L’evolució que ha tingut l’ús de l’èuscar ha mostrat el canvi personal profund que suposa la interiorització d’uns costums lingüístics nous. En els últims deu anys l’ús de l’èuscar no ha pujat ni baixat i anem a la deriva, no sabem què cal fer per fomentar-lo. L’energia es va esgotant i les opinions negatives s’imposen: s’està generalitzant la idea, per exemple, que l’índex de parlants no es pot millorar.
Aquest llibre vol mostrar que, fins i tot en la situació sociolingüística actual, els parlants d’èuscar podem millorar el nivell d’ús de la llengua. Les lleis, les normes, els models d’educació i les condicions sociolingüístiques hi tenen una gran influència, però no són determinants. En aquest llibre trobaràs una reflexió fresca sobre l’ús de l’èuscar, explicada per mitjà d’exemples del dia a dia, i escrita de manera àgil i amena. Que ho gaudeixis.
Karmelo Ayesta (Zeberio, Biscaia, 1963), després d’estudiar enginyeria a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Bilbao, ha treballat durant molts anys en empreses del sector de l’automoció: primer al País Basc, després als Estats Units, a França, a Alemanya, i, finalment, al Regne Unit. Actualment és consultor.
Després de cursar el postgrau de planificació lingüística Hiznet i Linguanet, de la fundació Asmoz, va participar al curs Euskal Kulturgintzaren Transmisioa (EKT), organitzat per la Facultat d’Humanitats i Ciències de l’Educació de la Universitat de Mondragon. Aquest últim curs va ser l’origen del llibre que presentem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada