Amb "Dirk, dixit!", Àngel-O. Brunet presenta la nova proposta de literatura juvenil per a la col·lecció Maremàgnum de cara al pròxim curs. Tot i això, la novel·la de l'autor tarragoní enganxa a tots els públics amb una combinació de misteri, aventura i humor, que parteix de la desaparació d'un xiquet i una xiqueta. Ell, el Jan, hi apareix de nou però d'ella, de la Laia, no se'n sap més, un fet que marcarà la vida de Jan.
Què us va dur a escriure aquesta novel·la?
El motiu no va ser altre que la proposta d’Onada Edicions de formar part de la col·lecció Maremàgnum. “Dirk, dixit!” ha estat un encàrrec, abans del qual no havia tingut ni tan sols anotada en la meva llibreta de carallotades, idees i pensaments la idea primigènia en la que es basa la trama. Puc dir que vaig partir de zero. L’únic que tenia clar era que havia de ser una novel·la que distragués i divertís contínuament; sense entrebancs! Una novel·la amb un misteri i uns personatges força sorprenents. Una novel·la que es llegís amb la mateixa addicció amb la que et deixes seduir per una pel·lícula d’aventures, misteri i acció. “Dirk, dixit!”, podríem dir, és un guió novel·lat. Un guió que vaig començar a rumiar mentre un dels meus fills preparava el seu treball de recerca sobre un dels enigmes de la física actual (la Matèria Fosca o Dark Matter) i mentre el veia consultar webs de cosmologia, física quàntica, realitats paral·leles… Evidentment, no puc negar que “Dirk, dixit!” també té alguna cosa de ciència-ficció.
De quines fonts beu el personatge del Jan?
Jan, com a personatge, no és ni més ni menys que l’heroi amb tots els ets i uts. Sense voler (o amb tota la intenció del món), l’he fet passar per totes les etapes de l’heroi clàssic (Jason, Ulisses, Artús) o les de l’heroi hollywoodtià (Luke Skywalker, Indiana Jones) que, al cap i a la fi, són les mateixes. En la “Poètica” d’Aristòtil ja hi surten aquestes etapes que singularitzen l’heroi i el transformen. A Jan l’he fet “actuar” per una estructura típica de tres actes a través dels quals ha viscut el crit de l’aventura, la trobada amb el mentor, l’aproximació a la caverna, les proves, els aliats, els enemics, el calvari, la recompensa i la resurrecció. És un bon jan en Jan, de debò que sí (sobretot després del que l’he fet passar!). Ah, per cert! Tot i que el protagonisme se l’endú Jan, en aquesta novel·la no ens podem oblidar de Dirk Deckard. L’exdetectiu Dirk no és un secundari qualsevol. És un motor escènic que s’adapta a qualsevol situació i a qui tinc pensat de donar-li l’alternativa com a protagonista en una altra aventura.
Quines diríeu que són les vostres influències?
En un seixanta per cent, podríem dir que les meves influències són cinematogràfiques. Penso pel·lícules i acabo fent llibres. Suposo que vaig aprendre abans a “llegir” pel·lícules que no pas novel·les. Kubrick, Hitchcock, Tarantino, Woody Allen… El quaranta per cent restant, format per la influència literària, és molt variada. Anomenar Ray Bradbury és tan important per a mi com assenyalar a Calders, Raymond Chandler, Lindsey Davis, Murakami, Olga Xirinacs, Vázquez Montalban o Jesús Moncada. Pel que fa a la temàtica, la ciència-ficció i la novel·la negra m’atrauen de seguida.
Què aporta el cinema per esdevindre escenari-protagonista de l'obra?
El cinema és màgia; allí on tot és possible. Ja ho deia Kubrick, “tot allò que es pot pensar es pot rodar, i el rodatge és la prolongació natural de l’escriptura on els actors esdevenen els mèdiums de la narració”. El cinema, a l’igual que totes les arts escèniques, és una porta a altres realitats, i en “Dirk, dixit!”n’hi ha alguna que altra porta d’aquestes característiques.
Considereu que "Dirk, dixit!" és una novel·la juvenil o bé va ser escrita tot pensant en tots els públics?
Sense cap mena de dubte, és una “pel·lícula” per a tots els públics. En cap moment em va passar pel cap cenyir el contingut del que volia explicar a uns suposats paràmetres d’edat. De fet, gairebé tota la meva obra està adreçada a tots els públics. Seria un error, com a escriptor, posar-me limitacions o mesures.
Teniu cap altre projecte en marxa?
A banda de tenir en la recàmera el debut com a protagonista de l’exdetectiu Dirk Deckard. De moment estic fent un guió amb molts elements fantàstics. El que no sé si ho acabarà essent, un guió acadèmic, o esdevindrà una novel·la o una novel·la gràfica. Val a dir que en el món del còmic (com a guionista, evidentment) també em sento força a gust. Tinc bon “rotllo” amb els dibuixants i ens entenem de seguida. La qüestió, facis el que facis, és xalar! Si xales escrivint, el lector ho nota; i tant que sí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada