"Un aplec de deu relats fets amb temps i deixats macerar sense pressa". "Insòlita memòria" vist per Antoni Rovira

"Un plaer per als sentits". D'aquesta manera tan gràfica descriu Antoni Rovira "Insòlita memòria", el llibre de Vicent Penya, premi de Narrativa Vila de Puçol, i al que el crític hi dedica un article al blog Sense pèls a la llengua. Tot comença apuntant-hi la "translació conceptual" que ha comés l'autor de Rafelbunyol, és a dir, com ha abordat aquesta prosa un escriptor conegut i reconegut per la seua obra poètica. 

Rovira també hi destaca el model de llengua, un "estàndard valorià" que "s'aprecia en el decórrer de les oracions i en la tria exquisida de les paraules". Li sorprén la polifonia de les veus narratives, "produïda per les influències estètiques que envoltaven l'autor en el temps en què fou testimoni dels fets que hi descriu. (...) És com si l'autor haguera volgut establir una mena d'analogia entre els seus records d'infantesa i de joventut amb l'ordre que els relats presenten al llibre."

Precisament, un element infantil com és el joc esdevé el vehicle conductor dels deu relats que composen "Insòlita memòria". A mesura que l'obra avança, es produeix una gradació des del joc infantil cap a jocs adults que abandonen la innocència, mentre hi treu el cap la reflexió psicològica. Grans noms de la literatura com Pere Calders, Manuel de Pedrolo o Franz Kafka es deixaran entreveure en els contes de Vicent Penya.

Comptat i debatut, 'Insòlita memòria' és un bon llibre de relats bastit des de la perspectiva vivencial de l'autor i que alhora arreplega tot un seguit d'influències dels moviments literaris més significatius de la segona meitat del segle XX. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.