La revista Saó ressenya "L'efervescència literària a Morella i als Ports" d'Enric Querol

El crític Josep San Abdón ha publicat una ressenya de "L'efervescència literària a Morella i als Ports" en el número d'octubre de la revista Saó, en la qual hi descriu aquest assaig del lingüista Enric Querol, qui analitza l'esclat de la producció literària que va tindre lloc a Morella i comarca entre els segles XVI i XVIII.

Un auge literari acompanyat de l'auge econòmic en el qual hi van jugar un paper fonamental els professionals liberals: notaris, advocats, metges, mestres..., qui van fer possible el desenvolupament i l'interès per la cultura al nord valencià. "Aquest patrimoni literari havia estat ignorat molt de temps" i el llibre de Querol "vol cobrir una mancança encara evident en la història cultural del territori".

A continuació San Abdón repassa noms propis la institució de l'Escola de Gramàtica de Morella i personatges com el teòleg Francesc Cros, Joan Francesc Ram, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gasulla d'Ursino, autor del' Pensil celeste',"que més enllà de la seua qualitat literària ens exposa la manera de viure la literatura per part d’aquella societat tardobarroca que, encara allunyada de les grans ciutats, estava al dia de la modernitat del moment".

Així mateix, hi trobem una important producció historiogràfica, jurídica, teològica i de literatura tècnica. El llibre d’Enric Querol presenta un ampli ventall de possibilitats per a seguir aprofundint l’estudi del fecund passat cultural d’aquestes comarques. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Els Premis Literaris Ciutat de Benicarló trenquen rècords i reuneixen 142 originals

Nota de premsa de l'Ajuntament de Benicarló

Els Premis Literaris Ciutat de Benicarló arriben en plena forma a la quarta edició. Els guardons han trencat rècords de participació amb 142 originals reunits per a les modalitats de Divulgació Científica, Narrativa Memorialística, Llibre Gastronòmic i Àlbum Infantil Il·lustrat, segons han anunciat el regidor de Cultura Pedro Manchón i el director científic d'Onada Miquel Àngel Pradilla.

És en aquesta última modalitat, Àlbum Infantil Il·lustrat, la més veterana de les quatre, on s'ha registrat major participació, amb 108 obres inscrites. Compta amb més obres de procedència internacional. Així, n'hi ha procedents de tota la geografia espanyola, de la resta d'Europa (Anglaterra, França, Rússia, Itàlia, Polònia, Grècia i Hongria), d'Amèrica de Nord (Estats Units, Mèxic), d'Amèrica del Sud (Argentina i Colòmbia) i d'Àsia (Japó, Corea del Sud i Iran).

Pel que fa a la modalitat de Divulgació Científica, s'han rebut 16 originals, tots procedents de territori nacional i un dels Estats Units. Per al premi de Narrativa Memorialística també s'han rebut 16 originals, mentre que per al de Llibre Gastronòmic se n'han presentat 2. Cal destacar també la representació de la comarca, amb obres presentades a les diferents modalitats.

El jurat qualificador es reunirà a partir de la setmana que ve per a deliberar sobre les obres i decidir els guardonats de cada apartat. L'anunci dels guanyadors es realitzarà dilluns 11 de novembre, mentre que l'acte de lliurament dels premis tindrà lloc dissabte 16 de novembre.

Francisco Mezquita presenta "Memòria dels vençuts" el pròxim dissabte a Castelló

La Llibreria Argot de Castelló acull l'estrena del nou llibre de Francisco Mezquita, "Memòria dels vençuts", el pròxim dissabte 26 d'octubre, a partir de les 12 hores, amb la participació de Maribel Peris, membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica i del Consell Valencià de Cultura, i d'Enric Sanç en representació d'Onada Edicions.

"Memòria dels vençuts" és una història real literaturitzada, que narra la tornada al poble d'un excombatent i expresoner republicà, amb la repressió i ostracisme que rebrà, tant ell com la seua família, en la nova societat franquista.

Preparant novetats: "Memòria dels vençuts" de Francisco Mezquita

Memòria dels vençuts és una obra que tracta de les vicissituds i les experiències del protagonista des de que arriba al poble en acabar la Guerra Civil fins el naixement del seu primer fill. En total huit anys en què es va desenvolupant la seua vida des de la detenció immediata fins la incorporació a la vida civil. Els anys de presó amb la petició de pena de mort per part de la fiscalia i els posteriors en camps de treball forçat faran que la vida avance entre la inseguretat, la incertesa i l’absència de futur la qual cosa determinarà una història agafada al pas. Al mateix temps podem veure les circumstàncies en què va quedar la família i allò que passa al voltant. L’ambient del poble en plena postguerra, la consideració de vençuts “rojos” que arrossegaran per sempre com un estigma, amb els succeïts puntuals que de tan en tan anaven ocorrent en moure un pas, en avançar. També la por, l’aïllament i el control per part dels vencedors que aniran posant entrebancs per impedir la seua incorporació normal a la societat. 

Francisco Mezquita (Vila-real, Castelló, 1947) és catedràtic d’institut de Geografia i història i membre fundador del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Ha publicat diversos treballs d’investigació històrica sobre temes d’educació. Sobre memòria històrica, a part d’articles de premsa en el diari Levante de Castelló, també ha col·laborat en altres llibres publicats per l’UJI, com Cultura i exili o El temps perdut, Vistabella.

El poeta Isaïes Minetto i el dramaturg Roger Pou guanyen els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2019

 

Els Premis Literaris Ciutat de Sagunt ja coneixen les obres guanyadores de l'edició de 2019. Passat 18 d'octubre, el Centre Cultural Mario Monreal va acollir l'acte de lliurament, i per primer cop, una modalitat ha quedat deserta. Ha estat el Certamen de Narrativa, que complia la 21ena edició, i en la que el jurat ha decidit no atorgar el guardó a cap dels 27 treballs originals que s'hi van presentar.

Les altres dues modalitats sí que van comptar amb sengles treballs guanyadors. La més veterana, la 22ena edició del Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, va recaure en "La pedra del temps" del valencià Isaïes Minetto, un text composat per un sol poema de més de mil tres-cents versos alexandrins, en el que el protagonista, un caminant que representa l'escriptor i el lector, es disposa a abandonar l'estança on viu i abans fa una darrera ullada de comiat als objectes i l'espai que l'han circumscrit. Com en una cascada d’imatges i sons, el caminant-lector s’endinsa endut pel seu propi inconscient en una superposició de veus i flaixos de llum on es veurà ara movent-se, ara quiet «com les imatges del cinema dels anys vint amb els rostres enfarinats», inexpressiu, gesticulant o parlant llengües inconcebibles en hores de la vigília i que ara es fan, de sobte, reflex astorador del seu –i nostre– ésser més inconegut. Isaïes Minetto és docent i traductor de l'àrab al català, sobretot del premi Nobel Naguib Mahfuz. També ha publicat diversos poemaris, com L'altre o Llibre de les esferes.

Per la seua banda, el 16è Premi de Teatre Pepe Alba ha estat per al català Roger Pou amb la dramatúrgia "Retòrica de la incertesa", que narra des d'una xicoteta i austera habitació de l'Hostal França les últimes hores de Walter Benjamin. Com ha arribat fins a ací, fins al poblet fronterer de Portbou? Quina incertesa vital el conduirà a prendre la fatal decisió? La vida és molt complexa. L’existència, a voltes absurda, podria simplificar-se en seixanta-quatre caselles i un seguit de moviments. Les converses al voltant d’un tauler d’escacs entre Walter i un seguit de contrincants, sobre la vida, l’art, l’amor, la política, la humanitat condicionaran les decisions preses per Benjamin en el passat. La incertesa el perseguix en el seu exili constant, un exili que acabarà a Portbou. Roger Pou és professor d'Arts Escèniques i director del Taller de Teatre d'Arenys de Mar, amb més de vint obres teatrals escrites, com El misteri del museu o Desgana.

"La pedra del temps" i "Retòrica de la incertesa" arribaran a les llibreries la pròxima primavera. Per fer boca, hi podeu veure el vídeo de l'acte de lliurament dels Ciutat de Sagunt.

Josep Porcar presenta "Anys llum" a Barcelona el pròxim dijous 17 d'octubre

Els poemes de Josep Porcar s'escoltaran a Barcelona el pròxim dijous 17 d'octubre, amb la presentació del seu nou llibre, "Anys llum", en un acte que tindrà lloc a partir de les 19 hores a l'emblemàtica Llibreria Laie de la capital catalana. Comptarà amb la participació del poeta Miquel-Lluís Muntané.

Amb "Anys llum", l'escriptor castellonenc retrata un viatge temporal en el que conjuga el significat d’unitat de distància astronòmica amb el d’època lluminosa per a traduir a clarianes la foscor del sisme patit: dol, desarrelament, decepció i, com a resultat, replantejaments existencials derivats de l’escarpat procés de canvi. També, però, de lluita i recerca, mitjançant pràctiques de salvament que desembullen el fil de vida al qual s’aferra per acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts. 

L'obra va ser guardonada als Premis Literaris Ciutat de Sagunt, els quals justament donaran a conèixer a la successora de "Anys llum" l'endemà divendres 18 d'octubre.

"Mirant la Transició". Vicent Ferri parla de "L'ull compromés. Un relat fotogràfic del darrer franquisme i la Transició"

El columnista Vicent Ferri ha publicat a les pàgines del diari Levante-EMV l'article "Mirant la Transició", que sorgeix amb motiu de la publicació de "L'ull compromés", la selecció fotogràfica de l'arxiu de Manuel Linares en que a través de les acurades imatges, es relata com s'hi va viure aquella època al País Valencià, entre manifestacions i aplecs culturals, i destacant la figura de Joan Fuster. 

Per a Ferri, el llibre és recuperar la memòria d'aquells dies, "que només els desmemoriats, gent feliç diria Fuster, han oblidat". Així, amb "L'ull compromés" l'articulista recorda alguns instants viscuts en primera mà a la Sueca de finals dels anys 70, i en alguns d'aquells personatges i en les seues particulars trajectòries vitals posteriors.

Quant a les fotografies de Manuel Linares, Ferri es lamenta que només és una selecció d'un arxiu abundant, realitzada juntament Xavier Serra i Salvador Vendrell, els prologuistes de l'obra. "El temps, com una mà poderosa, ens va sacsar i d'aquell moment, d'aquella vivor, excepcional, retenim completes o a trossos històries de les persones que apareixen".

Si que trobareu el primer alcalde suecà de la democràcia, Jaume Lloret, prenent possessió del càrrec i, uns mesos després, ja expulsat. Un Joan Fuster distés, de tertúlia i de sopar, i també tens en una de les dos úniques manifestacions en les quals va participar. Paco Burguera, quan era un polític actiu. Vicent Andrés Estellés, en una de les millors fotos que li han fet mai i que el mostra tan innocent com era.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Josep Micó guanya el Premi de Poesia Vila de Puçol, mentre que el de Narrativa queda desert

 

El Sindicat Agrícola de Puçol va acollir, passat divendres 4 d'octubre, l'acte de lliurament dels Premis Literaris de la localitat, un dels guardons més veterans i consolidats de les lletres valencianes. Enguany s'ha donat el cas que la modalitat de Narrativa, que complia la 34ena edició, ha estat declarada deserta pel jurat del certamen, una circumstància que no es produïa des de fa dotze anys.

Així les coses, l'únic guanyador de la vetllada va ser Josep Micó i Conejero, qui va obtindre el XXIII Premi de Poesia Josep Maria Ribelles - Vila de Puçol per l'obra "Vespres d'inventari". Tal com ha reconegut el jurat d'aquesta modalitat, "és un llibre complex. Com un treballador abans de posar-se a l'àrdua feina de fer inventari, s'atura i observa des d'una talaia el cúmul de sensacions i sentiments viscuts, les victòries, els fracassos, els amors, les pèrdues, les absències". Micó ha composat el llibre amb versos lliures, sovint encapçalats per un haiku. Consta d'un apartat intimista i de caràcter amorós, i un altre apartat que se centra en qüestions com la memòria, el pas del temps, la identitat, l'experiència... elements que conformen un cert realisme social i que duu el poeta a reflexionar sobre la vessant social de la globalització i de la tecnologia.

Nascut a Antella (la Ribera Alta), Josep Micó és llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació, i ha exercit de professor de llengua i literatura catalana en instituts de Secundària. En el camp literari ha publicat recentment poemaris com "Pels ulls tremola la carn" (2013), "Romandràs" (2016) o "Creuar l'instant" (2017), al qual s'unirà "Vespres d'inventari" la pròxima primavera. 

Foto: Ajuntament de Puçol

El Full de Lectura entrevista David Miró, autor de "La Germandat. Complot contra les dones"

El thriller feminista de David Miró, "La Germandat. Complot contra les dones", ha estat escollit com a títol de setembre al club de lectura virtual impulsat per Full de Lectura, de la Fundació Full. I entre les diverses accions preses per dinamitzar la seua lectura i debat s'ha dut a terme aquesta entrevista de la periodista Verònica Castelló a l'autor borrianenc per a que fera cinc cèntims d'aspectes de la seua novel·la, com ara l'estil literari, les influències o les motivacions per crear aquesta misteriosa xarxa d'homes poderosos que intriguen per barrar el pas de les dones al poder.

