Es presenta "La cuina dels arrossos del Delta de l'Ebre", la memòria gastronòmica d'un territori

Onada Edicions va presentar dissabte passat durant un acte multitudinari el llibre més complet de receptes d'arròs que s'ha editat al nostre territori "La cuina dels arrossos del delta de l'Ebre". Un volum gastronòmic que naix de la mà de l'Associació Local de la Dona de La Cava, i que divendres durant la presentació en societat gaudia d'un acte multitudinari al qual van assistir el diputat de Promoció Econòmica de la Diputació de Tarragona, Joan Josep Malràs; l'educador ambiental i autor d'una de les introduccions del llibre, Ramon Vidal; el coordinador del llibre Gustavo Turón; el director de la col·lecció La Teca, Juanjo Roda i la presidenta de l'Associació de l'Associació Local de la Dona de La Cava, Maximina Saborido.

El llibre, com explicava Turón, es va impulsar a partir d'una iniciativa d'Onada edicions que sorgia ja aquest estiu passat, ja que es retenia tractar amb dignitat un producte que històricament ha impulsat l'economia d'aquesta «terra d'arrossos». Va ser a partir de setembre, però, quan el llibre va agafar embranzida de la mà de receptari clàssic i tradicional elaborat habitualment al territori, que va comptar també amb la supervisió d'un cuiner. El llibre recull tot el tarannà i característiques de la dona d'aquesta zona que sol dominar en l'àmbit de la cuina, ja que és la que treballa els fogons al menys dos vegades al dia. En aquest sentit, es va tenir compte de que les receptes foren de fàcil elaboració, tant a l'hora de traslladar mesures com en l'apartat tecnològic. Com indicava Turón durant la presentació, el llibre està elaborat amb molt d'afecte, i s'ha dedicat bàsicament a tres tipus d'arrossos, melós, caldos i sec, inclús hi ha referències als arrossos de tall més italià amb algun rissotto al qual també se li ha dedicat espai atès que el marit de una de les dones era italià i ella va aprendre a cuinar un arròs amb formatge. Quan a les característiques de l’arròs del delta de l'Ebre allò que el fa especial, Turon assenyalava el clima i la temperatura del Delta; així com el grau de humitat i l'aigua, així com la temperatura elevada a partir del mes de març, «a més de la matèria prima, la nostra cuina conté una matèria prima impressionant», indicava.

Per la seua part, la presidenta de l'Associació Local de la Dona de La Cava matisava que l'elaboració del llibre havia estat una experiència «per a repetir». «Com era un producte tant nostre, la idea ens va agradar molt». Saborido assenyalava que les receptes, tot i que adaptades als temps actuals, tenen anys d'antiguitat, i que es tracta de receptes que han passat de generació en generació, «esperem que amb aquest llibre puga passar als nostres nets», afirmava, remarcant les virtuts de la dieta mediterrània que es vincula de manera natural als receptaris que inclou el volum. Malras també feia incidència en el producte de l’arròs com a element vertebrador «gracies a l’arròs s'han fet actuacions que sinó s'hagués cultivat l’arròs, no s'hagueren fet». El sobreprenent paisatge que mostren els camps d'arròs també és un factor de gran bellesa que s'afegeix al producte, un element com destacava, que es pot potenciar tant en el seu paper a la cuina com en els seus factors medicinals». «Aquest llibre és molt il·lustratiu, i ens fa vore com érem i com som», opinava, afegint que en temps futurs es podrà contemplar la manera en que es cuinava l’arròs.

Finalment, el director de La Teca, el mestre cuiner Roda, també remarcava la gran varietat de productes dels quals gaudim en aquest territori, des de la carn de caça fins al marisc, passant per l’arròs, «un bon amic», de la cuina i que posseeix la ductilitat d’adaptar-se a gran quantitat de plats degut, principalment, a la seua versatilitat i bon maridatge amb altres ingredients. Per a Roda, el volum té d'especial el fet que «són receptes que s'han elaborat a casa des de sempre». Roda afegia que són receptes passades habitualment de mares a filles que contenen tota la saviesa popular». Així, el llibre es converteix també en testimoni d'una manera de fer, i en memòria d'un patrimoni immaterial que viu a la cuina la seua màxima expressió.