Joan Cases, el “retratista” que va captar el pas a la modernitat de Xerta

L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i Onada Edicions publiquen el llibre “Joan Cases, la memòria local”, el vuitè títol de la col·lecció Finestres al passat, dirigida pels arxivers Albert Curto i Laura Tienda. L’obra és una tria d’una quarantena d’imatges curosament seleccionades entre els fons del fotògraf xertolí, les quals recuperen la vida quotidiana de la Xerta dels anys 60 del segle passat.

La sèrie Finestres al passat, impulsada per l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, creix amb la publicació de “Joan Cases, la memòria local”, el vuitè títol de la col·lecció que publica Onada Edicions. A l’igual que en els anteriors volums, es tracta d’una representativa selecció de fotografies de “retratistes” de referència en la història de la comarca, a través de les quals es dibuixa els modes de vida de la societat baixebrenca i de les seues gents. Els arxivers Albert Curto i Laura Tienda han estat, de nou, els encarregats de triar les imatges, investigar les seues circumstàncies i explicar el context històric i social que rodeja a aquest tros de temps aturat que és cada instantània.

Joan Cases Pegueroles, el protagonista del llibre, va néixer l’any 1913 a Xerta. En aquesta localitat va transcórrer pràcticament tota la seua vida, i és Xerta l'escenari de la majoria de les fotografies recollides en “Joan Cases, la memòria local”. Quant a la cronologia, abasten des de finals dels anys 50 a principis dels 70. És una època de ple canvi entre la tradició i la modernitat, un xoc cultural que va deixar estampes que cada cop se’ns antoixen més allunyades al que coneixem a l’actualitat. Algunes són costumbristes i festives: tots els xiquets i xiquetes del poble posen al costat dels pocs camions que hi havia, la barquera travessa l’Ebre, observem l’interior dels cafès o un pioner partit de bàsquet femení. Altres prenen crònica de fets noticiables, com la riuada de 1961, la nevada de 1963 o la visita de Franco a Tortosa en 1966. En aquest sentit, Cases va fotografiar altres poblacions del Baix Ebre i la Terra Alta, algunes de les quals hi figuren al llibre. 

En la biografia introductòria de Joan Cases, Albert Curto i Laura Tienda exposen que el xertolí és un bon exemple de fotògraf d’àmbit rural. El seu mode de treball es basava en visitar localitats ebrenques per captar, a iniciativa pròpia, els actes festius. A partir d’aquests reportatges, podia establir contacte amb els vilatans per fotografia celebracions privades. Del seu extens fons, amb més de 70.000 fotografies, els investigadors de l’ACBE distingeixen dues sèries d’interès: “per una banda, aquelles fotos que ens marquen una època pretèrita, ja a les acaballes en el moment de la imatge, com pot ser la castanyera o la barquera. Per l’altra, aquelles que ens mostren la dècada del 1960, les quals reflecteixen prou bé l’atmosfera de jovialitat i il·lusió que es respirava.” Així, aquelles imatges espontànies s’han convertit, amb el pas del temps, en un patrimoni històric i cultural de primer ordre que cal divulgar, tot seguint l’esperit de la col·lecció Finestres al passat.