El Càlig dels segles XVI, XVII i XVIII

Onada publica “Càlig modern II. Urbanisme i cultura” de Joan Ferreres, el segon volum de l’obra que exposa com era la vila de Càlig i la societat calijona en aquesta època històrica. 

Aquest divendres 31 de juliol, l’historiador Joan Ferreres presenta a la Casa de la Cultura de Càlig la segona part de l’estudi que ha dedicat a aquesta vila del Maestrat durant els segles XVI, XVII i XVIII. Si en el primer volum, estrenat en aquest mateix indret ara fa un any, Ferreres s’hi va centrar en els apartats de la demografia i de l’economia, ara s’hi dedica a l’urbanisme i a la cultura, tot completant un acurat retrat de la societat calijona d’aquell període. L’acte serà a partir de les 19.30 hores i comptarà amb la participació de l’autor, de la regidora de Cultura Ruth Sanz i del representant d’Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla.

A partir de la documentació extreta de capbreus, morabatins, capitulacions matrimonials, protocols, heretats, etc. Joan Ferreres tracta en primer lloc com era l’espai urbà de Càlig de fa segles i descriu els carrers, les places i els portals que composaven la trama d’una vila aleshores emmurallada i que al llarg de l’època moderna va veure com començaven a crèixer ravals que ocupaven antics corrals, cellers i hortets.

Pel que fa a la cultura, l’historiador es refereix concretament a “una cultura de la rebel·lió”, que contrasta amb “la cultura de la por” descrita en altres poblacions del Maestrat. Entre el segle XVI i el XVIII, Càlig mostra una predisposició a la subversió social durant les Germanies i el bandolerisme, sense oblidar el gran pes, la presència i la influència de la religió i de nissagues poderoses en la vida quotidiana.

“Càlig modern II. Urbanisme i cultura” s’hi suma a la llarga llista d’obres del santjordienc Joan Ferreres i Nos, un dels historiadors de referència del Maestrat i en concret de l’època modern, on ja ha dedicat volums a altres poblacions com ara Canet lo Roig o Rossell.