Manel Ollé i "L'escamot de la nit serrada" al Canal 21

Manel Ollé ha estat entrevistat al programa Tens un racó dalt del món, que dirigeix Jesús M. Tibau al Canal 21. L'escriptor d'Ulldecona presenta la seua nova novel·la, "L'escamot de la nit serrada", en el que un secret, un rumor, corre per un poble afectat per una terrible riuada només acabada la Guerra Civil. El llibre, com apunta Ollé, també és un exercici literari en el que hi trobarem un ric vocabulari arrelat al territori de cruïlla.

"Examen oral d'històries" vist pel crític Josep San Abdón

Veus de Casa, el magazín de Ràdio Benicarló, té una secció de literatura a càrrec del crític Josep San Abdón. Una de les darreres obres tractades ha estat "Examen oral d'històries. L'anecdotari de Ferran Sanchis", en el que l'autor Joan Montañés Xipell explora en la memòria de Ferran Sanchis Cardona, un autèntic homenot de la cultura i l'associacionisme castellonenc. D'aquestes converses sorgeixen genuïns relats de personatges ben pròxims però que semblen quasi màgics, tot i que, és cert, Ferran Sanchis sempre ha deixat clar que per molt inversemblants siguen les històries, són reals.

Podeu conèixer més sobre aquest llibre amb la secció del crític Josep San Abdón a Ràdio Benicarló, que podeu escoltar a continuació.

Les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt es presenten el pròxim 1 de juny

La festa de la literatura aplega de nou a Sagunt el pròxim divendres 1 de juny, amb la presentació dels llibres publicats que van ser guardonats amb la darrera edició dels Premis Literaris de la Ciutat. A partir de les 20 hores, la Via del Pòrtic acollirà l'acte que comptarà amb els tres escriptors premiats: Juan Carlos Elijas pel poemari "Tríptics dels déus absents", Àlan Greus pel llibre de relats "Teoria del càstig", i Joan Ramon Gironès per la dramatúrgia "Porta'm al bosc".

Raquel Díez i Mónica Carretero presenten "El príncep Serafí" a la Feria del Libro de Madrid

"El príncep Serafí" es presenta a la Feria del Libro de Madrid de la mà de les seues autores, l'escriptora Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero. Hi seran el pròxim diumenge 3 de juny en dues activitats seguides: a les 12 hores, presentació i contacontes al Pavelló Infantil, i a partir de les 13 hores, signatura d'exemplars en la caseta de la llibreria Didacticalia, la número 100.

Vicent Penya presenta "L'efímer i l'etern" el pròxim divendres a Rafelbunyol

"L'efímer i l'etern", el poemari amb que Vicent Penya ha guanyat el Premi Vila d'Almassora, es presenta aquest divendres 1 de juny a Rafelbunyol. Serà a la Biblioteca Municipal, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació de l'alcalde de la localitat, Fran López, i amb el recital a càrrec del cantautor Garri Campanillo.

En aquest nou llibre, l'escriptor parla de la quotidianitat i l’afany de perpetuació, la fugacitat i la infinitud, la vida i la mort. Sobre la llum excelsa, algunes paradoxes que observa el poeta. La magnitud del no-res, la vigília del somni, el brogit i la fúria, incerta glòria. Però, a més a més, allò que s’hi juga el poeta. El discerniment de la fi, un firmament de lleugeresa, els treballs perduts, mirall trencat, l’escac i mat. Mentrestant, l’èpica d’una gesta, cants de sirena, la pols va fent camí i la impuresa, al descobert.

Raquel Díez y Mónica Carretero presentan "El príncipe Serafín" el próximo 3 de junio en la Feria del Libro de Madrid

La Feria del Libro de Madrid acoge una nueva presentación del álbum infantil ilustrado "El príncipe Serafín" de la mano de sus creadoras, la escritora Raquel Díez y la ilustradora Mónica Carretero. La cita es el próximo domingo 3 de junio. A las 12 horas, las autoras presentarán este nuevo título de Onada Imagina, acompañado de un divertido cuentacuentos. Posteriormente, a partir de las 13 horas, firmarán ejemplares a la Caseta número 100, de Librería Didacticalia, en la cual encontraréis "El príncipe Serafín" durante toda la Feria del Libro, que se alargará hasta el 10 de junio en el parque del Retiro.

"El príncipe Serafín" representa un giro en la transmisión de modelos de género estereotipados que han caracterizado la literatura infantil tradicional. Con un trasfondo coeducativo, el cuento fomenta los valores de tolerancia, respeto, libertad e igualdad de oportunidades, en una sociedad libre de discriminación y actitudes sexistas. Rompe con los prejuicios de género al presentar los personajes tradicionales que aparecen en la literatura infantil, enfocados desde una perspectiva libre de estereotipias.

Serafín duerme en una habitación rosa, busca el amor verdadero y contraer matrimonio, pensando que su destino es el que la tradición le dicta. Lejos de ser el prototipo de un héroe valiente, fuerte, que salva y rescata, es un príncipe sensible, que llora y que espera a ser rescatado. No hay una princesa que lo espera, dulce, bella y delicada, sino que se representa un modelo de mujer fuerte, independiente, que monta a caballo, que viaja por el mundo… Serafín será rescatado por una mujer pirata que no quiere casarse y que le anima a luchar por sus sueños, enseñándole que la felicidad y el amor está dentro de sí mismo y no en la dependencia de un vínculo amoroso.

Con un trasfondo coeducativo, aparecen personajes que fomentan valores independientes de actitudes sexistas: una vampira que pide que le cocine, un brujo al que le encanta limpiar, un sireno presumido, una pirata guerrera que no usa desodorante… Serafín irá descubriendo que la felicidad está dentro sí mismo, y aprenderá a ser LIBRE escuchando a su corazón.

Versos per reivindicar la mètrica i la rima. Vicent Penya parla a Levante-EMV de "L'efímer i l'etern"

Arran de la pròxima presentació de "L'efímer i l'etern" a Rafelbunyol aquest divendres 1 de juny, el diari Levante-EMV hi dedica un article a parlar del poemari guanyador del Vila d'Almassora amb el seu autor, Vicent Penya. 

L'escriptor exposa la dificultat que ha trobat per composar els versos que omplen el llibre, sempre pendent de la mètrica, tant pel que fa als sonets com als haikus i tankes. Tot just, en aquests poemes d'origen japonès és on Penya s'ha hagut d'esmerçar per trobar el mot idoni, ja que ha volgut crear-les amb rimes consonants, considerades les més complicades en un gènere que no sempre empra la rima.

"És un dels llibres que més m´ha costat treballar i publicar, però crec que l'esforç ha valgut la pena. Les mètriques i les rimes requereixen un treball intens, però el resultat final és molt satisfactori i jo pense que el lector ho apreciarà i valorarà", expressa Penya, qui tot seguit reivindica el formalisme poètic: "poden veure això com una preocupació formal pròpia d´altres segles, que ja està superada i passada de moda (però) precisament, en valencià, ens calen poemes amb mètrica i rima perquè no hi tenim tanta tradició".

A banda de l'estil, l'article també en parla de la temàtica de "L'efímer i l'etern", una obra "on les coses quotidianes del dia a dia que fugen ràpidament es barregen amb els temes de sempre com la mort i el pas del temps". Així, ho trobarem reflexions sobre la situació actual i la crisi, però també pensaments introspectius del jo poètic.

Podeu llegir la notícia sencera tot clicant ací.

Miquel Àngel Baila parlarà a Vinaròs del seu llibre "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs" aquest divendres

El professor Miquel Àngel Baila Pallarés ha fet de la història dels transports part del seu camp d'estudi. Forma part del Departament de Geografia de la Universitat de València i compta amb una notable contribució a l'estudi d'aquesta vessant, així com també de l'economia, la demografia i l'urbanisme, treballs que s'han materialitzat en diverses publicacions. És l'exemple del seu darrer llibre, "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs", un didàctic assaig sobre la febre constructora ferroviària de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX prenent com a referència les iniciatives perquè el port vinarossenc fora la terminal de línies de tren, sobretot per al transport miner de l'interior valencià i aragonès.

Precisament, arran d'aquest treball, Baila impartirà una conferència a Vinaròs el pròxim 1 de juny, a partir de les 19.30 hores, a l'Auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs, organitzat pel Grup Tràngol, i en el que desenvoluparà algunes de les qüestions incloses en el seu llibre.

"Xipell y Sanchis recuperan la importancia de la oralidad como forma expresiva". El diari El Mundo parla de "Examen oral d'històries"

Arran de la presentació, passat dimecres 23 de maig, de "Examen oral d'històries", el periodista Alfredo Llopico ha dedicat una columna de l'edició castellonenca del diari El Mundo al nou llibre de Joan Montañés Xipell basat en les històries de tota una vida de Ferran Sanchis, un "homenot" de Castelló, col·laborador de Gaetà Huguet i fundador del Centre Excursionista, entre altres moltes facetes. 

Com apunta Llopico, "se trata de un 'anecdotario' lleno de sucesos que no aparecen documentados en las fuentes escritas o nos han llegado tergiversados por el paso del tiempo", en el que la memòria oral es reivindica com una manera vàlida de conservar un temps que s'extingeix. 

Xipell y Sanchis recuperan la importancia de la oralidad como forma expresiva que nos transmite la cultura a través del soporte prodigioso de la lengua. Recuperan un hábito especial, que era y sigue siendo, el de conversar. Y así nos recuerdan historias que, como el milagro de les Coves, una paella en el Congo Belga para Jacqueline Vanhaverbeke, los maquis del Maestrat, el misterio de la reaparición de la talla auténtica de Santa María de la catedral, o la Suavina del boticari Calduch y el perro Carlos que era capaz de ir a comprar el periódico al quiosco cada mañana e incluso subirse al autobús de las doce esperando a pasar la calle cuando el semáforo estaba en verde, podrían dar para más de una película.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Un enigma que ens enganxa irremissiblement i que ens obliga a continuar llegint". Anna M. Villalonga parla de "Quimera"

L'escriptora i professora de la literatura Anna Maria Villalonga ha publicat una ressenya de "Quimera" al seu blog El fil d'Ariadna. D'entrada, defineix el nou llibre juvenil de Margarida Aritzeta com "una indagació vibrant i àgil, en clau de ciència-ficció distòpica, al voltant dels límits entre la realitat i la ficció."

