Per Alícia Coscollano
Hèctor Molina, llaurador, emprenedor i peça clau i fonamental d’El3ments, ha capgirat el món de l’agricultura no sols al nostre territori. Ara, conjuntament amb l’escriptora i periodista Alícia Coscollano i Masip, realitza una operació quirúrgica al món de l’agricultura en tots els seus àmbits.
El resultat es un llibre a quatre mans a través del qual els principals punts de reflexió al voltant de la més candent actualitat sobre temàtica ambiental i en el qual hi troba cabuda l’agricultura ecològica, les modes gastronòmiques, l’ús de l’aigua i la seua “titularitat”, els fitosanitaris o l’estat actual del camp i l’horta valenciana. Tots aquests aspectes configuren un tema global que passa pel sedàs de Molina. La perspectiva imprescindible de la persona compromesa amb la seua terra, amb una ferma sintonia a nivell planetari quan a sostenibilitat sense embuts, dona pas a una sèrie de qüestions de pes que encaixen en la visió del respecte i la cura per l’entorn. El format entrevista del volum afavoreix la informació i dona la mesura exacta de la situació al paisatge rural i agrícola actual. Un mapa geogràfic i emocional que també parla de la nostra història i del nostre patrimoni natural. Molina explica que l’essència del llibre sorgeix d’una pregunta urgent i peremptòria, “d’on venim, on estem i cap on deuríem anar”.
Quina és l’essència del llibre?
Al llibre tracte de fer un repàs del nostre entorn. D’on venim, on estem i on deuríem anar. I aquest últim viatge, el de futur, no és un desig personal, és una necessitat humana. Una visió des del màxim compromís, respecte i estima. Hi ha reflexions sobre els lobbies, com actuen i la necessitat que tenim de tornar a pensar, reflexionar, analitzar i a ser crítics per a passar a l’acció en matèria tan important com la salut, la cultura, la identitat territorial…
Quina aportació creus que fa en l’àmbit divulgatiu?
El llibre està escrit amb el cor. Sense cap pressió per part de cap empresa o entitat i sense tindre la necessitat de deixar coses per contar o pensant amb el què diran i sempre pensant amb què deixarem als nostres fills.
Calen veus acreditades sobre el l’agricultura, el medi ambient i la sostenibilitat que parlen de l’estat actual de les coses? Perquè creus que no surten en “prime time”?
Perquè no porten vots. L’agricultura encara és allò que practicaven els nostres iaios i hui, els que treballem al camp de forma respectuosa amb l’entorn i la societat, és cosa de quatre mal contats. Els projectes que han eixit des de l’administració pública no és més que almoina i cobrir expedient. Podem veure quin pressupost destina l’ajuntament del nostre municipi i quin percentatge suposa. Almoina. L’administració ha d’invertir molt, moltíssim per a recuperar un camí perdut des de fa dècades. També és que els llauradors som extremadament independents, no ens sabem organitzar, i si sumem tot, doncs anem de baixada i sense frens.
Compte, hi ha ciutats que hui són exemplars en positiu i em ve al cap la Ciutat de València. Què bonic que la nostra capital siga el mirall on tots els regidors i regidores d’agricultura s’han de vore reflectits!
El llibre conté una visió també crítica d’alguns aspectes que afecten al camp valencià, com les sintetitzaries?
Si al món agrari valencià ha hagut equis factors a les últimes dècades que han afectat directament sobre el nostre camp, tots han afectat de forma negativa i amb tots ells hi ha molts responsables: l’administració, el comerç, el llaurador i la societat. O siga, tots ho som.
És el teu primer llibre sobre una temàtica que coneixes molt bé, és un volum d’un cert compromís amb la terra? Com estàs vivint la seua publicació?
He al·lucinat amb la dificultat i la responsabilitat que comporta escriure un llibre que tracta tants punts i estic feliç del resultat perquè, com bé em va dir una periodista a la que m’estimo, quan va llegir textos em va dir ‘és molt tu’. Doncs això, és molt jo. Per a viure amb la felicitat plena hem de viure a un entorn alegre i res més bonic que un paisatge on, com descrivia l’il·lustre Cavanilles, el territori valencià és un territori amb una qualitat de la terra, llum i aigua excepcionals, i eixe és el meu compromís.
Com ha estat la relació amb Onada edicions durant el procés d’edició?
A Onada li estic molt agraït. Que pensaren amb mi per a escriure un llibre ja és molt important a títol personal i crec que un gran pas a la meua vida.
Molta gent em deia allò de “podries escriure un llibre” i em feia gràcia. Qui, jo? Fins que un dia, Ramon París, després de conèixer-nos a Benicarló em va demanar escriure’l. Allò anava de debò. I què vols que et diga, m’han deixat escriure tot el que he considerat respectant al màxim tot. Agraït eternament amb l’editorial i tot l’equip d’Onada Edicions.