El més consultat a Onadaedicions.com durant setembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de setembre.

FICCIÓ

1. Estellés, de mà en mà. Setembre és el mes estellesià per excel·lència. Un 4 de setembre de fa 95 anys hi naixia a Burjassot i des de fa un temps, quan l'estiu deixa pas a la tardor és quan nombroses poblacions celebren la seua poesia en les Festes Estellés. Hi ha moltes maneres d'aproximar-se al poeta, i el músic Borja Penalba i l'actor Francesc Anyó ho van fer des de la música i la interpretació, amb un espectacle que s'ha materialitzat en un llibre que antologitza Estellés per temes.

2. Esos dichosos dichos. Una de les darreres novetats de la col·lecció d'àlbums infantils il·lustrats Imagina és el debut en la literatura per als més menuts del pintor peniscolà Sergi Cambrils. Després dels sorprenents microrelats de "Tropecientas trompas", Cambrils posa el seu surrealisme divertit i oníric en una sèrie de vinyetes que amaguen, com a metàfores visuals, frases fetes i expressions populars en castellà.

3. Anys llum. Amb aquest poemari, Josep Porcar va guanyar el darrer Premi Ciutat de Sagunt. És un guardó que se suma als reconeixements que ha rebut la literatura del castellonenc, esdevingut en un dels noms de referència de la poesia valenciana contemporània. Aquest nou llibre de ressons còsmics tracta de la lluita després d'una profunda commoció.

4. Quimera. Després del gran èxit de "Cita a la Paret de Gel", l'escriptora Margarida Aritzeta ha tornat al catàleg de Maremàgnum, la col·lecció juvenil d'Onada Educació, amb aquesta novel·la de ciència-ficció distòpica i d'aventures. Yubley és un jove que es troba en una ciutat desconeguda sense saber com ha arribat, de seguida algú el persegueix i ha de fugir pels túnels del metro, ajudat per una misteriosa xica que l'enamora a l'instant.

5. La Germandat. Complot contra les dones. El Full de Lectura, club de lectura virtual que organitza la Fundació Full, ha escollit aquesta novel·la de David Miró per a aquest mes de setembre. Els i les participants del fòrum virtual han pogut d'endinsar-se en la trama que amaguen un grup d'homes poderosos per evitar que les dones puguen accedir al poder. Un thriller feminista i original, amb un llenguatge directe i periodístic que no deixa ningú indiferent.

NO FICCIÓ

 
1. Benicarló, 1841-1965. No són poques les poblacions que desitjarien comptar amb una historiografia tan rica i rigorosa com la que va preparar l'historiador Juan Luis Constante amb Benicarló, ara fa uns anys. Una obra enciclopèdica de luxe, en tres volums, que arreplega, analitza i divulga l'avenir d'aquesta ciutat del Maestrat des de l'any 1841, quan es crema el vell arxiu medieval, fins quasi els nostres dies.

2. Olivo y aceites de calidad. Les oliveres i l'oli és un símbol de la península ibèrica, però, què es pot dir de la vessant industrial de l'oleïcultura. Els enginyers agrònoms Joan Tous i Josep Maria Franquet aborden aquesta extensa obra enciclopèdica en la qual hi analitzen totes les facetes del sector: les varietats, els tipus de cultius, les maquinàries, sense deixar de banda un complet apartat històric sobre l'època daurada dels olis de les comarques meridionals catalanes.

3. Maquis i masovers. Després de la Guerra Civil, els comunistes van plantar cara al règim franquista amb les partides de maquis. A les muntanyes d'Aragó, València i Catalunya va actuar l'AGLA, l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, formada per antics combatents i per persones que fugien de la repressió. Aquest llibre de l'historiador Raül González Devís tracta la qüestió del maquis des de la relació amb els habitants d'aquestes regions perifèriques i disseminades.

4. El parlar de Càlig. L'estiu de 2016 s'estrenava aquest assaig filològic en el que Berta Sans explorava la varietat lingüística del seu poble, Càlig, al Baix Maestrat, a partir d'un complet anàlisi fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic, en el que destaca un extens vocabulari de paraules i expressions típicament locals, un autèntic patrimoni oral a conservar.

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Passen els anys i continua sent un clàssic imprescindible per als amants d'aquest ingredient tan nostrat i a la vegada, tan menyspreat per la seua fama de succedani. El receptari que va publicar la Fundació Alícia i diversos cuiners i restauradors catalans ha demostrat que la garrofa és un aliment saludable i versàtil, que sorprendrà als paladars propis i estranys.