dilluns, 2 de març del 2015

El més consultat a Onadaedicions.com durant febrer

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de febrer.

FICCIÓ

1. Després del silenci. Aquesta obra d'Enric Lluch compta amb dues edicions, la primera en Narratives, que és la que ens ocupa ara, i una de nova en Maremàgnum, dirigida sobretot per al públic escolar. D'ençà que a l'any 2010 es publiqués, la novel·la guanyadora del Premi Ciutat de Sagunt ha esdevingut un clàssic contemporani de les lletres valencianes amb un història que s'enfonsa en el drama i la memòria històrica d'una família.

2. L'Estirp de la Sang Reial. Idèntic cas que en l'anterior. Arran de la gran acollida d'aquest llibre juvenil de Pep Castellano en la col·lecció La Feram, es va reeditar posteriorment com el primer Maremàgnum Sèrie Taronja. Tot i això, les visites aquest mes s'han dirigit al primigeni, publicat un ja llunyà mes de desembre de 2009.

3. El cas Peníscola. Retornant cap a propostes més actuals, Manel Joan i Arinyó va encertar de ple en aquesta trama detectivesca, adaptada d'uns fets reals, que va aconseguir el premi Vila de Puçol. En el seu primer any de camí, ha estat una de les novel·les valencianes a tindre en compte en el ja finit 2014, tant en el públic adult com en el de l'ensenyament superior.

4. Mango con pimienta. El periple d'Ángel Martínez Bermejo per l'estat indi de Kerala serà una de les apostes per aquesta primavera literària pel que fa a la narrativa en castellà. Avalat pel Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim i les bones crítiques de periodistes especialitzats en aquest gènere, aquest títol permet endinsar-se en una de les zones més sorprenents del subcontinent.

5. El color dels sentiments. Després de l'éxit que va obtindre l'any passat amb "Un cabdell de fil màgic", Judit Robert va cloure el 2014 amb aquesta novetat que ha comptat amb les simpàtiques il·lustracions de Maria Garcia. Amb el personatge de Peluda, descobrim les propietats i els sentiments associats a cada tonalitat. A partir d'ací, l'autora duu a terme un contacontes que ha captivat el petit públic de Cambrils o Montblanc.

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Un cop més, el receptari de la Fundació Alícia, juntament a restauradors, pastissers i cuiners catalans, ha encapçalat l'escalafó, bona mostra del reeixit recorregut d'una obra única i original, que ens els més de tres anys que porta a les llibreries, ha redescobert un producte ben nostrat, la garrofa, com un condiment essencial per a les llars, ben saludable i amb un ample ventall de possibilitats, com ha demostrat el llibre.

2. Antologia de Joan Fuster. No hi ha dubte que el mestre de Sueca és més conegut, avui en dia, per la seua figura que per la seua obra. Més encara en aquells títols menys mediàtics, però que igualment són una lectura punyent i actual, que reflexionen i fan reflexionar sobre els temes més diversos. A partir d'ací el professor Vicent Terol ha seleccionat una sèrie de textos que serveixen com una porta d'entrada al llegat de Joan Fuster.

3. Reset RTVV. A mig camí entre l'assaig divulgatiu i el llibre acadèmic, les propostes dels cinc membres del Col·lectiu Ricard Blasco han passejat el país per fomentar el debat al voltant del paper dels mitjans de comunicació públics després del traumàtic tancament de RTVV.

4. La cuina de Traiguera. Més gastronomia per conéixer el territori. Fa un parell d'estius, els traiguerins Rafael Gauxachs, cuiner de La Casa dels Capellans, i Vicent Sanz, escriptor, van posar per escrit la història i els costums d'aquest poble del Maestrat a partir de la seua tradició culinària.

5. El morfema ideològic. El filòleg i professor Josep-Àngel Mas va publicar a l'octubre de l'any 2008 aquest llibre al voltant d'una qüestió que per qüestions polítiques, dissortadament continua d'actualitat: el mdoel de llengua adoptat pels valencians en la formalitat comunicativa, o com els grups ideològiqcs empren diverses variants determinades, tal com va explicar fa poc al documental "Què ens passa valencians?".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada