"Víctimes i botxins. La repressió a Vilalba dels Arcs durant la Guerra Civil i el franquisme (1936-1945)" al Setmanari L'Ebre

"Víctimes i botxins" és el nou llibre de l'historiador David Tormo. Es tracta d'una obra que posa el focus en la repressió que es va viure durant la Guerra Civil i la postguerra a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, un cas particular dintre de les Terres de l'Ebre perquè la teoria de l'alçament l'assenyala com l'única població ebrenca on hauria triomfat la rebel·lió militar i perquè en 1943 les noves autoritats franquistes endeguen un procés per frenar la violència indiscriminada a causa de les revenges personals. Dos bàndols que, amb les diferències que exposa Tormo, van compartir el paper de víctimes i de botxins.

I amb motiu de la presentació a la Pobla de Massaluca, l'intervinent i director del COMEBE Batiste Forcadell ha escrit un article al Setmanari L'Ebre en referència al volum, del qual n'extraiem un fragment.

Tornant al llibre “Víctimes i Botxins” narra la història convulsa dels anys trenta del segle passat a Vilalba dels Arcs. L’autor, David Tormo, fa un exercici de recuperació i recerca de documentació de l’època per tal de narrar el que va passar durant aquella maleïda dècada a aquell poble de la Terra Alta. Tanmateix, llegint des de la distància t’adones que els fets que van passar a Vilalba, també varen passar a altres pobles de la comarca i de Catalunya. En poques paraules, no va ser un fet puntual sinó ben bé general.

“Víctimes i Botxins” és un llibre de Memòria Històrica perquè recupera fets que estaven oblidats en el bagul de la memòria col·lectiva de Vilalba, que l’autor el transforma en història real i documentada. Però també és un llibre pedagògic, per analitzar tranquil·lament i fredament aquells fets, aquelles batalles, aquella guerra i la posterior repressió. Un llibre per aprendre dels errors i mai més aquells fets tornin a passar. Un llibre per tancar cicatrius històriques i millorar la convivència entre les persones i veïns.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

El Diari de Tarragona entrevista Òscar Meseguer, autor de "La petjada d'El Rubio"

La periodista Marina Pallás ha entrevistat al també comunicador Òscar Meseguer a les pàgines del Diari de Tarragona. El motiu és la publicació del llibre "La petjada d'El Rubio, l'últim company de la Pastora", una obra a mig camí entre la investigació periodística, l'assaig personal i la memòria històrica que arranca quan Meseguer, director del setmanari L'Ebre, rep la telefonada d'un veí dels Reguers que coneix amb certesa la ubicació de les restes del guerriller Francisco Serrano, El Rubio, mort en 1954 quan ell i la Pastora van assaltar un xalet. Us deixem un fragment de la conversa.

Quan comença el procés per escriure aquest llibre?

Ha sigut tot molt casual. M’acabava de llegir el llibre Donde nadie te encuentre d’Alicia Giménez Bartlett, sobre la Pastora, i ràdio Ser Ebre va informar que el govern d’Aragó estava buscant cossos de diferents guerrillers antifranquistes enterrats fora de l’Aragó, i que un d’ells era Francisco Serrano i que creien que estava al cementiri de Tortosa. Vam publicar la notícia al Setmanari l’Ebre i al dilluns següent, un veí dels Reguers, Adrián Grau, truca a la redacció dient que sap exactament on està. No era una gran primícia, als Reguers hi havia gent que ho havia sentit a dir, que al cementiri hi havia enterrat un maqui. Vaig anar al registre civil a buscar l’acta de defunció i l’historiador Josep Sánchez Cervelló també confiava en la versió del veí.

I a partir d’aquí, comences a estirar del fil.

Conflueixen diverses coses. Jo tenia interès pel personatge i per l’Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA) perquè els meus pares són del Maestrat, així que vaig començar a mirar bibliografia i a intentar localitzar els capítols amb més protagonisme de Serrano. El llibre té dos eixos: d’una banda hi ha tot el procés de l’exhumació des que publiquem la notícia i el diàleg de les dos administracions i la meua insistència per desencallar la situació... i de l’altra, la història del Rubio.

Quines circumstàncies van fer que el Rubio s’unís a la guerrilla?

