"De Reus a Hook, malgrat tot, un camí d’esperança". Isabel Martínez parla de "La casa de Rose Warren" a Reus Digital

Poc després de la seua estrena, apleguen les primeres ressenyes de "La casa de Rose Warren", la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós. És el cas de la que publica la periodista Isabel Martínez al Reus Digital, qui afirma que "va devorar" aquest llibre que presenta un conjunt de personatges que proven de sobreviure a cavall entre la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.

L'article de Martínez s'hi fixa especialment en el personatge de l'Aurora, una xica reusenca que viu els feliços anys vint i es topeta amb la guerra. Aurora, i la pròpia ciutat de Reus, simbolitzen l'arribada de la modernitat que s'escapçarà amb l'esclat del conflicte. "Maria Lluïsa Amorós ens presenta una recreació fidel d’aquell Reus on les entitats polítiques i socials aixoplugaven tants anhels i on moltes dones van aprendre a trencar amb els vells estereotips en qüestions com la vestimenta, l’amor o la participació política. No tot, però, van ser canvis com ho demostren la permanència de la família nuclear enmig del conflicte i el fil de supervivència que van representar els masos", hi assenyala.

L'article apunta que Amorós no es deixa endur pels caràcters simples, sinó que aprofundeix en les motivacions que impulsen els personatges a cometre les seues accions. A més a més, hi destaca la "rigorosa documentació" històrica que enriqueix les trames dramàtiques que se succeiran per Catalunya, Elna, Anglaterra o els camps de concentració. "Un periple on la mort i el despertar d’una nova vida es donen la mà i on qui millor sap escoltar és aquell que, teòricament, pateix problemes de relació amb el seu entorn. Una metàfora pels que delimiten fronteres insalvables entre els éssers humans", hi conclou Martínez.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Entrevista a Hèctor Molina, protagonista de la pròxima novetat "Hèctor Molina, la veu de la terra del segle XXI"

Per Alícia Coscollano

Hèctor Molina, llaurador, emprenedor i peça clau i fonamental d’El3ments, ha capgirat el món de l’agricultura no sols al nostre territori. Ara, conjuntament amb l’escriptora i periodista Alícia Coscollano i Masip, realitza una operació quirúrgica al món de l’agricultura en tots els seus àmbits.

El resultat es un llibre a quatre mans a través del qual els principals punts de reflexió al voltant de la més candent actualitat sobre temàtica ambiental i en el qual hi troba cabuda l’agricultura ecològica, les modes gastronòmiques, l’ús de l’aigua i la seua “titularitat”, els fitosanitaris o l’estat actual del camp i l’horta valenciana. Tots aquests aspectes configuren un tema global que passa pel sedàs de Molina. La perspectiva imprescindible de la persona compromesa amb la seua terra, amb una ferma sintonia a nivell planetari quan a sostenibilitat sense embuts, dona pas a una sèrie de qüestions de pes que encaixen en la visió del respecte i la cura per l’entorn. El format entrevista del volum afavoreix la informació i dona la mesura exacta de la situació al paisatge rural i agrícola actual. Un mapa geogràfic i emocional que també parla de la nostra història i del nostre patrimoni natural. Molina explica que l’essència del llibre sorgeix d’una pregunta urgent i peremptòria, “d’on venim, on estem i cap on deuríem anar”.

Quina és l’essència del llibre?

Al llibre tracte de fer un repàs del nostre entorn. D’on venim, on estem i on deuríem anar. I aquest últim viatge, el de futur, no és un desig personal, és una necessitat humana. Una visió des del màxim compromís, respecte i estima. Hi ha reflexions sobre els lobbies, com actuen i la necessitat que tenim de tornar a pensar, reflexionar, analitzar i a ser crítics per a passar a l’acció en matèria tan important com la salut, la cultura, la identitat territorial…

Quina aportació creus que fa en l’àmbit divulgatiu?

El llibre està escrit amb el cor. Sense cap pressió per part de cap empresa o entitat i sense tindre la necessitat de deixar coses per contar o pensant amb el què diran i sempre pensant amb què deixarem als nostres fills.

Calen veus acreditades sobre el l’agricultura, el medi ambient i la sostenibilitat que parlen de l’estat actual de les coses? Perquè creus que no surten en “prime time”?

Perquè no porten vots. L’agricultura encara és allò que practicaven els nostres iaios i hui, els que treballem al camp de forma respectuosa amb l’entorn i la societat, és cosa de quatre mal contats. Els projectes que han eixit des de l’administració pública no és més que almoina i cobrir expedient. Podem veure quin pressupost destina l’ajuntament del nostre municipi i quin percentatge suposa. Almoina. L’administració ha d’invertir molt, moltíssim per a recuperar un camí perdut des de fa dècades. També és que els llauradors som extremadament independents, no ens sabem organitzar, i si sumem tot, doncs anem de baixada i sense frens.

Compte, hi ha ciutats que hui són exemplars en positiu i em ve al cap la Ciutat de València. Què bonic que la nostra capital siga el mirall on tots els regidors i regidores d’agricultura s’han de vore reflectits!

El llibre conté una visió també crítica d’alguns aspectes que afecten al camp valencià, com les sintetitzaries?

Si al món agrari valencià ha hagut equis factors a les últimes dècades que han afectat directament sobre el nostre camp, tots han afectat de forma negativa i amb tots ells hi ha molts responsables: l’administració, el comerç, el llaurador i la societat. O siga, tots ho som.

És el teu primer llibre sobre una temàtica que coneixes molt bé, és un volum d’un cert compromís amb la terra? Com estàs vivint la seua publicació?

He al·lucinat amb la dificultat i la responsabilitat que comporta escriure un llibre que tracta tants punts i estic feliç del resultat perquè, com bé em va dir una periodista a la que m’estimo, quan va llegir textos em va dir ‘és molt tu’. Doncs això, és molt jo. Per a viure amb la felicitat plena hem de viure a un entorn alegre i res més bonic que un paisatge on, com descrivia l’il·lustre Cavanilles, el territori valencià és un territori amb una qualitat de la terra, llum i aigua excepcionals, i eixe és el meu compromís.

Com ha estat la relació amb Onada edicions durant el procés d’edició?

A Onada li estic molt agraït. Que pensaren amb mi per a escriure un llibre ja és molt important a títol personal i crec que un gran pas a la meua vida.

Molta gent em deia allò de “podries escriure un llibre” i em feia gràcia. Qui, jo? Fins que un dia, Ramon París, després de conèixer-nos a Benicarló em va demanar escriure’l. Allò anava de debò. I què vols que et diga, m’han deixat escriure tot el que he considerat respectant al màxim tot. Agraït eternament amb l’editorial i tot l’equip d’Onada Edicions.

"Un mosaic d’històries entrellaçades que restitueix un lèxic específic de la zona". La Calamanda parla de "L'escamot de la nit serrada"

Tot aprofitant la pròxima presentació a Tortosa de "L'escamot de la nit serrada", el nou llibre de Manel Ollé, aquest divendres 6 d'abril, el diari digital La Calamanda s'ha fet ressò i ha publicat un article al voltant de l'esperada novel·la de l'escriptor ulldeconenc, la qual parteix d'un vell rumor de la postguerra per composar un text on excel·leix l'ús de la variant tortosina de la llengua més genuïna.

"Un mosaic d’històries entrellaçades". Així defineix la periodista Alícia Coscollano el nou volum d'Ollé. Aquest ens ubica després de la Guerra Civil, en un poble que està patint forts aiguats. En un vetllatori hi coincideixen dos personatges amb poc en comú, però que aquella nit es troben gràcies a les confidències compartides al voltant de misteriosos actes de coratge.

"A partir d’aquí, Ollé desgrana històries entrellaçades que ens condueixen a reflexions sobre el patrimoni, el paisatge, els valors humans, l’actuació cívica o el compromís amb l’entorn. I tot això, com destaca l’autor, amb la finalitat de restituir i 'tornar a ficar en circulació' lèxic específic de la zona que havia caigut en desús", hi afegeix l'article.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Vicent Royo presenta el seu nou llibre a Morella el pròxim 31 de març

Amb "Els orígens del Maestrat històric", Vicent Royo va demostrar que la historiografia local narrada amb un enfocament divulgatiu i didàctic té el favor del públic. I enguany proposa una obra complementària: "Les arrels històriques de la comarca dels Ports", en la qual tracta aquest territori del nord valencià durant els temps posteriors a la conquesta del rei en Jaume i Blasc d'Alagó, i que estarà marcat pels conflictes entre la capital morellana i les aldees del seu terme.

I serà precisament a Morella on comence la gira de presentacions. La Sala del Justícia acollirà l'acte el pròxim 31 de març, a partir de les 19 hores. S'hi comptarà amb la participació de l'alcalde Rhamsés Ripollés, el president de la Mancomunitat dels Ports Antoni Ripollés, i el representant del Centre d'Estudis dels Ports Ernest Querol.

Mor el novel·lista i professor Jordi Tiñena

El professor, lingüista i escriptor Jordi Tiñena ha mort aquest divendres 23 de març a la ciutat de Tarragona, als 62 anys a causa d'una malaltia. Nascut a Barcelona l'any 1955, es va traslladar a la capital tarragonina en la infantesa, on hi va residir la major part de la seua vida. Es va llicenciar en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, i va exercir docència a l'Institut Campclar de Tarragona.

En el camp literari, Tiñena ha estat una de les veus narratives més potents de l'escena del Camp de Tarragona en les darreres dècades. Va publicar per primer cop al 1994 i eixe mateix any rep el Premi Ciutat d'Alzira per "Un dia en la vida d'Ishak Butmic", una novel·la antibel·licista que va ser reeditada vint anys més tard dins de la col·lecció Maremàgnum. La seua carrera literària, activa fins l'últim moment, també inclou l'adaptació de clàssics medievals. A més, va ser un prolífic articulista de premsa.

Des d'Onada Edicions volem transmetre la nostra condolença als familiars i amics d'una persona compromesa amb la cultura i la llengua.

Fotografia: Viquipèdia

Els versos eròtics d'Anna Chover apleguen a la Llibreria Fan Set

L'emblemàtica Llibreria Fan Set, al bell centre de la ciutat de València, acull el pròxim divendres 23 de març la presentació de "Carn de ficcions", el poemari eròtic d'Anna Chover. L'autora d'Almàssera comptarà amb la participació de l'escriptora Isabel Robles, que també signa el pròleg del volum. Serà a partir de les 19 hores.

Carles Castellà va presentar "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard" a Tortosa

El passat divendres 16 de març l'edifici del Patronat, a Tortosa, acollia la presentació del nou llibre del filòleg Carles Castellà. Guardonat amb la IV Beca Joan Veny, "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard" és un monumental estudi dialectològic sobre la variant de la llengua parlada a aquesta comarca, precisant les característiques morfològiques, sintàctiques, gramaticals i de vocabulari del que coneixem com tortosí.

Per dur a terme aquest treball, Castellà s'ha entrevistat amb desenes de persones de tots els pobles del Baix Ebre, i ha realitzat un estudi dels textos clàssics escrits per literats de Tortosa i comarca, la qual cosa l'ha permès identificar el model de llengua més genuí, i fixar-lo per contribuir a la seua preservació i normalització.

El Canal Terres de l'Ebre es va fer ressò de l'acte, al qual va dedicar una peça informativa que podeu veure a continuació.

Ricard Garcia presenta "On la sang" a La Impossible de Barcelona

El reconegut poemari de Ricard Garcia, premiat amb el Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal - Ciutat de Sagunt, es presenta el pròxim 24 de març a Barcelona. En concret, serà a la Llibreria La Impossible, ubicada al carrer de Provença, 232, i a partir de 2/4 de 7 de la vesprada.

L'acte entra dins del cicle Poetes impossibles. Ricard Garcia i "On la sang" compartiran presentació amb el llibre "Ulls de glaç" de Jordi Solà Coll.

"Una fita importantíssima per a la normalitat lingüística i cultural d'Alacant". Lliris Picó es fa ressò de l'estrena de l'obra completa de Lluís Alpera

La poesia valenciana d'arrel alacantina està de celebració. En només un parell de setmanes, dos grans noms de les lletres meridionals han presentat les seues obres completes: Emili Rodríguez-Bernabeu i Lluís Alpera, aquest darrere amb "Ulisses i la Mar dels Sargassos", un volum de luxe que estrena la sèrie maior de la col·lecció Poesia.

Sobre aquesta feliç coincidència, aquesta "sincronia poètica" ha parlat l'escriptora Lliris Picó en la seua columna al Diari La Veu, qui d'entrada ha destacat la gran rebuda que han tingut les dues obres poètiques, per a tot seguit contraposar dos estils literaris complementaris, que al remat "han bastit una obra sòlida, contundent i d’una qualitat innegable. És per això que la perseverança, l’esforç i la tenacitat de dos poetes que han construït el seu treball en uns anys en què el panorama social i literari no sempre els ha estat favorable feia necessària la publicació del conjunt total dels seus versos".

Picó també s'ha fixat en la "publicació impecable" d'aquests poemaris "d'una magnitud titànica", i ha ressenyat que "la presentació de les seues obres completes suposa una fita importantíssima per a la normalitat lingüística i cultural de la nostra ciutat. Les mateixes sales institucionals on s’han dut a terme les dues presentacions són una bona prova de la necessitat de desterrar el mite d’aquell Alacant que dóna l’esquena a la seua llengua i a la seua cultura".

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Aquest dissabte 31 de març, Martí Domínguez presenta "Veus de ciència" a la Fira del Llibre d'Ares del Maestrat

La Fira del Llibre d'Ares és l'esdeveniment literari de referència a la comarca de l'Alt Maestrat. S'hi celebra enguany el dissabte 5 de maig, però al caliu de la iniciativa es programa una extensa agenda cultural que s'inicia setmanes abans. I en aquesta agenda hi ha marcada la presentació de les obres més recents de l'escriptor valencià Martí Domínguez, entre les quals hi està "Veus de ciència". 

Serà el dissabte 31 de març, a partir de les 18 hores. "Veus de ciència" és l'obra guanyadora del II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló, i és una selecció personal de l'autor d'obres literàries i autors que han parlat de qüestions científiques, tant actuals com dels grans investigadors de la humanitat: Darwin, Einstein, Galileu, Newton...

S'obre la convocatòria dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt

Amb les obres guanyadores de l'edició del 2017 a les llibreries, l'Agència AVIVA de Sagunt ha convocat de nou els Premis Literaris de la capital morvedrina, un dels més prestigiosos de les lletres valencianes. Fins el 20 de juliol de 2018 es poden enviar els originals a qualsevol de les tres modalitats: poesia, narrativa i teatre. Enguany el certamen té una important novetat: els treballs s'han de presentar exclusivament en format PDF, dins d'un disc compacte o memòria USB tramesa per correu postal al Gabinet de Promoció Lingüística.

Pel que fa a les bases de cada modalitat, el XXI Certamen de Poesia Jaume Bru i Vidal està dotat amb 3.000 euros, i ha de tindre l'extensió d'un llibre normal de poesia. La temàtica, el metre i la rima són de lliure elecció. 

Quant el XX Certamen de Narrativa Ciutat de Sagunt, dotat amb 6.000 euros, es demana una extensió mínima de 120 pàgines i màxima de 150, cadascuna de les quals ha de ser de 2.100 caràcters (inclosos els espais en blanc), a doble espai interlineal i amb un cos de lletra 12.

Finalment, per participar al XV Certamen de Teatre Pepe Alba, també dotat amb 3.000 euros,  se sol·licita un espectacle dramàtic complet.

Bases generals

1. Pot optar als premis qualsevol escriptora o escriptor, amb tots els treballs que considere oportuns. Les obres participants en aquests premis han de ser originals, inèdites i escrites en valencià, i no poden haver estat guardonades en cap altre certamen. S’han d’abstindre de participar en el mateix gènere les persones guanyadores del premi en la convocatòria anterior dels «Ciutat de Sagunt». 

2. Els originals (amb la indicació del títol i el pseudònim) s’han de presentar exclusivament en suport digital PDF, gravats en un CD-ROM, DVD o memòria USB, dins d’un sobre tancat i identificat amb el títol i el pseudònim. En un altre sobre adjunt (tancat i identificat amb el mateix títol i pseudònim) s’ha d’incloure la documentació Ajuntament de Sagunt GABINET DE PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ següent : a) Fotocòpia del DNI, domicili actual, telèfons i adreça de correu electrònic; b) Model normalitzat (proporcionat per l’Ajuntament de Sagunt) de declaració responsable de la persona sol·licitant de trobar-se al corrent de les seues obligacions fiscals i tributàries amb l’Ajuntament de Sagunt, amb altres administracions públiques i amb la Seguretat Social, i també de declaració responsable en què expresse que opta al premi amb una obra original i inèdita. 

