Fa cosa d'uns anys, el tarragoní Joaquim Biendicho va guanyar el Premi Pere Calders amb "1937", les vivències d'una família de les partides rurals de Vila-seca (Tarragonès) durant el segon any de la Guerra Civil espanyola. Un relat que va destacar per avantposar les històries humanes dels diferents membres de la nissaga a una narrativa de caire bèl·lic. Enguany, el projecte Onada Educació ha apostat per una reedició d'aquest títol de cara a impulsar-lo com a lectura de qualitat a les aules, especialment en les comarques del Camp. En parlem amb el seu autor.
Que em va dur a escriure aquesta novel·la?
El cert és que no ho sé. Mai hi ha un únic motiu per escriure una novel·la, i menys, si es tracta, com en aquest cas, de la primera. Feia temps que escrivia contes i tenia ganes de fer una cosa més llarga..., alguna cosa que passes de les cent pàgines, pot semblar absurd, però el handicap de les 100 pàgines, com diu en Pennac a "Com una novel·la", en el meu cas, és completament cert. La mort accidental de mon germà gran també va ser important a l'hora d'escriure "1937". Els llocs on passa la novel·la era on jugàvem de petits, és com una mena d'homenatge, de record d'un temps que ja no tornarà.
Hi ha hagut una tasca de documentació al darrere, tant pel que fa a les ambientacions com als fets que ocorren? Hi ha fets de la trama basats en esdeveniments reals?
Sí, sí. Encara que sóc llicenciat en Història Contemporània, em vaig haver de documentar en moltes coses; tipus i noms d'avions de la guerra civil, (Encara recordo que mentre escrivia la novel·la, tenia enganxada a la finestra que tinc al davant d'on escric una imatge d'un avió alemany de 1936.). Bordells de la Barcelona republicana, tipus i marques de furgoneta, noms de carrers de la Barcelona de la II República, etc.
Referent a si hi ha fets basats en episodis reals et diré que com sempre que escrius hi ha algun esdeveniment que vaig sentir de petit per boca dels meus avis o pares i apareix a la novel·la, encara que la majoria de fets són inventats, o inventats a partir de fets "llunyanament" reals.
Què aporta la mirada dels nens?
Doncs, el punt d'innocència que fa que sigui una novel·la amb una tendresa i melancolia que d'una altra manera no tindria. Els nens humanitzen una cosa tan terrible com la guerra i la mort.
La novel·la ha estat reeditada. Com valoreu la rebuda del públic?
Jo crec que això no t'ho puc contestar fins que al setembre sapiguem quins instituts l'han recomanada als alumnes. De totes maneres la presentació va ser tot un èxit i ja sé que diversos instituts estan interessats en el llibre.
Com definiríeu el personatge de Josep Joy?
És un pagès d'uns trenta anys que procura el millor per a la seva família i això en aquells moments significava sobreviure; sobreviure en un món hostil i molt dur, i podríem afegir que ho fa ajudant als demés sempre que pot.
Considereu que “1937” és una novel·la juvenil o bé va ser escrita tot pensant en tots els públics?
Jo la vaig escriure pensant en tot tipus de públic. Ara bé, com és una novel·la curta, fàcil de llegir i sense un vocabulari ni una estructura entremaliada, és ideal perquè la gent jove se la llegeixi. De totes maneres no acabo de creure gaire en aquesta divisió entre una literatura juvenil i una altra per a adults. El cas més clar són les aventures de Hukleberry Finn del Mark Twain, una obra mestra que sempre està situada entre les deu millors novel·les de tots els temps i que durant molts anys o encara avui dia, es considera una novel·la només per a joves.
Teniu cap altre projecte a la vista?
Doncs, publicar la meva tercera i última novel·la, "L'Altre", que, per cert, va quedar finalista del Josep Pla 2014. A banda d'això, ja estic treballant en la meva quarta novel·la de la qual només tinc el títol (la impossibilitat d'escriure una novel·la), -molt revelador, per cert, del que em costa escriure-, i unes quantes desenes de pàgines... I això és feina per aquest estiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada