"Per totes aqueixes dones explicaria una història de ficció però basada en fets reals". Cazarabet entrevista Rosa Miró, autora de "Filferrada"

La proactiva Librería de Cazarabet, des de la vila aragonesa del Mas de les Mates, entrevista a nombrosos escriptors i escriptores, amb una especial atenció a aquells que literaturitzen o investiguen sobre la memòria històrica. Així, el nou llibre de la castellonenca Rosa Miró s'ajustava perfectament a aquesta línia. Guanyadora del Premi de Narrativa Vila d'Almassora, Miró ha publicat "Filferrada, la platja de les cigonyes negres", un relat que ens ubica a inicis de l'any 1939, quan una família valenciana desplaçada a Barcelona, ha de fugir a corre-cuita cap la frontera francesa amb l'amenaça de l'exèrcit franquista encalçant-los.

En la conversa, Miró cita com a influència per escriure "Filferrada" una visita a la Maternitat d'Elna i al volum que li va dedicar Assumpta Montellà. "Em vaig dir que per totes aqueixes dones explicaria una història de ficció però basada en fets reals. Tenia llibertat per a crear personatges, situacions, antagonistes, protagonistes, però i a la vegada tenia un compromís amb elles com a dona i com a mare i un compromís amb les bones persones i amb l’historia no oficial", exposa l'escriptora.

La novel·la s'ambienta en l'episodi històric conegut com La Retirada, la marxa cap l'exili de milers de persones fugint del franquisme, i als que els esperaven els camps d'exiliats del Rosselló. El filferro del títol és un símbol d'aquest tràgic destí que, per a Miró, no ha de caure en l'oblit: "s’ha de fer un esforç per no esborrar de la memòria col·lectiva uns fets tan dramàtics. Puc pensar que tal vegada el que més recorden pot ser siga la fam assassina, la falta de latrines, el fred del vent tramuntanal, l’aigua salobre, els plors desesperats dels nadons, de les mares sense llet als pits, els càstigs, les violacions, els colps… i, sobretot, el perquè d’estar allà, si no havien fer res", hi afegeix. 

Per composar aquest relat, Miró apunta que va dur a terme un complet treball de documentació històrica a partir de lectures, viatges fins els escenaris de la novel·la, visites a museus vinculats amb l'exili republicà i fins i tot entrevistes a persones que van passar per aquesta traumàtica experiència.

Tres paraules: por, represàlia i incertesa. Tres paraules ben tristes i pertorbadores. Mots inquietants, plens de dubtes, d’inseguretats i de desconfiança. Por al sofriment, por a desaparèixer en qualsevol moment, por de viure, por de no viure, por de no poder menjar ni de poder donar menjar als teus fills, por de no saber si seran vius o morts, por de riure, por de parir una vida entre la mort, por per la separació dels éssers estimats, por a deixar-se morir. Aquella por va furtar el passat i el futur de les persones amuntegades entre filferros. Sols vivien un present però dins d’un ara, d’un aquest moment, després… incertesa.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.