El professor Carles Lluch publica el text de la presentació de "Poemes escollits (1987-2007)" de Josep Igual

La col·lecció Poesia, que ja frega el mig centenar de títols, es va encetar a l'any 2007. En concret, cap mitjans del mes de febrer d'aquell any, quan es va presentar a Benicarló el primer volum d'aquest segell. Era "Poemes escollits (1987-2007)", un repàs antològic a l'obra de l'escriptor benicarlando Josep Igual. El conductor d'aquell acte fou el professor Carles Lluch, qui ha aprofitat l'efemèride de la dècada complida per recuperar el text amb la seua intervenció, ara publicada al blog Exilis.

"Es tracta d’una selecció de vint anys de poesia, selecció que ha estat feta pel mateix autor. Igual, com tots ací sabem, ha estat (és) sobretot un poeta, tot i la dedicació a la prosa (siga narrativa o no) que ha sovintejat durant els darrers deu anys aproximadament. Com a escriptor és, originalment, vull dir en origen, un poeta, i de fet quan escriu prosa se li nota el component poètic", comença el text de Lluch, qui apunta el ritme de publicacions d'Igual, alt en la dècada dels 90, i més pausat en el nou segle. A més a més, apunta que tots els llibres del període hi estan representats a l'antologia, i fins i tot, un grapat apareguts en revistes poètiques.

En la intervenció, el presentador defineix la poesia de Josep Igual com "d’un fort simbolisme, d’un simbolisme dur, radical, que arriba a ser hermètic en molts casos", que es relaxa amb el pas dels anys. Una altra característica és el jo poètic, qui "sembla navegar esmaperdut, de vegades totalment pres de la desesperança i el buit", no obstant això, en ocasions "s’obre a una esperança, com qui espera la pluja".

Tot això Igual ho encabeix en un bosc intricat de símbols i metàfores, com deia, en la línia del postsimbolisme poètic que beu de vegades del procediment de creació d’imatges de les avantguardes: m’ha semblat sentir ressons d’alguns versos i metàfores de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i també de vegades un imaginari simbòlic que em recordava la poesia de J.V. Foix.

Podeu llegir l'article sencer de Carles Lluch tot clicant ací.