Ell va fer la guerra al bàndol republicà i la seua família era d’esquerres, però no era una persona amb un gran compromís polític. No era molt activista. La seua filla sempre em repetia que no era comunista. Per altra banda, la seua masia familiar sí va ser refugi de miners i sindicalistes i gent de la CNT que després va formar part de la guerrilla. És cert que no era un gran militant de la causa, però sí que la masia va donar aixopluc a gent d’esquerres. El que és determinant perquè s’incorpore és pel seu germà. Com que havien lluitat al bàndol republicà cada dia havien de presentar-se davant l’autoritat. El seu germà es va amagar i aquí va començar el drama de la família. Després també es va incorporar a la guerrilla el seu pare. Llavors a ell el van pressionar i torturar. En aquestes circumstàncies és quan decideix incorporar-se a la guerrilla. Els cremen la masia i peguen pallisses a la seua mare i a la seua dona, se li moren dos fills i no pot ni enterrar-los... Tot això el converteix en un guerriller violent. Passa de víctima a botxí. És un guerriller molt dual. Va protagonitzar accions violentes per motius de revenges. D’alguna manera al llibre desromantitzo els maquis: la causa és legítima, però les circumstàncies els van obligar. Van patir molt, però van generar molt de patiment.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"Significats de vagabundejar pels marge". El Quadern de les Idees ressenya "Lluny de qualsevol altre lloc"

El crític literari Vicent Pallarès ha ressenyat al Quadern de les Idees la narrativa de Fèlix Edo "Lluny de qualsevol altre lloc". Us en deixem un fragment de l'article.

Lluny de qualsevol altre lloc de Fèlix Edo Tena: significats de vagabundejar pels marge

Fèlix Edo Tena va debutar en el camp de la narrativa amb El guardià de les trufes (Barcino, 2016), una novel·la sobre la vida dels masovers dels Ports i del Maestrat durant la postguerra. Es tracta d’una obra que destaca per l’atenció gairebé etnogràfica sobre els costums de la vida masovera al llarg del cicle d’un d’any, alhora que per les poètiques descripcions del paisatge dur i impressionant on tenien lloc. Altrament, la novel·la deixa un regust fort i amarg per la contundència com mostra la violència que van patir aquells masovers per part dels guerrillers del maquis i de la guàrdia civil, sense defugir tampoc camp implicació política d’aquest conflicte. 

Lluny de qualsevol altre lloc (Onada, 2021), la segona novel·la de l’autor, en certa manera també tracta del món dels masovers, però en l’actualitat, quan els masos dels Ports i del Maestrat ja han estat gairebé tots abandonats. És, per tant, una novel·la que té un enfocament crepuscular sobre un món que està arribant al final dels seus dies. No debades, a la novel·la també es tracta el tema del despoblament de les zones rurals, en aquest cas dels pobles de les comarques esmentades, un fet que no costa gaire de relacionar amb el que ha passat amb els masos. Tanmateix, una part de l’obra està ambientada a la ciutat de Castelló de la Plana (la Plana Baixa), i això ens permet conèixer una altra realitat, en aquest cas la d’una ciutat petita del segle XXI que no ha pogut evitar els desafiaments de la globalització, com són el final de la indústria, la crisi de l’habitatge, la descomposició urbana o l’arribada d’immigrants d’arreu del món. El punt que més ens interessa és el de la descomposició urbana. Tot i que la novel·la posseeix remarcats valors literaris, com és la prosa poètica que capta molt bé l’essència dels diferents ambients on s’ubica, volem destacar aquest aspecte d’índole extraestètica. 

De fet, la manera com Edo Tena el representa justifica la ressenya de la novel·la en aquesta col·lecció. Lluny de qualsevol altre lloc està articulada pels passejos d’un protagonista desencantat per una ciutat que està travessada per contrastos i contradiccions. Hi descobrim un centre urbà que s’ha anat despersonalitzant a mesura que ha desaparegut el comerç de proximitat, que portava generacions oferint els seus serveis i vertebrant la ciutat i que ha estat substituït per les mateixes franquícies multinacionals que trobem a tot arreu. Seguint aquest procés de transformació, la ciutat també ha crescut a través de grans promocions immobiliàries. En aquest cas, però, es tracta de barris de nova creació construïts d’esquena als tradicionals. De fet, són obres que s’oposen als antics, que pateixen una evident descomposició urbana manifestada en el deteriorament dels habitatges i de les infraestructures, on viuen gent de classe baixa i d’origen immigrant i que corren el risc de convertir-se en guetos. Quant a això, la novel·la, sempre a través dels ulls del protagonista, no evita que queden clars els significats polítics d’aquest urbanisme. la desfeta ambiental i humana que provoquen les perifèries urbanes.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.