"Quimera" és la història de Yubley, un cubà que aplega a una gran ciutat europea i es veu immers en una fugida pels túnels del metro, que el porten, de la mà d'una misteriosa jove, a una realitat paral·lela. "Un enigma que ens enganxa irremissiblement i que ens obliga a continuar llegint". Villalonga hi destaca la creació dels personatges que hi realitza l'escriptora vallenca, que "modela i amanyaga curosament i amb els quals ens sentim de seguida solidaris i identificats".

Es dona el cas que Villalonga és la Comissària de l'Any Pedrolo en el centenari del naixement de l'escriptor de la Segarra, i Manuel de Pedrolo està força present a "Quimera": en la dedicatòria de l'autora, en l'aparició d'un títol seu, que junt un altre d'Aldous Huxley són els únics llibres que es troben als quioscos de la realitat paral·lela, i és més, no és difícil trobar-ne similituds entre Yubley i el Dídac del Mecanoscrit del segon orígen.

"Quimera" és un text modern, amb un rerefons vinculat a la societat actual i amb un munt de qüestions importants que ens podem plantejar. Però també és un text per gaudir-lo com a criatures, construït al damunt d'un bagatge que compartim i que inclou tot allò que hem llegit o vist al cinema i a la televisió. Un enorme homenatge, curull de perspicàcia, que no us podeu perdre.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"Una història apòcrifa de la ciutat de Castelló". El diari Levante es fa ressò de "Examen oral d'històries"

El diari Levante de Castelló ha dedicat una crònica a la presentació de "Examen oral d'històries. L'anecdotari de Ferran Sanchis", el nou llibre de Joan Montañés Xipell en el que, de la mà de la memòria del venerable senyor Sanchis, recorda personatges i relats del vell Castelló, algunes d'elles inversemblants, si bé en l'acte celebrat el passat dimecres 23 a la Fundació Caixa Castelló, l'autor i l'inspirador van posar de manifest que totes aquestes històries són reals, com apunta l'article de Jaume Vilaplana.

Com exposa la crònica, el llibre "és un text que navega entre dos aigües a causa del seu origen oral. I és que l'oralitat, com a font de coneixement, sense contrast documental, se sosté sobre la base dels testimoniatges que ha aportat l'octogenari Sanchis, i molts d'ells ja han mort. Tanmateix, Montañés va aclarir que el confident era de fiar, ja que la seua principal ferramenta és la seua prodigiosa memòria, desproveïda imaginació i altres capacitats tendents a la fabulació literària".

El professor d'història Jaume Peris, prologuista de "Examen oral d'històries", va assenyalar que "es construeix una història apòcrifa de la ciutat de Castelló i el país interior del vell Maestrat i la plana de l'Arc". La taula es completava amb l'arxivera Elena Sánchez, qui va conduir les intervencions. 

Podeu llegir el text complet del Levante de Castelló tot clicant ací.

"He creat un personatge que puga vehicular tot aquest pensament masclista i que puga portar a la reflexió". David Miró, entrevistat pel crític Josep San Abdón

"El llibre és mig novel·la i mig assaig, en què es tracta el tema de la situació de la dona". Així defineix David Miró el seu debut en la literatura de ficció amb "La Germandat. Complot contra les dones" en l'entrevista concedida al crític Josep San Abdón i publicada al digital 3x4.info. En la conversa, l'escriptor de Borriana fa cinc cèntims del llibre, el qual tracta el feminisme i la situació de la dona "d’una manera que fóra fàcil per al gran públic i que fóra una cosa entretinguda". Per aquest motiu va optar per una obra de ficció en la que el públic s'hi vorà fàcilment reflectit.

La Germandat, aquesta organització que en el llibre de Miró dedica esforços a barrar el pas de les dones al poder, és un ens de ficció a una situació ben real, la lluita de gènere a partir de l'aparició del feminisme i els moviments dels drets de les dones. "La igualtat de les dones canvia el món i el statu quo, i això fa que els homes se senten amenaçats, perquè aquesta situació comporta canvis, i sempre que hi ha canvis hi ha alguns que perden, i en aquest cas els que perden són els homes que tenen el poder", hi afirma l'autor.

L'entrevista prossegueix amb qüestions d'actualitat, com la iniciativa #MeToo, que també hi apareix en la novel·la. D'altra banda, Miró hi assenyala "una tesi provocadora" que inclou en el llibre: les dones governants, com Margaret Thatcher, han servit per enfortir l'estructura el poder masculí. "Veig és que hi ha un model de dona que adopta els patrons masculins, justament perquè considera que és l’única manera d’arribar al poder, i això és una altra victòria del masclisme", diu Miró.

