El més consultat a Onadaedicions.com durant març

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de març.

FICCIÓ

1. Mango con pimienta. El relat del viatge per l'Índia del periodista Ángel Martínez Bermejo ha captivat tant la crítica com el públic, gràcies a un estil proper i propi, on el viatger-relator destaca per la seua visió oberta sobre els llocs i els personatges que hi troba al peculiar estat de Kerala. Un periple que ens transporta a l'altra punta del món i que ens atrapa amb una atmosfera a la qual fins i tot podem apreciar l'aroma d'espècies.

2. Després del silenci. Enric Lluch és un escriptor de sòlid recorregut en el llibre infantil i juvenil, però amb aquesta novel·la va demostrar que també té traça en la literatura d'adults, fins al punt de guanyar el Premi Ciutat de Sagunt amb una de les obres més potents de la narrativa valenciana contemporània. Esgotada la primera edició en la col·lecció Narratives, actualment es pot trobar en la col·lecció Maremàgnum.

3. La promesa del gal·lés. El certamen saguntí ha esdevingut una marca de prestigi en el panorama literari valencià gràcies a la qualitat de les propostes avalades pels jurats. Era el cas de l'anterior títol i també el d'aquest, obra d'Ivan Carbonell. A mig camí entre el misteri, les aventures i la novel·la generacional, l'autor ens porta fins al País de Gal·lés més màgic, on els protagonistes, dos joves valencians, marxen per treballar a un hotel amb la maleta carregada de secrets i d'una important promesa.

4. Els déus no abandonen Antoni. Aquest poemari ha estat la primera novetat d'Onada enguany i va ser una veritable sorpresa per a qui anava dedicada: el poeta Antoni Ferrer, qui va rebre aquest homenatge en forma de llibre de la mà de setanta-set escriptors de tot el domini lingüístic. Amb il·lustracions d'Àngel Carreras i pròleg d'Enric Sòria, l'obra és una bona mostra de la salut creativa dels versaires nostrats i a la vegada, un complement per aprofundir en la literatura del reconegut poeta de l'Eliana.

5. Material fotogràfic. L'últim premi Ciutat de Sagunt s'ha estrenat aquesta setmana a Alacant. Joaquim Espinós aconsegueix forjar una documentada novel·la al voltant dels valencians que van emigrar, ara fa cent anys, en busca d'una vida millor als Estats Units. Tres joves amics que marxen al somni americà són els protagonistes d'un llibre que tracta un aspecte tan recent com desconegut de la nostra història.

NO FICCIÓ

1. Antologia de Joan Fuster. Tal com es pregunta l'antòleg Vicent Terol, si Fuster és un dels assagistes europeus més importants del segle XX, per què l'hauríem d'aprofitar al màxim? El suecà va llegar una vasta obra intel·lectual, que més enllà dels seus treballs més cèlebres, va abordar qüestions i temàtiques de la més diversa índole: història, política, art, costums, etc. Unes lectures punyents, vigents, que conviden a la reflexió. Així, aquesta antologia és un formidable pòrtic per endinsar-se en el pensament fusterià.

2. Reset RTVV. No s'ha aturat el ritme de presentacions amb les quals els membres del Col·lectiu Ricard Blasco han recorregut el territori amb les propostes per a una política audiovisual al servei del públic que recullen en aquest assaig, dirigit tant al sector acadèmic com a a tot aquell lector qui estiga interessat en aquesta temàtica.

3. La cuina de Traiguera. La gastronomia és molt més que coure aliments. A través dels fogons, les olles i els sabors, podem retrobar la història, la societat, les tradicions d'un poble. Aquesta identitat als sentits la podem degustar al receptari de Rafael Gauxachs, cuiner de La Casa dels Capellans, i Vicent Sanz, escriptor, els quals ens descobreixen a què sap la vila de Traiguera, al Maestrat.

4. La pastisseria i la cuina de la garrofa. La garrofa ha viscut un vertiginós canvi en els darrers temps: de ser un producte succedani, més propi d'èpoques de carestia, s'ha convertit en un condiment present a les cuines, gaudint de la popularitat i la personalitat que l'atorguen el seu característic sabor, el ser un fruit d'aquí i les seues saludables propietats. A aquesta recuperació han contribuït iniciatives com aquest receptari a càrrec de la Fundació Alícia, juntament a restauradors, pastissers i cuiners catalans.

5. El morfema ideològic. De nou, l'obra sociolingüística del filòleg i professor Josep-Àngel Mas tanca aquest escalafó. Publicat a l'octubre de l'any 2008 a la col·lecció acadèmica La Nau, Mas estudia els fenòmens a través dels quals, els models de llengua adoptats pels valencians en la formalitat comunicativa ve marcat per qüestions polítiques. Un assumpte que continua de plena actualitat en el debat polític i públic.