Emigdi Subirats publica una biografia sobre la vida i l’obra de l’escriptor tortosí Gerard Vergés, fundador de la revista GEMINIS i considerat una de les grans plomes ebrenques. “Gerard Vergés i Príncep”, editat per Onada, es presentarà el proper 17 de novembre, a les 18.30 hores a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.
Gerard Vergés i Príncep és un dels grans autors del que s’ha denominat literatura ebrenca. Un intel·lectual multifacètic, poeta, narrador, assatgista, traductor, amb unes obres sovint adscrites a la seua Tortosa natal i la resta de les Terres de l’Ebre. Un condicionant geogràfic que l’han atorgat un merescut reconeixement a la perifèria meridional catalana, però la seua obra no s’ha difós tant a la resta del Principat. Amb l’objectiu de reinvidicar Vergés i donar-lo a conèixer hi apareix una nova biografia a càrrec d’Emigdi Subirats.
La vida
El de Campredó divideix la publicació en tres grans parts. En primer lloc, “La vida”, ens parla de la infantesa de l’escriptor, dels anys de la Guerra Civil en la que la seua família, nissaga de farmacèutics (i literats) tortosins, es van refugiar a una masia. També dels seus estudis a Barcelona, als Jesuïtes de Sarrià i a la Facultat de Farmàcia; el seu retorn a Tortosa, on engega diversos laboratoris farmacèutics i d’anàlisis clíniques.
L’obra
A la segona part, “L’obra”, coneixem la bibliografia vergesiana. Com apunta el biògraf, “ha publicat poc i bo!”. Va ser membre fundador de la revista GEMINIS (1952-1961), un veritable símbol de la cultura tortosina durant el franquisme, “una plataforma de difusió dels ideals estètics i ideològics de tota una generació d’intel·lectuals i també una eina per donar a conèixer les seues creacions”, recorda l’estudiós Enric Blanco. GEMINIS, una publicació del que es podria considerar “alta cultura”, va ser un revulsiu en aquells temps de foscor, i encara avui el seu esperit continua influenciant els nous artistes ebrencs. Com a anècdota, queda la primera esquela que es va publicar en català, dedicada al poeta Carles Riba.
Precisament, el guardó que duu el nom de Carles Riba va ser el primer gran premi literari que hi va guanyar en Gerard Vergés. Era 1981, i amb el poemari “L’ombra rogenca de la lloba” irrompia al panorama de les lletres catalanes. Va ser el punt de sortida d’una època fecunda en publicacions i guardons. El 1985 obté el Josep Pla de Narrativa amb “Tretze biografies imperfectes”, el 1990 el Josep Vallverdú d’Assaig amb “Eros i Art” i el 1994 el Serra d’Or de Traducció Poètica amb “Tots els sonets de Shakespeare”. I el 1997 rep la Creu de Sant Jordi.
La bibliografia sencera de Vergés tot just aplega a la quinzena de títols, però en tots ells deixa empremta del seu profund esperit humanista, que combina amb els coneixements de la seua formació científica, com apunta Subirats, qui també recorda els les seues influències: “Vàrem parlar dels seus mites literaris habituals: Shakespeare, Rector de Vallfogona, T. S. Eliot, Kavafis, etc. De tot plegat, em quedo amb la resposta sobre el gran poeta nostrat, Ausiàs March, cavaller medieval i fill de: Això és cosa gran”.
Jo sóc aquell que em dic…
La tercera part, “L’home”, ens presenta la personalitat i caràcter del literat tortosí. Tot seguit, “Gerard Vergés i Príncep” inclou una breu antologia que s'obri amb un dels seus versos més populars: Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà (de “L'ombra rogenca de la lloba”). També hi ha altres clàssics seus, com el "Parlo d'un riu mític i remorós" o Fràgil com un vidre és la memòria". Mentre, com a mostra de narrativa, s'ha escollit el passatge referit a Panxampla de “Tretze biografies imperfectes”. Un annex fotogràfic tanca una obra que posa de relleu el paper d’un dels grans desconeguts de les lletres catalanes contemporànies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada