Els 50 més consultats a Onada Edicions al 2021

"Dos amics valencians rodant pel món". El diari Ara parla de "Cosmopolites amb arrels"

El subdirector del diari Ara, David Miró, ha dedicat un article al llançament de "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", el nou llibre del periodista i escriptor Joan Garí. L'obra aplega diversos reportatges internacionals que reflexionen sobre les tensions entre allò local i allò global, la visió del nadiu i del foraster que ho associa als seus llocs d'origen, i sobre històries humanes universals repartides pel planeta. S'acompanya, a més, de les fotografies de Ramon Usó. Us deixen un fragment de l'article.

Joan Garí i Ramón Usó van néixer el mateix any al mateix poble, Borriana, capital de la Plana Baixa, i des de sempre van compartir el neguit de contar coses: el primer a través de la paraula i el segon amb la imatge. Des de 2008 tots dos han format una parella simbiòtica d'escriptor i fotògraf que ha viatjat per tot el món per deixar constància de la seva particular mirada en uns reportatges que en el seu dia van ser publicats a mitjans com la revista El Temps i els diaris Público, El País i l'ARA. Lamentablement la mort d'Usó quan el llibre estava a impremta fa que l'aventura que es recull a Cosmopolites amb arrels (Onada, 2021) sigui ja irrepetible.

Quin és el fet diferencial que aporten Garí i Usó a la literatura de viatges convencional? Doncs uns mirada pròpia marcada per les seves arrels i la seva cultura, la catalana del País Valencià. Els autors tenen preferència per Europa i les civilitzacions clàssiques, i fins i tot quan van al Carib s'entretenen a buscar la minoria jueva de Cuba. La distància emocional i periodística converteix els seus reportatges en estampes vivídes que conviden el lector a la reflexió lluny dels apriorismes ideològics i el dogmatisme a l'ús. Com a bon seguidor de Joan Fuster, Garí practica el vici del dubte permanent i de la comprensió sobre la debilitat de la condició humana. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"L'estrella i els Reis Mags", al Diari de Tarragona

El Diari de Tarragona es fa ressò del llançament del nou conte nadalenc "L'estrella i els Reis Mags". Amb text de l'escriptora vinarossenca Elena Fora i il·lustracions de la reusenca Teresa Llorach, el conte reinterpreta la llegenda dels Reis d'Orient per transmetre un valor de pau i de solidaritat.

 Cliqueu en la imatge per ampliar-la.

Genís Sinca va presentar a Reus "No moriré mai. Biografia d'Eduard Punset"

La Cambra de Comerç de Reus va acollir el passat dijous 16 de desembre la presentació de la biografia d'Eduard Punset que va signar l'escriptor Genís Sinca, "No moriré mai", obra guanyadora del Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. L'acte, organitzat pel propi ens cameral, Òmnium Baix Camp i els mitjans Reusdigital.cat i LaNovaRàdio, va estar presentat pel periodista Jordi Garcia i per Àgata Girbés en representació de la Cambra de Comerç reusenca.

Sinca va desgranar la intensa trajectòria vital de Punset, que si bé en el darrer tram era popular pel seu programa televisiu de divulgació científica Redes, havia estat economista i polític, conseller de la Generalitat de Josep Tarradellas, i comunicador en diversos mèdia del Regne Unit. També va tindre una vida internacional que el va dur a viatjar per tot el món. L'escriptor va comentar com va conèixer Punset, i la relació d'amistat que es va establir i que impregna les pàgines de "No moriré mai". 

 

A més, es va apuntar que Punset va mantindre una estreta relació amb el Priorat, i en especial amb la Vilella Baixa, on va passar la seua infantesa i on va decidir ser soterrat. "El seu epitafi resa 'Volta al món i torna la Born' en una clara referència al que va ser la seva vida i el seu retorn en aquesta petita població del Priorat per a la vida eterna", assenyala la crònica del Reusdigital.cat

Foto: Reusdigital.cat

"‘Seidia’, un poema èpic valencià, de Joaquim Garcia Girona". Article de Salvador Vendrell

El crític literari Salvador Vendrell parla a La Veu dels Llibres de la nova edició del clàssic poema èpic "Seidia" de Joaquim Garcia Girona, adaptat per Ramon París i Òscar Pérez en l'any del seu centenari. Us deixem un fragment de l'article.

Seidia amb el preludi, tretze cants i un epíleg és una narració èpica en vers que comprén el període històric relatat per Jaume I al Llibre dels fets, que abraça des de la presa d’Ares i Morella fins al setge i conquesta de Borriana. En el llibre es conten les gestes del rei Jaume I i d’en Balasc d’Alagó i els seus exèrcits. Sobretot, però és una tràgica història d’amor d’origen llegendari entre el jove cavaller cristià Artal, fill d’en Balasc d’Alagó i l’heroïna, la bellíssima musulmana Seidia, la qual desconeix els seus autèntics orígens paterns i religiosos. Aquesta introducció de personatges llegendaris de la tradició oral no entrebanca el desenvolupament dels fets reals, els quals segueixen l’ordre temporal marcat per la Crònica. Mai no es perd la versemblança gràcies a la utilització de recursos com ara l’adaptació de passatges de la Crònica, però també amb el recurs d’un narrador omniscient que introdueix el punt de vista de les dues cultures, la cristiana i la musulmana. 

No són, però, El llibre dels feits i les llegendes orals les úniques fonts de Seidia. Óscar Pérez explica que, al costa de la Crònica de Jaume I, per tapar els buits que aquesta deixa, cal esmentar altres fonts historiogràfiques consultades, com són la Crònica de Ramon Muntaner i la de Pere Antoni Beuter o també les obres d’Escolano, així com treballs històrics de conterranis, la majoria capellans erudits. Són fonamentals també les fonts literàries com ara l’Atlàntida, però sobretot Canigó, de Jacint Verdaguer. Les darreres investigacions assenyalen que la influència de Canigó és major en el vessant amorós de la trama que en altres aspectes. Com diu Carles Lluch «El personatge d’Artal, fill de Blasco d’Alagó que s’enamora de la bella Seidia i traeix per aquest motiu llurs obligacions militars en el bàndol cristià, guarda molts paral·lelismes amb el Gentil de Verdaguer, encisat d’amor per Flordeneu.» Lluch veu que la unió entre poble i religió també és un tret compartit pels dos poemes èpics. Hi ha, però, una diferència important: «el sentit de Canigó cal entendre’l en el context d’un veritable programa de restauració catalanista que hi posava en joc les arrels cristianes de Catalunya. En canvi, al País Valencià d’inicis del segle xx res d’això era encara possible. Mentre que l’obra de Verdaguer posseeix, entre d’altres, una finalitat política al servei de l’anomenat programa del catalanisme catòlic de la Renaixença.» L’objectiu de recuperació nacional per la via política no era un objectiu de l’autor valencià. Manuel Carceller veu també una altra font d’inspiració: la de l’escriptor italià Torquato Tasso: La Gerusalemme Liberata (1581), que descriu la conquesta de Jerusalem pels cristians durant la primera croada. Carceller hi troba relacions intertextuals. Com que es tracta d’un poema que va tenir un procés d’elaboració llarg en el temps —almenys una quinzena d’anys— hi ha, com diuen els editors, «els naturals dubtes i revisions que deriven de deixar reposar una producció en el calaix», per seguir el «degoteig dels consells dels amics» i per incorporar matèria de noves lectures.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

El Mundo-Castellón al Día entrevista Joan Garí, autor de "Cosmopolites amb arrels"

La periodista Sandra Morales entrevista Joan Garí a les pàgines del periòdic d'El Mundo-Castellón al Día. L'escriptor i assagista borrianenc estrena nou llibre: "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", en el que aplega diversos reportatges de temàtica internacional que l'han dut des de Llatinoamèrica a l'Europa de l'Est. Compten, a més, amb la fotografia de Ramon Usó. Us deixem un fragment de l'entrevista.

El escritor Joan Garí Clofent (Burriana, 1965), acaba de presentar su último trabajo, Cosmopolites amb arrels (ediciones Onada), una recopilación de reportajes que rubricó durante sus viajes por todo el mundo con su amigo y fotógrafo Ramon Usó Guerola, recientemente fallecido. La súbita desaparición de este maestro de la imagen, convierte el libro en una obra muy especial para el autor, exclusiva y emotiva.

Presentó Cosmopolites amb arrels con una ausencia insustituible. Imagino que el choque emocional es enorme...

La ausencia de Ramon en este, que es su último libro, resulta intolerable. Todavía a veces me imagino que le puedo llamar por teléfono, que todo ha sido una gran broma suya. Era el cómplice perfecto para mi actividad periodística y literaria. Ha dejado un gran vacío.

¿Qué fotografía cree que destacaría Ramon para resumirlo?

De todos los viajes, a él le gustaba especialmente Chernóbil. Insistió mucho para que fuésemos allí, a ese extraño escenario de desolación donde se supone que la vida es imposible, pero todo sigue como si el accidente nuclear no hubiera ocurrido. Tuvimos la suerte de visitar la zona restringida, acompañados por un guía del ejército ucraniano, antes de que se pusiera de moda por la serie de HBO. Puedo confesar que es uno de los lugares más extraños en que he estado.

Dicen que quien viaja, vive dos veces, ¿cómo lo siente quien se ha paseado por tantos rincones del mundo?

Nosotros estuvimos en todos los continentes, excepto Oceanía (nos quedó pendiente un viaje a Australia...) No concibo la vida sin el viaje. Creo que vida y viaje son sinónimos perfectos. Como Ulises, hay que partir y, en su momento, hay que saber volver. Pero Itaca nos enseña, como en el poema de Kavafis, que nada nos será dado que no hayamos atesorado durante el viaje.

¿Qué les define como cosmopolitas?

El título del libro, Cosmopolites amb arrels es un falso oxímoron, porque mi tesis es que sólo se puede ser ciudadano del mundo si estás arraigado firmemente en algún lugar concreto. Me siento cosmopolita y muy valenciano.

¿Nos cuenta sus viajes para que nos conozcamos y reconozcamos más como valencianos?

Bueno, eso sería muy optimista por mi parte. Tampoco soy uno de esos tipos que sale de casa sólo para echar de menos lo que ha dejado atrás... Pero el libro se subtitula Una visió valenciana del món y eso marca: vayas donde vayas, no dejas de ser un tipo de Burriana que lo contempla todo como contemplas el mar desde la playa del Arenal. El mundo es enorme pero las gafas de ver son muy pequeñas.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

El diari Mediterráneo ressenya el nou llibre de Joan Garí i Ramon Usó "Cosmopolites amb arrels"

El crític Josep Palomero ha dedicat una ressenya al nou llibre de Joan Garí "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", que apareix publicada a les pàgines del diari Mediterráneo. L'article s'inicia recordant el tàndem que havien format Garí i el fotògraf Ramon Usó, qui va faltar el passat mes de juny als 55 anys. Els dos van emprendre una sèrie de viatges per tot el món van donar peu a reportatges periodístics que captaven l'ànima genuïna dels pobles que visitaven, i que ara han estat aplegats en aquest nou volum.

"Els articles de Garí resulten molt atractius perquè l’escriptor viatger no es basa en tòpics, escriu sobre allò que veu sense recórrer a informacions trivials, sinó que actua com un explorador que es deixa sorprendre per les irrupcions sobtades d’una realitat desconeguda", apunta Palomero, qui afegeix que l'autor s'interessa per la vida dels natius dels llocs que visita, parla amb ells i s'impregna del seu esperit vital.

"Fa la impressió que el destí de cada viatge s’ha seleccionat per a buscar en el passat la comprensió del present, bé que siga explorant les característiques de l’antiga DDR, el Barri Roig d’Amsterdam, els jueus de l’Havana, la deriva islamista d’Egipte, els supervivents de Txernòbil, l’atractiu de Moscou i Sant Petersburg, el desembarcament de Normandia."

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant sobre la imatge.