Antoni Gómez publica "Elegia del pelegrí", una tria personal, com bé apunta el subtítol del llibre, entre la seua obra poètica entre l'any 1992, quan guanya el premi Senyoriu d'Ausiàs March, i l'any 2002, quan surt a la llum el seu darrer poemari. Quinze anys després, l'escriptor saguntí fa una mirada enrere per aquest període de la seua bibliografia i que donat el temps transcorregut, gairebé converteixen "Elegia del pelegrí. Tria personal" en "un llibre inèdit i únic", com esmenta a la introducció.
Al remat, hi ha versos provinents de cinc poemaris, quatre d'ells guardonats, i que són recorreguts per Marc Granell en el pròleg escrit al 2002 i que s'ha recuperat per a l'ocasió: "Ja amb el seu primer llibre Antoni Gómez aportava una veu pròpia i diferenciada, sorprenent en la seua maduresa i les seues intencions i aconseguiments (…) En "La rebel·lió de l’heroi" el poeta palesa la seua voluntat de fer una poesia emparentada amb el saber filosòfic, inserida en la tradició que ha donat les obres més sòlides i perdurables de la poesia universal (…) "Sarajevo" explicitava i intensificava aquesta voluntat, certament transgressora respecte a les tendències encara dominants (…) Tot en "Èpica per a infants" condueix a ressaltar la importància de la resistència que la poesia protagonitza davant l’oblit de la història, de la vida i, sobretot, de la paraula com a mitjà privilegiat per a mantenir vives la història i la vida (…) "El cant de l’heretge" reivindica l’humanisme com a única arma possible de superació de la catàstrofe a què ens veiem condemnats, de la consciència de pertànyer a un llinatge, els dels homes, grandiós i miserable alhora, que ha sabut fer de l’art, del cant, camí sublim de salvació".
Antoni Gómez (Sagunt, 1960) ha publicat els poemaris "Laura" (premi Senyoriu d’Ausiàs March, 1992), "La rebel·lió de l’heroi" (1994), "Sarajevo" (premi Marià Manent, 1996), "Èpica per a infants" (premi Ciutat d’Elx, 2000) i "El cant de l’heretge" (2002). És autor del conte infantil "Què fas, Calitolato?", del llibre "Santiago Bru i Vidal. Converses amb un intel·lectual dels anys cinquanta" (2003), del recull de retrats periodístics "Testimonis que han fet un país" (2005), d’una recopilació de crítiques aparegudes en la premsa diària i revistes literàries, com ara "Eros és l’escriptura. La literatura com a estimulant vital" (2011), i de les obres en prosa "El camí de les merles" (2009) i "Maleïts entrepans" (2015).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada