Els vins de la terra mariden amb l'erotisme: Vitis vinifera cataloniae

Deu persones, cinc homes i cinc dones, es reuneixen després de la primera sessió d’un curs d’enologia convocat per Acció Cultural a València. Entre vins blancs, brandis i conyacs, a un d’ells se li ocòrre que podrien escriure un relat autobiogràfic on el vi s’entremescle amb el sexe, dos dels tres grans plaers que esmenta n’Anselm Turmeda.

Com ens explica la protagonista, Àngels Celma, set d’aquestos improvisats autors i autores donen el seu vist-i-plau per a que el seu conte s’incloga dins d’un llibre, a l’espera d’una vuitena “a punt de confirmar”. D’aquesta manera apareix “Vitis vinifera cataloniae”, de Vicent Palatsí.

El fruit de la vinya és el centre de tota l’obra. Tots els i les personatges que hi van apareixen recòrren l’ampli i ric món vitivinícola: les comunitats enòlogues, els tasts, les denominacions d’origen... Saben de vi i el gaudeixen, una sensació que es transmet al lector. De fet, com assenyala Palatsí al prefaci, s’ha de prendre “el llibre amb una sola mà, ja que l’altra hauríeu de mantenir una copa d’alguns dels deliciosos nèctars que van degotant per aquestes pàgines”. Aquestos nèctars es circumscriuen als vins sorgits de la terra catalanoparlant. Encara que la majoria de contes estan ubicats a Castelló, per les seues pàgines ens trobem fins a trenta-cinc vins provinents d’entre el Rosselló i el Carxe, la Franja de Ponent i l’Alguer. La tria no és arbitrària: és tota una selecció personal que Palatsí duu a terme, tot basant-se en les seues virtuts als sentits o bé en ser varietats escasses.

Luxuriosa res vinum et tumutuosa ebrietas

El vi és descarat i la beguda engresca. Desinhibeix i serveix d’espenta per dur a terme els desitjos inconfessats. Tanmateix, és un premi per als instants de relax que succeeixen a les luxúries més o menys desenfrenades en les quals hi cauen els i les protagonistes d’uns contes elegants a la vegada que explícits, amb tocs d’humor i d’ironia. Ells i elles gaudeixen tant de Dionís com d’Eros, sense notes negatives.

Així, ens endinsem en escenaris tan dispars com la reunió d’unes amigues, les experiències d’un madur valencià i la seua jove dona cubana, un jove novençà protegit per tres gràcies o una trobada enòfila on només acudeixen tres persones. Aventures regades per vins singulars com un Clos de la Vall, un Vall Llach o un Dolç de Gel, amb les cançons de Lluis Llach o Manel tot sonant de fons.

Llengua i vi

Filòleg de formació i professor d’ocupació, el castellonenc Vicent Palatsí és un bon entés en el pujant món enòfil. Des de fa més de dotze anys en forma part de l’Associació Enològica de Castelló, la qual organitza tasts per promocionar-ne els vins de la terra. Quant a la vessant literària, “Vitis vinifera cataloniae” és el primer pas en la narrativa d’adults, després de l’infantil “Olaia es desmaia” (1995) i l’obra de teatre “Curteatre” (2002). A banda, ha col·laborat en publicacions com ara Saó o Levante-EMV.