3. Les obres aspirants als premis s’han de presentar en qualsevol registre de l’Ajuntament de Sagunt, a l’atenció del Gabinet de Promoció del Valencià (c/ Autonomia, 2, 46500 Sagunt), directament o per correu certificat, fins al dia 20 de juliol de 2018. 

4. El premi i la seua dotació són indivisibles, i el veredicte del jurat inapel·lable. Cada vegada que es publique el treball premiat ha de constar que l’obra ha estat guardonada en els Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» 2018. 

5. Els premis s’atorgaran en el transcurs d’un acte cultural convocat amb aquesta finalitat, la data del qual s’anunciarà oportunament només a les persones guardonades. 

6. L’Ajuntament de Sagunt garanteix als concurrents el tractament confidencial dels documents presentats. Els suports físics (CD-ROM, DVD o memòria USB) no es retornaran en cap cas, sinó que es destruiran o s’esborraran convenientment per tal de preservar la propietat intel·lectual. 

7. Aquests premis estan subjectes a la normativa fiscal vigent. Les persones que hi concórreguen han de demostrar que estan al corrent de les seues obligacions fiscals i tributàries amb les administracions i amb la Seguretat Social. 

8. La participació en aquest concurs implica l’acceptació de les bases que el regeixen. En cas de dubte sobre la seua interpretació, el jurat acordarà allò que crega més just d’acord amb l’organització. 

9. En cas de traducció d’aquestes bases a qualsevol llengua diferent del valencià, si hi ha divergència en la interpretació es prendrà com a versió vàlida l’original, que és l’escrita en valencià.

TN Comarques dedica una peça a "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard" de Carles M. Castellà

Arran de la presentació del nou llibre del filòleg Carles M. Castellà, "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard", el TN Comarques de TV3 ha estat a Tortosa per conèixer de primera mà aquesta obra monumental que preserva la llengua més genuïna de la variant ebrenca del català i reivindica el seu ús normatiu.

Maria Lluïsa Amorós, entrevistada a Canal Reus TV

Maria Lluïsa Amorós ha estat la convidada al programa Avui per demà, que presenten Sílvia Sagalà i Marta Magrinyà a Canal Reus TV. El motiu és el llançament de la nova novel·la de l'escriptora reusenca, "La casa de Rose Warren". En l'entrevista, que podeu veure a continuació, Amorós exposa alguns dels detalls que composen aquest relat coral ambientat durant els anys de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, amb una documentació històrica rigorosa a càrrec de l'autora. Els protagonistes són una família de supervivents, que des de Reus iniciaran un llarg i dramàtic recorregut fugint de les tragèdies de la guerra.

"Una resposta poètica al dolor, la indignació i l’estupor". Xavier Vega parla de "Versos contra la violència" a Núvol

El professor i escriptor Xavier Vega Castellví dedica un article al poemari col·lectiu "Versos contra la violència", publicat al digital de cultura Núvol. El de Flix presenta aquest llibre, que sorgeix arran dels fets de l'1 d'Octubre a les Terres de l'Ebre, com "una resposta poètica al dolor, la indignació i l’estupor que van provocar les càrregues policials contra la bona gent que havia decidit mostrar a les urnes el rebuig a un estat autoritari i el desig d’un país més digne i més lliure".

Gairebé setanta plomes composen "Versos contra la violència", que va nàixer com recital d'urgència a primeres d'octubre, va passar a llibre a finals de desembre, i ara torna als escenaris amb un nou format de recital i espectacle teatral. En la ressenya, Vega exposa alguns dels noms que hi participen, com el de Jesús M. Tibau, un dels impulsors del projecte, o el de clàssics tortosins com Manuel Pérez Bonfill. Són poetes provinents de les quatre comarques ebrenques, i també del Baix Maestrat, noms com "Andreu Carranza, Zoraida Burgos, Josep Igual, Agustí Forner, Montse Castellà, Emigdi Subirats, Manel Ollé, Carme Cruelles, Joan Callau, Sílvia Mayans, Eduardo Margaretto, Lluís Martin Santos, Fèlix Edo, Francesca Aliern, Màrius Pont, Jordi Duran, Tomàs Camacho o Joan Todó, entre d’altres."

Apunta Xavier Vega que la poesia ha de fer un paper d'espill de la societat, de saber mostrar el camí i els seus obstacles. I en aquesta línia trobem aquest "llibre coral i heterogeni, però sobretot és un llibre digne, ple de dignitat ètica i estètica que cal llegir per atrapar una mica d’aquests temps de lluites cíviques i de perplexitats que se’ns escolen entre els dits, com l’aigua".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

El vídeo de la presentació de "Vestigis de foc", la nova novel·la de Pedro Manchón

El càmera de Televisió d'Ulldecona, Adrián Octavio, ha publicat íntegre a Youtube l'acte de presentació del nou llibre de Pedro Manchón, "Vestigis de foc", que va tindre lloc passat dilluns 12 de març a Benicarló i que va omplir de gom a gom el Saló d'Actes de Caixa Benicarló.

"Vestigis de foc" és la segona part de la trilogia de novel·les "Encesa en flama", que es va obrir fa poc més d'un any amb "Trons d'avís". Manchón, expert en el món de les falles, ens porta al poble fictici de Beniana, on celebren el centenari de les festes josefines. A partir d'ací, la narració efectua salts temporals per presenciar les rivalitats, les amistats, les traïcions i la creativitat en la Beniana de la Segona República, de la postguerra o de finals de la dècada dels 60, amb les Falles com a catalitzador de les relacions humanes.

"Som Reserva de la Biosfera", la nova campanya de micromecenatge del Grup La Deriva

Cada any, el dinàmic Grup La Deriva engega una campanya de micromecenatge per publicar els contes infantils que conformen el projecte educatiu "A l'escola, Terres de l'Ebre!". Així es va fer l'any 2016 amb els quatre primers volums, l'any passat amb la novel·la infantil "L'aventura de les lletres ebrenques", i enguany s'ha repetit experiència per fer realitat "Som Reserva de la Biosfera".

Aquest sisè llibre obrirà una nova sèrie, destinada a treballar el patrimoni natural i girarà entorn a la Reserva de la Biosfera Terres de l'Ebre. De fet, el Grup La Deriva ja compta amb la col·laboració del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE), ens gestor de la Reserva.

Fins el dia 15 d'abril podeu participar d'aquesta campanya de micromecenatge en la qual s'han previst sis recompenses diferents, tot depenent de les aportacions, les quals abasten des dels 10 euros fins els 100 euros. L'objectiu fixat és assolir els 1.500 euros, destinats a "cobrir les despeses d’elaboració del material: documentació, redacció, il·lustració i correcció. El nostre material està fet amb el màxim rigor, i això té un preu".

El Grup La Deriva està format per tres ampostines: l'educadora infantil Andrea Ferreres, la geògrafa Neus Pons i la periodista Núria Pons. Se'ls ha sumat Andreu Castells, de Deltebre i il·lustrador dels contes. Quatre com quatre són els protagonistes de "Som Reserva de la Biosfera": "el Roc, que és geògraf, el Dragos, informàtic, la Lola, periodista, i la Berta, que estudia empresarials. I tots són experts en les noves tecnologies! Amb ells descobrirem què és la Reserva de la Biosfera Terres de l'Ebre".

Es va presentar "Vestigis de foc", la segona novel·la de la trilogia sobre les Falles de Pedro Manchón

Amb la ciutat de Benicarló fent flaire a pólvora, Pedro Manchón va presentar "Vestigis de foc", el segon volum de la nissaga literària "Encesa en flama", la qual literaturitza, en forma de novel·la, la festa de les falles a partir de les vivències de tres generacions de personatges en un poble fictici, Beniana. Amb l'excusa de la festa, Manchón aborda la natura humana: els amors, les enveges i revenges, les amistat, la solidaritat, la repressió... mentre ens passeja per tot el segle XX.

L'acte va omplir de gom a gom el saló d'actes de la Fundació Caixa Benicarló, i va comptar amb la intervenció de David Maura, l'il·lustrador d'aquest volum, el qual uneix els seus dibuixos als dissenyats per Fernando Foix per l'anterior "Trons d'avís".

Alícia Coscollano, per al diari digital La Calamanda, també ha dedicat una notícia al llibre i a la presentació, tot destacant aquesta "nova incursió en l’univers faller de Beniana, poble faller on les relacions interpersonals i entre famílies falleres ens aboquen a un argument molt vinculat a aquest aspecte de tradició cultural del poble valencià".

Imatge: La Calamanda

Carles Castellà presenta "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard" aquest divendres a Tortosa

L'Espai Patronat de Tortosa acollirà l'estrena del nou llibre del filòleg Carles M. Castellà, "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard", una obra monumental en la qual l'autor aprofundeix en l'estudi de la variant tortosina del català més genuïna, a partir de les aportacions d'una vuitantena d'informants de tots els pobles de la comarca i buidatge de texts històrics.

L'acte serà el divendres 16 de març, a partir de les 19 hores i comptarà amb la participació de Joaquim del Pino, conseller del Consell Comarcal del Baix Ebre, Montserrat Nadal, cap del Servei de Foment d'Ús del Català, i Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV i membre de la Secció Filològica de l'IEC.

Com apunta la notícia que li dedica Imagina Ràdio, "l’obra és el fruit d’una investigació de més de dos anys, guardonada amb la IV Beca Joan Veny que concedeix l’Institut Ramon Muntaner (...) ha recuperat un ric vocabulari que abasta des del camp i la mar fins a les tasques de la llar. Són informants de primera generació, que encara conserven els trets lingüístics més autèntics. A més a més, ha tractat el model de llengua que empren les escoles, els mitjans de comunicació o els literats de la comarca i, d’altra banda, ha revisat el tortosí que empraven els escriptors de fa cent anys i més".

Maria Lluïsa Amorós va presentar "La casa de Rose Warren" a Reus

Maria Lluïsa Amorós és una escriptora prolífica, i cada primavera sorprèn amb una nova novel·la, que sempre enceta el seu recorregut a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. I "La casa de Rose Warren" no va ser una excepció. L'espai cultural es va omplir de gom a gom passat dissabte 10 de març per a l'estrena literària, que va comptar amb la participació del periodista Xavier Graset.

En "La casa de Rose Warren", Amorós narra les experiències d'una família que busca la supervivència enmig de les guerres, la civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, amb uns personatges que viuren un dramàtic periple. Una història punyent i emotiva, amb un rigorós rerefons històric, que palesen el bon moment creatiu de Maria Lluïsa Amorós.

 

Les Germanes Besolí presenten "Muniatto va les Falles" a l'Espai Onada de Benicarló

Benicarló viu les festes falleres, i enguany compta amb un visitant molt especial. El xiquet Muniatto vol continuar coneixent les festes dels pobles i acompanya la seua tia fins la localitat del Baix Maestrat per impregnar-se de ninots i masclets. I com no pot ser d'altra manera, les Germanes Besolí presenten aquest "Muniatto va a les Falles" en plenes festivitats benicarlandes. Les tindreu el dijous 15 de març, a partir de les 18 hores, a l'Espai Onada de Benicarló.

"La lluita per sobreviure i recuperar la normalitat que la guerra ha arrabassat a una família". Reus Digital es fa ressò de la presentació de "La casa de Rose Warren"

"Somriure en la tragèdia. Llum en la foscor. Força en la desgràcia". Així comença la crònica de Marc Busquets per a Reus Digital de la presentació de "La casa de Rose Warren", la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós, que va tindre lloc passat dissabte a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus. En aquesta ocasió, l'escriptora ens porta un llibre coral ambientat entre la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, on una família reusenca ha de sobreviure a les adversitats.

L'acte va comptar amb la participació del periodista Xavier Graset, qui va destacar com Amorós ha fet de la ciutat de Reus una protagonista més de la trama. "Ha exposat que la transformació de la ciutat al llarg de la novel·la permet fer 'un viatge amb el temps' a través del retorn 'als orígens'. L'esclat de la guerra civil separarà l'Aurora, 'una Marlene Dietrich' ganxeta, del seu marit i el seu fill Joan. En aquest punt, part de l'acció es trasllada al Londres de la segona guerra mundial. 'Tots ells lluiten dia a dia per refer-se amb l'esperança de retrobar-se'", recull l'article.

Podeu llegir la peça informativa de Reus Digital sencera tot clicant ací.

"La novel·lista ebrenca per excel·lència". Emigdi Subirats parla de la pròxima biografia de Francesca Aliern

La col·lecció Gent Nostra, dedicat a biografiar els grans personatges contemporanis de les nostres comarques, hi sumarà aquest estiu un nou volum. Estarà dedicat a la reeixida escriptora xertolina Francesca Aliern, i anirà a càrrec d'Emigdi Subirats, qui ja ha traçat les vides de Gerard Vergés i Joan Panisello. I precisament l'autor de Campredó ha publicat un article al seu blog en el que reflexiona sobre aquest projecte al voltant de "la novel·lista ebrenca per excel·lència".

Apunta Subirats que Francesca Aliern, amiga personal, ha creat un particular univers novel·lístic que coneix a la perfecció, històries de persones humils, obreres, que són escrites amb un estil planer que reivindica la variant ebrenca de la llengua. "Són sofridors de la societat, la qual, a voltes, els ha discriminat i condemnat al no-res. Ens trobem amb protagonistes dèspotes, imatge viva del model de societat on vivim en la qual qui més té es creu amb el dret d’imposar la seua llei, al costat de ferms lluitadors que saben què volen i, alguna vegada, fins i tot se’n surten", hi assenyala a l'article. Això li ha suposat una connexió directa amb el públic lector, i no és estrany que cada Sant Jordi, perquè cada 23 d'abril compta amb nova novel·la, siga un dels noms propis a la llista de vendes. "El parlar d’una terra és l’essència dels seus habitants, i aquest fet no podria ser tractat de manera casual per una novel·lista que crea la seua ficció per tal que esdevingui l’espill d’allò que som", hi afig Subirats.

Pel que fa a la biografia, exposa l'autor que ha buscat de traslladar a les pàgines la personalitat de Francesca Aliern, autodidacta literària, amb ambició de veure el món però que ha acabat sent ambaixadora del seu poble, Xerta, i de les Terres de l'Ebre.

El conte curt i, sobretot, la novel·la, han estat gèneres ideals per expressar i retratar aquest món a descobrir. Poques autores han esdevingut l’espill de la terra on viuen, fet que l’esperona. El viure vora l’Ebre, la ruralitat i els quefers humils, esdevenen universals a través d’unes narracions que ens situen en el lloc que pertoca dintre de les nostres lletres.

Podeu llegir l'article sencer d'Emigdi Subirats tot clicant ací.

El Matí a Ràdio 4 entrevista David Miró, autor de "La Germandat"

Amb "La Germandat. Complot contra les dones", David Miró capgira la història del feminisme. És una ficció, narrada amb un àgil estil periodístic, deutor de la seua professió, i en forma d'un dietari que deixa al seu fill un poderós home, membre d'una conxorxa internacional dedicada a evitar l'accés de les dones al poder. 

Per conèixer més d'aquest thriller, podeu escoltar l'entrevista que l'escriptor borrianenc va concedir al programa El Matí de Ràdio 4 el passat 9 de març, una data ja marcada en violeta al calendari reivindicatiu. En la conversa, Miró exposa la motivació per escriure una novel·la tan d'actualitat com "La Germandat", així com s'ha basat en la realitat que ens envolta per donar llum a aquesta misteriosa germania masculina que es mou entre les ombres.

Per obrir el reproductor de El Matí a Ràdio 4, cliqueu ací.

"He escrit sobre una societat plena de fortaleses". El Diari de Tarragona entrevista Maria Lluïsa Amorós

La primavera literària reusenca arriba amb una nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós. "La casa de Rose Warren" es presenta el pròxim dissabte a la Biblioteca Xavier Amorós, i amb motiu de l'esdeveniment, la periodista Cristina Valls ha entrevistat l'autora al Diari de Tarragona.

"La casa de Rose Warren" és una història coral, que segueix a diversos personatges des dels moments previs a la Guerra Civil espanyola i acompanya les seues vicissituds pel conflicte i la postguerra, unida a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Un repte literari per al qual Amorós ha dedicat un bon esforç a la documentació per oferir una novel·la rigorosa, però que no perd de vista la bona escriptura amb un potent i captivador drama patit per personatges inoblidables.

En la conversa amb Cristina Valls, Maria Lluïsa Amorós presenta la protagonista, l'Aurora, a través de la qual coneixem el Reus dels anys 20. "El personatge també patirà el canvi estètic del seu Reus amb l’arribada dels bombardejos i la construcció dels refugis", hi assenyala. Tot i l'ambientació històrica, l'escriptora hi aclareix que són personatges ficticis, encara que "els fets són verídics".

He escrit sobre una societat plena de fortaleses, que acaba per acostumar-se a la guerra, on s’intueix sobretot esperança. L’amor i l’amistat són claus a la vida dels personatges. De fet, el fill d’Aurora, Joan, esdevindrà un dels protagonistes més importants, ja que viurà dues guerres. Esclatarà la segona Guerra Mundial. Viurem amb ell l’exili fins al camp d’Argelers, el pas de la infantesa a l’adolescència, la descoberta del poble anglès de Hook, l’amor i l’amistat del seu company Arthur.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"Entre la pedra i el ferro: reivindicar el patrimoni des de la poesia". Vicent Penya i Antoni Gómez en parlen al Levante-EMV

Arran de la reeixida presentació de "Entre la pedra i el ferro", el passat 1 de febrer a Sagunt, els dos coordinadors d'aquest poemari col·lectiu, Vicent Penya i Antoni Gómez, han publicat un article al diari Levante-EMV, en el que proposen la poesia com una eina de reivindicació del patrimoni. D'això va aquest llibre, en el que una seixantena d'escriptors i escriptores canten a la riquesa històrica i monumental de la capital del Camp de Morvedre, i que forma part de les iniciatives plantejades per a la candidatura de Sagunt a la Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

"El patrimoni i la poesia coexisteixen harmònicament com a valors humans fonamentals que són", apunten Penya i Gómez en l'article, els quals afegeixen que amb el títol, "Entre la pedra i el ferro", ja deixen ben clar els dos elements que simbolitzen el municipi: el llegat d'ibers i romans, i el llegat de la industrialització del Port. Aquesta dualitat també es trasllada al poemari, que incorpora versos en valencià i en castellà, alguns d'ells inèdits i d'altres ja publicats, amb una especial cura amb els escriptors de la comarca.

Comptat i debatut, una antologia que llança un missatge de cultura i tolerància al voltant de la poesia i de la seua capacitat de projectar a través de la bellesa dels paraules una imatge de ciutat que aspira a ser patrimoni universal i exemple de respecte i convivència entre els seus ciutadans i entre tots els ciutadans del món. Que este treball servisca perquè els generacions venidores gaudisquen, entre la pedra i el ferro, dels més nobles entranyes de la humanitat.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Un llibre feminista escrit per un home". Sílvia Barroso parla a l'Ara de la presentació de "La Germandat. Complot contra les dones"

La periodista Sílvia Barroso ha dedicat una crònica a la presentació a Barcelona de "La Germandat. Complot contra les dones", el debut literari de David Miró, i "un llibre feminista escrit per un home" en el que un personatge poderós explica al seu fill, en forma en dietari, com han barrat el pas a les dones al poder. 

Com explica Barroso, l'autor "no es vol prendre a ell mateix massa seriosament però que potser, sense saber-ho, està fent alguna cosa força seriosa", i recull les seues paraules: "era conscient que per a un home fer un llibre feminista implicava el risc del 'postureig'. Em vaig preguntar com podia aportar alguna cosa. I vaig decidir que havia de buscar el meu jo més abjecte i proposar-me desprogramar-lo".

A l'estrena de "La Germandat" a la llibreria Alibri també hi van intervindre l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i la directora del diari Ara, Esther Vera. Per a la Parlon, és una obra "provocadora", mentre que Vera defineix el protagonista com "abjecte", coincidint totes dues en que aquest caràcter és necessari "per arrencar reaccions i reflexions" com les que inclou la novel·la de Miró.

Podeu llegir la crònica sencera de Sílvia Barroso tot clicant ací.

Foto: Cristina Calderer / Ara

Josep Santesmases parla de "Els paisatges trobats" a TAC12

L'escriptor Josep Santesmases és un dels convidats a aquest capítol del programa cultural Auditori 1.2., que emet la televisió tarragonina TAC12. L'entrevista, que és la que obre l'emissió, és una conversa al voltant del seu darrer llibre "Els paisatges trobats", obra guanyadora del II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. En ella Santemases reflexiona, a partir dels seus viatges pel territori i en forma de dietari, sobre el paper dels paisatges, de l'acció de l'home en la natura, en els conreus i en com el paisatge marca els pobles.

Podeu veure el programa a continuació.

Maria Lluïsa Amorós, entrevistada a La Nova Ràdio de Reus

Amb la vista posada en la pròxima presentació del dissabte 10 de març a la Biblioteca Central de Reus, Maria Lluïsa Amorós ha parlat de la nova novel·la "La casa de Rose Warren" als micròfons de "Vols venir a la meva barca?", el programa literari que condueix Agnès Toda a La Nova Ràdio. 

En aquesta emissora reusenca, Amorós ha fet cinc cèntims del llibre, que relata les vivències dels membres d'una família de la ciutat del Baix Camp durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, els quals hauran de sobreviure enmig de les terribles condicions bèl·liques. Per abordar aquest nou projecte, l'escriptora ha fet ús d'una rigorosa documentació, que aprofundeix el lector en aquells temps convulsos.

Podeu escoltar l'entrevista del programa "Vols venir a la meva barca?" a continuació.

Maria Lluïsa Amorós estrena la novel·la "La casa de Rose Warren" el pròxim 10 de març a Reus

La primavera literària arranca a Reus amb la presentació de la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós, "La casa de Rose Warren", que tindrà lloc a la Biblioteca Central Xavier Amorós el pròxim dissabte 10 de març a partir de les 12 hores, en un acte que comptarà amb el conegut periodista Xavier Graset.

La prolífica escriptora reusenca, que ve d'un notable èxit amb l'anterior "El retorn de l'Àngela", prepara aquest Sant Jordi amb una complexa història coral ambientada entre la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, on la supervivència guiarà els membres d'una família des del feliç Reus de la República fins els camps de concentració i Anglaterra. Amb una rigorosa documentació històrica, Amorós aborda una novel·la d'emocions i d'esperit de superació front l'adversitat, a l'hora que recupera la memòria històrica dels perdedors de la guerra del 36.

El més consultat a Onadaedicions.com durant febrer

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de febrer.

FICCIÓ

1. Versos contra la violència. Un poemari diferent, fruit de la ràbia i la tristor després dels fets de l'1 d'Octubre a les Terres de l'Ebre. Poetes i poetesses del territori van alçar la seua veu en un recital celebrat els dies posteriors, que ara trobem en format de llibre, per tal de mantindre la flama de la pau com a solució. La publicació va acompanyada d'un conjunt presentacions i posades en escena, tant per les comarques ebrenques com d'altres.

2. El cas Peníscola. Dècades enrere, un horrible crim va colpir la històrica vila de Peníscola, la Ciutat en el Mar. Però, va quedar sense resoldre. Ara, la inspectora dels Mossos d'Esquadra Anna Recasens s'ha pres aquest assassinat com una qüestió personal i farà el que calga per descobrir qui va matar Roser. El problema, però, és que està fora de la seua jurisdicció. Amb aquests vímets, Manel Joan i Arinyó ha confeccionat una novel·la negra plena d'humor i intriga, que després de guanyar el Vila de Puçol, aplega ara en una nova edició dins la col·lecció Maremàgnum.

3. Entre la pedra i el ferro. Si hi ha una paraula que defineix Sagunt és història. Segles d'història, des de les velles Arse i Saguntum a la industrialització del Port. És per això, com diu el títol, que la ciutat ha estat escrita en la pedra i en el ferro. Però aquest no és un llibre d'història, sinó de poesia. Desenes de poetes i poetesses canten a Sagunt, als seus paisatges, al seu patrimoni i a la seua gent. Poesia per parlar d'una ciutat, en un volum coordinat pels escriptors Vicent Penya i Antoni Gómez.

4. El mar de les ombres. Després de l'èxit de "Ningú no mor", l'autor capelladí Joan Pinyol ens porta aquesta novel·la d'aventures, oberta a joves de totes les edats. Està ambientada a principis del segle XX, quan Miquel vol escapar del seu malaurat destí en un vapor que duu emigrants a Amèrica del Sud. Però, la travessia comptarà amb un passatger molt perillós. Uan novel·la àgil i plena d'intriga, per gaudir-ne de la lectura.

 5. La lluna de Praga. Quan parlem de l'obra de Jordi Santasusagna, parlem d'un autèntic clàssic de la col·lecció Maremàgnum, que va enganxant edició rere edició. Les claus per captivar a tot tipus de lectors i lectores des de finals de l'any 2013 es troba en una recepte que combina la novel·la de misteri i d'aventures amb uns personatges plens de força i unes ambientacions que no deixen indiferent, des de Praga fins Manresa.

NO FICCIÓ

1. Els paisatges trobats. Cada cop el dietari de Josep Santesmases aplega a més lectors i lectores. L'obra guanyadora del II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló és un llibre de recorregut lent, pausat com el paisatge que descriu l'escriptor de Vila-rodona, a l'Alt Camp, i que mereix detindre's a cada instant per gaudir del bon fer literari. I també, és clar, per copsar el nostre paisatge, part fonamental del patrimoni, amb una altra mirada.

2. Joan Fuster per a joves. Joan Fuster és imprescindible. I un clàssic. Però a la vegada, els seus escrits mantenen la vigència intacta, tot tocant temes de tota índole. És el Fuster més assagístic el que ha destacat l'antòleg Salvador Vendrell per donar forma a aquest recull de textos, pensats especialment per a la lectura a les aules, però que obren les portes de tots els lectors i lectores al pensament fusterià.

3. Els orígens del Maestrat històric. Sens dubte, aquest va ser un dels títols de l'any passat. El setè centenari del Maestrat de Montesa va despertar l'interès del públic, no només de les comarques del nord, per conèixer com es va configurar aquest territori en els primers segles de la conquesta, i a més, per primera vegada des d'una òptica global. Aquesta primavera Vicent Royo continuarà les presentacions, i a més, estrenarà nou llibre, "Les arrels històriques dels Ports", enfocat en la comarca morellana.

4. La cuina de Traiguera. Publicat fa gairebé cinc anys, aquest receptari és la descripció del paisatge, el terme i la societat de la vila de Traiguera, al Maestrat, a partir de les seues menges més tradicionals i genuïnes. Autèntica cuina de proximitat i arrelada al territori, amb una tria feta a quatre mans entre l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, de l'emblemàtica Casa dels Capellans.

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Títols com aquest han possibilitat que La Teca siga una col·lecció de llibres gastronòmics de referència, amb un prestigi avalat per guardons com el Gourmand que va aconseguir aquest receptari creat per la Fundació Alícia i un grup de cuiners i restauradors catalans per recuperar un ingredient ben nostrat: la garrofa. Propostes originals, sorprenents i saludables per treballar amb productes de quilòmetre zero.