El fascinant projecte ‘A l’escola Terres de l’Ebre’ veu la llum

Alícia Coscollano

La tècnica en Educació infantil Andrea Ferreres, la geògrafa Neus Pons i la periodista Núria Pons han volgut reparar el fet que no hi hagués material pedagògic vinculat especialment a les Terres de l’Ebre. L’eina que han utilitzat és la literatura, i materialitzada en una sèrie de contes infantils que s’emmarquen en un projecte denominat ‘A l’escola, Terres de l’Ebre’, del Grup La Deriva, que vol donar rellevància, precisament, a aquest indret, Reserva de la Biosfera , per tal de traslladar-lo a les aules. La història, la natura i la vida, la llengua i la literatura, les tradicions orals i les llegendes són el material mitjançant el qual es construeix la bastida que sustenta una idea la qual ha editat i ha donat forma Onada edicions. Dins la col·lecció podem trobar des de la Laia que es prepara per a formar part d'una banda fins al gran Panxampla, el Robin Hood de les nostres terres, un ésser ple d'èpica i romanticisme.

Com ha estat el procés creatiu?

El procés ha sigut llarg i laboriós, ha durat quasi dos anys, però alhora ha sigut molt excitant. Hem après moltíssim. Vam començar preguntant a les escoles del territori què opinaven, si tenien ganes que això tirés endavant. La resposta va ser clara. Sí, volien els contes. I ens vam posar a treballar.

A partir d’aquí va començar tot el procés de creació. Primer, la documentació –el rigor amb què treballem és essencial per a nosaltres. Després la redacció, adaptada als infants i a les necessitats dels mestres. El procés continua amb la correcció –el nord occidental formal és la nostra varietat de comunicació. Finalment, els contes passen a il·lustració. En aquesta primera fase hi ha participat la il·lustradora Sefa Villalbí, professora d’ESARDI, que ha il·lustrat el conte dedicat a les bandes. Els altres contes els han il·lustrat els seus alumnes d’ESARDI. Això també ha sigut una gran experiència per a nosaltres.

A més, durant tot el procés hem tingut la col·laboració d’escriptors com J.J. Rovira, autor de Panxampla, bandoler o fugitiu?, i també de periodistes, mestres... els estem molt agraïts a tots. 

Quin àmbit d’actuació heu tractat cadascuna de vosaltres?

La veritat és que totes hem fet de tot. És la nostra primera experiència empresarial i literària, així que anàvem fent segons les necessitats que teníem. En alguns moments sí que ens hem assignat tasques, sobretot les relacionades amb la nostra formació o experiència. Per exemple, Núria, que és periodista, ha sigut l’encarregada de parlar amb la majoria de mitjans de comunicació i de corregir tots els textos. Andrea és l’assessora en l’àmbit pedagògic i la que ha tingut més contacte amb l’editorial i ESARDI, i Neus s’encarrega dels contes dedicats a la història i els paisatges de les Terres de l’Ebre i dels temes administratius.

Heu tingut que realitzar algun treball de camp, alguna investigació, o les temàtiques tractades ja eren el suficientment conegudes com per a plantejar diferents contes?

Tots els contes han tingut el seu procés de documentació perquè és l’única manera de garantir la qualitat del material, que ha d’anar a les escoles.

En alguns casos, com en el cas del conte sobre les bandes i el de Panxampla, hem gaudit de la col·laboració d’Octavi Ruiz, director de l’escola i la banda de música La Lira Ampostina i de J.J. Rovira Climent, autor de Panxampla, bandoler o fugitiu? Ha sigut un plaer escoltar i compartir moments amb gent que té tants de coneixements.

En el cas dels contes dedicats a la gastronomia i els éssers imaginaris la documentació ha sigut més bé bibliogràfica, amb llibres especialitzats de les biblioteques i la informació proporcionada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

Ens hauria agradat fer més treball de camp, però les dificultats econòmiques fan que t’hages de centrar a estalviar recursos. Esperem poder-ho fer en futures publicacions.

Creieu que finalment heu aconseguit un ampli ventall pedagògic?

Ens queda molt per fer, però en aquesta primera fase hem intentat que hi hagués una certa varietat, tant pel que fa a la franja educativa com a la temàtica. Així, hem creat d’una banda, la col·lecció Cultura i Tradicions, destinada a xiquets de 3 anys, i en la qual parlem de les bandes de música i de la gastronomia de les Terres de l’Ebre; i de l’altra, la col·lecció Tradicions Orals i Llegendes, destinada a infants de 6 anys, en la qual difonem el personatge del bandoler Panxampla i els éssers imaginaris de les nostres comarques.

Les Terres de l’Ebre són riques en llegendes, faules i contalles?

Les Terres de l’Ebre gaudixen d’una gran riquesa en llegendes, faules i contalles, però malauradament no hi ha gaire material editat. Les tradicions orals passen de generació en generació, de boca en boca i amb el ritme de vida que portem la societat en general ja no tenim ni temps d’asseure’ns amb els nostres iaios perquè ens expliquen les llegendes, d’allà on venim, no tenim l’oportunitat de saber per què som qui som. És per això que la documentació en aquest tema ha estat molt difícil. Hem de pensar que cada poble en té una versió, cada família l’explica d’una manera i pots arribar a tindre quatre o cinc versions de la mateixa història.

Finalment, vam disposar de la col·laboració del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i de l'Associació Cultura Artur Bladé Desumvila per corroborar tota la informació que havíem recollit amb les entrevistes, mitjançant publicacions en revistes, diaris, blogs, llibres, etc.

En aquesta primera fase del projecte us sorprendrem amb les aventures de Panxampla, el bandoler de les Terres de l’Ebre i amb Quina temor!, un conte en què els éssers imaginaris de les nostres terres atemoriran menuts i grans.

Crec que el grau de implicació en la variant nord-occidental com a llengua d’ús literari ha quedat molt remarcat en la confecció dels contes.

Sí, de fet és un dels objectius del nostre projecte. Des que va sorgir la idea vam tindre clar que la varietat nord-occidental seria la que utilitzaríem en la redacció de tots els nostres contes. Pensem que és de vital importància reivindicar l’ús del nord-occidental en l’àmbit literari, tal com ho fem en l’àmbit oral. En aquest sentit creiem que és imprescindible que els xiquets es familiaritzen amb la varietat que els és pròpia des de ben menuts, en tots els àmbits i registres, perquè l’estimen i la utilitzen.

Què es deu remarcar alhora de plantejar una història dirigida per infants? Els paràmetres, o models, difereixen en realitat tant de la literatura per adults?

No tenim experiència en la literatura per a adults, però en el fons crec que no hi ha tanta diferència. Grans i menuts llegim per entretenir-nos, passar una bona estona, aprendre, conèixer altres realitats o vivències... I de fet és el que fem amb aquests contes.

De fet, quan ens vam disposar a redactar els contes vam tindre molt clar que el nostre públic eren xiquets que s’havien de tractar com a persones adultes. Ells tenen la capacitat d’entendre qualsevol cosa i, de vegades, ens poden arribar a sorprendre.

Volem que se senten petits savis amb diferents visions de la vida perquè escullen la que més els satisfaça, reflexionen i siguen crítics. Això ho aconseguim amb diferents estils d’escriptura i diferents estils d’il·lustracions.

La iniciativa de micromecenatge va resultar gratificant? Tornaríeu a utilitzar-la?

Fer una campanya de micromecenatge és molt gratificant perquè t’ajuda a conèixer o entreveure quin interès genera el teu producte entre el públic. És una espècie de termòmetre que et permet saber si vas pel bon camí. En el nostre cas ens ha servit per adonar-nos que el material que hem creat interessa a la ciutadania. Aconseguir finançament per als projectes culturals és molt difícil, però tot i això vam superar la quantitat que demanàvem. Això ens dóna força per tirar endavant i demanar l’ajuda i la implicació de la resta de la societat. És molt gratificant veure que la gent respon quan més la necessites. I és que sense els mecenes aquest projecte no hauria pogut tirar endavant.

Com ha estat l’experiència amb Onada edicions?

Des del primer moment l’equip d’Onada Edicions ens va rebre amb els braços oberts. Els nostres interessos sempre han estat en plena sintonia. El món editorial era un terreny nou per a nosaltres i no sabíem com funcionava. A poc a poc ens hi hem anat acostumant i quan ha sorgit algun contratemps l’hem aconseguit solucionar.

El procés més dificultós per a nosaltres ha sigut el moment de la maquetació. Petits detalls que s’havien de canviar a última hora, errors que ens havien passat per alt, etc. Com que és un projecte nou s’havia de crear tot des del principi i això ens ha costat una mica, però ara que tenim els contes a les mans veiem que l’esforç ha valgut la pena.

Què queda per fer... o per escriure?

Queda molt per fer i per escriure! La nostra intenció és crear material didàctic perquè els mestres i els xiquets puguen treballar totes les assignatures curriculars des d’una perspectiva local des de P3 fins a sisè. Això significa que hi ha multitud de temes i àmbits per tractar, des de la fauna, el paisatge o les jotes, fins a la literatura o la història. Esperem poder-ho aconseguir!