Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes de novembre.
FICCIÓ
1. Un dia en la vida d'Ishak Butmic. Ja no comptem entre nosaltres de la figura de Jordi Tiñena, però ens ha llegat una valuosa bibliografia que compren històries humanes tan colpidores com aquesta. Ambientada en el setge de Sarajevo, narra la relació que s'estableix entre un grup de persones corrents que es refugien del punt de mira dels franctiradors. Un llibre que cal llegir, publicat durant la guerra de Iugoslàvia i recuperat per la col·lecció Maremàgnum.
2. Que s'acabin les vacances, si us plau! Les lectures prescriptives per a l'aula de la col·lecció Maremàgnum són tot un clàssic en els llistat dels més llegits, gràcies a un bon nombre d'alumnat que hi treballa amb aquests textos divertits, amens i amb valors. Entre els més reeixits hi ha aquest relat de Noemi Bagés que parteix d'una situació suggeridora: com el que havia de ser el millor estiu de la vida es converteix en un immens avorriment.
3. La Germandat. Complot contra les dones. El periodista David Miró debuta en el gènere narratiu amb una novel·la al voltant d'un tema que està de contínua actualitat: el feminisme, la reivindicació de la dona en els llocs de rellevància i l'oposició masclista. L'autor de Borriana posa en aquest thriller una nova història del moviment feminista a partir de les accions en l'ombra d'un poderós grup d'homes que eviten a qualsevol preu la igualtat de gènere.
4. Me encanta mi papá. L'última novetat de la col·lecció Imagina és un àlbum infantil il·lustrat que dona la volta els estereotips vinculats als models de paternitat. Amb un to divertit i entranyable, conta com un xiquet descriu un pare que pot amb tot: el duu al col·legi, juguen junts, fan la compra, llegeixen i fins i tot canta òpera mentre fan la bugada. El text el signa l'escriptora Raquel Díez, autora de "El príncipe Serafín" i els dibuixos són de la il·lustradora Sylvia Vivanco.
5. El príncipe Serafín.
Precisament Raquel Díez repeteix, ara acompanyada de la reconeguda il·lustradora Mónica Carretero. Ens porten un àlbum infantil tan divertit com transgressor. Serafín viu en el seu castell i només desitja trobar una parell per casar-se. Se cita amb una granota, una vampira, un bruixot, un sirenot... però res acaba bé, fins que una pirata li recomana que faça allò que vullga fer realment i no per obligació.
NO FICCIÓ
1. Un dia en la vida d'Ishak Butmic. Ja no comptem entre nosaltres de la figura de Jordi Tiñena, però ens ha llegat una valuosa bibliografia que compren històries humanes tan colpidores com aquesta. Ambientada en el setge de Sarajevo, narra la relació que s'estableix entre un grup de persones corrents que es refugien del punt de mira dels franctiradors. Un llibre que cal llegir, publicat durant la guerra de Iugoslàvia i recuperat per la col·lecció Maremàgnum.
2. Que s'acabin les vacances, si us plau! Les lectures prescriptives per a l'aula de la col·lecció Maremàgnum són tot un clàssic en els llistat dels més llegits, gràcies a un bon nombre d'alumnat que hi treballa amb aquests textos divertits, amens i amb valors. Entre els més reeixits hi ha aquest relat de Noemi Bagés que parteix d'una situació suggeridora: com el que havia de ser el millor estiu de la vida es converteix en un immens avorriment.
3. La Germandat. Complot contra les dones. El periodista David Miró debuta en el gènere narratiu amb una novel·la al voltant d'un tema que està de contínua actualitat: el feminisme, la reivindicació de la dona en els llocs de rellevància i l'oposició masclista. L'autor de Borriana posa en aquest thriller una nova història del moviment feminista a partir de les accions en l'ombra d'un poderós grup d'homes que eviten a qualsevol preu la igualtat de gènere.
4. Me encanta mi papá. L'última novetat de la col·lecció Imagina és un àlbum infantil il·lustrat que dona la volta els estereotips vinculats als models de paternitat. Amb un to divertit i entranyable, conta com un xiquet descriu un pare que pot amb tot: el duu al col·legi, juguen junts, fan la compra, llegeixen i fins i tot canta òpera mentre fan la bugada. El text el signa l'escriptora Raquel Díez, autora de "El príncipe Serafín" i els dibuixos són de la il·lustradora Sylvia Vivanco.
5. El príncipe Serafín.
Precisament Raquel Díez repeteix, ara acompanyada de la reconeguda il·lustradora Mónica Carretero. Ens porten un àlbum infantil tan divertit com transgressor. Serafín viu en el seu castell i només desitja trobar una parell per casar-se. Se cita amb una granota, una vampira, un bruixot, un sirenot... però res acaba bé, fins que una pirata li recomana que faça allò que vullga fer realment i no per obligació.NO FICCIÓ
1. Benicarló, 1841-1965. La cerca d'informació d'aquesta ciutat maestratenca en els buscadors més coneguts porta a aquest títol de referència de la historiografia local, que s'ha convertit en un exemple per altres volums semblants. L'historiador Juan Luis Constante publicava en l'any 2012 una obra monumental en tres volums, quasi com una enciclopèdia de tot allò que cal saber per conèixer Benicarló.
2. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Encara no sou fans de la garrofa? Amb aquest receptari de la Fundació Alícia i la col·laboració de nombrosos cuiners, restauradors i pastissers catalans hi trobareu propostes del tot sorprenents per posar en la vostra dieta aquest ingredient molt saludable i d'autèntic quilòmetre zero. Un llibre de referència en la col·lecció gastronòmica La Teca.
3. Maquis i masovers. Ha estat un dels títols més populars en els darrers mesos, i que s'ha acompanyat d'una extensa gira de presentacions pel territori on fa setanta anys hi actuava l'AGLA, l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, també coneguts com el maquis. L'historiador Raül González Devís recupera la seua memòria i explica la difícil i complexa relació que van establir amb els habitants de les masies disseminades per aquelles muntanyes.
4. Memòria dels vençuts. Aquesta novetat de tardor podria estar en la categoria de ficció. I també en la de no ficció. L'escriptor vila-realenc Francisco Mezquita, amb una llarga bibliografia al voltant de la guerra civil, aborda en aquest volum la literaturització del retorn al poble d'un perdedor republicà, un reflex real de com la repressió va continuar en tots els aspectes de la vida durant massa anys.
5. Pere Labèrnia i Esteller. Els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs han presentat aquesta tardor la biografia de Pere Labèrnia, nom clau de la llengua catalana durant el segle XIX. Lexicògraf, escriptor, mestre i humanista, aquest traiguerí que va viure entre 1802 i 1860 va deixar com a obra clau el Diccionari de la Llengua Catalana ab Correspondència Castellana, el conegut com Diccionari Labèrnia, que va ser la referència fins el Diccionari Fabra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada