Fa 45 anys, al 1967, l'escriptor Llorenç Villalonga publicava Les falses memòries Salvador Orlan, una espècie d'autobiografia en la qual, segons Miquel López Crespí, l'autor de Bearn volia "maquillar" la seua relació amb els falangistes durant la Guerra Civil. Precisament, López Crespí ha triat una referència a aquell llibre per abordar la segona part de la seua trilogia de deconstrucció de Villalonga: Les verdaderes memòries de Salvador Orlan busquen, a través d'històries reals ficcionalitzades, "desmuntar la visió idílica d'un dels escriptors mallorquins més reconeguts", tal i com reconeix el de Sa Pobla a l'article que Laura Jurado publica a El Mundo.
Com apunta el titular, "Desmitificar un personatge és difícil, siga el Rei o Villalonga", però López Crespí s'hi apropa amb una novel·la que ens retorna als convulsos moments al voltant del Movimiento a Mallorca, quan Llorenç Villalonga no se'n va fer marxa enrere dels seus suports als colpistes i hi va col·laborar força: "Villalonga mai no se'n va penedir de la seua adhesió al falangisme ni d'haver donat suport al genocidi", apunta a l'article.
Tot i això, a les pàgines de Les vertaderes memòries de Salvador Orlan, guanyadora del darrer Premi Vila d'Almassora, López Crespí ha dibuixat un Villalonga molt més humanitzat: "sempre m'han dit que hi era algú sense sentiments, un cínic", conclou Miquel López Crespí.
L'article d'El Mundo es pot llegir tot seguit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada