El número de juny de la revista Lletres Valencianes ha dedicat una ressenya a "L'única passió noble", l'assaig de Joan Garí doblement guanyador: I Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de de Benicarló i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. En l'article, que signa Lluís Alpera, es posa de manifest la triple relació entre Montaigne, Fuster i el propi autor en el camí de tractar els valencians i el seu país des d'una reivindicació del gènere assagístic.
En definitiva, «les converses» o els monòlegs assagístics de Garí funcionen poderosament damunt d’una lectura atenta entorn dels diversos problemes del nostre país, de la supervivència de la llengua, de la posteritat fusteriana, de les generacions literàries valencianes, dels diferents matisos entre Montaigne i Fuster, sobre la sexualitat i l’homosexualitat del darrer, etc. De segur que passareu molt bona estona amb la lectura d’aquest assaig agosarat. Particularment, m’ha obligat a posar-me de nou de capçalera els 'Essais' de Montaigne (en l’edició de Classiques Garnier, París, 1952), així com 'El País Valenciano' i 'Nosaltres, els valencians' de Fuster.
Podeu llegir la ressenya sencera a continuació (cliqueu sobre la imatge per ampliar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada