2015, un any de llibres – no ficció: de tot un poc!

Llibres del territori

El projecte Onada s’inscriu especialment en el territori de cruïlla que formen el nord valencià i el sud català. Un espai geogràfic i humà en el qual hi volem ser un agent actiu en la difusió i conservació del seu patrimoni històric, monumental, natural, lingüístic… i també una eina per difondre la tasca dels escriptors i escriptores d’aquestes comarques arreu del país.

És per aquest motiu, una dels pilars d’Onada, pel que de nou el que denominem “llibre del territori” ha estat fonamental dins del catàleg de l’any, amb obres de tota mena de temàtiques que contribueixen a descobrir-nos com una realitat social i a que se’ns descobrisca al via amunt, via avall.

La gastronomia, immillorable carta de presentació

La Teca és una de les col·leccions més prestigioses i reconegudes d’Onada. A través dels anys, els receptaris que en formen part han dibuixat el cercle històric i social, innovació i tradició, productors i restauradors, autors i lectors. Són molt més que simples receptes de cuina: és posar els nostres pobles en una cassola i cuinar àpats amb tots aquells elements que els fan únics.

Enguany hem publicat dos nous receptaris. Per Sant Jordi aplegava “La cuina de la Sénia”. De la mà de Viqui Almuni, Maria Rosa Almuni i el restaurador Manolo Blesa coneixem la tradició gastronòmica d’aquesta vila montsianenca, tant pel que fa als establiments, en especial les conegudes fondes, com a les receptes que generació rere generació s’han preparat a les llars senienques.

I els últims llibres de l’any van dedicats a la carxofa de Benicarló, un producte d’excel·lència esdevingut símbol del municipi, fins el punt que cap gener celebra una concorreguda Festa de la Carxofa. Si al 2012 es va editar un receptari centrat en els restaurants, ara ho fa de la mà dels bars i cafeteries, amb cuina innovadora i en format mini: “Els millors pinxos i tapes de la carxofa de Benicarló”. La versió en castellà, “Los mejores pinchos y tapas de la alcachofa de Benicarló” obrirà una nova col·lecció: La Manduca. 

El fet insòlit de ser Carles Santos

Si La Teca tracta de cuina, Gent nostra ho fa de persones. Biografies de personalitats rellevants de les nostres comarques, conformades a partir d’unes més que interessants converses entre el biògraf i el personatge. Fins ara la col·lecció s’havia inscrit a l’àrea tortosina, i la “vessant valenciana” ha obert amb un dels grans noms de la cultura, no sols maestratenca, sinó a escala, perquè no dir-ho, mundial: el compositor vinarossenc Carles Santos, de qui descobrim la seua vida i la seua obra de la mà de la periodista i escriptora benicarlanda Alícia Coscollano.

 Presentació de la biografia "Carles Santos i Ventura"

I la història, sempre la història!

Dins dels assajos dedicats al territori, la història és un tema recurrent. Però el que no és tan freqüent és disposar d’una obra magna com és “Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó”. L’historiador Josep Sánchez Cervelló ens porta a recórrer les vicissituds del convuls i complex segle XIX a aquesta terra de frontera, allunyada dels centres de poder, però alhora estratègica en tots, i no en van ser pocs, conflictes bèl·lics que hi van passar per ací. Un llibre de referència per conèixer aquest part de la nostra història, profundament documentada i amb un llenguatge a l’abast del públic general.

Presentació de "Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera…" a Móra d'Ebre

La història local també ha estat present amb “Càlig modern II” de Joan Ferreres, historiador de capçalera del Maestrat i especialment en l’època moderna. En aquest volum continuació del publicat l’any anterior, aborda l’evolució de la trama urbana i les infraestructures i la cultura religiosa que va dominar aquest període a la vila del Baix Maestrat.

Mentre a “Famílies tradicionals de Benicarló”, Jaume Rolíndez i Pedro Manchón han escrit les històries de la gent d’aquesta ciutat durant el segle XX, a partir de les entrevistes fetes a famílies amb un conegut renom, o malnom transmés durant generacions. És el primer volum d’una sèrie que espera veura continuació l’any vinent.

 Presentació de "Famílies tradicionals de Benicarló"

Un altre títol és “La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió”, l’estudi del filòleg Enric Querol al voltant del fullet informatiu denominat “Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo” del mestre santmatevà Pere Vicent Sabata. És un text de 1706 en el qual s’hi narra la conquesta de la capital maestratenca pels austracistes i la posterior resistència al setge borbònic. Amb un caire publicitari, el document es va publicar a Anglaterra, traduït a l’anglès. L’obra de Querol inclou aquestes dues versions juntament amb altres escrits de Sabata.

Una curiositat filatèlica

Probablement la publicació més curiosa d’enguany ha estat el “Catálogo de matasellos y marcas de la presencia española en Ártico y Antártico” del canareu Joan Beltran. Es tracta d’un documentat i visual compendi de les marques filatèliques (matasegells especialment) que han usat les expedicions científiques espanyoles als dos pols en la seua història.

Els clàssics

Els autors clàssics han estat presents a Onada a través de dues publicacions. A “Imprescindibles”, col·lecció dedicada a les grans obres de tots els temps, junt Fuster i Estellés s’ha unit Jaume Roig i el seu “Espill”, adaptat per Salvador Vendrell a la prosa actual des de l’original en vers. Una obra obligada del Segle d’Or que més enllà de la seua vessant misògina (possiblement amb intenció humorística) és un deliciós retrat de la societat valenciana medieval. Aquest “Espill” és una edició pensada especialment per a les aules, però oberta a tothom qui vullga endinsar-se en aquest clàssic en majúscules.

L’altre autor ja és més pròxim. Carles Salvador es reconegut com mestre i pedagog, però també va deixar una valuosa obra literària. Tot aprofitant que enguany ha estat l’Any Carles Salvador, hem reeditat “A l’ombra del Penyagolosa”, en el que docent fa un recorregut per les terres del nord valencià, una intervenció feta per al Centre Excursionista de València i en el qual hi capta la riquesa del país. El llibre compta amb una introducció de Vicent Pitarch.

L’assaig

La Nau Minor ha estat una de les noves col·leccions d’enguany. Està dedicada a tractar de forma divulgativa i didàctica temes de tota índole, però sempre d’interès per al públic. S’hi va estrenar a primavera amb “Gaudir de la llengua. El viatge lingüístic d’un parlant basc”, de Karmelo Ayesta i traduït de l’euskera per Gemma Sanginés. Seguint símils esportius, Ayesta exposa els obstacles (externs i interns) per viure plenament en la llengua pròpia i les actituds per superar-ho i, com diu el títol, gaudir-ne del seu ús. Una obra sens dubte adaptable a altres llengües minoritzades com és la nostra.

Karmelo Ayesta i Gemma Sanginés, junt Ferran Suay (ACPV)

I la segona obra de la Nau Minor, que ja aplegarà al 2016, és “L’aventura del mercat”, de l’economista Agustí Segarra, qui a partir d’una ficció protagonitzada per l’inspector Lluc exposa els funcionaments del mercat i el paper de productors, distribuïdors i clients, entre d’altres conceptes que omplen els telediaris però que no sempre copsem què hi signifiquen.

Altres novetats que venen

En el camp de la no ficció, hi encetarem el 2016 amb tres novetats. Una d’elles, fins i tot, es presenta el pròxim 2 de gener: és l’assaig “Mossèn Manuel Milián i la salvaguarda del patrimoni de l’arxiprestat de Morella”, un complet estudi del vilafranquí Josep Monferrer al voltant de la tasca de catalogació i preservació del patrimoni de la comarca dels Ports, especialment d’aquell vinculat a l’esglèsia, abans i després de la Guerra Civil.

Des de les Terres d’Ebre tindrem “L’arribada del ferrocarril a Tortosa”, estudi amb el qual Agustí Agramunt va guanyar el recuperat Premi Ciutat de Tortosa. Com el mateix títol indica, gira sobre la vinguda del tren a la capital ebrenca, ara fa segle i mig, i com les polítiques locals van afectar a aquest determinant procés de modernització.

Finalment, la col·lecció “Finestres al passat” creix amb el tercer volum. “Gerard Vergés, la recerca creativa” és una selecció amb les imatges més significatives d’aquest retratista tortosí de principis del segle XX, instantànies sobre la quotidianeïtat però amb una vessant artística i expressiva, tot tenint cura de la composició. Albert Curto i Laura Tienda, de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, són de nou els encarregats d’escollir i contextualitzar cadascuna de les quaranta fotografies.

En el record

No podem tancar aquest article sense recordar la figura d’Aureli Puig, ‘Elio’, historiador torreblanquí, autor del llibre “Les guerres carlistes al nord valencià. Cançoner” i ben coneixedor d’aspectes com la indumentària, la música, els costums o el carlisme a les nostres comarques, qui faltà a mitjans de maig.