El més consultat a Onadaedicions.com durant maig

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de maig.

FICCIÓ

1. Cita a la Paret de Gel. En poc més d'any i mig de recorregut, Maremàgnum ha esdevingut una marca de referència pel que fa a la literatura juvenil, tant pel que fa a la sèrie roja com a la taronja. Les seues claus han estat apostar per autors del territori, per històries intenses i que atrapen, i per la vessant didàctica de suport al professorat. Tots tres factors compleix aquest llibre de la Margarida Aritzeta. L'autora de Valls en proposa un relat d'aventures ambientat en un poble aïllat per una tempesta interminable.

2. El magma silenciós. A la primavera de fa quatre anys es presentava aquest llibre juvenil, el qual narrava les aventures de dos estudiants d'Història que fan una sorprenent troballa enmig d'una manifestació ecologista. Però, la creació de l'obra també té un bon relat. Va ser una idea de Manel Garcia Grau, qui li va donar forma, però la malaltia va impedir que fòra més enllà. Encara això, va poder comprometre a un altre escriptor, Vicent Pallarès, qui va prendre el relleu i la va culminar.

3. El diari de Júlia. La Júlia és la simpàtica protagonista d'aquest conte, on tothom fa la pinta d'una nina fofutxa. Cada nit conta al seu diari tot el que ha fet al llarg del dia i amb qui ho ha compartit: amb els companys d'escola, la família, els amics, etc. Els seus autors, Elizabet Lleixà, Eugeni Guzman i Lidia Carceller han preparat aquest àlbum dirigit als lectors d'entre 3 i 6 anys, que compta amb un munt de sorpreses i una versió en anglès.

4. L'Estirp de la Sang Reial. Ja són més de cinc anys que les aventures del comissari Arrufat i de Marta Ferreres han entrat a nombroses aules, especialment a les del Baix Maestrat, la comarca on té lloc aquesta novel·la juvenil de misteri detectivesc i bon humor. L'obra del bocassí Pep Castellano es va reeditar ara fa any i mig encetant el segell de Maremàgnum Taronja.

5. Un tresor dins la muntanya. Els contes de la col·lecció d'El Montsià de Bàrbara i Jaume han estat un éxit aclaparador, on han omplert les nombroses presentacions arreu de la comarca del Montsià (i també més enllà). I la cosa va començar amb aquest primer volum que es va dedicar a Ulldecona i que va veure la llum a finals del passat agost. Des d'aleshores, ja són quatre els llibres de l'autora Núria Ibáñez, qui farà doblet aquest pròxim cap de setmana: el Minipop de Tarragona i la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre.

 NO FICCIÓ

 1. La cuina del Delta de l'Ebre. Publicat ara fa més de tres anys, aquesta descripció gastronòmica del la comarca del Delta ha estat un dels receptaris més reeixits i reconeguts de la col·lecció La Teca. Ho ha aconseguit gràcies al bon paper de les seues autores, les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava, les quals han rescatat la cuina típica de la zona, molt arrelada al territori, i que ha esdevingut un símbol d'aquest indret.

2. Antologia de Joan Fuster. Tot i que en principi és un llibre orientat a l'ensenyament, qualsevol trobarà una bona lectura en aquest conjunt de textos de Joan Fuster que ha seleccionat el professor Vicent Terol amb l'objectiu de conèixer l'ample abast del pensament del de Sueca i copsar la vigència dels seus escrits. Una obra que va camí del seu tercer any a bon ritme de recepció dels lectors.

 3. Salir del silencio. La vila de Càlig, al Maestrat, recórre el món de la mà de la historiadora nordamericana Martha Heard, qui porta la localitat per tot arreu a partir del seu llibre, la història oral dels anys de la II República i l'esclat de la Guerra Civil contada per aquells que en van ser protagonistes i enregistrada per Heard amb una tasca que ha durat dècades. Després de presentar fa unes setmanes l'obra a la Fira del Llibre de València, l'autora va intervindre a les ones de Cope Madrid Sur.

4. El morfema ideològic. La sociolingüística és una disciplina científica que, encara que som un país de filòlegs, no deixa de tindre un públic minoritari i especialitzat en la matèria. És per això notable la persistència en l'escalafó del volum que va publicar fa uns anys el xaloner Josep-Àngel Mas, a qui podeu veure al documental "Què vos passa valencians?". L'obra aborda els com les qüestions polítiques afecten els models de llengua adoptats pels valencians.

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. La garrofa és un producte ben nostre, especialment arrelat a les comarques del Camp de Tarragona, que ha patit la fama de ser considerat un succedani de la xocolata en temps de carestia. Ara, però, es reivindica com un condiment de gran personalitat en la cuina. A aquesta recuperació han contribuït accions com la publicació d'aquest reeixit receptari en el que la garrofa s'adapta pràcticament a tot, de la mà del bon fer de restauradors, cuiners i de la Fundació Alícia.