Al final tots els homes som masclistes en un grau o en un altre. I del que no ja dubte és que ens hem criat en un sistema de valors masclistes, i per tant els homes que som conscients d’això, el que fem és desprogramar-nos. Desprogramar tot aquest masclisme que de vegades tenim dins nostre i que de vegades no som ni conscients. I en el llibre el que he fet és l’exercici d’anar a buscar dins meu el jo més masclista per posar-me en la pell d’aquell personatge, perquè jo creia que era la manera que tinc per aportar alguna cosa. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

La fugacitat i l'eternitat. Manel Alonso ressenya el nou poemari de Vicent Penya

Dos extrems vitals, l'efímer i l'etern, l'existència que transcorre sense deturador i la transcendència, són les dues línies sobre les quals circula el nou poemari de Vicent Penya, premi Vila d'Almassora. Titulat precisament "L'efímer i l'etern", el llibre ha estat ressenyat pel crític Manel Alonso en el Diari Gran.

"Entre l’efímer que palpa a cada instant i l’etern que s’imagina hi ha un espai colossal, laberíntic, on l’únic que realment és segur és allò del que es té una constatació diària", hi assenyala Alonso, qui apunta que Penya, un dels poetes valencians més destacats en l'actualitat, s'ha sentit còmode en el poema que parla de la transformació i la desaparició tant del medi com del subjecte: "El poeta es despulla, es mostra tal com realment és, tal com verdaderament viu, tal com sent. Trobem entre versos l’home que treballa, que estima, que somnia, que patix, però també ensopeguem amb el lector i l’aficionat a la música que ret homenatge més o menys ocult a les obres que l’han colpit al llarg de la seua vida".

En 'L’efímer i l’etern', el poeta, més madur, amb un domini clar del seu ofici, es mostra més que mai com el subjecte del poema. De vegades ens parla amb un cert to sorneguer, altres apassionat, sovint amb tendresa i també amb una honestedat directa i crua sobre la fugacitat de la vida i com ens deixem arrossegar d’una manera covarda per la quotidianitat provocada per un sistema que ens vol productius. També ens parla sobre la lluita per dotar de color, de transcendència i de sentit la nostra vida. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Enric Portalés guanya el Premi de la Crítica de Llengua amb "Argumentació i educació discursiva"

El professor i filòleg Enric Portalés ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica de Llengua que atorga l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per la seua obra "Argumentació i educació discursiva: el gènere cartes al director en l'ensenyament", un assaig que parteix de l'anàlisi de textos periodístics d'opinió com són les cartes al director dels lectors i lectores de premsa per contribuir a que els estudiants, i el públic en general, puguen identificar les estratègies lingüístiques de la persuasió.

Portalés ha rebut el guardó en el marc del lliurament dels Premis de l'IIFV que ha tingut lloc aquest dimarts 22 de maig a la Sala de Graus Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Com ha assenyalat el jurat, "el treball fa una detallada descripció pragmaestilística del gènere cartes al director amb la intenció de contribuir a la tan necessària educació discursiva dels nostres estudiants (...) dóna als estudiants del País Valencià l’oportunitat d'accedir a aquests textos tan escadussers en la nostra llengua en els diaris valencians".

La Llibreria Fan Set acull una nova presentació de la novel·la de Joan Cànoves "D'una altra fusta"

Després de la reeixida presentació a la Babel de Castelló la setmana passada, Joan Cànoves prossegueix amb la seua minigira de "D'una altra fusta" a la Llibreria Fan Set, al centre de València. Serà el pròxim divendres 25 de maig, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació de la historiadora Maria José Badenas.

"D'una altra fusta" ens porta a Tomàs, un jove que passa per una fase insulsa de la seua vida, fins que rep la proposta del seu amic Ferran. Una petició molt complicada i que posarà Tomàs davant de l'espill per decidir si hi vol viure amb el lament de les ocasions perdudes o prendre les seues pròpies decisions.

Joan Cànoves va portar la novel·la "D'una altra fusta" a Castelló

L'emblemàtica llibreria Babel de Castelló va acollir, passat divendres, la presentació de "D'una altra fusta", la novel·la amb la qual l'escriptor gandià Joan Cànoves ha guanyat el Premi de Narrativa Vila d'Almassora. L'acte va comptar amb la participació de Lucía Agut, directora de l'IES Broch i Llop.

En l'esdeveniment, Cànoves va fer cinc cèntims d'aquesta tragicòmica història, protagonitzada per Tomàs, un jove que viu una existència insulsa fins que rep una estranya i difícil petició per part del seu amic Ferran. Aquesta circumstància posarà Tomàs davant l'espill i haurà de decidir-se entre continuar al recer de les il·lusions perdudes o prendre les regnes de la seua vida.

