que reprodueix els bitllets, monedes i vals en una gran qualitat i a color.

2. Les muixerangues valencianes. La ciutat valenciana de Torrent va acollir, aquest mes, una nova presentació del llibre de Joan Bofarull, la primera obra que aborda el fet de les torres humanes valencianes en tot el seu abast i que posa de manifest la riquesa d'aquest element festiu. Amb un to didàctic i profusament il·lustrat, aquest llibre del casteller i muixeranguer reusenc ens permet descobrir què són les muixerangues, les seues figures, les colles o els pals de pollastre, entre d'altres.

3. Jesús Boira Sidro. Poeta silenciat. Un dels nous títols que ens deixa aquest estiu és la biografia d'un jove sacerdot i mestre rural de Cabanes, a la Plana Alta, assassinat en la Guerra Civil. A més a més, també va ser poeta en valencià amb un curta obra publicada en revistes de València. Ara, el polític Carles Mulet recupera la seua història, amb una investigació que treu a la llum els seus versos, el record dels qui el van conèixer i els fets que rodejaren la seua mort.

4. Els orígens del Maestrat històric. Un dels llibres més reeixits d'enguany és aquest complet i didàctic assaig històric del Maestrat de Montesa, en la commemoració dels 700 anys de la fundació de l'orde que li va donar nom. Amb una segona edició ja a les llibreries, el seu autor Vicent Royo ja té previsa una gira de presentacions al llarg d'aquest mes d'agost que ara entra, en pobles com Atzeneta, Xert o Benassal, entre d'altres places maestratenques.

5. L'única passió noble. Tres assagistes: Montaigne, Joan Fuster i Joan Garí, units a través del temps i de l'espai, sorgeixen en la conversa que el darrer, a les postres autor del llibre, manté amb la venerable vinatera Mähler-Besse, la resident en la torre del cèlebre autor dels Essais, a Occitània, i en el que es posen sobre la taula un bon conjunt de pensaments, debats, dubtes i reflexions sobre els valencians i el seu país. La vessant més pura del gènere de l'assaig va ser la guanyadora del I Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló, que tot just aquest mes ha proclamat Josep Santesmases com a triomfador de l'edició d'enguany.