Espill és una de les obres més curioses, punyents, i fins i tot, vigents, del Segle d'Or valencià. Obra del metge Jaume Roig, ha estat coneguda per la misogínia amb la que l'autor fa parlar el protagonista, però ben bé podria ser una calculada exageració a mode de sàtira, tal com apunta Salvador Vendrell, qui ha adaptat els versos de quatre sil·labes en una prosa a l'abast del lector actual. "Vendrell ha dut a terme un treball eficaç i útil, que molt probablement
es deu haver vist beneficiat per la seua experiència periodística (...) Ara, el text de Roig, doncs, està a
l’abast de tots els lectors, que poden acostar-se, així, al batec de la
València de fa cinc-cents anys" apunta Víctor Cotlliure en la ressenya que li ha dedicat en el darrer número de la revista Lletres Valencianes.
"D’una manera o altra, continua suscitant un profund interés l’autèntica motivació que va portar el metge personal de sor Isabel de Villena (autora del protofeminista Vita Christi) a escriure aquest descomunal catàleg d’inclemències contra totes les dones (excepte la seua i la Mare de Déu, no cal dir-ho). Ja va dir Martí de Riquer que, si en lloc d’estar escrit en versos de quatre síl·labes, l’ Espill s’haguera publicat en prosa, ara seria considerat una de les grans novel·les del nostre passat", afig el ressenyista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada