"Llibret de falla", una obra que ens invita a aprofundir en la festivitat fallera

Clara Berenguer (Banyeres de Mariola, l’Alcoià, 1983) és l'autora de Llibret de falla, un àlbum il·lustrat que ens transporta a la festivitat de les falles amb les meravelloses il·lustracions de Cecilia Plaza. És Doctora en Història de l’Art per la Universitat de València amb una tesi doctoral sobre la il·lustració infantil valenciana.

Ens reconeix que sempre ha intentat participar en tot allò que està relacionat amb l’edició dels llibres il·lustrats i així ho recullen els premis que ha aconseguit, com és el XV Premi Aurora Díaz-Plaja de crítica i estudi de la literatura infantil catalana o el II Premi Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló amb l’obra Quan xiula l’avi (Onada Edicions, 2015). 

Les falles és una festa tradicional de la nostra terra. Per què et vas decidir a tractar aquest enfocament de la festivitat?

Tret d’alguna excepció, com ara Les falles (La Galera, 2015) de Carles Cano i Roser Calafell i Visca les falles (Bromera, 2016) de Teresa Broseta i Sergio Sempere, la festa de les falles ha estat una mica oculta o oblidada per la literatura infantil, contràriament a les festes tradicionals catalanes, que han estat sempre més representades en les nombroses narracions escrites per als més menuts sobre La diada de Sant Jordi, la nit de Sant Joan i el nadal i el tió, per exemple. Llibret de falla va nàixer, així, amb l’objectiu de contribuir en la difusió de les falles i en el reconeixement de la potencialitat i la màgia que té una festa com aquesta mitjançant una història senzilla que recupera els elements més tradicionals d’aquesta celebració. 

De manera breu, per què els lectors haurien de llegir aquest conte?

Llibret de falla és una mostra de com, en els últims anys, jo mateixa he redescobert aquesta festivitat. Ara reivindique que en falles jo em quede. Abans fugia de la ciutat però, i gràcies sobretot a l’Assemblea de Falles Populars, ara les visc intensament i sóc conscient d’una realitat totalment desconeguda fins aleshores per a mi i en la qual crec que cal aprofundir. M’agrada pensar que Llibret de falla forma part, doncs, de les obres infantils que tracten de donar a conéixer les nostres festes i la nostra cultura i esdevenen un impuls perquè els més menuts no es queden només amb un coneixement superficial de la festa. 

Com és que has triat la figura del teuladí com a protagonista de la història?

Sí, efectivament, l’àlbum conta la història d’un ocell, un teuladí concretament, el qual, en un primer moment, desconeix tot el món faller i se sent perplex davant el soroll i l’olor de la pólvora, l’alegria als carrers i tota l’algaravia fallera. A poc a poc, es va endinsant en la festa i comença a entendre el perquè de tot plegat. Vaig triar un ocellet com a protagonista per a poder agafar un poc de distància i per a mostrar un personatge singular amb el qual tothom poguera sentir-se identificat. La intenció era, per tant, disposar d’un element extern al món faller que anara descobrint la festa fallera sense caure en els tòpics fallers habituals. De fet, la història transcorre a una ciutat fallera que podria ser qualsevol localitat on es visquen les Falles, perquè no se cita cap nom. Volia assolir una dimensió global de la festa. 

Al llibre es tracta la temàtica del turisme a les falles i tot el que aquest fet comporta. Què en penses?

Realment, el que he volgut fer en aquesta història, i també ho ha fet Cecilia Plaza amb les il·lustracions, és tractar de mirar cap enrere i recuperar certes tradicions falleres que potser s’havien quedat un poc oblidades. Així, hem treballat de manera molt conjunta per a contribuir en la recuperació d’elements com ara l’estoreta velleta, un component molt arrelat a la festa que en els últims anys ha quedat un poc relegat o, també, tota la part artística de creació dels monuments fallers.
El que hem volgut, en definitiva, és fugir de la realitat sobredimensionada que tenen les falles, com un esdeveniment que cada vegada es pensa més en clau turística, i retornar i donar a conéixer la tradició fallera que, amb el temps, s’estava perdent. En la història hi ha alguna referència subtil a aquesta part de la festa, la multitud, el soroll i el desordre, que és amb la que menys d’acord hi estem. 

De quina manera les falles vinculen al veïnat dels municipis?

Aquesta és una qüestió sovint comentada, com les falles, a poc a poc, han fet que la gent que no hi participava directament de la festa, fugira de la ciutat durant una setmana. Els que podien agafar-se vacances, és clar. Al final, Llibret de falla el que pretén és això, mostrar un tipus de festa més col·laborativa, de carrer i de veïns, i escapar de la tendència imperant de casals tancats, només per als fallers. Aquest debat es pot relacionar amb la pregunta anterior i amb la turistificació i la massificació de la festa, unes conseqüències a les quals ha contribuit, per exemple, haver inclòs les falles i València en la UNESCO, ja que ens porta a posar la ciutat en el mapa internacional de l'excel·lència, del turisme cultural, sí, però també en el de la ciutat-mercaderia, que és el que em preocupa. El gran valor de les falles és, sobretot, el de fer comunitat, ciutat i barri i aquesta part s’ha de cuidar un poc més.

A qui va dirigit l’àlbum il·lustrat?

Tot i que Llibret de falla és un àlbum il·lustrat pensat per als més menuts, crec que aquesta és una història universal que agradarà a infants i a grans, a qualsevol persona interessada a descobrir les falles. 

En les teves obres anteriors, com és l’àlbum premiat “Quan xiula l’avi”, també t’adreces a un públic infantil. Per quin motiu et vas decidir a dedicar-te a la literatura infantil?

Escriure històries infantils no ha estat mai una decisió conscient. Sempre m’ha agradat escriure però crec que el que compta és que els llibres i, sobretot, les il·lustracions que acompanyen els seus textos, amb el temps s’han convertit en el meu principal objecte d’estudi i de treball i, per això, he intentat participar en tot allò que està relacionat amb l’edició dels llibres il·lustrats i la il·lustració des d’un vessant tant acadèmica com d’esbargiment. Supose que, finalment, ha estat inevitable no caure en la temptació d’escriure. 

Tens al cap algun projecte nou per al futur?

Sí, sempre cal estar pensant projectes nous, una vegada comences el cap ja no descansa! Cecilia i jo estem programant tallers i presentacions per a difondre Llibret de falla i ja està en impremta una publicació nova en la qual hem estat treballant conjuntament César Barceló i jo, l’il·lustrador de Quan xiula l’avi.