L’autora senienca Marta Tena estrena la novel·la “Tots els colors del vent”, un relat que conjuga la memòria històrica i l’amor captiu pels secrets del passat. Publicat per Onada Edicions, el llibre aplega com un dels títols ebrencs a tindre en consideració en aquesta primavera.
Els fets de la Guerra Civil tenen el seu eco en l’actualitat. Així ho mostra l’escriptora Marta Tena Subirats en el seu nou llibre, “Tots els colors del vent”, una de les apostes narratives d’Onada Edicions per aquest Sant Jordi. Trenta anys després d’haver-se conegut, els dos protagonistes, l’Alberto i la Marina, es retroben de forma casual; i encendrà l’espurna d’aquell amor de joventut que es va malmetre per un secret familiar que ha afectat diverses generacions.
“La novel·la sorgeix del desig de treure a la llum una història familiar callada durant anys pel silenci que va imposar la por”, exposa Marta Tena, qui la fa extensiva a les moltes famílies que van sofrir per la guerra. A la vegada, pretén recuperar la memòria històrica: “desconeixem fets dolorosos que van ocórrer als carrers per on ara passegem tranquil·lament”, hi apunta l’autora. Precisament, Tena ha investigat i ha incorporat a la trama documentació històrica real dels arxius de la Sénia i de Tarragona.
Però, “Tots els colors del vent” és una novel·la d’emocions i de sentiments, vehiculats per la tràgica relació entre dues famílies i l’amor impossible que lligarà els protagonistes, víctimes, encara, de la contesa i de la repressió. “La novel·la s'endinsa en temes universals, intrínsecs a la naturalesa humana: la por, la venjança, l'ambició, la mentida, el patiment, la incertesa, l'amor”, hi assenyala l’escriptora.
Aquesta és la tercera incursió de Marta Tena (la Sénia, 1966) en la literatura, després de “Juego de quimeras” i “Un cant d’amor i de guerra”. Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada