Farà cosa d'un parell d'anys, Patrici Gil va llançar la seua òpera prima, "Relats en vers", un poemari en el que aplegava part de la seua creació al llarg dels darrers temps, composicions compartides amb el seu entorn, les quals ara aplegaven a tot arreu sobre el vehicle del paper. Assaborit l'èxit del debut, el benicarlando torna aquesta tardor amb nou llibre: "Quaranta-nou poemes i un clavill", en el que manté la línia de versos curts i punyents, arrelats a la terra i al poble, compromesos i lúdics.
Arran d'aquesta novetat literària, Alícia Coscollano l'ha entrevistat per al digital La Calamanda. En la conversa, Gil exposa el caire de proximitat que té el poemari, en el que el clavill, fa referència al riu, "que és la rambla de Cervera. El centre del Maestrat. Jo vaig créixer molt a la vora del riu. (...)
vertebra (el territori) i ens toca el cor, perquè mai no el veiem baixar, sempre està eixut. I quan baixa és tot esdeveniment".
Relacionat amb el concepte de territori hi apareix el de paisatge, un tema recurrent en les estrofes de "Quaranta-nou poemes i un clavill": "Intento descriure el meu territori i la terra on m’he criat. També el
paisatge que m’envolta, el més proper, la plaça, els arbres de l’entorn,
el caliu de la gent. El que m’envolta és el que més transmeto i trac a
la llum", hi assenyala Patrici Gil.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada