"Ciutat, dies insòlits" és un poemari de ràbia i dolor, de venjança com a reparació dels abusos cap els desfavorits. Així ens el presenta el seu autor, Francesc Viadel, a l'entrevista que li ha fet el crític Josep Manel San Abdón a 3x4.info. Una conversa en la qual ha girat la posició del poeta i la poesia davant de les injustícies comeses a les ciutats com València, Barcelona, Berlín, per esmentar-ne tres citades a l'article.
Hi ha molta ràbia i dolor als poemes, una necessitat de reparar el dany infligit injustament, l’abús, la desgràcia…. la poesia pot tenir aquesta propietat reparadora, transcendent i, alhora, autodestructiva. A ningú li agrada la venjança, la rebutgem moralment, però qui no ha tingut mai desig de venjar-se? De fer-ho ni que siga a través d’un tercer? Qui no ha anhelat que la fortuna faça la faena per un mateix, evitar-se el tràngol?. Som terriblement hipòcrites i covards en aquest sentit. Només els fills de putes troben un plaer immens en venjar-se, en
usar el càstig com a demostració del seu poder. És contra ells contra qui cal usar l’arma de la poesia.
Viadel apunta que els poemes són anteriors a l'esclat de la crisi que estem patint en els darrers anys, "però la crisi ha omplert els nostres carrers de nàufrags i cadàvers en vida". Però, per un altre costat, la felicitat també hi és present, "els moments breus irrepetibles, d'una bellesa exultant que necessitem atrapar d'alguna manera amb el llenguatge".
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada