El més consultat a Onadaedicions.com durant setembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de setembre.

FICCIÓ

1. Cafè Berlevag. La col·lecció Maremàgnum s'ha enriquit amb la incorporació del nou llibre de Mònica Batet. Les tres protagonistes, la Sarah, l'Alice i la Jane, no es coneixen entre sí, i cadascuna viu la seua pròpia història, però els uneix l'experiència d'un amor perdut i de com d'imprevista pot ser la vida. Literatura de qualitat d'una de les escriptores catalanes amb major projecció.

2. Cita a la Paret de Gel. Camí d'esdevindre un clàssic de les lectures prescrites a les aules, la novel·la juvenil de Margarida Aritzeta s'ha vist reivindicada amb la incorporació, aquest curs, al programa "Gust per la Lectura" de la Generalitat de Catalunya. A tot això, l'autora de Valls ha creat una trama plena d'intriga i aventures, que enganxa al lector des del moment en què la tempesta de neu deixa caure les primeres volves.

3. Després del silenci. Aquest llibre sempre serà el que va obrir la reeixida col·lecció Maremàgnum, posant-hi alt el nivell de literatura nostrada i de qualitat a l'abast del públic adult i del que l'ha de llegir a classe. Premi Ciutat de Sagunt i amb una primera edició en Narratives, Enric Lluch ha confeccionat una de les millors novel·les valencianes dels darrers anys, com fa palesa el constant interès del públic des de la seua estrena a l'any 2010.

4. El mar de les ombres. Després d'una merescuda pausa estival, Joan Pinyol va tornar a salpar aquest setembre amb noves presentacions a la Setmana del Llibre en Català, Ciutadella de Menorca i Igualada. En la línia de les històries d'aventures per a joves i grans que ja vam veure a l'anterior "Ningú no mor", aquest llibre ens trasllada fins principis del segle XX, quan un vaixell que fa la ruta entre Barcelona i Amèrica es converteix en una perillosa gàbia per al protagonista.

5. L'Estirp de la Sang Reial. Si hi ha una novel·la juvenil de referència al Maestrat és, sens dubte, la que va escriure Pep Castellano fa sis anys, publicada primer sota el segell La Feram i després en una nova edició de Maremàgnum. El comissari Arrufat i la jove Marta Ferreres hauran de traure l'entrellat amb el misteriós crim d'un monjo que els durà amunt i avall pel nord valencià.

NO FICCIÓ

1. Les muixerangues valencianes. La novetat d'aquesta tardor és el nou llibre de Joan Bofarull, expert en la cultura popular de les torres humanes, qui arreplega en un sol volum la presència d'aquesta tradició al llarg del País Valencià, més enllà de la coneguda muixeranga d'Algemesí. Una obra imprescindible per conèixer aquest element festiu que està cada cop més viu i estés. El llibre es presentarà a València el pròxim 20 d'octubre, a la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia.

2. La cuina de Traiguera. Amb aquest volum, la vila de Traiguera ha fet perdurar la seua tradició gastronòmica. De la mà de dos traiguerins, l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, de la Casa dels Capellans, a l'estiu del 2013 es va promoure un receptari que pretén anar més lluny del simple fet culinari i aprofundeix en la història, les tradicions i les costums d'aquest poble maestratenc.

3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Gairebé cinc anys després de la reeixida estrena, aquest mes de setembre ha arribat a les llibreries la segona edició, la qual s'ajusta a les noves mides de la col·lecció La Teca i llueix a la coberta el premi Gourmand que va rebre en el seu moment. La Fundació Alícia i un conjunt de pastissers, cuiners i restauradors catalans han fet possible aquesta referència de la cuina amb un ingredient ben nostrat, la garrofa, com a indiscutible protagonista.

4. Alrededor del mar. Hi ha llibres que mai no envelleixen, com aquest viatge en el temps i en l'espai que ens proposta el benicarlando Agustín Fábrega. Expert en la mar pel que sap i pel que ha conegut, Fábrega ens convida a descobrir la costa del Maestrat i de les Columbretes, a parlar dels mariners, pescadors, faroners i tonellers del port i a veure la Mediterrània més pròxima com no l'hem vista fins ara.

5. El parlar de Càlig. Una de les novetats que ens va deixar aquest estiu és aquest estudi de la filòloga Berta Sans sobre com és el valencià al seu poble, la vila de Càlig, al Maestrat. A mig camí entre la divulgació popular i el rigorós estudi acadèmic, Sans estableix com és la sintaxi, la fonètica i la morfologia genuïnes, a més de treballar un nombrós lèxic que es presenta com un diccionari temàtic.