Una xarradeta amb… Joan Negre, autor de "En els confins d'al-Andalus"

Fem una xarradeta amb Joan Negre, l'historiador de Gandia i autor de "En els confins d'al-Andalus", un estudi històric sobre els territoris de la diòcesi de Tortosa en l'època andalusina durant l'Edat Mitjana, i en el que exposa, de manera entenedora i rigorosa, el tipus de societat, la demografia, la política o l'economia del que avui coneixem com el Maestrat i les Terres de l'Ebre.

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
A hores d’ara diríem que sóc escriptor per la meua persistent voluntat de donar a conéixer les nostres investigacions històriques al màxim nombre de persones que puguen estar interessades. Pense que la difusió de la recerca és una obligació per a totes aquelles persones que ens hi dediquem i, per tant, és una tasca que agarre amb gust i compromís. El procés creatiu d’aquesta fase és complex, perquè comporta no només redactar tota la investigació realitzada, sinó transformar-la en un text clar i amb un llenguatge a l’abast del màxim públic possible.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
En un món ideal, és a dir, quan comence a escriure, hi ha vàries muntanyes de llibres, documents, informes, plànols i tot el que necessite consultar mentre escric. A l’hora de la veritat hi ha tot això i també la meua gata, que té deliri en posar-se damunt de tot i atacar-me les mans mentre teclege.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "En els confins d'al-Andalus"?
Sempre he pensat que els actes literaris o les presentacions en torn d’un llibre, guanyen molt si s’organitzen en algun lloc vinculat d’alguna manera al context dels continguts del text. Així, per a mi, el lloc ideal on presentar el meu llibre seria cadascun dels espais que encara conservem d’aquell període que he estudiat, com alguns castells o poblets que enfonsen les seues arrels en temps d’al-Andalus. Quant al format, sempre he preferit una taula rodona o un espai on la gent puga plantejar tots els dubtes i curiositats que se li plantegen millor que una conferència on només el ponent tinga veu.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Per quedar-nos en l’àmbit dels assajos històrics, jo recomanaria els dos fantàstics llibres de Vicent Royo publicats per l’editorial Onada, “Els orígens del Maestrat històric” i “Les arrels històriques de la comarca dels Ports”, que són dos dels millors treballs de recerca i difusió històrica medieval castellonenca. Si parlem de literatura, sempre m’agrada recomanar un dels meus llibres preferits: "Momo", de Michael Ende. En ell, com si d’una faula es tractara, una xiqueta reflexiona sobre com les persones vivim alienades en aquesta societat moderna, que ens constreny en funció del treball i les obligacions autoimposades. A pesar de tractar-se d’una novel·la teòricament juvenil, presenta lectures molt interessants siga quina siga la nostra edat.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Quan tinc temps per llegir disfrute sobretot de la ciència ficció i la fantasia. Sempre he pensat que, des d’aquests gèneres, s’obri una fantàstica porta per reflexionar sobre qüestions transcendentals per a la humanitat des d’una perspectiva molt addictiva. Per exemple, els textos d’Isaac Asimov o Philip K. Dick sobre intel·ligència artificial, els de Tolkien sobre la voluntat, el valor o la companyonia o les distòpies de George Orwell o Orson Scott, que ens fan reflexionar sobre cap on ens dirigim com a societat. No sóc massa de llegir abans de dormir perquè acabe pegant cabotades i el dia següent no recorde on m’havia quedat, m’agrada més llegir quan realment tinc prou temps lliure per davant, com el cap de setmana. De totes formes, tinc tants textos de faena i acadèmics sempre entre mans, que mai puc dedicar-li tant de temps com voldria a llegir per plaer.

