Fa poc menys de dos anys i mig ens deixava Joan-Baptista Campos, metge de professió i escriptor de vocació, un dels noms propis de la literatura castellonenca contemporània que havia excel·lit principalment en dos gèneres: la poesia i la literatura de viatges, "ell és el poeta valencià del viatge, títols com ara "Istambul" o "Quadern de l’Índia" així ho corroboren", escrivia Manel Alonso. A l'estiu del 2011 publicava a Onada "El regal de la mirada", un llibre de viatges-dietari sobre la seua estada a Perú durant tres setmanes, en les quals va recórrer el país armat amb un quadern on hi recollia les seues impressions de tot allò que hi veia, sentia, tastava i percebia, de qui es trobava i de què s'hi parlava, unes sensacions que s'entrecreuaven amb els records i els apunts d'un autor que s'ha informat abans d'emprendre l'aventura.
Descobrint un país
El periple peruà de Campos se'ns presenta a mig camí entre el recorregut turístic planificat i el viatge obert a la sorpresa, tant positiva com negativa, el que ens duu a una dicotomia entre allò més conegut, les postals de l'indret, i allò desconegut. El viatge s’enceta i fineix a la capital, Lima, però el camí recórre Arequipa, “la ciutat blanca” i Cusco, “el melic del món”. El llac Titicaca, la selva amazònica i les serralades andines amb l’impressionant Machu Picchu, també s’incorporen a la travessia.
Allà on va, acompanyat de la seua companya, l’autor descriu els ambients, els sabors i els olors. Xerra amb nombrosos peruans i peruanes, que ens ajuden a comprendre el país més enllà dels tòpics de les guies de viatge. Així, coneixem a Rosa, una mestra-conductora de turistes, a Gladys, una xiqueta que es guanya la vida ballant al carrer, o a Tito, l’encarregat de dur els visitants estrangers a la selva, al cor de les tenebres conradià.
Se’ns presenta doncs, un Perú divers, l'actual i el de sempre. Mentre a Lima estan immersos en campanya electoral, a l’interior rural del país sobreviuen al dia a dia. La història és ben present: l’herència dels inques perviu tot i la colonització espanyola, la qual s’entresmescla amb les cultures quítxua, aimara, taquiles, uros i tantes altres. Combina les grans dades que cal saber sobre el país andí, contínues contextualitzacions i ampliacions d’història, cultura, societat i política, amb la història personal de dos turistes valencians que tant pateixen de soroche, el mal d’altura, a la Vall del Colca, com es deceben quan no aconsegueixen fotografiar cap animaló a la Cruz del Cóndor. Per damunt de tot, l’interés i la curiositat per viure un viatge únic, a la manera de l’Ítaca de Kavafis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada