Tot coincidit amb la presentació passat divendres a Alzira del poemari d'Antoni Martínez, l'escriptor Manel Alonso, un dels intervinents a l'acte ha publicat una ressenya de "El circuit de Papez" a Sons de Xaloc, el diari digital dedicat a la música i la cultura. D'inici Alonso destaca com Toni Martínez, editor, amb una llarga trajectòria cultural, ha passat a l'altra banda i debuta com a autor amb aquesta obra, guanyadora del darrer Premi Vila de Puçol.A causa de que l'article ja no està disponible a la web original, reproduïm a continuació la ressenya de Manel Alonso.
L’editor Antoni Martínez Peris, en una decisió madurada llargament, ha fet un salt acrobàtic i s’ha col·locat a l’altra banda de la taula, tot ocupant, ara, el seient del creador literari. No sé si se sentirà còmode ací, acostumat com estava i està al seu paper al capdavant de la direcció de l’editorial Germania. Per a fer possible aquest salt, l’editor que publica a l’any desenes de llibres de poesia sense que tinguen com a avals un premi literari, ha hagut de participar i guanyar-ne un, el Premi de Poesia Josep Maria Ribelles 2012, per a poder publicar la seua primera obra. Ja ho veuen, paradoxes de la vida. Com també una paradoxa és que un home creatiu com Martínez, que des de fa dècades ha realitzat les seues provatures en el camp de la narrativa i de la poesia, en plena maduresa vital, tot aprofitant o patint una crisi personal, un gran canvi en la seua vida privada, aconseguisca reunir la suficient energia per a escriure i acabar en pocs mesos el que és el seu primer volum de poesia.
"El circuit de Papez" (Onada edicions. Benicarló, 2013), que algun llibreter poc espavilat, pel títol, podria situar en la prestatgeria dels llibres de medicina, més concretament entre els de neurologia, és un llibre, tot i la il·lustració de la portada, poc cerebral, i d’això el lector s’adona de seguida en obrir les primeres pàgines i descobrir que el títol engloba dues col·leccions de poemes. La primera, amb el títol clar, explícit, de L’amor, per cert un dels temes més universals i que més ha preocupat i preocupa l’ésser humà. I la segona I els dies, on Martínez fa referència al pas del temps i tot allò que de sorprenent i caòtic cada jornada ens oferix en un temps, com el dels darrers anys de crisi, en el qual bona part de la ciutadania hem viscut pendents dels mitjans de comunicació.
La primera part la formen vint-i-un artefactes poètics que basculen entre el vers lliure, la prosa poètica i els flaix líric, uns textos que pretenen projectar sobre el lector, amb una certa contundència, una emoció, un sentiment, un instant màgic, una atmosfera quasi perfecta. El poeta sent que és feliç i que possiblement ha trobat un encaix perfecte a través de l’amor en l’univers i se sent pres per la necessitat de compartir-lo amb la resta de mortals.
La segona part, formada per quinze poemes, continua amb el vers lliure i el colpet poètic, el to també és com el de la primera part, vull dir com el d’un dietari, però així com en L’amor l’autor ens parlava del seu món interior, de l’espai reduït, íntim i compartit amb poques persones, en I els dies allò que ens conta prové de les impressions que obté provinents del món exterior. En el meu poble a les façanes de les cases els diem fronteres. M’agrada molt aquesta expressió, ja que assenyala la línia divisòria entre l’espai privat i el públic. "El circuit de Papez" passa per eixa línia. En un costat trobem els poemes de la primera part, pouats de l’àmbit més íntim, en la segona part els versos capturats del món extern. En comú tenen la veu, la mirada i la digestió que de tot plegat fa el poeta. "El circuit de Papez" és un llibre d’una lírica aparentment senzilla, diàfana, que potser siga l’inici d’una trajectòria literària interessant o simplement la flor d’un dia. Només del temps, de fet, ens ho dirà.
Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada