Enric Querol és llicenciat en Filologia Anglesa i doctor en Filologia Hispànica, i "La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió" no és la seua primera investigació històrica. De fet, altres títols publicats flirtegen amb el curs dels esdeveniments principals que van afectar directament el nostre territori, com ara l’estudi històric "La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651)", o "Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors" (2006). Amb el nou títol -edició i estudi preliminar-, editat per Onada edicions que es presenta el pròxim dia 26 de març a Sant Mateu, Querol situa una fita geogràfica a la localitat del Baix Maestrat, narrant l’evolució de les tropes angleses a la localitat i la trajectòria de personatges com el mestre santmatevà Pere Vicent Sabata y el seu escrit Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo (1706).
Enric, dins de la teua obra es pot apreciar un gran interès per la investigació de fets històrics centrats, però, en les nostres comarques.
El meu camp de treball és principalment els estudis literaris a l’edat moderna, però també he fet incursions al camp de la història. Bona part de la metodologia d’investigació és la mateixa, i a mi m’agrada la literatura i la història, així que sovint intento fer-les convergir. Pel que fa al territori, cap història de la cultura o de la literatura es pot forjar sense estudis locals –que no localistes- ben treballats. Veiem la imatge del puzle després de posar les petites peces, no? M’agrada recordar la frase de Curtius: “l’especialització sense l’universalisme és cega; l’universalisme sense l’especialització és una bombolla de sabó”.
Quina tasca de recopilació i estudi i recerca has dedicat per tal de poder dur a terme la confecció d’aquesta obra?
Fa anys que treballo el tema i ja havia avançat alguna cosa sobre Sabata i aquestes relacions de successos al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura (2006) i (2011). He treballat, bàsicament, a l’Arxiu Històric Diocesà de Tortosa, a l’Arxiu del Regne de València, a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i també al fons de mossèn Manuel Betí de la Societat Castellonenca de Cultura.
Com podries traslladar la rellevància d’aquesta època històrica al gran públic?
La Guerra de Successió és determinant, com es ben sabut per a la formació de l’Espanya contemporània. Els territoris de la Corona d’Aragó, que majoritàriament prengueren part per l’arxiduc Carles, són castigats per Felip V amb la pèrdua del seu sistema polític i jurídic propi. Furs i constitucions són abolits i entra el nou concepte de monarquia absoluta.
Quina importància va tenir Sant Mateu en els fets que narres en el llibre?
Sant Mateu sol tenir un paper de defensa del Regne de València en les guerres que els catalans tenen recurrentment amb la Corona. Ja fos la Guerra Civil del 1460-1472, la Guerra dels Segadors (1640-1652) o la de Successió (1705-1714). O bé funciona com a base d’operacions per atacar el Principat o, quan van mal dades, ha de ser la muralla del Regne. En aquest cas, però, el sentiment austriacista estava arrelat al Maestrat i molts pobles s’afegeixen a la revolta quan entenen que la situació, amb l’arribada de les tropes angleses, els hi és favorable. Sant Mateu és el primer pas en l’ofensiva anglesa per ocupar València, a la qual s’afegia la revolta dels maulets a Dénia, pel sud.
Qui era el mestre de gramàtica Sabata i perquè el seu document Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo (1706) acaba sent traduït a l’anglès?
Sabata era un literat, no de primera fila, però força interessant. Va publicar obres pedagògiques i un poemari, Poesías varias (Barcelona, 1697), avui per desgràcia perdut. També escrivia i muntava peces dramàtiques per a les festivitats dels pobles del Maestrat, els Ports i la banda catalana de la diòcesi de Tortosa. La traducció s’entén en el context de debat públic que l’opinió pública anglesa mantenia sobre la necessitat d’intervenir a la guerra hispànica. Els anglesos van invertir molts homes i molts diners a les guerres d’Europa en aquell moment. Convenia, si més no, publicitar els èxits per demostrar que aquell esforç no era en va.
Quina rellevància va tenir per a l’època?
És, com dic, una peça més de la xarxa propagandística del govern de la reina Anna. Pensem que les millors plomes angleses del moment, com ara Daniel Defoe (Robinson Crusoe) o Jonathan Swift (Els viatges de Gulliver), estaven immersos en aquesta guerra de tinta a favor o en contra de l’actuació del govern.
Com creus que va influir la presa de Sant Mateu a les nostres comarques, i tot el conflicte bèl·lic, en general? Quina va ser la seua incidència a les nostres terres?
La presa de Sant Mateu va consolidar el domini austriacista no només sobre la capital del Maestrat; fins a 42 viles i pobles s’afanyaren a retre obediència al coronel John Jones, cap de les tropes angleses: des de Fortanete, Cantavieja i la Iglesuela fins als jurats de Castelló, Borriol i Orpesa, per citar alguns llocs més extrems. Una bona part del nord del Regne, excepte Peníscola, que va resistir, s’havia sotmès l’arxiduc.
Pel que fa a la incidència de la guerra al territori, es va seguir la tònica general; desprès de la derrota d’Almansa el duc de Berwick i els altres militars borbònics van dominar ràpidament i amb poca resistència València capital i la resta del Regne. És la vella història per als perdedors: confiscacions, empresonaments, execucions, exili, etc. Els canvis polítics, amb la supressió de la Generalitat, aniran seguits d’un canvi també en l’administració municipal: els consells seran substituïts pels ajuntaments, amb regidors designats a dit en funció a la seva fidelitat al nou sistema.
És una època el suficientment estudiada, o encara es podria escriure molt sobre aquells fets?
La investigació no es pot fer des de casa i no és fàcil ni còmoda. La Guerra de Successió al Maestrat o a l’Ebre té encara molt de recorregut, però cal anar a les fonts!
Els empresonaments en aquells temps tenien unes conseqüències prou greus. Com viu la manca de llibertat Sabata en el castell de Peníscola?
No sabem el nivell d’implicació de Sabata amb la causa austriacista. És possible que hi simpatitzés però que la redacció de la relació fos una peça més de la seva feina com a literat oficiós del poble: igual que escrivia obres dramàtiques i composicions poètiques a les festivitats, ara la seva condició el va portar a la redacció d’aquest text. Sabata fou empresonat, com tants altres, al castell de Peníscola. Allí es distragué escrivint poemes en què escarnia el governador Sancho de Echevarría. Si no eres considerat un element perillós podies ser alliberat mitjançant el pagament d’un rescat. Els elements més significats, com ara el rector de Sant Mateu Josep Vilanova, foren traslladats a València per ser jutjats.
Què penses que pot aportar el teu llibre a una localitat com Sant Mateu, i a les nostres comarques?
El paper absolutament perifèric que tenim avui dia no correspon a la importància de les nostres terres en aquell món centrat en Europa i on el Mediterrani era una part nuclear. Conèixer el nostre paper històric ens ajuda a tenir perspectiva. I ho dic per totes les bandes: hem de refusar els a prioris maniqueus “bons-contra-dolents” en la història.
Com ha estat la relació amb Onada edicions?
Una relació basada en la claredat dels objectius, el bon tracte i la confiança. Fa anys que ens coneixem amb Miquel Àngel Pradilla, sabem el que volem, què podem esperar. Aleshores tot és fàcil i fluït.
Ja se sap que ara toca gaudir d’aquest llibre, però tens en ment algun pròxim projecte?
Sí, tinc en ment un parell d’articles: un sobre un monjo de Benifassà que va fer una de les primeres edicions hispàniques dels Diàlegs de Joan Lluís Vives, i també un treball sobre Esteve Manyà, mestre de gramàtica de Castelló, al segle XVII i la seva activitat literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada