Una xarradeta amb... Miquel Bort, autor de "Amore"

Fem una xarradeta amb Miquel Bort. El seu "Amore" ha estat sens dubte un dels llibres de l'any en la literatura ebrenca i en la literatura eròtica catalana, amb ja cinc edicions, centenars d'exemplars venuts i una extensa gira de presentacions pel territori les quals, de la mà de la música dels Sukre i el vi del celler Petites Estones, s'han convertit en autèntics espectacles multitudinaris que han fet vibrar el públic en tots els sentits.

 

 

Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?

A la teva primera pregunta diria que per mi és una forma de comunicació i d’expressar-me que m’agrada i que, quan sorgeix l’oportunitat de plasmar alguna cosa, ja sigui una vivència que m’ha passat o una idea, tinc una necessitat d’escriure-la. Quant a la segona pregunta, penso que el procés de creació i, concretament en el cas d’"Amore", després de l’idea, ve a continuació un pluja d’idees on apunto i apunto tot allò que em passa pel cap. Per després, com si fos una peça de fang i jo un terrisser, anar-hi donant forma.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
El meu ordinador amb unes quantes finestres obertes, dos teclats, un full en blanc i un llapis i, segons l’hora que sigui un cafè. Ah! I el mòbil no ha de parar molt lluny.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Amore".
En els diversos actes que he realitzant fins ara, la presentació d’"Amore" ha anat evolucionant, i ara ja ens l’han titllat de petit espectacle. I per què dic això? Doncs mireu, actualment a la presentació del meu llibre hi ha un maridatge d’un vi que té molt a veure amb el llibre, hi ha música en directe que també té una vinculació amb la novel·la, hi ha preguntes i fins alguna que altra representació que pretén enaltir reflexions del llibre. Podem millorar-la? Per suposat que sí. Però bé, tal i com l’estem fent ara ja m’agrada. De fet, diverses persones a l’hora de la signatura del seu exemplar m’han dit “és la millor presentació d’un llibre que he vist”. i sí, que et diguen això fa molt goig, és extraordinari.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Ufff..! N’anomenaria molts, però si em permets en dic dos: "Àngels i Dimonis" del Dan Brown i el "Petit Princep" de l’Antoine de Saint-Exupéry. El primer per una trama dinàmica i meravellosament redactada que t’enganxa des de la primera plana (i això és brutal!) i el segon per les reflexions que un pot extreure en cada paràgraf. De fet, he de confessar que és un llibre que m’agrada rellegir-lo.

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Bé, m’agrada llegir per evadir-me i per aprendre, ja siguin articles, notícies o reportatges relacionats amb la meua feina. Però bé, si tinc que elegir et diré que la narrativa, fent referència al que et deia al principi... per evadir-me i endinsant-me entre les seues planes. I a la segona pregunta et diré que llegeixo sempre que puc, però sobretot quan em poso al llit, em resulta com una petita teràpia relaxant que m’ajuda a conciliar el son. 

Quin comentari dels lectors d'"Amore" t’ha generat més il·lusió.
Ufff..! Afortunadament, tinc la gran sort de rebre molts comentaris i alguns realment increïbles, com per exemple que et diguin que he escrit el llibre de la seva vida, o que s’han llegit el llibre en només tres dies. Quina meravellosa brutalitat, el somni de qualsevol escriptor professional. Fins i tot un parell de lectores m’han dit que l’han devorat en dos dies. O també, que t’arriben a dir que l’han llegit ja tres cops, amb el poc temps que porta al mercat. És una passada! Però bé, dit això, per mi tots els comentaris fan molt goig, tots. I jo, que amb això sóc molt novell, intento atendre’l i donar resposta de la millor manera possible.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Bé, en tinc unes quantes preparades, i altres sorgeixen instantàniament o, fins i tot algunes que les escric “a la carta”. Per exemple aquelles que van adreçades a un aniversari o un regal molt personalitzat. I és clar, tractant-se d’una novel·la eròtica, a l’hora d’escriure-les intento que paraules com “gaudir” o “desig” tinguin cabuda.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
M’agraden i les faig servir a nivell personal i també com eina de promoció, en aquest cas del meu llibre. Les que més faig anar són el WhatsApp i el Facebook. I posats a opinar, et diré que tot i que són plataformes de comunicació i socialització realment increïbles, s’han demostrat que, desgraciadament, tenen, potser com quasi tot, perill.

Quina és la teua paraula favorita
N’hi ha moltes, però com em demanes una et diré que “estimar”.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
També n’hi ha moltes, però posats a dir-ne una, crec que no estaria gens malament anar amb la Marilyn Monroe després d’una sessió de rodatge del film "Els cavallers prefereixen les rosses". Ah! I com no, la copa aniria a càrrec meu.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Se’ns dubte "Joc de Trons". Sorprenent!

El teu plat estrella és…
Tinc la sort que m’agrada tot, ja sigui carn, peix, fruita, verdura, llegums, etc. i que a voltes unes sardines a la planxa, uns cargols a la llauna, un llobarro al forn, un plat d’escudella o un bon tros de carn poc fet són veritables temptacions culinàries. Però si la pregunta és un, et diré que tinc autèntica devoció als arrossos, i entre ells, com no, la paella.

No puc viure sense…
Tindre l’esperança que la humanitat pot canviar i que es torni, valgui la redundància, més humana. Com a pare, el futur dels meus fills i de les noves generacions em preocupa. I no parlo de que trobin una bona feina i tal, sinó de què siguin feliços i una pervivència bona i, la veritat, amb la deriva que estem portant ara mateix al nostre planeta, realment quan ho penso m’espanta. Fa por.

Una cosa inconfessable…
Sóc totalment arítmic, no tinc gens de gràcia a l’hora de ballar. Un desastre.

Amb quin animal o planta et compararies?
L’àliga, potser per què sempre m’ha fascinat aquesta impressionant au, a l’igual que el gran tauró blanc, salvant i molt les distàncies i les comparatives. Simplement per admiració.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Vaig plorar molt, moltíssim quan el vaig tindre per primera vegada a les mans. Dins hi havia molt de treball, però sobretot molts sentiments. I això va ser a “Com evitar un accident de trànsit”, el meu primer llibre.

Eres friqui en…
Segurament en moltes coses de les quals no m’adono, però bé et diré una que sí sé: m’encanta descobrir el significat d’una cançó, saber de què ens parla l’autor, a qui va adreçada, saber la seva història i coses així. Per exemple m’ha passat fa poc amb la cançó de Sabina “Peces de ciudad”, quina meravella. Ah! I una altra cosa, no sé encara el perquè però tinc la costum de posar-me una mica de colònia quan me’n vaig a dormir.

Soc feliç si…
Els que estant al meu voltant i m’importen ho són.

A quin personatge públic li regalaries "Amore".
Se’ns dubte a l’Òscar Camps, el fundador i director de l’ONG Proactiva Open Arms. L’admiro i l’aplaudeixo per tot el que ha sigut capaç de fer. Ell és per mi tot un referent i una d’aquelles persones que em dona esperança amb la Humanitat.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Bé, ja ens deixen viatjar, Londres és un dels llocs que em ronda pel cap tornar, m’encanta aquesta capital per fer una escapada de 3 o 4 dies, però bé, l’altre dia vaig veure unes fotos de les illes Maldives que…

Com és la teua mascareta?
Negra!

S'anuncien les obres guanyadores dels Premis Literaris Internacionals Ciutat de Benicarló 2021

Els Premis Literaris Internacionals Ciutat de Benicarló 2021 ja tenen obres guanyadores. Aquest dilluns, l'alcaldessa de la ciutat, Xaro Miralles, el regidor de Cultura Pedro Manchón, i el director científic d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla han anunciat els títols i els autors de les quatre modalitats de l'edició d'enguany.

El VIII Premi d’Àlbum Infantil Il·lustrat, el més veterà de tots, ha estat per a Laia Codina i Sílvia Tarragó, il·lustradora i escriptora respectivament. Entre les dos han teixit una atractiva proposta amb la poesia i les paraules com a protagonistes. El títol de l’obra guanyadora és «Els set colors de Bet». 

Pel que fa a la modalitat de Divulgació Científica i del Coneixement, els guanyadors són dos científics gallecs, Constantino Armesto i Sara González, autors d’«Antropoceno y cambio climático». El títol posa damunt taula el debat sobre el pas d’una era geològica a una era, l’antropocé, marcada per l’impacte de l’ésser humà sobre el planeta. 

El V Premi de Cuina, Salut i Sostenibilitat ha recaigut en l’obra «Cuineres del territori», de Josep Bernabeu i Maria Tormo. L’obra és un treball de base antropològica que té com a protagonistes les dones, com a artífexs del saber gastronòmic. Bernabeu és el director de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic de la Universitat d’Alacant mentre que Tormo és dietista i nutricionista i professora també de la Universitat d’Alacant. 

Finalment, el II Premi de Narrativa Juvenil, que ha tingut un gran èxit de participació en la segona convocatòria, ha estat per a Mariano Casas per l’obra «La batalla d’Oxford», un thriller juvenil ambientat en la segona guerra mundial. El seu autor té una llarga trajectòria en novel·la juvenil i ha aconseguit alguns dels premis més prestigiosos en aquesta modalitat.

Les guanyadores i guanyadors recolliran els premis el pròxim dissabte 27 de novembre a la gala de lliurament dels Premis Ciutat de Benicarló.

"L’anarquisme ampostí volia implantar el seu somni revolucionari, el municipi lliure, en què, entre altres, s’abolia la contractació laboral perquè era entesa com una explotació laboral". Andreu Caralt parla de "El somni trencat" a Cazarabet

El projecte de divulgació de memòria històrica La Librería de Cazarabet ha entrevistat Andreu Caralt, autor del llibre "El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili", amb la qual ha obtingut el II Premi de Recerca Jordi Fontanet. Us deixem un fragment de la conversa.

Andreu, amic, amic per què quines raons hi ha arrere d'haver-te ficat a escriure aquest llibre sobre la història contemporània d'Amposta que avarca els temps de la revolució, la guerra i l’exili...

El llibre és la culminació de la recerca que vaig iniciar a finals de 2019. La recerca ha estat possible perquè vaig guanyar el II Premi de Recerca Jordi Fontanet promogut per l’Ajuntament d’Amposta per fer, precisament, aquesta recerca. Havia presentat una proposta en aquest sentit. A banda, des del 2018 faig rutes guiades sobre la Guerra Civil a la ciutat amb l’empresa del qual sóc codirector amb Maite Hernández, Terra Enllà. El fet de conèixer de prop la realitat històrica de la ciutat em va empènyer a presentar la proposta.

Parlem una miqueta del títol del llibre. Eren temps de vides truncades i com no, com bé dius, de somnis trencats, oi?. Abans, però sobretot durant l'escriptura d'aquest llibre, hauràs trobat molts somnis trencats i no poques vides truncades....oi?, —encara ara, després de tants anys...

El nom del llibre sorgeix de la idea del pont penjant d’Amposta, símbol del progrés social i econòmic a la ciutat i destruït per la Legió Còndor el 10 de març de 1938. Aquesta idea s’enllaça amb el comentari d’un antic anarquista, membre de la Col·lectivitat d’Amposta, exiliat a França i que dècades després va tornar a la ciutat a veure si Amposta encara espirava quelcom d’aquell somni igualitari, però no va trobar res d’aquell esperit; la ciutat com la resta del país havia pujat al carro del ‘desarrollisme’. El títol és prou ample per encabir diversos conceptes; d’una banda, el somni trencat del republicanisme sobiranista d’Esquerra Republicana, estroncat per la guerra i el franquisme. El somni trencat, fins i tot, pel palauisme de dretes, que havia governat la ciutat bona part del primer terç de segle XX i que va ser derruït quan el seu dirigent, Joan Palau Miralles, fou assassinat pels revolucionaris l’estiu de 1936. Però, sobretot, el somni trencat s’adequa a la idea alliberadora i emancipadora de l’anarquisme ampostí, anorreada per l’exili i la repressió.

Com era socialment parlant l'Amposta dels anys 30? Andreu, si et pareix, ens fiquem una miqueta en context: com va rebre Amposta a la República; com era aquest poble de les Terres de l’Ebre durant els primers anys de la República....?

El primer terç del segle XX a Amposta, en l’àmbit polític, disposa de tres forces motores. D’una banda, el populisme de dretes encapçalat per l’alcalde Joan Palau Miralles. Els seus opositors l’acusaran de cacic, monàrquic i anticatalanista però és respectat per una part important de la població i envejat fora la ciutat per la seva capacitat d’influència. En segon lloc, el republicanisme d’esquerre liderat pel partit radical-socialista de Marcel·lí Domingo i en tercer lloc per l’anarquisme. Amposta és una vila pròspera, amb l’arròs com a força econòmica principal; ara bé, també és el sector econòmic en què, a la vegada, s’exerceixen les situacions de domini i explotació que atien el malestar social.

I com va esdevindre el bienni negre dins la II República? Dins aquest període van esdevindre "Els fets d'Octubre, què ens pots comentar-hi? Ens pots fer cinc cèntims?

Després d’un primer govern d’esquerres, en les municipals de 1934, van guanyar les dretes de Palau. A l’octubre d’aquell any, les forces sobiranistes locals s’uniren a la proclamació de l’Estat Català dins la República espanyola del Govern de la Generalitat però com arreu la defensa de la situació va fracassar. Palau, amb el suport del govern de Dretes a Espanya, va exercir una forta repressió contra els sobiranistes. Més d’una trentena van ser tancats en un vaixell-presó a Tarragona. Els fets d’Octubre i la seva repressió posterior van elevar els nivells d’animadversió entre les forces polítiques i els grups socials en conflicte al municipi.

Després del bienni negre ...les forces d'esquerres d'arreu de L'Estat Espanyol s'uneixen i formen el Front Popular que amb les seves contradiccions, recels i demés tirant endavant i es fan amb el triomf... Com va acollir Amposta aquell triomf de les esquerres a les urnes?

El triomf a nivell estatal provocà la dimissió del govern de dretes de Palau en perdre el suport del govern centra existent fins llavors i va permetre formar un nou govern municipal sota presidència d’Esquerra Republicana. El nou govern continuà la tasca del primer govern d’esquerres, de 1931 a 1934, però sempre amb un ull vigilant a la creixent força de l’anarquisme local.

Els anarquistes i les anarquistes—els llibertaris i llibertàries— d'Amposta com estaven implantats en aquells dies i com reaccionen a aquests canvis...que gairebé podríem qualificar d'abruptes i de “revolucionaris” per que passaven moltes coses, diferents i diferencials, dins els dies de la República –amb tots els seus períodes... No venien d'una tradició molt antiga, no?, com es van fer un lloc?

L’anarquisme ampostí volia implantar el seu somni revolucionari, el municipi lliure, en què, entre altres, s’abolia la contractació laboral perquè era entesa com una explotació laboral. També perseguien la col·lectivització dels sectors econòmics de la vila i la municipalització dels serveis. Aquesta revolució la volien dur a terme hagués qui hagués en el govern, a seu parer, estaven enfront seu. L’anarquisme havia arrelat amb força degut a les condicions socioeconòmiques del treball a l’arrossar, sobretot, i disposaven d’un diari propi, El Explotado.

Com s'assabenta la gent?  Com són les primeres reaccions? Qui mostra més reflexes reactius? Durant els primers dies de l'esclat de la guerra qui pren la paraula i molt més que la paraula...? Podríem dir que hi ha por i desconcert a Amposta?

El cop d’estat reaccionari provoca la presa del poder dels revolucionaris de manera quasi immediata. El Comitè Antifeixista preexistent es transforma en Comitè Revolucionari i se n’exclouen els elements considerats no revolucionaris, es a dir el republicanisme d’esquerres. Són dies de barreja de sentiments: por, coacció, eufòria, alliberament...

 Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"Història de la Catalunya que no sap castellà". Vilaweb parla de "El castellà a la Catalunya contemporània"

El periodista Andreu Barnils publica a Vilaweb el reportatge "Història de la Catalunya que no sap castellà", en el qual parla del llançament del nou llibre dels lingüistes Francesc Bernat, Mireia Galindo i Carles de Rosselló "El castellà a la Catalunya contemporània: història d'una bilingüització". L'obra es basa en un estudi a testimonis catalanoparlants de més de 90 anys per determinar com el castellà es va introduir en les classes populars catalanes en el tombant dels segles XIX i XX. Deixem un fragment de l'article: 

 

El castellà no es parla de manera generalitzada a Catalunya per la major part de la població fins a principi o mitjan segle XX. Aquesta és la tesi principal del llibre El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització (Onada Edicions), de Mireia Galindo (1976), Francesc Bernat (1964) i Carles de Rosselló (1972). Tots tres doctors en filologia catalana han volgut entendre i narrar l’origen i desenvolupament del castellà a Catalunya. Una llengua que avui dia gairebé tothom sap, però que no fa pas gaire poca gent parlava. Per explicar aquesta tesi, han coordinat les entrevistes a noranta catalans de més de noranta anys que encara són vius i que els han contat la seva història en relació amb el castellà, la dels seus pares i la dels seus avis, tot complementat amb una explicació sòlida del context.

El llibre abasta tres generacions: la dels avis –nascuts entre el 1850 i el 1870–, que, segons els seus néts ara entrevistats, eren bàsicament monolingües catalans; la dels pares –nascuts entre el 1880 i el 1890–, que, segons els entrevistats, tenien coneixements rudimentaris del castellà i el feien servir molt poc, amb entrebancs; i la dels entrevistats –nascuts entre el 1912 i el 1927–, que van aprendre el castellà a l’escola i el van començar a parlar a fora.

“Molta gent se’n sorprendrà, perquè molts estan convençuts que aquí parlem castellà d’ençà dels Reis Catòlics. I aquest llibre demostra que no és cert. És molt recent”, explica Francesc Bernat, un dels tres autors. I és molt recent perquè el castellà arriba a través de l’escola, però a l’escola hi anava molt poca gent durant els segles XVIII, XIX, i principi del XX. Per tant, no l’aprenien. A final del segle XIX, més del 60% dels catalans eren analfabets. El 1910, el 42%; i el 1920, el 29%. Però, a més, una cosa és aprendre una llengua a l’escola, i una altra, parlar-la al carrer. “Si hem après alguna cosa de la generació de principi del segle XX, és que amb el castellà a l’escola no en van tenir prou. No van llançar-se a parlar-lo fins que no van trobar gent que el fes servir habitualment”, diu Mireia Galindo. És a dir, quan arriben les onades migratòries dels anys quaranta i cinquanta.

“Bilingües, els anys vint i trenta, molts ja ho eren, però no ho són gairebé tots fins els quaranta o cinquanta, en ple franquisme, quan s’uneixen diversos fenòmens: hi ha molt poca gent que no vagi a l’escola, que és solament en castellà, com els mitjans de comunicació que entren a les cases; arriba immigració en massa en castellà; i parlar en català amb desconeguts és perillós –pot ser un policia franquista–, cosa que fa que un catalanoparlant s’adreci al desconegut en castellà, per si de cas”, diu Francesc Bernat. “Els informants”, explica el llibre, “recorden casos d’indefensió als jutjats, d’insults i d’agressions físiques pel fet d’usar el català.”

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Andreu Caralt parla de "El somni trencat" al Canal 21

El periodista i escriptor Andreu Caralt ha estat entrevistat al Canal 21 amb motiu del llançament del seu nou llibre "El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili", l'obra guanyadora del II Premi de Recerca Jordi Fontanet - Ciutat d'Amposta.

Fèlix Edo i "Lluny de qualsevol altre lloc", al Canal 21

Fèlix Edo parla de la seua nova novel·la "Lluny de qualsevol altre lloc" al programa literari de Canal 21 Tens un racó dalt del món, que presenta Jesús M. Tibau.