Quin comentari dels lectors de "En els confins d'al-Andalus" t’ha generat més il·lusió.
Des d’una vessant més acadèmica, em va fer molta il·lusió que Eduardo Manzano, investigador del Centre de Ciències Socials i Humanes del CSIC, m’escrivira un correu per felicitar-me pel treball. És un dels majors referents mundials en investigació sobre al-Andalus i eixe tipus de reconeixement et genera un cert orgull, una sensació d’haver fet una bona tasca després de tantes hores invertides. A nivell més personal, han sigut moltes les persones del territori, que m’han escrit per consultar-me sobre qüestions que havien llegit al llibre i sobre les quals volien saber-ne més. L’interés de la gent més propera al territori al qual has dedicat tants esforços és, a la fi, la millor recompensa que pots rebre per a un llibre de recerca històrica.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
M’agrada pensar-ne una d’específica a cada persona que li escric, el problema és quan no les conec. En general, intente improvisar fórmules diferents, però crec que sempre destaque el fet que espere que la lectura d’aquest llibre l’acoste un poc més al seu territori i l’ajude a entendre’l millor.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Les utilitze, personalment i professionalment, i em roben més temps del que m’agradaria. Crec que han fet molt per la immediatesa de les comunicacions i la difusió de la informació, però al mateix temps pateixen de la manca de sedassos que separen les notícies d’allò que no supera cap criteri de qualitat informativa. 

Quina és la teua paraula favorita?
Atzucac.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Abd al-Rahmān al-Dāhil (Abderraman l’Immigrat), el primer emir omeia d’al-Andalus. Si no coneixeu la seua història i les peripècies que va haver de fer per sobreviure, vos recomane que feu una ullada!

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Moltes, m’agraden i en seguisc un bon grapat. Per dir-ne algunes, em farte de riure amb The Office, la sèrie que més vegades he vist ha sigut Friends i una película a la que torne cada cert temps és Dr. Strangelove.

El teu plat estrella és...
L’arròs al forn, seguit de ben a prop per la paella. Em sap greu la falta d’originalitat, però es que no em canse mai d’aquests plats.

No puc viure sense…
Família i amistats. Cada vegada que he anat a viure fora del país he portat malament no tindre la proximitat de la meua gent.

Una cosa inconfessable...
En realitat, la sèrie que més vegades he vist ha sigut StarGate, amb els seus dos spin-off inclosos. Plaers culpables.

Amb quin animal o planta et compararies?
No sé si em compararia, però veient la vida que porta la meua gata, que dorm unes 20 hores al dia, no em molestaria una temporadeta amb eixa calma.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Estava en segon de carrera i vaig tindre un professor, Francesc Rodríguez, que ens va animar a alguns companys i companyes a preparar durant l’estiu un text cadascú i a treballar-los després tots junts. En el meu cas en vaig preparar un sobre els bizantins a la península Ibèrica, i quan el van acceptar per publicar a la revista de divulgació Mundo Medieval va ser tota una alegria. Crec que és un d’eixos moments definitoris quan penses que vols dedicar-te a açò.

Eres friqui en...
Lectures i series, com he dit abans, em sent còmode dins el món de la ciència ficció i la fantasia, tot i que sempre amb els peus a terra.

Soc feliç si...
Viatge amb la meua companya pel món. Sempre he pensat que és fantàstic tindre una faena que faces a gust, però que més important és saber que la faena ha de ser un mitjà per poder viure la vida que desitgem. Tot i que de vegades resulta difícil, sobretot si treballes en allò que t’agrada, cal tancar la jornada laboral, desconnectar i viure, com entre línies ens diu "Momo".

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
A cadascuna de les persones que es dediquen a la política local, nacional o estatal i que prenen decisions sobre el nostre patrimoni. Tal vegada, si arribaren a conéixer la riquesa que s’amaga a les nostres comarques en forma de monuments, jaciments o, fins i tot, paisatges, es comprometrien de forma més decisiva en la seua protecció. Si tan sols una d’aquestes persones acabara promovent legislacions que lluitaren contra l’espoli dels nostres jaciments arqueològics, el desarrelament de les nostres oliveres mil·lenàries i centenàries o la depredació urbanística dels nostres paratges, ja hauria valgut la pena l’esforç.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Tenim pendent un viatge a la Campània italiana de fa un any i mig, i quan tot estiga més normalitzat hem de tornar a Ushuaia a visitar les grans amistats que vaig fer allí quan hi vivia.

Com és la teua mascareta?
Ens faciliten mascaretes FFP2 d’aquestes genèriques, blanques amb forma de bec, així que són les que utilitze habitualment.