Avui us portem l'entrevista que li vam fer a Jesús Maestro pel seu últim llibre El tresor maleït de Castor. Una aventura que tracta sobre el Papa Luna i la visita del pirata Castor. Aquest pirata navega amb l’objectiu de trobar una llegendària cova que converteix les bombolles en diamants i que el farà ric.
Pedro de Luna, Benet XIII, conegut popularment com el Papa Luna, és una figura clau en el nostre entorn. Per què et vas decidir a incloure aquest personatge? Creus que s'ha mostrat amb justícia aquesta figura al llarg de la història?
Efectivament, Pedro de Luna és una figura històrica de primera magnitud. La presència en l'horitzó del castell de Peníscola, que potser va ser la seua residència més emblemàtica, és una influència ineludible. El meu interès per la història de Peníscola m'ha portat a conèixer millor la figura de Pedro de Lluna, a la qual s'atribueixen valors d'home just, tenaç i savi. Aquest ha sigut el motiu que em va fer prendre com a referència a Pedro de Luna per al personatge del vell savi Papa Luna. L'enfrontament dels poders polítics i eclesiàstics de l'època amb el Papa Luna es reflecteix perfectament en la situació actual, no aliena a la particular però evident lluita de classes en la qual estem immersos. El Papa Luna és una figura a reivindicar, no solament com a personatge històric sinó pels valors que representa.
En aquest episodi es parla sobre els béns materials. Quin missatge pretens transmetre als joves lectors?
"El tresor maleït de Castor" exposa clarament que l'ambició econòmica pot portar a les persones a prendre decisions que, al final, no resulten profitoses. Precisament és el missatge contrari el que arriba als joves a través dels mitjans de comunicació, és a dir, es ven la idea que els béns materials són la mesura de l'èxit en la vida i que tot val amb tal d'aconseguir-ho. La infelicitat resultant converteix la vida en una incessant lluita per aconseguir més i més riqueses, com el pirata Castor. M'agradaria que el lector més jove reflexionés sobre aquest tema.
La tècnica que utilitzes per a les il·lustracions és molt particular, per què l'has triat?
Les imatges que il·lustren el llibre són fotografies fetes a partir de maquetes dels personatges i objectes, tractades després digitalment. Com qualsevol altre creador, he cercat una estètica particular i diferent que donara personalitat al treball. Com a referència principal està el record dels llibres infantils que jo llegia de xicotet, alguns dels quals eren molt diferents del que avui és més habitual, doncs no dubtaven a creuar el límit de les imatges amables i edulcorades dirigides ara als xiquets, transmetent un misteri que incentiva un imaginari infantil diferent.
Per què et vas decidir a fer una obra de caràcter infantil?
Potser és perquè crec que els adults ja estem massa perduts... dirigir-se a un públic infantil és un repte en molts aspectes. D'una banda, exigeix exactitud i claredat en el missatge, ja que els xiquets no tenen objecció a destacar allò que no entenen i a més exigeixen entendre-ho tot. D'altra banda, dirigir-se a un públic infantil és una responsabilitat que hom assumeix com a autor i que es transmet als adults que acompanyen al xiquet en el seu aprenentatge. No deixem de ser una gran tribu que es reuneix entorn del foc per a explicar històries i encara que hàgem oblidat com es fa, aqueix sentit col·lectiu d'humanitat segueix sent necessari.
Has publicat moltes obres del gènere de poesia, però també has fet narrativa. "El tresor maleït de Castor" és un àlbum il·lustrat, per què et vas decidir per aquest gènere? Tens predilecció per algun en concret?
L'àlbum il·lustrat és un format que m'atrau molt com a lector i també com a autor. La teua pregunta em fa reflexionar sobre publicacions anteriors i m'adone de com en altres treballs he aportat sempre les imatges que havien d'acompanyar el text. És com si, pas a pas, la imatge haguera anat guanyant espai al text fins a arribar a aquest àlbum.
Jo mai he pensat en els gèneres literaris com a compartiments estancs. Són necessaris per a ordenar els llibres en les tendes però no ho són tant per als autors. Un gènere ve definit per un conjunt de característiques, que no deixen de ser normes, d'alguna manera i, per tant, en el moment de la creació, les normes, molesten.
A més, també has treballat altres disciplines, com ara el cinema, dirigint Sturmaz. Com sorgeixen aquests tipus de projectes?
He participat en projectes molt diversos, quasi sempre vinculats a disciplines artístiques: cinema, música, pintura, disseny... però mai he sigut capaç de distingir, en essència, en què es diferencien uns d'uns altres. En afrontar-los, he sentit sempre la mateixa sensació de descobriment, de lluita, de satisfacció i frustració, d'assoliment, de curiositat, sense distingir si les eines eren en aqueix moment les paraules o una càmera de cinema. L'essència de la creació no depén de la disciplina artística, per açò es troba igual en el treball d'un pintor, d'un escriptor, d'un editor, d'un cuiner o d'un fuster.
T'imagines en un futur treballant en més projectes adreçats a un públic infantil?
Segur que sí. La meua intenció és continuar amb el projecte del vell savi Papa Luna i, si el temps m'ho permet, donar forma a altres idees. He de dir que sempre hi haurà un xiquet que gaudisca amb aquestes històries: eixe xiquet sóc jo.
Set anys després del seu assassinat, la figura del poeta valencià Salvador Iborra és present en el panorama literari. Com a llegat, ens ha deixat una, malauradament, massa curta obra poètica, la qual es va reivindicant cada cop més com un dels noms propis de la generació de lírics nostrats de principis d'aquest segle, especialment amb "Els cossos oblidats", el poemari amb el qual va guanyar el Premi Ciutat de Sagunt de l'any 2009.