"Hi ha molts aspectes de la nostra història recent que cal estudiar i recuperar". Andreu Caralt parla de "El somni trencat" a A Prop Ebre

El diari digital ebrenc A Prop ha entrevistat Andreu Caralt amb motiu de l'estrena del seu nou llibre "El somni trencat. Amposta: revolució, guerra i exili", una mirada històrica als anys de la Segona República, la Guerra Civil i la immediata postguerra a la capital del Montsià. Us en deixem un fragment.

El periodista i historiador especialitzat en la Batalla de l’Ebre, Andreu Caralt, publica nou llibre. És el resultat d’una recerca exhaustiva sobre la ciutat d’Amposta i els fets que hi van ocórrer durant la guerra civil espanyola. S’hi recull el que va passar des dels anys previs a a guerra fins a la repressió franquista i l’exili de molts ampostins.

Per què Amposta és l’escenari principal d’ ‘El somni trencat’? Què la va fer especial?

L’any 2019 vaig guanyar la segona edició del premi de recerca Jordi Fontanet promogut per l’Ajuntament d’Amposta. El premi consistia en una beca per a dur a terme un estudi de la Guerra Civil a Amposta, i la publicació del llibre és el resultat de la recerca, realitzada durant un any i mig.

Quins episodis són els més destacats ocorreguts a la capital del Montsià durant la Guerra Civil?

Amposta, com la majoria de poblacions de les Terres de l’Ebre, va patir múltiples esdeveniments durant la Guerra Civil, alguns d’ells de forma més severa que a la resta de Catalunya com és el fet que el riu Ebre fou front de guerra entre els dos exèrcits durant nou mesos, d’abril de 1938 a gener de 1939. Pel que fa a Amposta, diversos episodis converteixen el seu cas en especial. En primer lloc, la fortalesa del moviment anarquista, que va impulsar una revolució social radical al municipi, el símbol de la qual és l’organització d’una gran col·lectivitat fonamentalment agrícola i un profund procés de municipalització de serveis. En segon lloc, l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat i la posterior evacuació de població civil per trobar-se enmig del front de guerra. En tercer lloc, l’operació de la batalla de l’Ebre entre el terme de Tortosa i la partida ampostina de la Carrova, on van morir molts soldats de la XIVa Brigada Internacional republicana. I per últim, el gran exili d’ampostins, sobretot anarquistes, a França i països llatinoamericans l’any 1939.

Com vas començar a investigar sobre Amposta i el que hi va passar durant la guerra?

El meu interès neix el 2018 quan l’Ajuntament d’Amposta ens va demanar a la meva empresa, Terra Enllà, la possibilitat de desenvolupar una ruta guiada pels espais de la Guerra Civil a la ciutat. Així va començar el procés de recerca que un any després vaig poder desenvolupar plenament gràcies a l’atorgament del premi.

Sovint, al nostre territori, i al país en general, ens adonem que hi van passar fets històrics de vital importància, però que no els coneixem en profunditat. Per què creus que passa? Fa falta educació en àmbit de memòria històrica?

En l’àmbit educatiu, i especialment a les Terres de l’Ebre, s’està fent una bona tasca d’impuls de les humanitats i de generar interès en la història contemporània. Són nombrosos els alumnes de batxillerat, per exemple, que elaboren bons treballs de recerca sobre fets de la Guerra Civil. En l’esfera política, l’interès és desigual, amb poques oportunitats de finançament per dur a terme recerques exhaustives, que necessitem temps i recursos. Molts dels supervivents han mort i malauradament jo no es podrà recuperar el seu testimoni. Així i tot encara hi ha molts aspectes de la nostra història recent que cal estudiar i recuperar, com crec he posat de manifest en el llibre.

 Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Carla Escuder porta el llibre "¿Qué comer para comer bien?" al Canal 56

La nutricionista i farmacèutica Carla Escuder ha estat al programa de Canal 56 La Nostra Gent per parlar una mica del seu nou llibre "¿Qué comer para comer bien? Los juegos reunidos de la alimentación", una publicació en la qual Escuder dona algunes claus per a una alimentació variada i saludable, desterrant mites associats a productes i ingredients.