"'Quan xiula l'avi', un any després", article de Clara Berenguer a Llibreria Il·lustrada

Mentre esperem a l'arribada de "La maleta de l'avi", obra guanyadora del III Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló, Clara Berenguer aprofita l'efemèride del primer aniversari de la publicació de "Quan xiula l'avi", el títol guardonat al 2015, per evocar la creació d'aquesta obra il·lustrada per César Barceló, en un article aparegut al seu blog Llibreria Il·lustrada.

Berenguer, jurat d'enguany, rememora un migdia de la passada tardor quan va veure primer cop la seua obra impresa, després de setmanes des que Mercè Climent, Miquel Àngel Giner i Ignasi Blanch li havien comunicat que "Quan xiula l'avi" havia estat escollit com el millor àlbum infantil il·lustrat. Assenyala que es va donar la coincidència que eixe mateix dia, però de dos anys enrere, moria el seu avi, i de la tristesa de la pèrdua va sorgir la història: "va ser dies després de morir l’avi quan, una nit llarga i de tristesa, no sé ben bé com, vaig començar a pensar en aquesta història i, així, pensant en ella, per fi, em vaig poder adormir. Sortosament, l’endemà, en despertar-me, la idea romania intacta en el meu cap, vaig encendre l’ordinador i vaig començar a escriure compulsivament, de fet com escric sempre que em ve una idea al cap." 

El tendre i alhora punyent relat de Clara Berenguer van trobar l'acompanyant perfecte en les il·lustracions de César Barceló, "unes imatges amb una llum potent i expressiva que condueixen la lectura pels diferents estats d’ànims que es relaten en la història".

Finalment, l'autora apunta que a diferència de bona part dels contes infantils, darrere de "Quan xiula l'avi" no hi ha una intenció didàctica orientada, en aquest cas, a la superació de la pèrdua d'un ésser estimat, sinó que simplement és la voluntat de narrar un relat lligat a una experiència personal i que deixa la porta oberta per a que el públic faça la seua pròpia lectura. "A mi m’agrada dir que hi ha dues classes de llibres: els que s’escriuen per ensenyar alguna cosa i els que s’escriuen per contar una història i, en el meu cas, preferisc quedar-me amb aquest últim pensament".

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.