Fotografia: Llibreria Babel

L'anecdotari de Ferran Sanchis es presenta aquest dimecres 23 de maig a Castelló

El llibre més castellonenc d'aquesta primavera es presenta el pròxim dimecres 23 de maig, a partir de les 19.30 hores, en un lloc ben cèntric i emblemàtic de la capital de la Plana, l'Edifici Quatre Cantons de la Fundació Caixa Castelló. Ací, Joan Montañés Xipell portarà les curioses narracions recollides en "Examen oral d'històries", extretes del record de tota una vida de l'homenot castellonenc Ferran Sanchis, qui també hi serà present. Junt els creadors del llibre, hi participaran el professor d'Història Jaume Peris i l'arxivera municipal de Castelló Elena Sánchez.

Un maridatge literari amb "La vida darrere de l'aparador"

 

El vi i la literatura sempre s'han ben avingut, i bona mostra d'això és el programa Maridatges Literaris de La Xarxa de Televisions Locals, en el qual hi ha participat l'escriptor tortosí Jesús Ma Tibau. Hi portava el seu darrer llibre, "La vida darrere de l'aparador", l'observació d'un escriptor en quinze comerços tortosins, un experiment literari que convida a endinsar-se en eixe espai comú que són les botigues amb uns altres ulls. I la contrapart ha estat el Celler Clua de Vilalba dels Arcs, el qual proposava el seu vi negre "Il·lusió".

Podeu veure el resultat d'aquesta combinació d'enoliteratura ebrenca a la pàgina web de Canal Terres de l'Ebre, integrant de La Xarxa, tot clicant ací.

Vídeo de la presentació de "Maquis i masovers", el nou llibre de Raül González

El passat 12 de maig, en el marc de les Jornades dels Maquis celebrades a la Tinença de Benifassà, l'historiador Raül González Devís va presentar el seu nou llibre, "Maquis i masovers", un didàctic assaig que explora els fets de l'Agrupació Guerrillera de Levante y Aragón, l'AGLA, amb els habitants dels masos dispersos en els territoris on operava, víctimes del foc creuat dels guerrillers amb les autoritats franquistes. 

La Calamanda ha publicat el vídeo de la intervenció de González Devís en el local La Societat de la Pobla de Benifassà, plena de gom a gom, i que va comptar amb les presentacions de l'historiador Josep Sánchez Cervelló i de l'organitzador de les Jornades Joan-Baptista Beltran.

"Examen oral d'històries" al programa Veus de Casa de Ràdio Benicarló

Cada setmana, el crític literari Josep San Abdón parla de llibres al programa Veus de Casa, de l'emissora Ràdio Benicarló, i entre els tractats aquest mes hi ha "Examen oral d'històries" de Joan Montañés Xipell.

Tal com exposa San Abdón, el llibre és l'anecdotari de Ferran Sanchis, un homenot de Castelló, i de les seues experiències vitals i històries que li han arribat a les seues oïdes en la seua llarga vida. Les converses entre Xipell i Sanchis van iniciar-se amb una columna al diari Levante-EMV, que ara s'ha adaptat a aquesta publicació.

Lluís Alpera presenta a València la seua antologia

“Ulisses i la Mar dels Sargassos. Poesia 1963-2017” és el títol de l’obra poètica que recull la trajectòria literària de Lluís Alpera (València, 1938), referent de la poesia valenciana contemporània, i que es presenta el dijous 17 de maig al Museu de la Ciutat de València.

Més de mig segle de poesia condensada en un únic volum. Lluís Alpera, un dels grans noms de la literatura valenciana contemporània, presenta al Museu de la Ciutat de València “Ulisses i la Mar dels Sargassos”, un volum antològic publicat per Onada Edicions que recull fins a catorze poemaris apareguts entre els anys 1963 i 2017. L’acte tindrà lloc aquest dijous 17 de maig, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació de Carles Cortés, vicerector de Cultura de la Universitat d’Alacant, entitat promotora de l’obra, Jesús Huguet, membre del Consell Valencià de Cultura, i Antoni Ferrer, escriptor i autor de la introducció del llibre.

Alpera, nascut al barri del Cabanyal l’any 1938, va ser fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. La seua vessant literària es va emmarcar, després d’un breu inici en la lírica intimista i amorosa, en el realisme social i en la poesia cívica i de compromís. A la dècada dels 80 gira el seu estil cap a influències tant barroques com classicistes, fins aplegar a composicions de tall neopopularistes ja en el nou segle. Influït per Rilke, Riba, Lorca, Espriu, March o Estellés, entre molts d’altres, la seua obra presenta una forta tensió existencial i una percepció conflictiva del món. Aquesta dilatada trajectòria literària també ha estat reconeguda: ha obtingut reconeixements com el premi Salvat-Papasseït, l’Ausiàs March de Gandia, o el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia.

Joan Cànoves presenta "D'una altra fusta" el pròxim divendres a Castelló

Amb "D'una altra fusta", l'escriptor gandià Joan Cànoves va guanyar el darrer Premi de Narrativa Vila d'Almassora. Es tracta d'una història tragicòmica, en la que el protagonista, Tomàs, passa per una existència gris fins que el seu amic Ferran li fa una difícil petició que el farà decidir-se entre viure a recer de les il·lusions perdudes o prendre les regnes de la seua vida.

Per saber-ne més, hi podeu acudir a la presentació d'aquesta novel·la que se celebrarà a l'emblemàtica Llibreria Babel de Castelló el pròxim divendres 18 de maig, a partir de les 19 hores, amb la participació de la directora de l'IES Broch i Llop, Lucia Agut.

Vicent Royo va parlar de la història de la comarca dels Ports a Vilafranca

 

La Casa de la Cultura de Vilafranca va acollir una nova presentació del nou llibre de l'historiador Vicent Royo: "Les arrels històriques de la comarca dels Ports", un didàctic viatge en el temps fins la comarca del nord valencià als segles XIII, XIV i XV, en el que es detalla el procés de conformació de les noves comunitats arribades al caliu de la conquesta cristiana, i els conflictes entre Morella i les aldees. L'acte va comptar amb la participació de l'alcalde de Vilafranca, Óscar Tena, Julio Monfort del Centre d'Estudis del Maestrat, i Jordi Marín del Centre d'Estudis dels Ports.

Imatges: Ajuntament de Vilafranca

Vídeo de la presentació de "Tirant lo Blanc per a infants" a Algemesí

La Biblioteca Municipal d'Algemesí va acollir la presentació de "Tirant lo Blanc per a infants", la versió il·lustrada duta a terme per l'escriptor Salvador Vendrell i la il·lustradora Oreto Cruzà al voltant del clàssic de Joanot Martorell. La televisió local Berca TV hi va dedicar una peça informativa de l'acte, que podeu veure a continuació.

Raül González presenta "Maquis i masovers" a la Pobla de Benifassà

Després de la preestrena en la Fira del Llibre de València, l'historiador Raül González Devís presenta el seu nou llibre, "Maquis i masovers", a la Pobla de Benifassà, aquest dissabte 12 de maig. Serà a partir de les 18 hores en la Sala Polivalent La Societat, i comptarà amb la participació del professor de la URV Miquel Àngel Pradilla, de l'historiador Josep Sánchez Cervelló i de l'alcalde de la localitat David Gil.

L'indret de presentació forma part de la temàtica del llibre. La Pobla, i la Tinença en general, va ser un dels escenaris on els guerrillers de l'AGLA, els maquis, van topetar amb els nombrosos masovers de la zona. De fet, l'acte s'emmarca en les Jornades dels Maquis que se celebraran tot el cap de setmana a la vila.

Entrevista a Raquel Díez, autora de "El príncipe Serafín", en la Fira del Llibre de València

L'autora Raquel Díez va acudir a la Fira del Llibre de València per signar exemplars del seu nou llibre, l'àlbum infantil il·lustrat per Mónica Carretero "El príncipe Serafín". Allà hi va ser entrevistada en el plató de l'organització de la Fira, on l'escriptora andalusa va exposar el rerefons coeducatiu que compta el seu llibre, destinat a educar en la llibertat a partir de les aventures d'un príncep molt peculiar que busca parella per casar-se.

"Es llig amb molta facilitat i és molt instructiva". Josep Usó parla de "Almassora i el seu entorn en la guerra del Francés"

Després d'una llarga sequera, el Premi d'Assaig i Investigació Local i Comarcal Miquel Egual-Vila d'Almassora va tindre obra guardonada en la passada edició. Va ser Francesc Agut amb el llibre "Almassora i el seu entorn en la guerra del Francés", un complet i divulgatiu estudi sobre la vida a la vila de la Plana Alta en aquests convulsos anys d'inicis del segle XIX. 

L'obra ha estat novetat aquesta primavera, i ja ha rebut algunes valoracions, com la que publica l'escriptor i crític Josep Usó al seu blog Des de la Plana. Com apunta, "he descobert tota una realitat que mai m’havien explicat", per a continuació exposar les rigoroses condicions que patien els almassorins i almassorines, i la resta de la comarca. 

En temps d’aquesta guerra, l’economia de la Plana era molt precària. Però el tractament de la població per part dels poderosos era molt pitjor. Malgrat les precàries condicions, se’ls exigien aportacions d’homes joves per a fer el soldat, i tota mena d’imposts: en diners, en menjar, en subministrament de tota mena o requisant cavalleries, carros i quan convenia immobles. Al mateix temps, es fa evident que no existia cap possibilitat d’oposar-se a un exèrcit com el francés. Fonamentalment, perquè davant d’un exèrcit nombrós, ben armat i ben entrenat, només es plantejava enviar homes desarmats (els soldats havien de dur les seues pròpies armes, si les tenien), els moviments de tropes eren totalment irracionals i els resultats desastrosos. Per descomptat, en cap cas es donava cap assumpció de responsabilitat per part dels nombrosos organismes que s’encarregaven de recaptar, malbaratar i enfonsar l’economia i el pervindre dels valencians. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Vicent Royo presenta a Vilafranca el seu nou llibre, "Les arrels històriques dels Ports"

Encara que ubicada administrativament en la comarca de l'Alt Maestrat, per història i sentiment Vilafranca pertany als Ports. I per conèixer més sobre els orígens de la localitat i de la resta de la comarca, Vicent Royo presenta ací el seu nou llibre, "Les arrels històriques de la comarca dels Ports", on explica de manera didàctica el procés de formació de les noves comunitats arran de la conquesta, enfrentada, del rei Jaume I i de Blasc d'Alagó.

L'acte serà el dissabte 12 de maig, a la Casa Social, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació de l'alcalde de la vila, Óscar Tena, Julio Monfort, del Centre d'Estudis del Maestrat, i Jordi Marín, del Centre d'Estudis dels Ports.

"De 'paisatges trobats' perquè són mirats". El Diari de Tarragona recomana "Els paisatges trobats"

Fina Anglès, escriptora i membre de l'Associació de Professionals i Estudiosos de la Llengua i la Literatura Catalanes (APELLC), ha dedicat una ressenya a "Els paisatges trobats", l'obra amb que Josep Santesmases ha guanyat el II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. L'article, publicat al Diari de Tarragona, recomana aquest dietari en què l'autor de Vila-rodona reflexiona sobre el paper del paisatge com a part del patrimoni humà.

"Perquè deu ser filla d’un viure profund, intens, contemplatiu, reflexiu; d’un viure que sap mirar i escatir tots els ressorts del pas del temps en el paisatge; tots els girs de la natura i els seus efectes en el territori i la vegetació; tot el fluir dels canvis estacionals en els conreus; tot el gavadal de fenòmens de la climatologia i el seu impacte en el terrer; en fi d’un viure amb ritme pausat i serè i que vol mirar, no veure", apunta Anglès.

Podeu llegir l'article tot clicant sobre la imatge.

"Tríptics dels déus absents" es presenta a Tarragona l'11 de maig

Juan Carlos Elijas presenta a Tarragona el seu nou poemari, "Tríptics dels déus absents", amb el qual ha guanyat el Premi de Poesia Ciutat de Sagunt. L'acte, que comptarà amb la participació d'Arga Sentís, serà el pròxim divendres 11 de maig de 2018 a la Sala del Museu d'Art Modern de Tarragona, a partir de les 19 hores.

Almassora va celebrar la presentació de les obres guanyadores del darrer Certamen Literari

 

 

Els Premis Vila d'Almassora van viure passat divendres 4 de maig el seu segon dia gran. Si el primer, fa uns mesos, fou la resolució del certamen i la proclamació dels guanyadors, ara ha estat la presentació de les obres publicades. Així, el poeta Vicent Penya va parlar de "L'efímer i l'etern", els versos que l'han atorgat l'Antoni Matutano de Poesia, mentre que Juan Cànovas va fer cinc cèntims de "D'una altra fusta", premi Vila d'Almassora de Narrativa amb l'emotiva amistat que s'estableix entre dues persones, una d'elles malalta terminal. Finalment, el Miquel Egual d'Assaig i Investigació Local i Comarcal es va quedar a casa amb el llibre "Almassora i el seu entorn en la guerra del Francès" de Francesc Agut.

L'acte va omplir la Casa de la Cultura d'Almassora, i va comptar amb la participació de Diana Benlliure, regidora de Normalització Lingüística, qui va defensar que "la creació literària i la investigació són imprescindibles en la nostra tasca de foment del valencià". La vetllada va estar completa amb la música de la cantautora Eva Dénia.

Imatges: Ajuntament d'Almassora

Presentacions i signatures en la caseta d'Onada en el segon cap de setmana de la Fira del Llibre de València

El ritme no s'atura en el tram final de la Fira del Llibre de València. Després d'un primer cap de setmana farcit de presentacions i signatures a la caseta d'Onada, la 88-89, aquest segon moment àlgid també compta amb una nodrida representació dels escriptors i escriptores de l'editorial. L'agenda és la següent:

El dissabte 5 de maig, de matí, Clara Berenguer i Cecilia Plaza tornen a la Fira per presentar una de les darreres novetats d'àlbum infantil il·lustrat, "Llibret de falla".

El mateix dissabte, però de vesprada, hi comptarem amb la presència de Llorenç Delgado, autor de la novel·la "Paral·leles", Premi Vila d'Almassora de Narrativa, i amb Josepa Montagut i Mariner, qui porta novetat poètica, "Els records vénen del vent". Aquesta serà l'única activitat que no tindrà lloc a la caseta 88-89 d'Onada, sinó a l'Espai d'Organització de la Fira.

També hi torna Àlan Greus, en aquest cas el diumenge 6 de maig, en horari de matí. Hi signarà exemplars del seu nou llibre de relats, "Teoria del càstig", Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa.

Greus coincidirà amb Enric Portalés. El vila-realenc presenta l'única obra de no ficció del cap de setmana: "Argumentació i educació discursiva", un assaig sobre el gènere cartes al director i la seua aplicació a l'ensenyament.

Precisament, al final de la vesprada del diumenge, la Fira del Llibre de València d'enguany baixa la persiana. Fins eixe moment, a la caseta d'Onada hi trobareu tot el fons de l'editorial, així com una ampla selecció dels millors àlbums infantils il·lustrats.

El més consultat a Onadaedicions.com durant abril

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'abril.

FICCIÓ

1. La Germandat. Complot contra les dones. El debut literari de David Miró ha estat una de les novel·les de Sant Jordi. El periodista de Borriana, subdirector del diari Ara, ha confeccionat un apassionant thriller amb el qual posa sobra la taula la qüestió feminista des d'un novedós enfocament: I si hi hagués una històrica lluita entre gèneres, una conxorxa mundial per mantidre les dones en un segon pla de la societat?

2. Quimera. Amb el seu anterior llibre a la col·lecció Maremàgnum, "Cita a la Paret de Gel", Margarida Aritzeta va aconseguir un notable èxit, fins el punt de ser un nou clàssic de les aules, atès el seu caràcter de lectura juvenil. Aquest Sant Jordi hi torna amb una nova novel·la juvenil d'aventures, pròxima a la ciència-ficció, en la que el protagonista, Yubley, es veurà immers en una lluita entre bandes juvenils, en un món que li és ben estrany.

3. La casa de Rose Warren. Ja s'havia presentat en març, però ha estat en abril, amb Sant Jordi, quan la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós ha saltat a la llista dels més venuts, en la línia de les seues obres anteriors. En aquesta ocasió, l'escriptora de Reus ambienta els seus personatges en la Guerra del 36 i la Segona Guerra Mundial. Una emotiva narració amb un rigorós i documentat fons històric, que enganxa el públic des del començament.

 4. La lluna de Praga. Quan ja enfilem el camí del cinquè aniversari de la seua publicació, la novel·la de Jordi Santasusagna manté l'esperit i l'atractiu del primer dia. La clau ha estat en una narració potent, carregada de misteris i intrigues, que han captivat tant el públic adult com el juvenil que l'ha gaudit a les aules. Amb un parell d'edicions a l'esquena, ha esdevingut un llibre de referència de la literatura juvenil catalana actual.

5. Versos contra la violència. Com diuen els impulsors d'aquesta iniciativa, el paper sempre guanya la pedra. Aran de la violència de l'1 d'Octubre, un grup de lletraferits ebrencs van tindre la necessitat de donar veu a allò que sentien en aquells moments convulsos, i a la crida van acudir desenes de poetes i poetesses, en dos recitals que van tindre lloc a Roquetes i la Ràpita. Al desembre es va estrenar l'edició en poemari d'aquests recitals, que fins avui s'han continuat representant per nombrosos escenaris de la nostra geografia més pròxima.

NO FICCIÓ

1. Les arrels històriques de la comarca dels Ports. El passat any Vicent Royo va sorprendre amb "Els orígens del Maestrat històric", un llibre didàctic i aclaridor que abordava la història de les comarques del nord valencianes en els primers segles després de la conquesta de Jaume I. Enguany i en la mateixa línia, Royo hi torna amb les vicissituds històriques de la comarca veïna, els Ports, caracterítzada per la matinera dualitat entre la capital, Morella, i les aldees.

2. La cuina de la gent de la mar. La tecnologia ha facilitat enormement la dura feina dels mariners, però també ha deixat obsoletes pràctiques mantingudes anys i anys per generacions de pescadors. És el cas de la cuina que feien els ranxeros, els mariners que cuinaven damunt la barca en les sortides de diversos dies a la mar. El cuiner Juanjo Roda, basant-se en la saviesa dels darrers ranxeros, ha confeccionat aquest volum, a mig camí entre el receptari i l'etnologia, que li ha valgut el Premi de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló i el Premi Gourmand.

3. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. Hi ha llibres que són monuments, i aquest n'és un. El filòleg Carles Castellà ha estudiat a fons la parla més genuïna del tortosí, a partir de les entrevistes amb persones majors de tots els pobles de la comarca del Baix Ebre, i un estudi de les fonts històriques. Amb aquest punt ha fet una completa anàlisi que recupera el vocabulari, la sintaxi o la morfologia verbal més pròpia de cadascun dels indrets baixebrencs.

4. Veus de ciència. La proposta és suggeridora: descobrir la ciència a partir de lectures. Amb aquests vímets, el periodista Martí Domínguez va publicar durant anys un article a La Vanguardia, en el que explicava la ciència a partir de les anècdotes i històries personals dels científics i de com es parlava d'ells. Arran d'això ha sortit aquest volum, guanyador del II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló.

5. Joan Fuster per a joves. Fuster és un autor plenament conegut. La seua obra, però, no ho és tant, i gairebé es circumscriu a la seua vessant més política, la qual ha despertat passions a favor i en contra des de fa més de mig segle. Però, el de Sueca també va escriure nombrosos assajos on reflexionava sobre qüestions de tota índole, sempre amb el seu estil escèptic i irònic. Amb una notable selecció d'aquests textos, l'antòleg Salvador Vendrell ha preparat aquest recull que sorprèn per la vigència dels seus plantejaments.