Joan Ortí Ferreres "'Els jocs de Sant Mateu' té un aspecte emotiu molt gran ja que darrere dels jocs cada persona té uns sentiments i vivències"

 Joan Ortí Ferreres ha publicat recentment "Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX", una completa guia de jocs que al llarg de les darreres dècades han omplit els carrers i les places de la capital històrica del Maestrat. Parlem amb ell per a que ens faça cinc cèntims de la seua obra, editada a la col·lecció Eines.

Com valoreu la rebuda que ha tingut el llibre a Sant Mateu? 

La rebuda ha estat excel·lent. La gent del poble ha manifestat un gran interès per la publicació i ha acollit el llibre fent una gran comanda. Crec que en totes les cases del poble hi ha un llibre. Així mateix, crec que el interès ha estat per dos motius. El primer perquè són jocs de la seva infantesa i, a més a més, del record de com, quan i on es juga, també té un aspecte emotiu molt gran ja que darrere dels jocs cada persona té uns sentiments i vivències. Així, els porta a recordar aquell dia en què... 

Pel carrer la gent t’atura i t’explica aquelles vivències que van relacionades amb el joc que hem pogut recollir. Aquesta part no l’havia pensada fins que la gent m’ho ha dit. Sempre havia pensat en recollir els jocs per a evitar la seva desaparició però pareix que també és una publicació de l’àmbit emocional. 

El segon motiu ha estat per la gran quantitat de fonts orals treballades (al voltant de 50 persones entrevistades) i, per tant, l’expectació del que havia recollit ha estat present fins el moment de l’aparició del llibre. Què posarà? Com ho posarà? Sempre està la curiositat de les fonts orals en relació al que interpreta l’investigador o persona que recull els jocs i històries i aquest fet ha estat molt emocionant per als entrevistats i per a l’investigador. 

El dia de la presentació a la sala de Plens de l’Ajuntament la gent no podia accedir ja que les escales estaven plenes de gom a gom. Crec que mai havia estat la sala tan plena per a celebrar un esdeveniment social. Possiblement, l’arribada dels patges de les Majestats d’Orient siga l’únic esdeveniment que li puga plantar cara a l’acte de presentació del llibre. 

Com va nàixer aquest projecte i com us vau documentar per dur-lo a terme? 

El projecte va sorgir de forma espontània. Des de l’any 2003 i mitjançant l’associació “La Tella” organitzem unes jornades de jocs al carrer per recuperar aquells jocs que jugaven els nostres avantpassats i trencar així el monopoli dels esports moderns com el futbol. Des d’aquell any i fins l’actualitat, tots esteu convidats el 15 de setembre a jugar, hem anat organitzant aquestes jornades on juntem als avis, als pares i als xiquets de forma que els avis i pares ensenyen a jugar als més menuts. 

Aquesta diversitat lúdica és fonamental en períodes actuals on existeix una tendència a la uniformitat lúdica i al joc tecnològic. A partir d’aquestes trobades lúdiques vam començar a escriure i guardar els jocs que ens explicaven els més grans. Poc a poc, i amb el pas dels anys, vam començar a tenir una gran i valuosa documentació de forma que ja vam engegar el projecte pensant en una publicació que pugues servir per a guardar els jocs i que els nostres xiquets pogueren conèixer com jugaven els nostres avis. 

Així vam passar a desenvolupar, seguint els criteris de la recerca qualitativa, entrevistes a persones de forma individual, entrevistes a grups de persones de forma conjunta, revisió bibliogràfica, revisió de l’arxiu fotogràfic del Patronat de Cultura, etc. El treball va estar acurat i desenvolupat de forma rigorosa perquè volíem que fos una obra de referència per a la comarca. A més a més, volíem que les explicacions que ens traslladaven pogueren tenir una aplicació pràctica real per això vam experimentar els jocs per vore com funcionaven, que passava en qualsevol circumstància, etc. Aquesta experimentació va ser fonamental per després poder escriure el llibre i que els jocs tingueren totes les normes per a poder ser practicats. 

L’obra és una guia històrica de jocs, com considereu que ha canviat la forma de jugar al llarg del passat segle? 

Actualment, l’obra té un gran valor per la descripció acurada i seriosa però aquest valor es revaloritzarà any darrere d’any perquè les fonts orals, especialment aquelles d’edat més avançada, arribarà un moment que faltaran i aquells jocs sinó fos per l’obra desapareixeran. Ja hem tingut dificultats per descriure alguns dels jocs perquè hi quedaven poques persones d’aquella època i les que quedaven tenien dificultats per recordar-se’n. 

A partir d’aquesta, tal com esmentes en la pregunta, l’obra també és una guia història dels jocs del segle XX al nostre poble i comarca. Podem vore com han evolucionat, com s’introdueixen nous materials, quins elements etnogràfics contenien... De ben segur que poden sortir nous estudis a partir de l’obra amb temes com el gènere (jugar els dos gèneres junts/separats, els nens/nenes juguen a diferents tipus de joc, etc.), la utilització de la llengua catalana i castellana, que comporta la urbanització en els espais de joc, etc. 

L’obra pot ser una primera eina per analitzar i estudiar les característiques socials d’aquella època des dels aspectes lúdics. En relació a la forma de jugar és obvi que, tot i que hi ha alguns jocs que s’han mantingut, els jocs i la forma de jugar són diferents. Els carrers enquitranats, les famílies menys nombroses, la pèrdua de la vida al carrer, etc. són elements que condicionen les formes de jugar. Així, en la primera època estudiada (fins a meitat de segle) solia ser molt habitual jugar al medi natural, pel voltant del poble, i també a la plaça Major. Actualment, es inconcebible jugar a la plaça Major ja que passen vehicles a motor, els porxos estan ocupats de taules i cadires, etc. 

Ara que hi som a l’estiu, creu que els jocs descrits poden ajudar als professionals d’animació, de monitors de campaments i colònies, etc.? 

Perfectament. L’obra té un punt didàctic important atès que sóc professor d’Educació Física i quan l’he elaborada sempre he buscat a recollir però també fer renàixer els jocs. Inclús vaig fer que el llibre tingués classificats els jocs per l’època però també per l’habilitat que desenvolupava o requeria de forma que pots trobar jocs de persecució, jocs d’amagar-se, etc. Aquesta classificació ja la vaig fer pensant en que monitors, animadors, professors i altres educadors puguen utilitzar-la per dur a la pràctica els jocs. 

A més a més, els jocs han estat provats amb els xiquets de l’Escola d’Estiu de Sant Mateu. Diferents dies, amb l’autorització de l’Ajuntament, dels monitors de l’Escola d’Estiu i dels pares, vam anar a donar la volta al poble per provar els jocs en els seus espais habituals. És per això que en moltes fotos dels jocs apareixen jugant els mateixos xiquets. Per tant, l’obra pot ser utilitzada com a recurs per de les escoles d’animació, dels campaments, etc. 

Finalment, en el llibre hi ha jocs per a totes les edats, és a dir, jocs per a xiquets molt menuts (primera i segona infantesa) com el Digo digo, el Pis pisiganya, etc. fins a jocs per adults com les Mirles (birles), el Dòlit, el Mastro, etc. 

Dels jocs descrits, amb quin us quedeu? 

Pel que em va costar entendre i més fons orals vaig requerir, possiblement, siga la Furja. Aquest joc va estar practicat per la gent més gran i pareix que tenia molta acceptació. Em va costar molt perquè persones de diferents colles me’l van explicar i cada colla tenia una forma de jugar pareguda però no era exactament igual de forma que a l’hora de posar-lo en marxa sempre hi havia alguna llacuna o element que no casava. A més a més, era un joc molt antic i les persones més grans tenien dificultat per explicar totes les normes. 

Hi ha pràctiques lúdiques que siguen úniques a Sant Mateu? 

Tot i que no ho podem afirmar amb exactitud però crec que hi ha alguna que es específica de St Mateu com l’esmentada Furja. La forma de jugar d’aquest, tot i ser especialista en jocs tradicionals i d’arreu del món, no l’havia vist mai en cap altre lloc. Hi ha moltes altres que segur que són conegudes en altres llocs de la comarca, d’Espanya i inclús del món tot i que tindran un nom diferent, alguna variant, etc. Cal recordar que a St. Mateu, durant la segona meitat de segle, venien a estudiar xiquets de molts pobles com Catí, Salzadella, Tírig, etc. de forma que molts jocs segur que eren compartits en aquestes localitats. És per això que crec que l’obra és interessant per a tota la comarca i no únicament per a Sant Mateu. 

Amb tot, quina és la importància del joc per a un infant? 

El joc és fonamental per a l’infant. Tots els investigadors, independenment del seu àmbit, ho afirmen. Així, hi ha qui diu que el joc és bo perquè mitjançant aquest, el nen podrà canalitzar l’energia sobrant; uns altres diuen que el joc és un pre-exercici o exercici preparatori per a la vida; altres diuen que li serveix per acceptar normes i poder viure en societat; altres que li serveix per a desenvolupar la seva motricitat, etc. En resum tots afirmen que el joc es fonamental, especialment, en les primeres èpoques de la vida per això crec que tenim que estimular a que els xiquetes juguen i, si potser, en societat. Res d’això d’endollar al xiquet davant un ordinador. Convé el joc motor i social on hagen de compartir, respectar, acceptar, col·laborar, etc. amb altres iguals.